nosaltresllegim.cat

Títol: El dol del quetzal
Autor: Pius Alibek
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-6641-468-5
Preu: 17,00€

L’atzar vol que els camins de Sargon i Citlali es creuin a l’estat mexicà de Chiapas.

Sargon es un iraquià que ha hagut de marxar del seu país a contracor fugint de la guerra. Quan comença el conflicte, ell és poc més que un nen que ha de recórrer a tots els tripijocs possibles per tal d’aconseguir ajuda i, sobretot, diners per poder fugir.

Després de trucar a moltes portes, passar llargues temporades en camps de refugiats i passar-les molt morades, Sargon va a parar a Madrid, a la pensió de la senyora Consuelo, que durant un temps li fa de mare procurant d’animar-lo i intentant que s’enyori el menys possible de casa.

Quan per fi posa rumb cap a Mèxic, la casualitat fa que conegui a la Citlali, una noia mexicana que arrossega una motxilla i una tristesa infinita.

Tant un com l’altre busquen desesperadament trobar-se a sí mateixos, però a vegades és tan difícil…

Nosaltres, El dol del quetzal de Pius Alibek és un petit llibre que es llegeix amb gran plaer i que amaga moments deliciosos.

Aquí teniu l’autor parlant-ne:

.

Títol: En caure la tarda
Autor: Jordi Coca
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 222
ISBN: 978-84-297-6914-2
Preu: 22,50€

En caure la tarda, el darrer llibre de l’escriptor barceloní Jordi Coca, és una novel·la magnífica, una joia literària.

Amb un protagonista destacat, en Miquel Gironès, un home gran ja ben entrat en la seixantena, la narració transcorre estrictament en unes quantes hores, començant just amb l’arribada a casa seva una tarda plujosa després de la feina. I així, entre la tercera persona del narrador i la primera persona del Miquel vessant els seus pensaments i monòlegs interiors, el lector descobreix la seva personalitat i conducta al llarg de la seva vida. Això sí, amb un esdeveniment tràgic que l’acompanyarà per sempre en forma de… remordiment?

Jordi Coca ens descriu un Miquel Gironès senzill, insegur, contradictori, amb uns actes totalment reprovables i incorrectes, tant com a home que com a marit. Vidu de la seva esposa Ester -durant la narració coneixereu què és el que va passar i per què-, en Miquel tindrà diverses relacions amb dones diferents alternant-les al llarg del temps, i cínicament les va recordant i descrivint des de la distància dels anys ja passats, i a vegades, imaginant-se-les tal i com li agradaria que haguessin estat. Però tot s’ha de dir, amb una falta de moral i delicadesa, i un vocabulari tan groller, que demostra fins on pot arribar la mediocritat humana.

Tot i aquesta actitud d’en Miquel, jo crec que la mort de l’Ester li pesa com si fos la seva espasa de Dàmocles particular. Tot i fer més de trenta anys que va succeir, no l’ha pogut superar.

Hi ha crítics que han dit que En caure la tarda és una novel·la políticament incorrecta, d’altres que representa a un Robinson urbà, i d’altres que reflexiona sobre la societat actual. Jo em quedo amb la cita de l’Albert Camus que hi ha a la contracoberta: “L’home és l’única criatura que refusa ser el que és”.

Nosaltres, a llegir-la i a gaudir-la.

Títol: Tot
Autor: Kevin Canty
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9787-770-1
Preu: 18,90€

Tot és la vida mateixa, allò que passa per davant nostre sense, a vegades, saber que existeix. És el present quan es barreja amb el passat i et deixa imaginar el futur. Tot són totes les vides o potser només una. Tot són la June, a qui se li va morir el marit, en RL, que no sap que la vida és molt més que no pas el que està passant just en aquest moment, la seva filla Layla, que s’enamora d’un home casat, i finalment l’Edgar, que no sap que de vegades la vida és més complicada del que pot semblar. Tots ells formen un TOT i el resultat és Tot, la novel·la de Kevin Canty. Un relat sobre la vida mateixa, sobre les persones i tot allò que ens envolta. És la vida després de la mort per a aquells que es queden, les relacions entre les persones, o com n’és de difícil conviure amb una malaltia com el càncer. És, fins i tot, allò que pensem i no ens atrevim a dir, o potser és allò que diem sense haver-nos atrevit a pensar…

Si bé és cert que vaig començar a llegir aquesta novel·la amb una mica d’escepticisme, he de confessar que al final m’ha acabat fent pensar, i molt. Hi ha moments en els quals la lectura s’alenteix, però d’altres t’aconsegueix atrapar de tal manera que la vida dels personatges és la teva. Ara bé, heu de saber que no és una lectura convencional, però si que té un final amb una porta oberta a l’esperança.

Tot pot ser la vida del teu veí, pot ser aquell amic que coneixes o fins i tot pots ser tu mateix. És saber que de vegades no vas pel bon camí i has de canviar de direcció, saber que el passat no pot ser igual ara, en present, o fins i tot és sentir que sense voler-ho, la teva vida és a punt de canviar.

En definitiva us diré que Tot són moltes coses alhora, però les haureu de descobrir vosaltres mateixos.

Si voleu anar fent boca aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Memòria d’uns ulls pintats
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-9787-759-6
PVP: 20€

Només algú amb la sensibilitat necessària per a compondre (lletra i música) petites obres d’art com Maremar o I amb el Somriure la Revolta, podia escriure una obra amb una força descriptiva tan gran com ho és aquesta Memòria d’uns ulls pintats.

Per raons familiars, de menut, em vaig bellugar força per la Barceloneta. Conec perfectament les botigues que servien d’habitatge a molts pescadors o treballadors del port de Barcelona i les seves famílies i també els anomenats quarts de pis (pisos de no més de 30 metres quadrats), i puc donar fe que l’autor del llibre els descriu com si hi hagués viscut.

Una vegada vaig dir en aquest mateix blog que hi ha llibres que m’agraden i d’altres que m’entusiasmen, i el que ens ocupa formaria part d’aquests darrers. Aquest llibre m’ha enganxat i és tan gran la seva força que moltes dies, passada la mitjanit, he hagut de fer veritables esforços per deixar el llibre i continuar-lo llegint el dia següent.

La força descriptiva del llibre m’ha portat a reviure quan la meva àvia i el meu pare (ambdós difunts i naturals de la Barceloneta) m’explicaven com quan escoltaven les sirenes que avisaven la població dels salvatges bombardeigs de l’aviació feixista, abandonaven casa seva i anaven esporuguits a cercar aixopluc als refugis antiaeris.

Amb un domini total del “tempo” literari i en un exercici d’estil una mica cruel, Lluís Llach ens munta en una mena de Dragon Khan que, sobretot en la part final del llibre, fa que en poques línees s’ens dibuixi un petit somriure de satisfacció i acabem fent la més trista de les ganyotes.

Lluís Llach, tot i denunciar les múltiples atrocitats de les tropes franquistes i dels seus partidaris no estalvia les crítiques a determinades accions de la II República Espanyola, com la que enviava a una mort segura a milers de joves en el marc de la terrible i per endavant perduda Batalla de l’Ebre.

També vull destacar el respecte i la sensibilitat amb la qual l’autor tracta la relació sentimental entre Germinal i David, dos dels principal protagonistes de l’obra.

Es tracta d’un llibre altament recomanable i que sens dubte serà un dels més venuts en la pròxima Diada de Sant Jordi.

Bé, per a acabar diré que el llibre arrenca quan Lluís, un director de cinema, manté una llarga entrevista amb Germinal amb la finalitat d’obtenir informació que li serveixi per a filmar una pel·lícula ambientada en els anys de la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la postguerra.