nosaltresllegim.cat

Títol: El redemptor
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-853-4
Preu: 18,50€

M’agrada en Jo Nesbø perquè és menys maniqueu que la resta d’escriptors escandinaus del moment. També és cert que tinc un apreci personal a Noruega, sentiment que no tinc amb la resta de països de la zona.

Però té algun problema, la lectura de Nesbø, des del meu punt de vista.

El primer d’ells és que totes les novel·les que tenen en Harry Hole de protagonista tenen un fil conductor, però que si no coneixes el personatge d’altres llibres et perds. Tipus les trames personals de les sèries de la tele com CSI, que s’allarguen en el temps encara que cada llibre tingui els seus casos tancats.

El segon “problemilla” és que cada llibre tracta un dels problemes que viu Noruega. En l’anterior, L’estrella del diable, era la violència de gènere. En aquest, les drogues i les societats tancades i repressives com l’Exèrcit de Salvació. En totes les novel·les, però, comparteix el disgust per una societat hipòcrita i silenciosa.

Però tot això és buscar excuses: m’he llegit El redemptor en tres dies, i en tres dies de molta feina.

És àgil, és còmode, és agraït. Et fa passar una bona estona mentre et permet descobrir que la meravellosa Noruega capital del benestar mundial potser no és tan feliç. Et recorda que encara hi ha gent que viu les conseqüències de la guerra dels Balcans; que hi ha gent sotmesa i gent que sotmet; que la gent no és només dolenta o només bona.

En resum, m’ha agradat. La recomano. Però recomano començar per El pit-roig per poder seguir les trames d’en Hole, la Lønn, el Halvorsen i la resta.

Us entretindreu!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssics
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

Ferran Torrent és un mestre a l’hora de plantejar en les seves obres una sèrie de situacions, històries i personatges paral·lels que acaben trobant-se tot donant coherència a la història que ens planteja. En aquesta obra, Ombres en la nit, l’escriptor valencià porta al límit aquesta característica i així ens trobem que a cent pàgines del final del llibre, segueix introduint-ne de nous. Això dificulta, en la meva opinió personal, la lectura i comprensió de l’obra.

Per altra banda, pocs escriptors saben dibuixar tan bé com ho fa Ferran Torrent l’ambient de la ciutat de València. En aquest cas, una València tenyida del color gris tristament característic de la postguerra en particular i del franquisme en general.

Santiago Cortés, personatge secundari en el llibre (excepte en el tram final), és un gitano supervivent de l’Holocaust i del camp de concentració de Dachau que retorna a les terres valencianes on va néixer. En el seu retorn ho fa com a membre d’un escamot clandestí la missió del qual és liquidar un pròfug nazi que emparat pel franquisme ha trobat recer en la capital del País Valencià.

En aquesta obra, a part d’en Santiago Cortés, coneixerem altres personatges amb els quals uneix les seves forces com ara antics lluitadors republicans, agents britànics del SIS, un espia soviètic i fins i tot un expert falsificador.

Tot i que considero, sempre des de la meva òptica personal, que Ombres en la nit és amb Espècies protegides una de les obres menys reeixides de l’escriptor de Sedaví, no puc deixar de reconèixer i constatar la força i versemblança d’uns personatges profundament marcats per la gran tragèdia del segle XX que cadascun d’ells van haver de patir.

Títol: El perro de los Baskerville
Autor: Arthur Conan Doyle
Editorial: Edimat Libros
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9764-546-1

Holmes i Watson, House i Wilson… els personatges creats per Sir Arthur Conan Doyle viuen més que bé el pas del temps, perquè literàriament són impecables i perquè últimament la televisió els dóna cabuda al nostre imaginari. Però la font sempre té l’aigua més clara. I per treure l’aigua clara dels assumptes més tèrbols, el millor detectiu de la història: la Judit s’ha llegit un clàssic de la novel·la negra i la ressenya a... Elemental, estimats nosaltres: aquí!

El peculiar detectiu Sherlock Holmes torna a fer de les seves a El perro de los Baskerville juntament amb el seu fidel company i admirador, el doctor Watson.

Una vegada més, Sherlock Holmes resol de manera impecable un nou cas d’assassinat, el de Sir Charles de Baskerville al sud de terres angleses, que és trobat mort en unes estranyes circumstàncies.

Les veus del poble diuen que la mort ha estat provocada per la maledicció del gos dels Baskerville, una bèstia enorme i ferotge que persegueix tota la família. L’hereu de tota la fortuna de Sir Charles és Henry, a qui Holmes i el doctor Watson volen protegir peti qui peti perquè no acabi com el seu parent. Però gràcies a la intel·ligència i l’astúcia del nostre estimat detectiu descobrim que les causes de la mort de Sir Charles quedaven lluny dels fantasmes i les malediccions.

Arthur Conan Doyle atrapa el lector amb cada pista, cada misteri o cada obstacle que s’interposa en el camí de Sherlock Holmes. Aconseguirà el detectiu descobrir qui ha estat l’assassí abans que la família Baskerville compti amb una altra víctima?

El perro de los Baskerville és una brillant novel·la d’Arthur Conan Doyle i la fa especial el fet que l’autor, després d’haver mort el famós detectiu en la seva anterior aventura, ara fa ressucitar el detectiu. L’èxit d’aquesta novel·la, tan esperada pels seus lectors, va ser brutal.

I és que tot i ser un personatge odiós i repel·lent per a molts, fins i tot per al mateix creador, Sherlock Holmes té quelcom captivador i fins i tot m’atreviria a dir addictiu.

Títol: L’hora zen
Autor: Teresa Solana
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-2976-853-4
Preu: 18,50€

La Montse ens explica L’hora zen de la Teresa Solana, una història amb les peripècies d’uns personatges que el diari italià La Reppublica qualifica de “dos bergants adorables”. Aquí la teniu!

L’hora zen de Teresa Solana és una novel·la detectivesca que narra com dos socis, en Borja i l’Eduard, es dediquen a treure les castanyes del foc investigant els assumptes més tèrbols (o no tant) de gent adinerada de la ciutat de Barcelona.

De fet, la ciutat és un dels personatges de la novel·la perquè, per sortir, surten tots els barris de la ciutat comtal. El llibre tracta més d’un cas, i el desencadenant és un personatge “particular”, la Teresa Solana (l’autora del llibre), que els demana que investiguin centres de teràpies alternatives de la part alta de Barcelona perquè ella pugui escriure un llibre sobre aquest món.

Quan van al despatx per atendre Solana, el Borja i l’Eduard es troben que tot està fet una coca i intenten descobrir per què els han regirat l’oficina. Per poder atendre la seva clienta a un lloc més decent van al pis de sobre, que està impecable però que té un petit inconvenient: hi ha un cadàver!

A partir d’aquí, un munt d’embolics amb morts amunt i avall, espies, flors de Bach i altres remeis imprescindibles pel cos, la ment i l’esperit.

Sóc fan de la novel·la negra i aquesta m’ha agradat prou, tot i que en alguns moments crec que es perd una mica en els detalls però és més que probable que me la torni a llegir en un altre moment. També és més que probable que m’agradi més la segona vegada que la primera!

En resum: és un llibre que potser podria anar, segons com, una mica més de cara a barraca. Però és que si no hi hagués aquests detalls no es podria dir L’hora zen… s’hauria de dir, Una estona de novel·la negra.

Jo em quedo amb L’hora zen.