nosaltresllegim.cat

Títol: #miccionari
Autor: @frandomenech
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-6641-492-0
Preu: 11,95€

No l’hem contractat. Ha vingut sol. S’ha assabentat per la xarxa que al Nosaltres teníem El miccionari del Francesc Domènech… i aquí en teniu la ressenya:

Hola, em dic Marcel i sóc piulaire compulsiu. Tinc Twitter des de fa temps i no me’n puc estar: l’he de mirar, remirar, repiular, dir-hi la meva, reprimir-me de no dir bestieses massa grosses, i sobretot, passar-m’ho bé veient les bestieses que diuen els altres.

Si s’hagués de fer una guia d’inici per l’usuari d’aquesta xarxa que twiteja en català -piular és un verb més nostrat, però bé…- se l’hauria d’advertir dels quatre usuaris que cal seguir per, cadascun en aquests diferents temes, estar informat, saber què toca saber, veure i llegir coses interessants, i riure. Cal dir que aquest últim és, segurament, el més saludable.

@frandomenech –no li penso dir el nom- és un d’aquests usuaris de la “rissa”, que en dèiem abans, i que juntament amb gent com ara @victorcorreal et dibuixen un somriure quan mires què diu la gent. Aquest parell, a més, són de la factoria de l’APM!…

El fet és que una de les coses que mou Twitter és l’humor i l’actualitat. Si voleu el millor recull d’aquesta fusió (micció, que diria en @frandomenech), busqueu el seu #miccionari, que també va apareixent dia a dia al diari Ara.

Humor semàntic dels nostres dies, amb definicions que van des del “Shoppinghauer” (un filòsof que compra llibres de forma compulsiva), “The Woking Dead” (sèrie de zombis asiàtics), “converlent” (el procés cap a la independència liderat per Artur Mas), o altres perles similars.

El #Miccionari del @frandomenech és un recull de “txwists” (twits amb “xists”) que faran il·lusió, especialment a la comunitat tuitaire catalana que construeix, tuit a tuit, aquest país nostre que és la Catalunya digital. Si a això hi afegiu el pròleg de Màrius Serra (aquest i la seva llengua són infalibles!) ja teniu el llibre perfecte per aquell amic amb qui, quan quedeu per fer un cafè, costa treure-li el telèfon del davant de la cara perquè ha d’explicar que ha quedat per prendre un cafè, fer un “check-in” al Foursquare, dir on és, amb qui, i si pot ser, fer-hi una foto amb Instagram.

Com a mínim estarà una bona estona davant d’un llibre i no del telèfon…

I és que no hi ha res com la bona tuiteratura: grans novel·les en 140 caràcters.

Encara que això… és un diccionari, oi? Em sembla que he pixat fora de test

RT!

Títol: Casats contra solters
Autor: Alfred Picó
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-6641-456-2
Preu: 18€

Sovint ens arriben a les mans lectures plenes de tòpics sobre la rivalitat entre els casats i els solters, i les especificitats de cadascun dels dos grups.

Aquest llibre, malgrat que a jutjar pel títol, d’entrada ho podria semblar, no es limita a plantejar les situacions típiques ni fa les bromes de sempre.

Acabem reconeixent-nos en cadascun dels personatges, ja siguin casats o solters, i riem i plorem amb ells.

Alfred Picó aconsegueix, a Casats contra solters, retratar els personatges fugint dels tòpics més explotats, per això ens els creiem. I, de tant reals com semblen, acaben esdevenint còmplices dels nostres sentiments més íntims.

Trobareu, porteu aliança o no, una miqueta de vosaltres mateixos en la Laia, el Jesús o el Ponce.

En definitiva, m’ha semblat una lectura divertida i per això us la recomano!

Títol: DG
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Quaderns Crema
Pàgines: 251
ISBN: 978-84-7727-227-4

DG és un llibre de l’any 1998 d’en Ramon Solsona que ja havia llegit però que, gràcies a l’amabilitat d’un estimat parent, he tingut l’oportunitat de rellegir. I com que tinc mala memòria he pogut fer-ho i gaudir-lo com si fos la primera lectura. Es tracta d’un llibre molt divertit. Durant la lectura no ens farà esclafir de riure, però sí que aconseguirà que, mentre el llegim, dibuixem un agradable senyal d’estar passant-nos-ho d’allò més bé.

Aquest llibre de 1998 podria haver estat escrit ara, ja que el comportament de molts dels seus protagonistes (polítics de diversa índole), la seva malaptesa, les corresponents conxorxes i deliris, malauradament encara són ben presents avui en dia.

També ens trobarem amb ciutadans ben originals que, amb la seva hilarant o si més no original manera de fer, s’enfronten o fan la gara-gara als esmentats polítics.

Maruja Ruiz (MR), és la protagonista del llibre. Una dona senzilla i fins i tot amb pocs coneixements culturals que, sense saber com, es troba encimbellada en el càrrec de Consellera de Felicitats Diverses de la Generalitat de Catalunya.

Ramon Solsona ens acompanya a seguir les insòlites aventures de la nostra MR al llarg de tota la seva carrera política en la qual arribarà a conèixer un divertit personatge: un Conseller de la Generalitat que amaga amb una disfressa i un bigoti la seva condició de soci i seguidor del RCD Espanyol de Barcelona.

Títol: Casats contra solters
Autor: Alfred Picó
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-6641-456-2
Preu: 18€

L’Adrià Cortadella s’estrena amb Nosaltres… Sí, sí, amb un tema polèmic! Llegiu, llegiu!

Casats contra solters és la nova novel·la del professor i periodista Alfred Picó. Després que les seves primeres novel·les l’hagin consolidat com un gran referent de la novel·la esportiva catalana, ara deixa el futbol a un segon terme per centrar-se en les relacions personals. Més concretament, la seva història gira entorn d’una temàtica d’allò més actual: està de moda tenir parella?

Alfred Picó eludeix la crisi econòmica per capbussar-se en una tant o més important i que ja fa temps que planeja sobre les nostres vides: la crisi personal. I és que, segons explica, tots els seus amics s’han divorciat i reconvertit en singles convençuts i militants. Si observem les estadístiques és evident que alguna cosa està canviant: cada 25 minuts se separa una parella a Catalunya.

El perfil més habitual d’aquests nous singles és el d’una edat que va dels 40 als 49 anys. Aquesta franja inclou plenament l’autor Alfred Picó, i per això es va animar a fer un retrat d’allò que està vivint a dia d’avui: la fragilitat de la parella i els nous models de relació. Singles que treuen pit però a la vegada se senten sols, casats convençuts que reivindiquen fanàticament el matrimoni de tota la vida, trànsfugues que aparenten ser ferms militants d’un bàndol i que realment no ho són gens. Tota aquesta guerra de bàndols és representada per l’autor amb un llenguatge fresc, àcid i modern, però sobretot, amb la millor metàfora possible: un partit de futbol de casats contra solters.

Jesús i Ponce són dos amics, un casat i l’altre solter, que fa vint anys van jugar el típic partit de futbol casats contra solters. Els solters van humiliar els casats estrepitosament. En Jesús, amb ganes de revenja, proposa repetir el partit i vet aquí que es troba amb molts problemes per convocar un equip de casats. Els jugadors van canviant de bàndol quan menys s’ho espera…

I és que, segons l’autor, la frontera entre els dos bàndols és molt prima: “mai pots saber a quin bàndol et trobaràs la setmana que ve”. Els seus avis deien que ser solter era un estat provisional. Alfred Picó, tot i creure en l’amor, constata que avui en dia això és completament l’inrevés. L’únic segur pels dos equips és que el més neutral és que l’àrbitre sigui un capellà: un solter, però casat amb Déu. Amén.