nosaltresllegim.cat

Títol: Bones intencions
Autor: Maria Mercè Roca
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 907]
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-6641-424-1
Preu: 19,00€

Bones intencions us pot semblar un títol un pèl cursi i ambigu però reflecteix ben bé el rerefons del llibre; les segones oportunitats de la vida. Segones oportunitats que a vegades se’ns escapen, deixem passar o ens hi enganxem com els llençols al matí. Per sort, la protagonista d’aquesta història, la Valèria, aprofita la dita castellana -tan escoltada a casa- del “no hay mal que por bien no venga”.

La Valèria és una dona que aparentment roman en una vida tranquil·la i plaent. Casada, amb dos fills, regenta una farmàcia juntament amb el seu marit. Tot se li capgira, però, quan descobreix que aquest té una aventura amorosa amb una noia xinesa bastant més jove que ell. A partir d’aquest moment decideix donar un gir inesperat a la seva vida i posar-hi el pessic d’emoció que li mancava. És llavors quan la Valèria s’embarca en un projecte que acollirà una gran família de personatges esgarriats sense motivacions ni propòsits.

El darrer llibre de l’escriptora Maria Mercè Roca -coneguda també pel serial televisiu Secrets de família o Delictes d’amor, premi Ramon Llull 2000, entre d’altres- és, en definitiva, un llibre lleuger, de fàcil lectura. Una relat optimista de personatges comuns que a través dels seus petits actes diaris ajuden a fer la vida dels altres més feliç o, si més no, més portable. Recomanable pels qui estiguin capgirats i/o ofuscats. Ara bé, no us espereu un llibre de moral a dojo, sinó una història entretinguda d’uns personatges de carrer.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: L’última trobada
Autor: Sándor Márai
Editorial: Empúries
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-7596-901-5
PVP: 6€

1940. Un castell al país dels vampirs. Henrik, un noble de setanta-cinc anys (un ancià, diu Márai) general ja retirat de l’exercit austro-hongarès, la dida de noranta-un anys que continua vetllant per ell i ajudant-lo a compondre l’escenari i el pòsit de quaranta-un anys i quaranta-tres dies d’anar coent a foc lent la venjança que espera obtenir de l’entrevista que, finalment, mantindrà amb el que fou el seu amic de l’ànima.

Konrád el vell amic ara visitant, la ja difunta esposa Krisztina o els no menys difunts pares fan, només, de contrapunt per donar les entrades al llarguíssim monòleg on Márai va desgranant els records, reflexions i rancúnies del general.

No entén res. No entén el capteniment orgullós del seu amic que, pobre en diners, no acceptarà mai que ell li’n doni. No entén que no tingui esperit militar, que no tingui passió per la cacera. No entén que no el mati quan en té ocasió i se’n mor de ganes. No entén que Krisztina li posi banyes amb ell.

Son pare ja li va dir: “El Konrad no sera mai un bon soldat” perquè “és un home peculiar”. I és que Konrad té una incomprensible passió per la música i és vagament parent de Chopin. I Krisztina comparteix aquesta passió, tal com també li passava a la mare del general. Gent peculiar tanmateix.

Márai fa córrer el temps amb molt d’ofici i aprofita per ressuscitar el món dels vells bons temps del KK (Emperador-Rei) Franz Joseph i de Sissi, per després endinsar-se en disquisicions sobre l’amistat (només entre homes, naturalment) i el caràcter religiós de la cacera.

I acaba quan fa la darrera pregunta a la qual no cal donar resposta. Ja la sap, l’ha sabuda sempre.

La vella història del triangle i adulteri de l’esposa amb “el millor amic” s’ha convertit en el fil conductor d’una molt ben lligada narració. He llegit que és una obra sobre l’amistat i els límits d’aquesta quan ensopega amb la passió. Potser sí, però a mi em predomina la sensació d’estar escoltant l’expressió de la rancúnia per no haver entès res (perdoneu però m’ha fet pensar en el mític “Por qué, por qué?”).

A mi em costa empatitzar amb un personatge que considera una raresa l’afició a la música i està tan cofoi de ser militar, caçador i ric de naixement… i això m’ha fet la lectura feixuga. Però si us agrada compartir reflexions sobre temes en majúscules potser fruïreu de la lectura.

I quin monòleg per Lluís Soler! Si s’hi decidís, no us el perdéssiu pas.

Títol: Desolacions
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-9787-735-0
Preu: 21,90€

Per una vegada trobo que el títol que han posat a la traducció catalana és molt millor que el que té l’original, Caribou Island, que suposo que es justifica per la intenció de l’autor o de l’editor de suggerir una seqüència de l’èxit anterior: Sukkwan Island.

La desolació absoluta plana per sobre de tots els personatges d’aquesta història i també de tot l’inhòspit escenari natural d’una Alaska gens idealitzada i lluny de les imatges de calendari turístic.

Una parella de professors ja jubilats i amb els fills fora de casa emprenen un projecte foll que podria ser la darrera oportunitat de donar algun sentit a la seva vida en comú. La resta de personatges viuen, malviuen o sobreviuen, segons els casos, perseguint amb poc èxit objectius mesquins i egoistes. Només la filla de la parella més protagonista té trets de personatge “positiu” tot i que les pistes que en deixa l’autor ens fan entreveure que li espera un futur gens esperançador.

Aquests homes i dones atrapats en unes biografies i un medi hostil m’han fet pensar, salvant totes les distàncies, en els protagonistes de dues obres mestres catalanes de fa cent anys: Els sots feréstecs de Raimon Casellas i Solitud de Victor Català.

I amb tot això ¿val la pena llegir aquest llibre? I tant! Està molt ben escrit, molt ben portada la trama, molt ben dibuixats els personatges. Tot encaixa, tot resulta versemblant, fins i tot els comportaments més difícils de justificar com ara entestar-se a construir una cabana en plena turbonada a 25 sota zero. O el final.

Assegureu-vos, però, de començar la lectura en un moment que les vostres reserves de joia de viure estiguin ben plenes. No és literatura d’evasió, més aviat és d’invasió.

Títol: Vulcano
Autor: Max Besora
Editorial: Labreu Edicions
Col·lecció: Cicuta
Pàgines: 106
ISBN: 978-84-9385-833-9

Vulcano és un llibre subversiu, que avança sense concessions fent ús d’una intensitat malsana. El llenguatge lliure de Max Besora només segueix les normes de la pròpia narració i culmina amb l’esclat eufòric propi de les millors ficcions.

Que les models de cames llargues siguin les primeres en morir en cas d’hecatombe pot ser una apreciació subjectiva que trascendeix el fet biològic, o bé una hipòtesi que dimensiona una part important de la narració amb la mateixa fecunditat que la carn d’olla de l’univers, les bledes assolellades o la lectura de Sota el volcà de Malcolm Lowry.

Perquè la vida pacífica d’un poble que conviu amb un volcà adormit pot convertir-se en destrucció sobtada. Perquè un home pot decidir no marxar i quedar-se a contemplar el dantesc espectacle. Perquè aquest testimoni de la tragèdia pot explicar-nos les raons de la follia i els laberints de l’amor. O sotragar-nos amb els fantasmes de la ment i els patapums de la Terra.

El més extraordinari d’aquest viatge al centre de l’erupció és que no el farem sols. Ens acompanyarà una narrativa perfecta que reflecteix notables alteracions físiques i psíquiques. I ens preguntarem si són dels personatges o són les nostres.

Max Besora aconsegueix una narració ferma sobre un sòl que trontolla.

Imprescindible! Sense excuses!