nosaltresllegim.cat

Títol: Una comedia ligera
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Planeta
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-322-0797-6
Preu: 20€

Alerta roja! Durant dues o tres setmanes em vaig quedar sense material fresc per llegir i, per tant, vaig haver de tirar del meu fons d’armari i l’escollit va ser aquesta Comedia ligera.

Ja fa un grapat d’anys que la vaig llegir però després d’aquesta segona lectura he quedat ben sorpresa. Jo no recordava que m’hagués fet pas l’efecte que ara m’ha fet. Suposo que deu de ser cosa dels anys, que no passen perquè sí.

El Carlos Prullás escriu guions per obres de teatre més aviat ximpletes, una mica picants, una mica innocents… En fi, el que s’estilava durant els anys de la postguerra a Barcelona (i a tot arreu, només faltaria!).

De la manera més tonta, aquest home guapot, ben plantat, de vida displicent, bon coneixedor dels millors llocs per anar a fer l’aperitiu i després un bon dinar, seductor incorregible… es troba encaixonat i cada cop més embolicat en una història d’un assassinat que cada cop més l’assenyala a ell.

Al Prullás li toca passar per un calvari, i això farà que es miri la seva trajectòria i que es miri els amics, els companys de feina i la família amb uns altres ulls.

Sense deixar mai d’utilitzar una melancolia en blanc i negre pròpia de l’època i la sàtira fina i divertida tan característica d’aquest autor, aquesta novel·la es una classe magistral de la Barcelona de pobres i rics, de “tablaos” i “jaranes” en tuguris de mala mort, de terrasses al sol amb vermut, i després, cap a casa amb La Vanguardia i el tortell.

Una crònica fabulosa del pas del temps, amb Masnou de fons fent de decorat d’unes vacances que fa anys, molts anys, es van acabar per sempre.

Títol: El llibre de jocs de Crackòvia
Autor: Minoria Absoluta; Toni Soler
Editorial: Columna
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-476-0
Preu: 18,95€

Les emoticones acostumo a reservar-les per quan comento un post que no he escrit jo, però avui no me’n puc estar i començaré amb un

Si aneu seguint aquest Nosaltres ja sabreu que tinc una certa tirada pels llibres de la comitiva del Toni Soler. De fet, “Polònia” és dels pocs programes que miro de no perdre’m i “Crackòvia”, tot i que no m’agrada tant, el veig perquè a casa desperta el consens més absolut els dilluns havent sopat. Així doncs, aquest llibre no ens podia faltar.

El vam estrenar (no sé si dir-ne “llegir”) el diumenge passat a la tarda, quan una molt bona amiga de la  meva filla va venir a casa. Vaig treure el llibre i ens vam dividir en dos equips: el meu marit i jo, i les nenes. Ràpidament es va veure qui anava a guanyar aquella lliga i qui en quedaria cuer. Dau en mà vam començar per Les 1001 proves, un joc de taula en què queda claríssim com és de difícil séver la ralrap entre moltes altres coses! Aquí ja vam començar a fer pena, els grans! Però a l’Adivinar personajes (presentat pel Sergio Ramos) ja va ser el caos! Es nota que a l’escola “Crackòvia” arrasa perquè ens feien endevinar uns personatges d’allò més difícils: l’escopinya de l’Espanyol crackòvic, per exemple!

Per no enfonsar-nos en la misèria, els grans ho vam deixar córrer i elles s’hi van quedar una estona més… les sentíem riure a cor què vols!

Voleu un fragment del llibre, com quan comento un poemari? Doncs aquí va! Un “verset” del Sergio Ramos de “Crackòvia”:

Gana el primero que denduce, decduce, induce… el primero que acierta, vamos.

Ah, i una cosa més, mireu la faixa del llibre perquè conviden a anar al plató de “Crackòvia” durant una gravació!

Títol: La col·laboradora
Autor: Empar Moliner
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-493-7
Preu: 18,50€

Ai senyor, quina novel·la! L’Empar Moliner fa servir un ritme ràpid, enèrgic, no dóna treva al lector. Pot agradar o no, però de ben segur que no deixa indiferent.

La col·laboradora es guanya la vida fent de “negra” de personatges més o menys mediàtics. Està prou ben relacionada amb el “mundillo”, com diu ella. Ara treballa bàsicament per una “plantació”, però no fa fàstics a cap encàrrec, vingui d’on vingui, si es pot guanyar una “pasta”, que bona falta que li fa.

El cas és que de feina no n’hi falta perquè és bona, sap treure històries i suc d’allà on no n’hi ha, solucionar i corregir textos impossibles de publicar, o deixar-ho tot en bones condicions, ben condimentat i… tothom content!

Per tota una sèrie de circumstàncies ben enrevessades, li toca fer una feina que té tela. La Comissió per la Recuperació de la Memòria Històrica li encarrega que faci un poti-poti que quedi maco i aparent, de la injusta mort d’una víctima de la Guerra Civil: l’Antonieta Gelabertó, filla del Penedès.

Per donar-li brillantor a la cosa, la Conselleria organitza un acte, amb monument a les víctimes inclòs, un vermutet a peu dret i a ple sol (pobres avis que han d’assistir-hi), i una xerrada per donar a conèixer el llibre que s’ha “currat” La col·laboradora. I ja que som al Penedès, quin lloc millor que unes caves per muntar l’espectacle.

A partir d’aquí la història es dispara per camins ben dispars. És com un drac de set caps, on cadascun d’ells té coses a dir i, mica en mica, tot va lligant i posant-se al seu lloc.

La sensació que a mi m’ha deixat és que és un llibre millor del que em pensava que seria de bon principi. A mesura que he anat avançant en la lectura, ha anat convencent-me i agradant-me cada cop més.

És “golfu”, original, dramàtic i divertit alhora.

Té de tot!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Amb una mà al davant i l’altra al darrere
Autor: Alan Bennett
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-9787-774-9
Preu: 13€

El Martí s’ha llegit Amb una mà al davant i l’altra al darrere, d’Alan Bennett, i ens n’ha fet la ressenya:

Amb una mà al davant i l’altra al darrere, d’Alan Bennett, és un petit llibre que narra les peripècies del matrimoni Ransome, una parella normal i corrent, de classe mitjana i sense fills i, sobretot, a qui el temps els ha desgastat un amor que potser va existir algun dia.

El punt de partida d’aquesta petita novel·la que té molt de guió cinematogràfic –aquestes són les arrels de l’autor- és que després d’un Cosí fan tutte potser no prou satisfactori, el matrimoni Ransome es troba la casa buida. No els han “robat” com diu la Sra. Ransome: els han “desvalisat”, corregeix l’advocat Sr. Ransome. Perquè ja se sap que les cases no es roben. Es desvalisen. Total, que es queden Amb una mà al davant i l’altra al darrere (el títol en anglès seria alguna cosa així com Amb la roba que porten posada)

El fet és que el nucli del seu univers se’n va a fer punyetes, o si més no, desapareix per complet, i és quan surten del seu pinyol que comencen a veure que existeix quelcom més fora de les portes de casa seva i la seva quotidianitat.

Ara resulta que tampoc està tan malament relacionar-se amb el noi immigrant que hi ha a la botigueta que està a quatre passes de la casa buida, que el món de fora d’aquest pinyol no és ni lleig, ni pobre, ni feréstec, i fins i tot pot tenir bon gust (això de menjar moniato no se’ls havia passat pel cap, fins ara).

A tot això, un petit gir de guió (tornem-hi, és d’on ve l’autor) farà que puguem anar veient una petita metamorfosi dels Ransome que, sempre mantenint les formes, obren el seu cap i el seu cor al món extern al pinyol.

Aquesta petita novel·leta es llegeix en un tres i no res i té un element que potser no es troba prou sovint en els llibres que ens cauen a les mans: tot el que llegeixes es imaginable. Aquesta és la gràcia del llenguatge proper a l’audiovisual. Potser no l’estàs veient a la televisió, però totes les imatges són al teu cap.

Una bona tarda de lectura i cinema imaginat.