Arxiu de la categoria: Fantasia i Ciència Ficció

Un quilo d’invisible, de Joan Miquel Oliver i Roger Padilla

@Ed_Empuries @Grup62

En Jordi s’ha llegit Un quilo d’invisible, de Joan Miquel Oliver i Roger Padilla, i ens el ressenya per Nosaltres:

Si se t’acosta algun amic, conegut o saludat i et diu que Joan Miquel Oliver i Roger Padilla s’han reunit per dur a terme un petit projecte conjunt, sense plantejar-t’ho gaire penses que potser s’han reunit per fer la nova cançó de La Marató o un disc amb un projecte paral·lel dels seus respectius grups de música (Antònia Font i Manel). Però no és així: en realitat s’han reunit per treure un llibre. Joan Miquel Oliver s’encarrega del text i Roger Padilla de les il·lustracions.

Aquesta combinació pot picar la curiositat a més d’un, i encara més si el que passa és que acabes amb un dels exemplars d’Un quilo d’invisible a les mans.

El llibre ens il·lustra una representació teatral força senzilla, amb 5 personatges i un gos. Perquè us en feu una idea, és una espècie de vodevil, tot i que amb pocs personatges, amb situacions tragicòmiques i altres d’absurdes.

La història comença amb una parella relativament jove que se’n va a un pis nou. Allà es troben amb el pintor i la decoradora (l’altra parella amb la qual s’embolica la troca), i per acabar-ho d’adobar, la propietària, que es una dona d’edat avançada que es rumoreja que es multimilionària.

L’embolic comença quan la parella vol fer desaparèixer una columna que hi ha al vell mig del menjador. Però aquesta no es pot treure ja que és estructural. Intentant posar-hi remei, el pintor proposa pintar aquesta columna amb pintura invisible. En van a comprar… i aquest és l’ingredient que ajuda a embolicar totes les situacions que acaben succeint.

I més encara quan les dues parelles es posen d’acord per tramar el robatori a la propietària del pis… això sí, fent servir pintura invisible.

La resta no us l’explico. Ho deixo a la gent que vulgui llegir el llibre ja que només son unes cent pàgines i entre text teatral i il·lustracions, passa prou ràpid i bé.

Bon profit.

Bon profit i un bonus track! L’edició digital incorpora les cançons inèdites que Joan Miquel Oliver ha preparat per aquest llibre!

Títol: Un quilo d’invisible
Autors: Joan Miquel Oliver i Roger Padilla
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 124
ISBN: 978-84-9787-837-1
Preu: 16€

Balla, balla, balla, de Haruki Murakami

@Ed_Empuries @Grup62

La profunda veracitat de la prosa de Haruki Murakami s’acosta a l’escenari d’un hotel, ara luxós, ara decrèpit, que esdevé l’eix vertebrador de Balla, balla, balla, una novel·la escrita l’any 1988 després de l’èxit de Tòquio Blues, on l’autor barreja trames de novel·la negra amb reflexions metafísiques.

Un home sense nom que es guanya la vida com a redactor de reportatges per a revistes, es veu obligat a tornar a l’hotel on fa molt de temps es va allotjar amb una dona que estimava malgrat no saber-ne ni tan sols el nom. Des d’aleshores, la dona ha desaparegut sense deixar rastre i una gran multinacional ha comprat l’hotel i l’ha reconvertit en un establiment modern, sense personalitat, d’estil occidental.

De nou, el fantàstic contrasta amb les angoixes modernes encarnades en personatges tan peculiars com una recepcionista que viu experiències estranyes, una nena vident, un adolescent hipersensible, un actor d’èxit o el tenebrós Home Xai. Personatges que conflueixen en la història d’aquest jove escriptor que s’allotja al nou Hotel Dolphin buscant retrobar-se amb el passat, i que descobreix que hi ha fronteres on les agulles del rellotge s’aturen, l’espai es desdibuixa i els somnis prenen formes reals.

Balla, balla, balla és una lectura entretinguda que no decep. Una novel·la que parla amb passió de cotxes, viatges, intrigues i elements sobrenaturals. Un refugi on trobarem tots els ingredients que ens agraden de Murakami a ritme del Rock and roll. Perquè a l’Hotel Dolphin els límits que separen móns paral·lels són tan fins i constants com una pluja suau que cala fins als ossos.

Títol: Balla, balla, balla
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-9787-797-8
Preu: 22 €

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Els jocs de la fam, de Suzanne Collins

@labutxaca @Grup62

Els jocs de la fam de la Suzanne Collins són una magnífica reflexió sobre el vell dilema del presoner, “¿col·laborar o competir?”, adaptat per als adolescents.

En un món postguerra, on la majoria de la població viu en condicions infrahumanes, un govern central, nascut dels guanyadors de la guerra i amb la intenció d’humiliar els perdedors, “inventa” un joc salvatge: obliga dos adolescents de cada districte, i n’hi ha 12, a lluitar entre ells a mort en un espectacle televisat d’obligada visió per la resta de la població. La tria dels tributs, aquests nois i noies, és per sorteig però, com sempre, els més pobres tenen més números de què els toqui participar-hi.

I com els antics gladiadors, els tributs van a matar-se a l’arena. Però amb estilistes, això sí. I amb estratègies de joc, que per alguna cosa és un programa que ha de generar audiència i recordar el poder del govern.

A mi m’ha agradat molt. Li passaré a la meva neboda així que faci els 12 anys. És ben cert que li he trobat diferents referents, tant cinematogràfics com literaris. Però no demano que cada vegada em donin una cosa completament nova. Demano que m’emocionin. I la Suzanne Collins ho ha aconseguit.

Títol: Els jocs de la fam
Autor: Suzanne Collins
Editorial: La butxaca
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9267-121-2
Preu: 9,95€

Ànimes trobades, d’Elizabeth Chandler

@ColumnaEdicions @Grup62

En Ruben ens explica més detalls de l’obra de l’Elizabeth Chandler; alerta amb els spoilers si esteu llegint la primera publicació…

Al post anterior vaig comentar la novel·la Ànimes bessones d’Elizabeth Chandler, pseudònim de l’escriptora Mary Claire Helldorfer, obra publicada als Estats Units a l’any 1995.

Setze anys més tard va publicar la continuació d’Ànimes bessones sota el nom d’Ànimes trobades, amb la idea d’escriure una segona trilogia, composta per aquestes Ànimes trobades, Everlasting, publicada als Estats Units enguany, i la darrera que serà Everafter, prevista la seva publicació americana l’any 2013.

L’argument d’aquestes Ànimes trobades està molt lligat al desenvolupament d’Ànimes bessones. Representa que ha passat un any de la mort del Tristan en un accident. L’Ivy comença unes noves vacances d’estiu amb la seva millor amiga Beth i el seu xicot, en Will, un noi que la va ajudar molt a l’anterior novel·la. I durant les vacances tenen un accident.

És curiós que internament, per la història, només ha passat un any. Però al llarg de l’obra apareixen coses com ara un iPhone, l’Skype, el Facebook… que no apareixien en el primer llibre. Però com que la tecnologia ha anat avançant, es veu que l’autora ha volgut que quedés reflectit en el llibre.

Ànimes trobades manté l’estil de l’anterior llibre, sent aquest distret i molt amè.

Gaudiu-lo aquest estiu!!! O quan pugueu…

Títol: Ànimes trobades
Autor: Elizabeth Chandler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-509-5
Preu: 16,95€

Ànimes bessones, d’Elizabeth Chandler

@ColumnaEdicions @Grup62

El Ruben en porta lectures per a bones estones al sol… o a l’ombra dels àngels!

Sota el nom d’Elizabeth Chandler trobem l’autora americana Mary Claire Helldorfer, que usa el seu nom real per publicar llibres infantils, mentre que amb el seu pseudònim ha escrit les seves sagues més importants: Secrets foscos i Ànimes bessones, que es va publicar als Estats Units el 1995.

El llibre que s’ha editat en català, Ànimes bessones, recull els tres llibres que van iniciar la saga: El petó d’un àngel, El poder de l’amor i Ànimes bessones.

Justament, aquesta saga va inspirar a Stephenie Meyer per escriure la tetralogia de Crepuscle.

Els protagonistes, l’Ivy i el Tristan, són dos joves que s’enamoren i durant un viatge tenen un accident de cotxe. Però, què seria d’una bona història d’amor sense algun punt de tragèdia? El Tristan mor en aquest accident. Després de l’accident, la novel·la entra en una nota sobrenatural. Però tranquils, l’element sobrenatural en aquest cas no són vampirs sinó… àngels! Una altre punt d’unió entre aquesta obra i la saga de Crepuscle és tenir una protagonista femenina principal, ja que l’Ivy i la Bella tenen característiques comunes.

Llàstima que aquesta obra no s’hagi publicat fins ara. Encara que l’etiqueta de llibre recomanat per Stephenie Meyer ven, puc afirmar que tots els llibres que ha recomanat són millors que la seva obra original, posant com a exemple la saga d’Els jocs de la fam de Suzanne Collins, la saga de Caçadors d’ombres de Cassandra Clare, i ara aquest Ànimes bessones.

A part que la lectura és molt amena, juntament  amb la història d’amor trobem una altra història de suspens i possibles assassinats. I aquests fets la diferencien de l’obra de Meyer. I com que la publicació de cada part del llibre es va fer per separat, els finals són impactants. Fins que a la última part se sap el desenllaç inesperat…

Una bona lectura d’estiu! I demà us parlarem d’Ànimes trobades!

Títol: Ànimes bessones
Autor: Elizabeth Chandler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-6641-510-1
PVP: 17,95€

Las horas distantes, de Kate Morton

A partir d’una carta que porta extraviada molt i molt de temps, es desencadenen una sèrie de fets que donen peu a que l’autora d’aquesta novel·la s’esplaiï al llarg de més de 700 pàgines per dir… poqueta cosa. La veritat? Molt poqueta cosa.

Durant la Segona Guerra Mundial, en plena evacuació, una nena és acollida al castell de Milderhurst Castle.

Allí, a l’immens i lúgubre castell, hi viuen tres germanes, dues d’elles bessones, i una tercera que sembla que té el cap a tres quarts de quinze, igual que son pare.

La vida al castell en plena guerra és espantosa: sense servei que atengui les necessitats, sense llum, sense llenya per escalfar una mica les gèlides estances,… ja m’explicareu! Quin panorama que tenen aquestes noies, oi?

El cas és que el castell amaga moltes coses. Sembla que tingui vida pròpia. Les escletxes de les parets parlen i es queixen. De nit se senten veus. Són els fantasmes del passat que volen posar ordre a la Història.

D’això se n’ocuparà, sense saber-ho, la filla d’aquesta nena que van acollir al castell al cap de molt anys. Es ben veritat que tot el passat torna. Com una onada.

Si no el llegiu… tranquils que no passa res, eh?

Títol: Las horas distantes
Autor: Kate Morton
Editorial: Suma
Pàgines: 630
ISBN: 978-84-8365-251-0
Preu: 21€

El mecanoscrit del Jordi Príncep

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit

Amb una mica de retard m’afegeixo als comentaris envers el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo, publicats arran de la magnífica iniciativa dels responsables d’aquest blog literari de dedicar-li una setmana amb motiu del 50è aniversari d’Edicions 62.

En primer lloc vull donar les gràcies als impulsors de tal iniciativa ja que m’ha permès retrobar-me amb l’Alba, la noia verge i bruna, i amb el seu company Dídac, el noi de pell negra; ambdós, companys inseparables. I m’ha permès també retrobar-me amb una edició especial del llibre, ja esgrogueït, feta expressament per a l’aleshores anomenada Caixa d’Estalvis de Catalunya. Eren aquells temps, ja llunyans, en què les caixes d’estalvis regalaven llibres i discos a canvi d’un modest ingrés en efectiu.

Amb el Mecanoscrit vaig descobrir el gran escriptor i patriota Manuel de Pedrolo. Un home que amb el seu independentisme desacomplexat (cal llegir llibres com Cròniques colonials o A casa Amb papers falsos) va esdevenir molest per al poder establert. Estic convençut de que si Manuel de Pedrolo no hagués tingut l’estrany vici d’escriure en català i de tenir la ideologia que tenia, a hores d’ara estaríem parlant d’un escriptor guardonat amb el Premi Nobel de Literatura.

No em puc estar de destacar la delicadesa i respecte amb què Pedrolo tracta en aquest llibre la sexualitat entre dos adolescents, la mateixa delicadesa i respecte amb què, va saber tractar les relacions sexuals entre homes en el seu llibre Un amor fora ciutat (publicat l’any 1970).

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€

El Mecanoscrit d’en Josep Maria Castellet, editor

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit

Nosaltres, ha estat una experiència molt gratificant anar publicant al llarg de la setmana els comentaris que ens heu volgut fer arribar sobre Mecanoscrit del segon origen. Moltes gràcies de debò!

Per acabar, ens sembla que no hi ha millor manera de fer-ho que amb un text que ha escrit per a tots nosaltres en Josep Maria Castellet, director literari d’Edicions 62 i coneixedor com molt pocs de tot el que es cou (i s’ha cuit!) a la literatura catalana. Segur que us agradarà. I no us perdeu la setmana vinent el comentari sobre el llibre que acaba de publicar a Edicions 62: Memòries confidencials d’un editor.

Al llarg de vint-i-cinc anys vaig tractar amb una relativa freqüència Manuel de Pedrolo. Jo era director literari d’Edicions 62 i ell autor de la casa: tot sigui dit, l’escriptor més prolífic de tots – i van ser molts- els que vam publicar.

Un dia em va portar el Mecanoscrit del segon origen que vaig llegir amb certa rapidesa i notable satisfacció.

El que va passar després de la seva publicació ni l’autor ni jo mateix no ho hem sabut explicar. Que el Mecanoscrit del segon origen és una obra reeixida, concisa i rodona ho sabíem des del principi, però en una literatura de tiratges limitats per raons demogràfiques i polítiques no podíem sospitar que – al llarg dels anys i, òbviament, de l’adveniment de la democràcia amb l’ensenyament generalitzat del català – trenta-vuit anys després de la primera edició hagués assolit la tirada de més d’un milió d’exemplars.

Josep Maria Castellet

El Mecanoscrit del Martí Bou

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit @marti_bou

En Martí és de la generació del Mundial. Nascut als 80’s, és dels últims que va fer BUP i encara va rebre el  Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo per prescripció de Català. Aquí teniu el seu escrit:

Recordo que quan vaig arribar a l’institut, a més d’haver de conèixer gent nova, una de les coses que havies de fer era el que ara en diria agafar noves “dinàmiques de treball”. Fins llavors, a l’escola, el que feia eren els deures, però no hi havia llibres per encàrrec i una autogestió de la lectura. Allò del “mentre te l’hagis llegit a final de trimestre ja em va bé” dels professors era sorprenent. I de cop, van començar a caure i caure llibres encarregats. Alguns de molt bons i d’altres de francament pesats. I el Mecanoscrit, en el seu moment el vaig posar en el primer calaix.

Aquell “L’Alba era una noia verge i bruna” de la qual ara se’n fa mitja conya va ser un inici curiós en la lectura d’un llibre que em va costar entendre com a història de la nova albada de la qual parla Tomeu Terrades al seu escrit sobre el Mecanoscrit. De fet, ingenu i una mica justet de mi, he d’admetre que em va costar una mica d’entendre el fet que una noia se submergís en l’aigua mentre uns alienígenes anorreaven la humanitat sencera. Jo sempre havia estat més de coses menys fantàstiques a l’hora de llegir. De menys ciència-ficció.

I del Mecanoscrit recordo que va ser, és, i sempre serà el primer llibre que “em va llegir” com un adult, a l’hora de parlar de sexe.

De sobte tens catorze anys, les hormones et parlen a cau d’orella, i resulta que un llibre sobre la destrucció del món tal i com el coneixem t’explica amb unes paraules fins llavors estranyament acurades… allò.

I si em va xocar aquell relat on el sexe es tractava d’una manera normal, com qui parla d’anar a donar un volt en bicicleta a la sèrie d’Els Cinc, encara em va, no trastornar, però sí sorprendre més que, en un relat de supervivència on en Dídac podia morir… l’Alba afrontés el futur amb l’esperança i la ¿serenor? de què tindria més fills amb el seu propi fill.

De l’única cosa que dubto avui en dia és que no sé és si després de llegir i veure molts relats postapocalíptics, el Mecanoscrit aguantaria prou bé el present. Si seria prou “potent”, per dir-ho d’alguna manera.

El Mecanoscrit del segon origen seria un llibre que ara, segurament, em costaria una mica de tornar a llegir… però potser el rellegiria com a una espècie d’homenatge. Un homenatge a en Pedrolo, a l’imaginari que ha creat en tots els qui l’hem llegit, i també de forma una mica estranya, a mi.

En qualsevol cas, per mi, el Mecanoscrit del segon origen és aquest segon origen que comença a l’adolescència. I en la meva humil opinió, crec que és un segon origen que et defineix bastant com seràs en aquesta vida. Oi?

En Martí, a més de ser fill dels 80’s, és periodista i col·labora molt de tant en tant al Nosaltresllegim.

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€

El Mecanoscrit de l’F.X

@Ed_62 @Grup62 #Mecanoscrit @fxescarmis

Jo confesso que no vaig llegir el Mecanoscrit del segon origen de Manuel de Pedrolo al colegi. El primer record que en tinc és de la sèrie que van fer a la televisió. Jo era petit però ja em va impactar! Després recordo que ma mare el que em deia era que era un llibre molt i molt bo! Però que era de la meva tieta i li va tornar.

Per això, quan El Periódico va treure una col·lecció de Literatura infantil i juvenil, i vaig veure que era un dels llibres de la col·lecció, vaig pensar que me’l llegiria. De fet, és l’únic llibre d’aquella col·lecció que vaig llegir… I mira que hi havia grans títols! El zoo d’en Pitus, un Peter Pan que vaig començar i no acabar…

El Mecanoscrit el vaig llegir d’una tirada, a la biblioteca de la Universitat de Vic, una tarda de finals de novembre de 2003, després d’una conferència de gent de Weta Digital sobre els efectes especials d’El Senyor dels Anells. Del llibre no us en parlaré gaire, ja que és del que parla tothom aquesta setmana. Tan sols, que vaig pensar que la meva mare tenia raó… El llibre era tan bo!

I també em va posar una idea al cap: de la mateixa manera que l’alta literatura anglesa de Tolkien a El Senyor dels Anells s’havia traslladat al cine amb un resultat tan bo, estenent la història i fent que el llibre fos conegut a fora dels ambients fantàstics… No es podia fer el mateix amb l’alta literatura catalana de Pedrolo al Mecanoscrit del segon origen?

Títol: Mecanoscrit del segon origen
Autor: Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Educació 62
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-9267-235-6
Preu: 10,95€