nosaltresllegim.cat

Títol: Una comedia ligera
Autor: Eduardo Mendoza
Editorial: Planeta
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-322-0797-6
Preu: 20€

Alerta roja! Durant dues o tres setmanes em vaig quedar sense material fresc per llegir i, per tant, vaig haver de tirar del meu fons d’armari i l’escollit va ser aquesta Comedia ligera.

Ja fa un grapat d’anys que la vaig llegir però després d’aquesta segona lectura he quedat ben sorpresa. Jo no recordava que m’hagués fet pas l’efecte que ara m’ha fet. Suposo que deu de ser cosa dels anys, que no passen perquè sí.

El Carlos Prullás escriu guions per obres de teatre més aviat ximpletes, una mica picants, una mica innocents… En fi, el que s’estilava durant els anys de la postguerra a Barcelona (i a tot arreu, només faltaria!).

De la manera més tonta, aquest home guapot, ben plantat, de vida displicent, bon coneixedor dels millors llocs per anar a fer l’aperitiu i després un bon dinar, seductor incorregible… es troba encaixonat i cada cop més embolicat en una història d’un assassinat que cada cop més l’assenyala a ell.

Al Prullás li toca passar per un calvari, i això farà que es miri la seva trajectòria i que es miri els amics, els companys de feina i la família amb uns altres ulls.

Sense deixar mai d’utilitzar una melancolia en blanc i negre pròpia de l’època i la sàtira fina i divertida tan característica d’aquest autor, aquesta novel·la es una classe magistral de la Barcelona de pobres i rics, de “tablaos” i “jaranes” en tuguris de mala mort, de terrasses al sol amb vermut, i després, cap a casa amb La Vanguardia i el tortell.

Una crònica fabulosa del pas del temps, amb Masnou de fons fent de decorat d’unes vacances que fa anys, molts anys, es van acabar per sempre.

Títol: El contenido del silencio
Autor: Lucía Etxebarría
Editorial: Planeta
Col·lecció: Autores Españoles e Iberoamericanos
ISBN: 978-84-0810-478-0
Preu: 20,90€

La Sil se’ns estrena al Nosaltres amb la Lucía Etxebarría. Aquí teniu la ressenya que ens ha fet d’El contenido del silencio. A veure si li llegim més ressenyes! Ho fa molt bé!

El contenido del silencio es desmarca de l’estil habitual de la Lucía Etxebarría, regalant-nos una novel·la d’intriga i misteri amb un ritme que fa difícil deixar-la anar de les mans.

Malgrat el canvi d’estil, els personatges estan tan treballats i són tan complexes, complets i profunds com en les primeres novel·les de la Lucía Etxebarría, fent-nos partícips de les seves inseguretats, desitjos i complexes no superats. Això provoca que de seguida et sentis identificat amb el personatge, així com que vulguis saber els secrets inconfessables que es van descobrint mentre es desenvolupa la trama.

Des d’un paisatge irresistible com són les illes de Tenerife i Fuerteventura, el llibre ens introdueix en el complexe funcionament de les sectes, i en la forma com capten i programen les persones perquè no marxin i poder-se’n aprofitar al màxim. Alhora ens explica les xarxes que es van crear en finalitzar la Segona Guerra Mundial entre Alemanya i altres països, entre ells Espanya, per ajudar a fugir i crear una nova vida als criminals de guerra nazis.

Mentre investiguen què ha pogut passar amb la germana desapareguda d’un dels protagonistes (la Cordelia), els personatges van estirant del fil per esbrinar el sentit dels esdeveniments que han marcat les seves vides i com els han afectat.

És una novel·la que es fa difícil de deixar per anar a dormir. Que enganxa des del principi. D’aquelles que sap greu que s’acabin. Totalment recomanable.

Títol: Carretera secundària
Autor: Joan Carreras
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-291-8
Preu: 18,00€

Nosaltres, avui el llibre no us el porto jo, sinó que ho fa el meu marit. Normalment no li aconsello lectures perquè, a banda que llegeix aquest bloc i en treu les seves pròpies conclusions, acostuma a triar novel·les que no són exactament novetats, la qual cosa l’aparta sovint de les que reben més atenció tant als mitjans com als punts de venda. Això no obstant, vaig fer una excepció quan vaig saber d’aquest Carretera secundària d’en Joan Carreras. Em va semblar una trama tan bona que a un lector devot de Dashiell Hammett i John Cheever li havia d’agradar segur! No em vaig equivocar!

M’ha explicat que és una novel·la boníssima… No me l’ha volguda espatllar, perquè insisteix en què me la llegeixi, però li he dit que me’n faci cinc cèntims per posar-la en comú aquí; m’ha comentat que la trama es destapa, essencialment, amb l’arribada d’un fill (en Jonàs) a casa de son pare per passar-hi (obeïnt les instruccions del segon) un cap de setmana. Allà, en el primer sopar, s’hi troba un veí (l’Albert Soler) que Déu n’hi do… Tot plegat s’embolica i acaba amb un final d’aquells de traca i mocador. Ja sé que no és explicar massa, ja! Creieu-me que he intentat treure-li més, però m’ha dit que no, que de cap manera, perquè cada detall compta i si ens n’explica més ens aixafarà la guitarra. De fet, ell recomana no llegir-ne ni la contra! I perquè vegem la importància dels detalls, me n’ha deixat una cita:

[Parlant del fet de portar corbata] L’última vegada que l’ha vist encorbatat va ser al funeral de la mare. Una corbata grisa, amb perles d’un gris més fosc, com núvols de tempesta en un cel amenaçador, gotes funestes sobre una cortina de tristesa.

Si voleu que faci de “notària” de la lectura, us diré que la va encetar un dissabte al matí i la va enllestir un diumenge a la tarda… Si el fet de “que enganxi” és un valor, Carretera secundària és el SuperGlue!!! El va atrapar tant que no vam tenir ni la pel·li del cap de setmana!

Per cert, a la nostra filla també li ha cridat l’atenció, perquè -segons ens ha explicat son pare- hi ha un moment en qual el protagonista veu per la tele dibuixos animats de Phineas i Ferb i això, és clar, ja “mola”… tot i que, en aquell moment, el Jonàs apagui la tele!

Aquí en teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Últimos días de la víctima
Autor: José Pablo Feinmann
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-1532-521-5
Preu: 20,00€

Quan et cau a les mans una novel·la que ha estat portada al cinema en tres ocasions penses que, per força, ha de ser bona. I Últimos días de la víctima podríem dir que ho és. Si més no, té els ingredients necessaris per no perdre el fil i voler-ne més a mida que la vas llegint. Ara bé, heu de tenir en compte que no trobareu massa personatges en aquesta novel·la, ni una trama complicada. Té un fil conductor simple: Mendizábal, un assassí professional a sou, molt maniàtic i obsessiu en la seva feina, és contractat per matar un home, en Rodolfo Külpe. Punt i final, això és tot. Entre tot això però, trobem totes les manies del nostre protagonista i la necessitat imperiosa que té per saber tots i cadascun dels detalls de la vida de la seva víctima, qüestions que enriqueixen enormement la novel·la. Això farà que se li compliqui la feina i l’existència fins a arribar a un final sorprenent. I tant sorprenent com que encara m’he quedat donant-li voltes a hores d’ara.

Us he d’avisar que la novel·la està ambientada a Buenos Aires i si heu estat per allà possiblement podreu identificar els escenaris, cosa que l’enriqueix com a lectura. A més, trobareu expressions com boliche, carajo o boludo, que si més no, li donen un toc interessant a tot plegat.

El que més m’ha agradat de la novel·la és que és d’aquelles en la qual pots emprenyar-te amb el personatge i recriminar-li que estigui fent el que fa de la manera com ho fa. José Pablo Feinmann ha estat formidable en l’elecció de la personalitat d’aquest personatge perquè et fa reaccionar; et desperta quelcom. I el millor és que això passa durant tota la trama!

Finalment, us recomano que si el que voleu és passar una bona estona de lectura sense complicacions, no ho dubteu: aquesta és la vostra.