nosaltresllegim.cat

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

El crit del peresós és… un llibre divertit. Té un humor una mica estripat que m’ha recordat l’Eduardo Mendoza d’El misterio de la cripta embrujada.

El llibre tracta, en poques paraules, del descens a l’infern del protagonista: Andrew Whittaker. No l’infern real, sinó d’un procés de degradació de l’individu bastant important. La referència a Mendoza em ve al cap perquè la situació més absolutament anormal i absurda es narra d’una manera lleugera i clara, com si fos el més habitual del món.

En Whittaker és escriptor -sense res publicat, ja em diràs quin èxit!- i editor d’una revista literària amb moltíssimes aspiracions. Potser un pèl massa. De fet, totes les aspiracions que pot tenir la revista són massa.

A més, El crit del peresós està relatat des de l’òptica del protagonista a través de diversos escrits i cartes: el llibre és un epistolari. Això sí, mai veiem les respostes. Alguns dels destinataris són l’exdona, la germana, el director de la residència d’ancians on té la mare ingressada, el director del banc, tots els col·laboradors de la revista (individus amb unes ínfules de literats grandioses), els llogaters amb qui lluita, etc.

En resum, un llibre divertit sobre un individu que, malgrat no ser pobre, viu en la misèria personal més absoluta. I malgrat aquesta descripció del personatge, creieu-me que és un llibre que fa molta gràcia.

I perquè us en feu una idea, aquí teniu la carta que li envia en Whittaker a l’home que li fa arribar les cendres de sa mare perquè trïi una urna on posar-la:

Senyor Carmichael,

Gràcies per haver-me enviat la capsa de la mare. Em pensava que seria molt més petita. Sembla mentida que encara en quedi tant, d’ella. Pel que fa a la seva proposta d’una urna com cal, quan vaig mirar el seu catàleg vaig estar temptat de triar la Clàssica Grega de Marbre, i també la Bronze per Sempre, però al final li he fet cas, he mirat quina harmonitzaria més amb els meus mobles i he arribat a la conclusió que la capsa en la qual me la va fer arribar és perfecta.

Tinc la seva factura. En aquests moments no li puc enviar res, però vull que sàpiga que és el primer de la llista.

Atentament,
Andrew Whittaker

Títol: Vallvi
Autor: Edgar Cantero
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 360
ISBN: 978-84-7588-252-9
Preu: 19,50€

L’F.X ha escrit una carta als lectors del Nosaltres per explicar-nos el Vallvi de l’Edgar Cantero. Ja li direu el què!

Estimat lector del Nosaltresllegim:

Imagina’t que t’enamores de la cambrera d’un bar sense haver-hi creuat gaire paraules, tan sols amb els cops de cap de “ei que tal” quan entres al bar, en silenci. Dies després, t’assabentes que se n’ha anat a Vallvidrera, i decideixes anar a buscar-la. A peu. Des de la plaça del Sol. Un cop allà, descobreixes que “esto es el Bronx”: una droga de disseny ha convertit el barri en un niu de drogoaddictes i gent a qui li va la festa. Per acabar-ho d’adobar, et veus involucrat en un assassinat, i tens molts motius (el menor, anar a la presó) per demostrar la teva innocència i trobar l’assassí.

Sí? Ho tens? No creus que és tot massa excessiu, massa rocambolesc? Doncs l’Edgar Cantero no ho creu, i un cop llegeixis Vallvi, tu tampoc ho creuràs. En aquest llibre, l’Edgar es fa ell mateix protagonista de la situació descrita al paràgraf anterior, fent creïble l’increïble. El llibre està molt ben escrit. Les accions que hi passen, tot i surrealistes, psicotròpiques i estranyes, tenen una coherència interna que fa que no et grinyoli res. La combinació és explosiva, però funciona: còmics de superherois, el Hòbbit (ho sabieu que l’Ull de Sauron vigila Barcelona?), un whodunit d’Agatha Christie, drogues de disseny, contes de fantasmes, el paisatge proper de Vallvidrera, un idioma propi, amb paraules com poix, xat, xit, xot, xut o traix…

En fi, el llibre m’ha encantat! L’he trobat molt gwye. Segur que vosaltres també l’hi trobeu!

Atentament,

F.X

Aquí trobareu el primer capítol en pdf de Vallvi, i aquí sota, l’Edgar Cantero parlant-ne.

Títol: El cas únic de Sam Finkler
Autor: Howard Jacobson
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-7588-226-0
Preu: 20,50 €

El cas únic de Sam Finkler és la primera novel·la traduïda al català de l’escriptor anglès Howard Jacobson, i guanyadora del prestigiós premi internacional Booker.

El llibre està protagonitzat per tres amics que reprenen la seva amistat després de molts anys i que van comprovant com les seves vides han anat canviant. En Sam Finkler i en Libor Sevcik -dos jueus antisemites- han enviduat, mentre que en Julian Treslove -que no es jueu però que voldria ser-ho- és pare de dos fills de diferents mares.

Al llarg de la novel·la els lectors anirem descobrint com les seves vides mai han deixat d’estar vinculades directa o indirectament, a vegades amb enyorança i d’altres amb sentit de l’humor. Alhora es van desenvolupant dues històries, una de relacionada amb les dones que han passat per les seves vides i l’altra amb la religió jueva i la condició de ser jueu, tema aquest últim que a vegades fa reflexionar, i que al final de la novel·la comprovarem que està lligat amb el títol d’una manera emotiva, sentimental.

Sincerament, Nosaltres, després d’haver-la llegit tinc un regust agredolç, ja que trobo que és interessant i està ben escrita però alhora també trobo que hi ha fragments dels quals es podria prescindir i que no alterarien l’argument. A veure si la llegiu i així compartim opinions, ok?

Títol: El Cau del Conill
Autor: Cristian Segura Arasa
Editorial: Ediciones Destino
Col·lecció: L’Àncora
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9710-191-2
Preu: 19,50 €

Es tracta d’un llibre sorprenent, molt amè de llegir i que en tot moment ens fa mantenir una mitja rialla sorneguera a causa de les aventures amb què es va trobant el principal protagonista del llibre l’Amadeu Conill, en la persona del qual l’autor fa una crítica mordaç sobre una determinada burgesia catalana. Aquella burgesia d’arrel catòlica, lectora de La Vanguardia, votant de CiU, socis del Barça de tota la vida, que es consideren molt catalans però que en el seus negocis, amb les seves amistats i amb part de la seva família utilitza, sense manies, la llengua castellana.

Amadeu Conill és un industrial fabricant de setrills que fa la major part del seu negoci exportant a països asiàtics. L’Amadeu es troba gairebé arruïnat a causa de  la crisi de l’enciam, una estranya passa que provoca malestar a tot aquell que menja amanida; motiu pel qual les vendes del setrills exportats per l’empresa de l’Amadeu Conill han caigut a mínims insostenibles.

Coneixerem totes les maniobres i conxorxes que el nostre Amadeu fa per a intentar remuntar la caiguda de la seva empresa, coneixerem també alguns detalls de la seva difícil vida familiar i com reacciona davant de la confessió d’un fill seu que es declara homosexual. Ai, quin drama en una família com la que protagonitza El Cau del Conill!!! I també assistirem a la separació matrimonial del patriarca dels Conill.

Ves per on!!!, finalment una de les sortides econòmiques i socials que trobarà l’Amadeu Conill, passa per acceptar la direcció general d’un dels clubs de futbol, el Reial Club Esportiu Espanyol de Barcelona que més ha odiat en la seva vida. Oportunitat que li ha arriba a través d’un mecenes japonès, que en el moment de la inauguració del nou estadi de l’Espanyol i el seu trasllat a Cornellà i malgrat que l’equip es troba a segona divisió, ha esdevingut l’home fort del consell d’administració del club blanc-i-blau i pel qual té un gran pla de projecció entre la població del Japó.

Tot plegat, esdevé, un interessant i distret embolica que fa fort!!!