Arxiu de la categoria ‘Novel·la negra’

Carrer Robadors, de Mathias Enard

17-05-2013 publicat per admin

@ColumnaEdicions @Grup62

La Mariela s’ha llegit el Carrer Robadors del Mathias Enard i ens el ressenya per a tots Nosaltres.

Quan acabeu la novel·la us entraran ganes d’anar a fer un tomb pel Raval però també tindreu ganes d’agafar la motxilla o la maleta i marxar cap a Tànger, cap a Tunísia o seguir les petjades dels viatges d’Ibn Batouta per deixar enrere els temps convulsos que ens toquen viure.

Carrer Robadors narra com un jove marroquí, Lakhadar, és expulsat de casa seva a Tànger per mantenir una relació amb la seva cosina. A partir d’aquí comença una espècie de road movie des de Tànger fins a Barcelona, passant per Algesires.

La història, que es desenvolupa durant la primavera àrab, ens parla de Lakhadar i el seu inseparable amic Bassam. Al seu Tànger natal observen sempre el mar, “i l’anar i venir dels ferris entre Tànger i Tarifa (…). Jo no hi pensava gaire, en l’altra banda, en Espanya, en Europa, m’agradava el que llegia als meus llibres de lladres i serenos, res més.

El seu somni de travessar l’estret i trobar un altre món ho troba al seus llibres de novel·la negra. Quan el fan fora de casa volta durant tot un any pel Marroc i finalment torna a Tànger, però allà no té ni casa ni família, i finalment s’uneix a un grup islamista del qual Bassam forma part. Els islamistes li donen feina i allotjament a canvi de vendre llibres. És llavors quan coneix la Judit, una noia de Barcelona, estudiant de Filologia Àrab. Lakhdar va a la mesquita però manté una certa incredulitat vers l’espasa de l’Islam.

La novel·la transcorre en una primera part a Tànger. Lakhadar, malgrat ser rebutjat per la seva família i el record de la seva cosina absent, és força feliç entre llibres, llegint novel·la negra i l’Alcorà. Però dos fets canviaran la seva vida: adonar-se que està envoltat de terroristes que han passat a l’acció i enamorar-se de la Judit.

A partir d’aquí Lakhdar inicia un viatge particular que comença amb una estada a Algesires i que acaba amb l’arribada a Barcelona en un moment en què la Plaça Catalunya està plena d’indignats.

A la novel·la hi ha certs paral·lelismes entre la primavera àrab i el moviment del 15-M… I surten tots mal parats: l’islamisme radical, el poder polític i econòmic, els governs d’Espanya i Catalunya, els sindicats i evidentment, la figura del Borbó. No hi ha grans diferències entre aquest jove marroquí sense papers i qualsevol altre jove barceloní.

Carrer Robadors, és una novel·la de ficció però ambientada en un moment històric, l’actual, ple d’incertesa. Una molt bona novel·la que ens parla de temps molt difícils: els temps que estem vivint.

Títol: Carrer Robadors
Autor: Mathias Enard
Editorial: Columna
Col#lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-6641-612-2
Preu: 21,90€

Los soldados, de Pablo Aranda

16-05-2013 publicat per Cèsar

@ElAlephEditores @Grup62

Los soldados, la darrera novel·la de l’escriptor malagueny Pablo Aranda, conté tot allò que tenen les novel·les que agraden: personatges ben definits, un història envoltada d’intriga, un final molt encertat, i tot això narrat amb una prosa àgil i clara que crea un ambient a vegades tèrbol, a vegades tendre.

Al voltant d’un assassinat que involucra diferents membres d’una família, a mesura que avança la novel·la, els lectors anem coneixent aspectes personals del passat i del present dels personatges que ens ajuden a crear el perfil de cadascun d’ells i el paper que juguen en la trama.

A Los soldados hi trobem històries d’amor entrellaçades i pinzellades de bondat i esperança però que poden ser tacades inesperadament per una ceguesa puntual fruit de la rancúnia i l’odi. Veureu que del bé al mal hi ha un pas molt curt.

Tot plegat, Nosaltes, fa de Los soldados, crec, una molt bona novel·la. Directa, on no hi sobra res, i de les que fan rumiar una miqueta després de llegir-la.

Títol: Los soldados
Autor: Pablo Aranda
Editorial: El Aleph
Col#lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-15323-76-5
Preu: 17€

Els anys perduts, de Mary Higgins Clark

21-02-2013 publicat per Lia

@Ed_62 @Grup62

Una de les primeres espases de la novel·la negra ens brinda una nova intriga d’aquelles que al començament sembla que no n’hi ha per tant, després, mica en mica, es va embolicant, i que acaba fent-te sospitar de tothom.

En Jonathan Lyons és un acadèmic de reconegut prestigi que fa una troballa insòlita: un antic pergamí escrit per Jesús a Josep d’Arimatea.

Veient la importància d’aquesta troballa, ho comenta amb alguns dels seus col·legues mes íntims per estar-ne ben segur i verificar-ne l’autenticitat. Fet això, i al cap de pocs dies, el troben mort d’un tret al despatx de casa seva.

Qui ha pogut assassinar-lo? La dona amb Alzheimer, l’amant o algun dels amics a qui havia confiat el secret?

La seva filla, amb l’ajuda dels bons amics de la família, remourà cel i terra per tal d’esbrinar qui ha segat la vida del seu pare.

És un clàssic del gènere. No té sorpreses ni innovacions, però distreu i et fa passar una bona estona.

Títol: Els anys perduts
Autor: Mary Higgins Clark
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2977-001-8
Preu: 21,90€

La dansa de la gavina, d’Andrea Camilleri

08-02-2013 publicat per Lluís-Emili

@Ed_62 @Grup62

Tornem a trobar l’inspector Moltalbano forçat a resoldre uns crims força tarantinescos justament quan, amb 56 anys mal païts, la seva vida personal trontolla visiblement. La relació amb Lívia, que ha volat des de Torí per passar unes vacances que potser podrien millorar la relació, fa aigües. I la trobada es veu dramàticament interrompuda per la desaparició del col·laborador més estimat: Fazio. Moltalbano es llença de cap amb desesperació a resoldre l’afer. I s’oblida que Lívia l’està esperant… fa 48 hores!

La trama és complicada però Andrea Camilleri en sap molt i ens ho explica molt bé.

No seré jo qui actuï aquí d’aixafaguitarres (ara en diuen “spoilers”) explicant-ne els detalls.

El títol, La dansa de la gavina, té i no té a veure amb el que ens explica però les imatges de l’ocell moribund amb les quals s’obre el llibre i que impressionen profundament l’inspector ens deixen també trasbalsats.

El final, amb la melancòlica constatació que l’atractiu sexual ja no és el que era, ens retorna al tema de fons dels darrers llibres: la lenta decadència del cos amb el pas dels anys.

Si hi ha un toc Lubitsch hi ha també un toc Camilleri: en la narració assistim no només a la discussió entre el Montalbano primer (“estàs fet puré!”) i el Montalbano segon (“tu calla, que ja no et queda ni un pèl al cap!”) tallada per l’inspector Montalbano (“calleu els dos! Que això no es resoldrà sol!!”), sinó que la volta per la Sicília barroca que proposa Lívia queda condicionada per la possibilitat de trobar-se amb els equips de rodatge de la sèrie televisiva sobre l’inspector i, per tant, amb l’actor que fa de Montalbano. ¡Quatre Montalbanos!

Com és habitual la traducció de Pau Vidal de l’original sicilià amb variants cattarel·lesques és tan reeixida com divertida.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La dansa de la gavina
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 270
ISBN: 978-84-2976-987-6
Preu: 14,50€