Arxiu de la categoria: Humorístic

Més maleït karma, de David Safier

mesmaleitkarmaHa tornat el fenòmen que va fer riure milions de lectors. Aquell humor i aquell món que tenia aquell Maleït karma amb una presentadora de televisió agressiva (una bruixa molt bruixa!) que havia acumulat mal karma ja és aquí. En aquest Més maleït karma de David Safier, tornem a trobar humor esbojarrat, bons sentiments i vides al més enllà.

Aquesta vegada, la Daisy, la protagonista de vint-i-llargs anys, és una barreja d’immadura, inestable, mentidera, pispa i addicta (a festes, alcohol i sexe). En resum, tots els tòpics de la faràndula. Llàstima que com a actriu no arriba ni a mediocre.

A partir d’un banal accident amb un gos comencen les seves desventures amb el Steve, que és molt més bon actor però que és… arrogant i, per què no dir-ho, insuportable. L’odi mutu que es tenien en aquesta vida, el traslladen a l’altre: dos éssers que han acumulat mal karma que inicien el difícil i sacrificat viatge per aconseguir bon karma, pujant els esglaons de l’escala de la reencarnació fins a tornar a ser humans.

Ho aconseguiran? La resposta a Més maleït karma. I ja sabeu que, més respostes, el que aquest llibre us oferirà és una molt bona estona. David Safier és una aposta segura en aquest sentit. Si us ho vau passar bé amb la primera, no us perdeu aquesta.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Més maleït karma
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Carlota Gurt
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-16367-23-8
Preu: 16,50€

Share

Completament sonat!, de Gilles Legardinier

completamentsonatEl protagonista d’aquesta amable novel·la, Andrew Blake, és un milionari anglès que, vidu i sobrepassada la seixantena, decideix canviar radicalment de vida i se’n va a França a fer de majordom al servei d’una senyora que viu en un gran château.

Un cop arribat descobreix que les quatre persones -la dama, la cuinera, la minyona i el jardiner- que poblen aquell casalot tenen característiques ben peculiars. Cal afegir un nen que apareix mig d’estranquis, un gat d’angora i un gos sense pedigrí.

Blake, després d’uns inicis descoratjadors, comença a descobrir les virtuts i flaqueses de tots ells, mentre va arrossegant l’enyorament  invencible d’ençà de la mort de la seva muller.

Com si fos una nova versió de l’àngel de la guarda o del capità Nemo de l’Illa misteriosa de Verne, va propiciant la solució dels diferents problemes personals de la manera més original i imaginativa.

Un recurs que recorre en paral·lel tota la novel·la és la comparació de paraules, hàbits i tòpics dels anglesos sobre els francesos i viceversa. I com era d’esperar tot desemboca en un final feliç col·lectiu.

La contraportada diu que “ha fet riure més de 2 milions de lectors a França”. A mi m’ha mantingut amb un somriure constant fruit de l’enginy, l’humor i la tendresa que amaren el relat. I sincerament, jo ho he agraït!

Descriuria aquest llibre com una novel·la per a joves, a la manera de “Els Cinc”, però per ser llegida per adults. I la veritat és que, després de tanta novel·la negra i de tant telenotícies també negre, resulta molt i molt agradable la lectura d’una narració intel·ligent que mira de retrobar amb tendresa i un puntet de nostàlgia el que queda en cada lector d’aquell infant que viu encara dins de cadascú i que és capaç de creure en el Pare Noel.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Completament sonat!
Autor: Gilles Legardinier
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Josep Alemany
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-2006-8
Preu: 18,90€

Share

En quarantena, de Quim Morales

enquarantenaL’altre dia vaig quedar amb un amic meu que canta i es dedica a fer cantar la gent. I va resultar que era divendres. Però hi va haver un moment que es va fer dissabte i clar, el dia del calendari del dissabte era el seu aniversari. I què, direu? Quan amb un somriure d’orella a orella li vaig dir allò de “Ei! Que ja és el teu aniversari!! Felicitats!!” -i tot això, amb una felicitació sincera- ell es va arraulir, se li van ajuntar les celles perillosament i va dir alguna cosa així com

Nooooooooooooooooooooooooooo…!!

Diria que el “No” tenia aquesta quantitat de o’s. I és que en feia 40. D’anys, no d’o’s.

I què tenim aquí? Una guia per al meu amic, per a mi i per a la parella del meu amic. En Quim Morales, que a més de fer gràcia a la ràdio sap escriure, ha desglossat una rera l’altra les 40 crisis dels 40 en aquest En quarantena i la veritat és que, a un servidor, que està més a prop dels 30 que dels 40, m’ha fet molta gràcia com les explica.

Des del He notat un ‘crec’ i m’he quedat travat fins al Soparé una mica de fruita i un iogurt he rigut molt amb en Morales i la seva enumeració d’entranyables i petites desgràcies, gràcies, pèrdues de cabell i de personalitat, de nord i de sud, i sobretot, de pèrdues de control.

Perquè, què és això de la crisi dels 40 sinó una pèrdua de control o el voler recuperar-lo? Sabeu què? Si ara arribeu als 40 anys… teniu permís per descontrolar-vos una mica! Per edat, quantitat de fills en edat de trencar coses, ganes d’haver estudiat-copulat-estimat altres coses, ja us toca.

I sabeu per què teniu permís per fer-ho? Perquè el vostre entorn farà el que vaig fer jo l’altre dia amb el meu amic després del seu “No” amb moltes o’s: dir-li que “no passa res” i que “no n’hi ha per tant”. Això sí, sense perdre tant el nord que acabeu que resulta que no us troba ningú! I és que en Morales us ho explica molt bé al final de la Crisi 21 – Ai!! La pastilla!!

Quarantins, permeteu-me que em posi paternalista, una altra de les nostres especialitats. Per moltes pastilles que us receptin, feu el favor de prescriure-us una mica de sensatesa. Feu cas dels doctors i seguiu les seves instruccions al peu de la lletra -si l’arribeu a entendre. Per molt divertit que us pugui semblar, automedicar-se no és una bona idea, tret que vulgueu acabar fets un Michael Jackson. Tinguem clar que si de tota aquesta història de les medicacions n’hem de treure alguna conclusió, és que els quaranta ens acabaran passant a tota pastilla.

Quarantins, amb en Morales riureu molt. I sobretot, “no passa res” i “no n’hi ha per tant”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: En quarantena
Autor: Quim Morales
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-664-1956-7
PVP: 9,95€

Share

Nosaltres, de David Nicholls

nosaltresdavidnichollsHola amics, torno a ser amb vosaltres. El motiu es aquesta novel.la del  anomenada Nosaltres. Ben mirat, el títol sempre pensat espressament per el Nosaltresllegim, oi?.

Doncs bé, us diré la veritat: al principi m’ha costat bastant ferme-la meva, no acabava de trobar-li el què. Però mica en mica, ostres, toca reconèixer que val la pena.

Us en faig cinc cèntims:
 
la cosa va d’una parella que porta vint-i-escaig anys casada i tenen un fill adolescent. Un bon dia la Connie desperta el seu marit, en Douglas, a mitjanit per dir-li que potser tocaria replantejar-se la seva situació. Que no es que ja no l’estimi, que no es que s’avorreixi, que no es que no sigui feliç pero… Ai, senyor!! El maleït però… Queda en l’aire com una brossa impertinent d’aquelles que no es poden apartar bufant així com així.

Resulta que el fill que tenen en comú, l’Albie, està a punt d’emancipar-se, anar a la universitat, etc., etc. i per celebrar-ho tenien previst fer tots tres junts un viatge per Europa que anomenen “El Gran Tour”. Es tractava de visitar llocs emblemàtics i que de pas el nano es culturitzés una miqueta. Qui il·lusió veure París, Roma, Florència, Venècia, Praga… Visitar museus i menjar en llocs acollidors!!

Però ves per on, la idea de la Connie de replantejar-se la relació amb el seu marit posa en perill aquest viatge tan llargament esperat. En Douglas proposa d’anular-lo però la seva dona li diu que que cap manera. Que potser no tornaran a tenir mai més una altra oportunitat com aquesta per estar junts i que “El Gran Tour” s’ha de fer peti qui peti.

I arriba el gran dia. El que passa és que una cosa és el que t’imagines i una altra molt diferent el que passa en realitat. I el que passa és que només iniciar el viatge, comencen els problemes. El nano passa olímpicament d’anar al Louvre, ell el que vol es conèixer alguna franceseta que estigui de bon veure, beure com un pirata i que els pares el deixin estar.

Els problemes es van acumulant, posant en una situació encara més compromesa la ja de per sí delicada situació de la Connie i el Douglas fins que, estant a Amsterdam, hi ha una moguda de tal magnitud que el nano fot el camp emprenyat com una mona acompanyat d’una australiana excèntrica que toca l’acordió. Apa, visca “El Gran Tour”!

L’autor fa un retrat tragicòmic de la vida en parella, de la vida en família i de la vida que arrosseguem segons les ensenyances dels nostres pares. Això, vulguis o no, es reflecteix amb els nostres actes. De vegades, fent les coses amb la millor de les intencions, ja que resulta que no ho hem fet bé… i lògicament això té conseqüències!

Recomano aquest llibre perquè, a banda de fer-vos passar una molt bona estona, de ben segur que també us farà reflexionar. Perquè segurament hi trobareu una petita part de vosaltres en aquestes pàgines.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Nosaltres
Autor: David Nicholls
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-9787-989-7
PVP: 20,00€

Share

No sóc d’aquesta mena de noies, de Lena Dunham

Si voleu llegir allò que normalment ningú no escriu en un llibre perquè no és políticament correcte, No sóc d’aquesta mena de noies és el vostre llibre.

En aquest llibre la Lena Dunham fa un repàs de tot allò que ha estat i que és ella. A com ha viscut part de la seva infantesa i la seva joventut. I ho fa de manera irònica, divertida i descarada.

Parla de l’amor, del sexe, de la feina, de l’amistat, del cos i les dietes… parla de tot el seu entorn, que alhora ben bé pot ser l’entorn de qualsevol de nosaltres. Perquè més enllà de ser un llibre d’assaig o d’una autobiografia amb l’estil més clàssic del gènere, estructura el llibre a mode de manual. Amb llistes com: “18 coses inversemblants que he dit amb coqueteria”. També hi trobareu dibuixos, reproduccions de mails reals, però també d’imaginaris, d’aquells que li hagués agradat escriure si hagués estat una mica (encara) més atrevida.

Té un llenguatge mordaç i quotidià. És una lectura amable i divertida, que us ajudarà a passar el dia a dia una mica millor. Si més no, amb una mica més d’entreteniment del que esteu acostumats.

Ah! i si sou fans o heu seguit la sèrie “Girls”, de segur que encara us agradarà més. Dunham n’és la protagonista, creadora i productora!

Podeu llegir els primers capítols en aquest link.

Títol: No sóc d’aquesta mena de noies
Autor: Lena Dunham
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1900-0
Preu: 19,90€

Share

El xef, de Simon Wroe

elxefOstres Nosaltres, dedicar-se a l’hostaleria com és el meu cas i llegir El Xef fa posar els pèls de punta. Ara bé, no cal treballar entre fogons per flipar amb l’obra d’en . Qualsevol que el llegeixi es quedarà amb la boca ben oberta, i no només pel menjar…

El The Swan és el restaurant que acull tot un cartell de personatges, si més no, singulars. Començant pel Xef, en Bob que és la persona més mala bèstia i més desagradable que us pugueu arribar a imaginar. En Bob és una torre tan alta com ampla dotada amb un cervell que només sap funcionar per fer mal i amargar la vida dels seus treballadors. Les seves tècniques de maldat van des d’abraçar amb oli roent les mans dels cuiners, fins a tancar-los al congelador amb l’amable companyia d’unes quantes llagostes vives. En fi, una delícia…

Desprès tenim en Dave el Racista que, com és evident, fa honor al seu mot però a banda d’aquesta fotesa és un pencaire incansable capaç de fer jornades maratonianes sense queixar-se per res.

També hi ha el sonat d’en Ramílov que no se sap ben bé d’on a sortit, i que fa veure que sodomitza amb pastanagues els companys de cuina, que explica les seves proeses sexuals amb tota mena de detalls amb coreografia inclosa, que te un passat del tot incert, etc., etc.

Al The Swan tenen un client molt i molt especial anomenat i conegut per tothom com El Gras. I aquest home si que és una torre que fa por! Quan arriba al restaurant tothom tremola, perquè el Gras no menga: empassa amb una voracitat inhumana. També és un paio cruel i retorçat però molt més sinistre que en Bob. És un maleït psicòpata, això és el que és.

Tot això i molt més ens ho va narrant en primera persona en Monocle, un jove llicenciat en literatura anglesa que arriba al The Swan amb la necessitat imperiosa de guanyar quatre quartos per poder menjar i pagar l’habitació ronyosa al mític Camden Town que li ha llogat una excèntrica obsessionada en fumigar-li el seu petit espai amb un ambientador d’olor de rosa per tal d’amagar altres aromes!!

M’ha agradat molt llegir El Xef. Penso que és una obra altament recomanable. A més, l’autor exhibeix uns coneixements profunds tant de la tècnica, com dels estris, com de l’argot que es fa servir en el món dels cuiners. Sap crear atmosferes que van de la tendresa a allò més pervers. L’amistat, el rancor, la venjança, una pau incerta… tot es va desgranant mica en mica dins de la gran cuina d’El xef… Com si fossin pèsols!

Títol: El xef
Autor: Simon Wroe
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 344
ISBN: 978-84-297-7320-0
Preu: 17€

Share

La veritat i altres mentides, de Sascha Arango

laveritatialtresmentidesTenim bon “gènero”, amb aquest … L’haurem de vigilar de prop perquè l’home promet, de veritat!

A La veritat i altres mentides la cosa comença amb en Henry Hayden, un home d’aspecte atlètic, guapot, amb gràcia per fer-se amic de tothom. En Henry està casat amb la Martha i formen una parella magnífica: ell és un escriptor d’exit internacional i ella s’adapta perfectament a la vida que li toca o que ha triat viure.

Hi ha un petit detall que és que el gran Henry té com a amant la seva propia editora, la Betty, una dona amb un sentit pràctic de les coses absolutament marcat, i que es queda també absolutament amb el cul a l’aire quan descobreix que està esperant un fill d’en Henry.

Aquest petit contratemps fa que en Henry tregui el maleït psicòpata que amaga darrere la seva expressio de bon jan i la posada en escena d’escriptor d’èxit i correctíssimes maneres, i vaigi mostrant al lector el seu autèntic tarannà, que te tela marinera.

En les magnifiques pàgines d’aquesta novel·a hi trobareu assassinats, antic companys d’escola del Henry que encara recorden amb terror el sinistre orfanat on van compartir dormitori, secretaries tafaneres i geloses, i sobretot, la mentida servida com un art.

En Henry és un autèntic mestre en aquest món de dir “troles” però a vegades la memòria ens fa males passades i haurà de fer un sobreesforç per demostrar que no sap de què li parlen quan els morts reclamen justícia.

Resulta interessant, intimida, i sobretot, enganxa fins l’última lletra!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La veritat i altres mentides
Autor: Sascha Arango
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Núria Parés Sellarés | Carlota Gurt
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-297-7321-7
Preu: 18,50€

Share

Tria la teva crisi, de Júlia Cot i Jordi López

trialatevacrisiÚltimament estic tenint alguns problemes al transport públic. La gent em mira molt. Molt i molt fort. La raó? No paro de riure.

No és que estigui escoltant podcasts de tertúlies de com ha de jugar la Roja d’abans del Mundial de Brasil. És una qüestió de lectura.

Estic llegint el Tria la teva crisi de la  i en Jordi López al metro i no ho puc evitar. No només se’m passa la parada cada cop que he d’optar per una de les possibilitats que m’ofereix cada final de capítol sinó que a més no paro de riure amb la mala llet d’aquest fabulós retrat no tan distorsionat dels nostres dies. I tot perquè al personatge del llibre li ha caigut la fantàstica sort d’embarassar-se d’uns bessons. Anades a bancs a demanar crèdits inaccessibles que provoquen atacs de cor per tips de riure, visites a franquícies que et fan sentir com una mala persona només per demanar pel producte menys car, aventures delictives desesperades per poder treure -o dibuixar- diners d’on sigui que acaben derivant en bitllets falsos que podrien sortir d’una obra de teatre de la Fura dels Baus, i visites a Can Brians amb companys de cel·la massa melosos i visites salvadores d’individus que semblen sortits d’un joc de taula. Ves que no…

Total, que no paro de riure. La qüestió és que la gent d’Astrakan, la divisió literària de Minoria Absoluta -els que van treure el Ha tornat del Timur Vernes amb un Hitler tornant a l’Alemanya actual- han fet un llibre d’aquells que tots vam llegir quan deixàvem de ser nens i encara no érem adolescents: un tria la teva aventura.

Però com que l’aventura de veritat és ser autònom han decidit fer un Tria la teva crisi acompanyant-se dels dibuixos del Guillem Dols (dibuixant i guionista de programes com ara La Competència). I sí. La Crisi és una aventura. I sinó pregunteu-li al Màrius Carol, que ha fet canviar de rei per poder tenir tres mesos d’agenda mediàtica al diari quan va agafar la direcció de La Vanguardia (potser no és veritat però aquest és el tipus d’humor que trobareu al llibre).

Si voleu passar una molt bona estona llegint i rememorant l’emoció del “què hauria passat si hagués anat a l’altra pàgina”, aneu corrents a buscar aquest llibre.

Si voleu que el vostre cervell es converteixi en una truita de patates, preneu-vos un orfidal per superar la crisi i empalmeu “Restaurante imposible” i “Crónicas carnívoras” a Energy.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

http://youtu.be/uDeKQajDx-Y

Títol: Tria la teva crisi
Autor: Júlia Cot i Jordi López
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 220
ISBN: 978-84-664-1865-2
Preu: 14,90€

Share

Com ser un bon català, de Quim Morales

comserunboncatala

@ColumnaEdicions @Grup62 @Quimkong

Sóc un admirador confés del . L’escolto cada dia a ‘La segona hora’ i el segueixo a Twitter. És d’aquells que expliquen les coses amb l’humor que voldries tenir. I com diuen els espanyols -això no sé si seria una bona praxis de bon català-, ‘para muestra un botón’ de la introducció:

Com ser un bon català es proposa un recorregut transversal a les qüestions més arrelades i identificatives del tarannà català. Menjar, llengua, menjar, tradicions, menjar, supersticions, menjar, cultura i també el menjar són els puntals sobre els quals se sosté l’argumentari d’aquest manual pràctic. Això i, per descomptat, la gastronomia, sense deixar de banda el menjar. Cada punt analitzat proposa un objectiu i suggereix algunes estratègies per assolir-lo. Quedi clar, però, que aquests apartats no impliquen cap obligació com ara els manaments baixats del Sinaí o les instruccions d’un armari suec. Està en mans del lector i del seu criteri acceptar la qüestió plantejada, abordar-la amb esperit crític o saltar-se-la olímpicament. Al cap i a la fi, el que pretén aquest llibre –a banda d’oferir una bona estona de lectura i una agradable contemplació d’il·lustracions– és, un cop descartada la possibilitat de ser un bon català, arribar a la conclusió que ser un català normal, tirant a defectuós, no està gens malament.

Ara, tot llegint de nou aquest fragment del llibre m’ha agafat una mica de gana… Però al Nosaltres parlem de devorar llibres i no calçots, oi?

El fet és que aquest és un llibre d’aquells que us farà riure -o com a mínim somriure, paraula!- amb tots aquests trets distintius que ens toquen no la pera però sí la ceba de tots nosaltres. Efectivament, qui no té un all té una ceba -mareta, quina gana!- i acaba renegant en castellà, busca bolets infructuosament, desconeix la segona estrofa dels himnes, porta el CAT a la matrícula, mira i escolta la tele i la ràdio dels bisbes per posar-se nerviós, o (aquest m’ha encantat) “paga a mitges, però cadascú lo seu”.

Si necessiteu que algú us expliqui com ser un bon català i voleu llegir les instruccions amb un somriure a la boca, en Quim Morales us en fa cinc cèntims (que com a propina no està malament). A més, si sou una mica curts, les il·lustracions de la Júlia Bausili us ajudaran a entendre, com deia aquell, el sentit de la paraula.

Menció especial a la que segurament és la nostra instrucció preferida: la 47. Que de què tracta? De com cal Comprar llibres, roses i altres derivats per Sant Jordi. Al Nosaltres sabem ben bé com fer-ho, això!

Llegiu-lo, que us ho passareu bé. I per tancar la ressenya, ho direm com toca com a bon català que és un servidor: passi-ho bé!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Com ser un bon català
Autor: Quim Morales
Il·lustracions: Júlia Bausali
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-664-1857-7
PVP: 9,95€

Share

El Sant Jordi de les Nostres Editores

@BertaBruna @EsterPA @PemaMaymo @dinotx @Ed_62 @Grup62 @ColumnaEdicions @Ed_Empuries

I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu?

Aquest any hem volgut fer una cosa especial de cara a Sant Jordi. Hem demanat a algunes de les editores -alerta! Són aquestes súper-dones a l’ombra que troben les perles que acabem llegint i a qui hem d’agrair unes quantes hores de lectura!- que comparteixin amb tots Nosaltres quin és “el seu Sant Jordi”.

També heu de saber que per elles és molt complicat fer-ho perquè, en el fons, és com fer-los triar entre el pare i la mare! O pitjor! Triar quina de les seves criatures prefereixen! Editen molts llibres que els agraden molt i els és molt complicat escollir!… però s’han armat de valor i de paraules i ens expliquen, a tots Nosaltres, quin és el seu Sant Jordi d’enguany.

desigdexocolataLa Berta Bruna, una de les mares del Nosaltresllegim i editora de Columna, Destino i Planeta en català, ens recomana que el 23 d’abril, després del passeig per la rambla, la compra de la rosa i el cop d’ull als llibres exposats, deixem anar els nostres desitjos. Sobretot, el Desig de xocolata de la .

Sant Jordi és un dia especial, això no ho discuteix ningú. El llibre, la rosa… i aquest any no hi pot faltar la xocolata!

Després de llegir Desig de xocolata només tens ganes de recomanar-lo. Care Santos m’havia seduït amb les seves anteriors històries Habitacions tancades i L’aire que respires, i aquest Premi Ramon Llull tenia tots els ingredients per fer-me passar una bona estona. I així va ser.

Desig de xocolata és la història de tres dones, molt diferents, que viuen en segles diferents, unides per la xocolata. La seva relació és una xocolatera de porcellana blanca que passa per les seves mans. A partir d’una brillant estructura en tres actes i de la mà de les tres dones que tindran contacte amb el recipient, el lector fa un recorregut per la tradició xocolatera de Barcelona des de les més variades i complementàries perspectives: l’organització i funcionament del gremi de xocolaters durant el segle XVIII, la introducció de les màquines i enginys industrials per poder fabricar un producte de més qualitat al segle XIX, fins als processos químics per elaborar sabors insòlits i sofisticats propis de la cuina d’autor.

El llibre és una reconstrucció que va del present al passat aturant-se en els moments més interessants del pas de la xocolata per la ciutat de Barcelona. També és el reflex de tres èpoques i els tres relats comparteixen temes com les relacions de parella, el consum i fabricació de xocolata, la passió per l’òpera i algunes referències creuades que mantenen el fil argumental.

El lector no es podrà avorrir ja que al llarg de la novel·la hi trobem tres formes narratives que conviuen per donar forma a la història. Tres històries que es poden llegir de forma independent però que juntes resulten delicioses. La meva recomanació és fer-ho tal i com proposa l’autora, per ordre.

Pot una novel·la ser tan addictiva com la xocolata? Comproveu-ho nosaltres mateixos: si comenceu a llegir Desig de xocolata no la podreu deixar.

Recomanació de l’editor per aquest Sant Jordi. No fallareu!

Moltes gràcies, Berta pel teu escrit i bon Sant Jordi! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Aquí teniu el primer capítol en pdf i el booktrailer del llibre.

Títol: Desig de xocolata
Autor: Care Santos
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Premis: Premi Ramon Llull 2014
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-9708-263-1
Preu: 21€

Més, més!! Qui més? Doncs tenim una altra de les editores de Columna, Destino i Planeta en català. En aquest cas qui ens recomana llibre és l’Ester Pujol, que també ha optat per un autor de casa que vam ressenyar fa molt poquet i que ha escrit un llibre de ficció que… a saber! Tenint en compte els personatges, podria haver estat d’Història!

elsambaixadorsSi el de la Berta Bruna era el Ramon Llull 2014, L’Ester se’n va, aquest Sant Jordi, de viatge amb el Premi Josep Pla 2014: Els ambaixadors, de l’.

Pels que els agradin les novel·les d’aventures, d’espies, amb un rerefons històric i busquin divertir-se llegint una història que podria haver estat i no va ser.

Any 1949. Catalunya és independent des dels fets d’Octubre del 1934.

Els ambaixadors d’Albert Villaró, Premi Josep Pla 2014 (Destino), és una lectura que atrapa.

Parteix de la pregunta “què hauria passat si…” i Villaró s’imagina una Catalunya independent des de 1934. Ara que el debat sobiranista està tan present, aquesta novel.la d’història-ficció és un divertiment molt interessant. És una novel·la d’espies, d’aventures, en què l’autor es permet “petites venjances històriques” com la mort de Franco en un accident d’avió el juliol del 36.

S’ha dit que la novel·la és una “ucronia”, narrada amb gran sentit del ritme, amb molt d’humor i amb una punta de mala bava. Hi ha els “cameos” de personatges reals, com ara Josep Pla o Carrasco i Formiguera, a qui presenta com a President de la Generalitat enlloc de morir assassinat durant la guerra.

El protagonista és “Mossèn” Farràs, un seminarista del poble de Tor (Lleida), a qui li passen mil-i-una. Al llibre hi ha una barreja d’amistats, passions i traïcions curiosa, que el fa molt atractiu i permet somniar amb una Catalunya que hauria estat diferent.

En Lluís-Emili el va començar i no el va poder deixar anar quan va haver de ressenyar-nos-el… Et creiem, Ester!!

Llegiu-lo, que us ho passareu molt bé!

Títol: Els ambaixadors
Autor: Albert Villaró
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2014
Pàgines: 688
ISBN: 978-84-9710-240-7
PVP: 21,95€

Qui més, qui més… la tercera “Columnessa”!! La Pema Maymó també s’ha animat a triar una de les criatures que ha editat, ha fet el cor fort i ens ha escrit un text molt xulo amb la seva aposta i l’experiència que l’espera aquesta Diada de Sant Jordi!

1960Aquí teniu el Sant Jordi de la Pema Maymó: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, de Jordi Mercader:

Enguany viuré el meu vuitè Sant Jordi des de l’interior. Això no m’atorga cap altre mèrit que arribar un any més al final del dia amb els peus destrossats, el mòbil sense bateria i l’eufòria desfermada després de viure “El Millor Dia Laboral de l’Any”. Perquè Sant Jordi és l’esclat de tota la feina feta durant mesos i el vivim com una festa: és la nostra aposta per uns autors i uns títols concrets, la nostra tria pensant què voldrien llegir els lectors i què els podem oferir d’entre tots els originals que arriben a les nostres taules.

Enguany tenc un motiu extra per sentir-me afortunada i pensar que algú tindrà la sort de reviure el que jo ja he experimentat abans: he vist néixer el llibre 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó, d’en . Del llibre no en desvetllaré gran cosa perquè ja ho fan aquí i aquí millor que jo, però puc explicar el que se sent quan trobes la combinació perfecta entre temática, ritme literari i autor de fina ironia: quasi enamorament. Sí, sí, pot fer riure, però bé que vos passa quan anau a una llibreria i trobau el llibre perfecte, oi?! Idò des de l’altra banda també es viu i això és el que m’ha passat amb aquesta novel·la que barreja història i política i amor i idealisme, i que ho té tot perquè arribis a la darrera página pensant que has descobert una época de la Història de Catalunya poc tractada literàriament i que te l’han explicada d’una manera entretinguda i intel·ligent.

Si teniu pares, marits, amics o tiets que siguin amants dels títols amb rerefons polític, catalanistes convençuts, interessats en la figura de Jordi Pujol o lectors de novel·la històrica contemporània… en fi, lectors d’històries personals compromeses amb l’amor, els somnis o la pàtria, aquesta és la novel·la per regalar-los aquest Sant Jordi. Potser ells, com jo, aniran a dormir satisfets i feliços d’haver topat amb el llibre de Jordi Mercader.

Gràcies per la recomanació, Pema! I t’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Títol: 1960. Quan els nois amb corbata no anaven a la presó
Autor: Jordi Mercader
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-664-1815-7
Preu: 19,95€

I per acabar tenim una ficció internacional. I qui ens la recomana? D’això se n’ocupa la Dina de la Lama, editora de ficció internacional dels segells -atenta la companyia!- Empúries i Proa.

elshumansElla ha optat per recomanar-nos un llibre que encara no us hem pogut explicar al Nosaltresllegim… de manera que, què més voleu? Informació de primera mà! La seva aposta per Sant Jordi és Els humans, de , Un fenomen literari mundial que per fi arriba a les nostres llibreries de la mà d’Empúries.

Aquí teniu el Sant Jordi de la nostra Empurienco-Proenca!

“Un humà és una forma de vida bípeda real d’intel·ligència mitjana, que viu una existència en gran mesura il·lusa en un planeta petit inundat d’aigua en un racó molt solitari de l’univers”. Així comença Els humans, de Matt Haig, un llibre tendre, amable, escrit amb molt d’humor i, sobretot, amb molt d’amor, sobre el fet de ser humans.

Un bon dia, un alienígena de Vonnadoria arriba a la Terra disposat a acabar amb la vida de qualsevol persona que hagi sentit a parlar de la solució a la hipòtesi de Riemann. Els alienígenes pensen que una informació com aquesta pot ser extremadament perillosa per l’Univers en mans dels humans, una espècie ignorant, primitiva, irracional i “caracteritzada per la violència i la cobdícia.”

Però a mesura que el vonnadorià, encarnat en el cos del desaparegut professor Andrew Martin, vagi coneixent més i millor els humans (la Isobel, la dona de l’Andrew , en Gulliver, el fill adolescent de la parella, els amics i coneguts del matemàtic finat, i la seva amant, una alumna del Fitzwilliam College) anirà analitzant les seves febleses, la seva força, la perseverança, la infinita capacitat d’estimar i de donar-ho tot pels altres, de gaudir, de riure, de plorar i, de mica en mica, canviarà d’opinió.

Amb passatges còmics (quan l’extraterrestre ha d’aprendre el llenguatge i els costums dels humans)…

  • “La dona em va dir que havia parlat amb la universitat. Allò sol ja no tenia gaire sentit. Com es podia fer, a veure?”
  • “- Tot s’arreglarà, Andrew. Això només és un entrebanc. T’ho prometo. De seguida tornaràs a estar com una rosa.
    – Com una rosa? —vaig preguntar, francament alarmat.“
  • “Una vaca és un animal que viu a la Terra, un ungulat domesticat i multiús que els humans tracten com una botiga oberta les vint-i-quatre hores per obtenir menjar, piscolabis líquids, fertilitzant i calçat de disseny.”

… i emotius i més profunds a mesura que avança la novel·la, Els humans ens farà riure, somriure i pensar: és normal que el telenotícies parli gairebé exclusivament de guerres i diners, i passi per alt descobriments o investigacions? I dels ordinadors, quin ús en fem? Li dediquem prou temps als nostres o passem massa hores preocupats pel nostre èxit i la nostra feina? Quines coses ens importen realment a la vida? Ens ajudem prou els uns als altres? Llegim poesia? I escoltem música?

La visió incisiva i externa del vonnadorià ens permetrà acostar-nos a nosaltres mateixos amb una lupa a la mà i riure i reflexionar sobre qui som, què volem, quina vida fem, què pensem i com actuem.

I per acabar, aquí tenim uns quants consells de l’Andrew/àlien al seu “fill” Gulliver:

  • La vergonya és un llast. Treu-te-la de sobre.
  • La tecnologia no salvarà la humanitat. La salvaran els humans.
  • El sexe pot fer malbé l’amor però l’amor no pot fer malbé el sexe.
  • La teva vida tindrà 25.000 dies. Procura recordar-ne uns quants.
  • Si hi ha una posta de sol, atura’t a contemplar-la. El coneixement és finit. L’admiració és infinita.
  • Ets humà. T’interessen els diners. Però recorda que no et poden fer feliç perquè la felicitat no està en venda.
  • Ningú té mai tota la raó de res. Enlloc.
  • Tothom és una comèdia. Si algú es riu de tu és perquè encara no ha entès la farsa que és ell mateix.
  • El teu cervell està obert. No permetis que se’t tanqui.
  • Tens el poder d’aturar el temps. Fes-ho amb petons. O escoltant música.
  • Una paradoxa: les coses que no necessites per viure (llibres, art, cinema, vi i d’altres) són les coses que necessites per viure.
  • En algun moment passaran coses dolentes. Busca algú en qui recolzar-te.
  • L’alcohol al vespre ve molt de gust. Les ressaques al matí no tant. En un cert moment hauràs de triar: vespres o matins.
  • Obeeix el teu cap. Obeeix el teu cor. Obeeix el teu instint. De fet, obeeix-ho tot menys les ordres.
  • No pensis que saps. Sàpigues que penses.
  • La guerra és la resposta. A la pregunta equivocada.
  • Quan miris les notícies i vegis membres de la teva espècie que pateixen, no pensis que no hi pots fer res. Però sàpigues que no ho faràs mirant les notícies.
  • Leonardo da Vinci no era un dels vostres. Era un dels nostres.
  • Si penses que una cosa és lletja, torna-la a mirar. La lletjor només és un fracàs de la vista.
  • El fracàs és una il·lusió òptica.
  • Sigues curiós. Qüestiona-t’ho tot. Un fet present només és una ficció futura.
  • Tens sort de ser viu. Inspira i aprofita les meravelles de la vida. No donis mai per descomptat ni un pètal d’una flor.

Els humans és una novel·la que pot agradar molt als adolescents, per la seva immensa capacitat de qüestionar-se coses, i a tots aquells lectors que busquin entretenir-se amb un llibre diferent, poc convencional, i que hagin passat una bona estona amb novel·les com L’avi de 100 anys…

Té bona pinta, oi? I la Dina dóna bones referències de gustos! Amb aquest llibre sembla que quedareu bé!!

Títol: El humans
Autor: Matt Haig
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Traducció: Esther Roig Giménez
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-927-9
PVP: 17,90€



I vosaltres, Nosaltres, quin llibre us firareu i quin llibre regalareu? Expliqueu-nos-ho als comentaris!
I si voleu tenir el vostre llibre signat, doneu un cop d’ull a aquest pdf amb els horaris de les firmes de Sant Jordi!

Share