nosaltresllegim.cat

Títol: Barcelona cau
Autor: Valentí Puig
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-278-9
PVP: 17€

En José Luis s’ha llegit Barcelona cau, una novel·la històrica que ha escrit en Valentí Puig sobre els últims dies de Barcelona a la Guerra Civil i, sobretot, les relacions i conflictes interns entre les faccions i moviments que s’enfrontaven a les tropes de Franco. No us la perdeu!

Barcelona cau, de Valentí Puig, és –segons la coberta- “una novel·la intel·ligent i salvatge sobre els tres últims dies de la guerra”. I sí, és un relat que explica els últims dies d’una Barcelona bombardejada, destruïda, destrossada i amb una població atemorida que fuig cap a les andanes del metro i els refugis antiaeris constantment.

El protagonista és en Víctor, un noi que acaba formant part de la Cinquena Columna i que, en la lluita fratricida del final de la Guerra Civil, es dedica a lluitar contra trotskistes i anarquistes. El destí, però, el portarà a canviar de bàndol convertint-se en un espia infiltrat.

El llibre va explicant les petites aventures amb els seus camarades, els assassinats i mutilacions que porta a terme la Cinquena Columna (a vegades, potser, amb massa detall i tot), i sempre situant de forma molt i molt acurada on passen les coses i descrivint els espais de tal manera que et pots imaginar perfectament com era aquella Barcelona dels últims dies de la Guerra.

És una novel·la curta, amb un protagonista molt clar, i m’ha agradat especialment que sigui tan acurada a l’hora de situar el relat física i històricament. Ara, quan vaig per la Barceloneta me la puc imaginar com era, i obviar la Vila Olímpica. M’han xocat una mica els mètodes que podia fer servir un espia per “resoldre” –diguem-ho així- un interrogatori, però tampoc és una qüestió que et faci abandonar la lectura ni el fil de la història.

Si voleu fer un viatge per Barcelona en el temps, aquest és un bon llibre per fer-ho.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Memòria d’uns ulls pintats
Autor: Lluís Llach
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 348
ISBN: 978-84-9787-759-6
PVP: 20€

Només algú amb la sensibilitat necessària per a compondre (lletra i música) petites obres d’art com Maremar o I amb el Somriure la Revolta, podia escriure una obra amb una força descriptiva tan gran com ho és aquesta Memòria d’uns ulls pintats.

Per raons familiars, de menut, em vaig bellugar força per la Barceloneta. Conec perfectament les botigues que servien d’habitatge a molts pescadors o treballadors del port de Barcelona i les seves famílies i també els anomenats quarts de pis (pisos de no més de 30 metres quadrats), i puc donar fe que l’autor del llibre els descriu com si hi hagués viscut.

Una vegada vaig dir en aquest mateix blog que hi ha llibres que m’agraden i d’altres que m’entusiasmen, i el que ens ocupa formaria part d’aquests darrers. Aquest llibre m’ha enganxat i és tan gran la seva força que moltes dies, passada la mitjanit, he hagut de fer veritables esforços per deixar el llibre i continuar-lo llegint el dia següent.

La força descriptiva del llibre m’ha portat a reviure quan la meva àvia i el meu pare (ambdós difunts i naturals de la Barceloneta) m’explicaven com quan escoltaven les sirenes que avisaven la població dels salvatges bombardeigs de l’aviació feixista, abandonaven casa seva i anaven esporuguits a cercar aixopluc als refugis antiaeris.

Amb un domini total del “tempo” literari i en un exercici d’estil una mica cruel, Lluís Llach ens munta en una mena de Dragon Khan que, sobretot en la part final del llibre, fa que en poques línees s’ens dibuixi un petit somriure de satisfacció i acabem fent la més trista de les ganyotes.

Lluís Llach, tot i denunciar les múltiples atrocitats de les tropes franquistes i dels seus partidaris no estalvia les crítiques a determinades accions de la II República Espanyola, com la que enviava a una mort segura a milers de joves en el marc de la terrible i per endavant perduda Batalla de l’Ebre.

També vull destacar el respecte i la sensibilitat amb la qual l’autor tracta la relació sentimental entre Germinal i David, dos dels principal protagonistes de l’obra.

Es tracta d’un llibre altament recomanable i que sens dubte serà un dels més venuts en la pròxima Diada de Sant Jordi.

Bé, per a acabar diré que el llibre arrenca quan Lluís, un director de cinema, manté una llarga entrevista amb Germinal amb la finalitat d’obtenir informació que li serveixi per a filmar una pel·lícula ambientada en els anys de la Guerra Civil espanyola i els primers anys de la postguerra.

Títol: La metgessa de Barcelona
Autor: David Martí
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-297-6916-6
Preu: 18,50€

És el Nadal de l’any 1562 i la Lluna Aymeric espera al seu marit, n’Hug de Montcada, acompanyada de la seva filla Eulàlia després de molt temps sense que la família s’hagi pogut reunir. El noble però, abans de poder trobar-se amb la seva família, és assassinat per l’àrab Assuf al-Barim, un enemic que pretén arrabassar-li allò que creu seu.

És just en aquest moment quan la Lluna, una metgessa amb uns poders heredats d’altres temps, s’endinsarà en la major aventura de la seva vida: protegir el Llibre de les essències, un manuscrit molt poderós que en males mans podria portar el mal a la Terra. Per poder salvar-lo haurà de descobrir els secrets de la Barcelona més antiga, aquella que només les pedres sobre les quals ha estat construïda els hi pot revelar.

En David Martí, després de l’èxit de la seva primera novel·la Les bruixes d’Arnes, ens porta La metgessa de Barcelona, una novel·la carregada de misteri i de llocs emblemàtics de la nostra Barcelona. Si bé és cert que, en la meva humil opinió, a vegades els fets resulten massa coincidents i trepidants, la història aconsegueix submergir-te en el món dels protagonistes fins al punt de simpatitzar amb ells. També cal remarcar que és de lectura senzilla i amena gràcies als seus múltiples diàlegs, la qual cosa fa que te’l cruspeixis en un moment!

Si el que voleu és perdre-us per una Barcelona del segle XVI on la pesta negra hi és present i la història de la ciutat es descobreix caminant pels seus carrers, no dubteu ni un sol segon a llegir-vos aquest llibre. Us resultarà apassionant descobrir racons de la ciutat que de ben segur no coneixíeu.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El moment en què tot va canviar
Autor: Douglas Kennedy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-467-8
PVP: 22,50€

Nosaltres, estic a punt de fer un comentari en el qual no sé ben bé què dir. Em fa por! Fa quatre dies vaig llegir al Qué Leer una entrevista amb en Douglas Kennedy i em va semblar que ell, el propi autor, “xerrava” massa, així que vull mirar de ser ben discreta…

I -oh, contradiccions de la vida!- he pensat a dir-vos-en el final! Sí, sí, l’autèntic, les darreres línies, que m’han semblat  inoblidables com les de L’amor en el temps del còlera, per citar un d’aquells finals que et fan sentir reconfortat amb l’art de la literatura. Aquí va, doncs:

(…) El desig de connectar. La por inherent de connectar.
I, enmig de tot això, també hi ha…
El moment.
El moment que ho pot canviar tot. El moment que potser no canvia res. El moment que ens menteix. O el moment que ens diu qui som, què busquem, què volem descobrir… i possiblement mai ho farem.
Som realment lliures del moment?

Ja teniu el The End d’una novel·la de 717 pàgines que no sé a quina categoria classificar… Romàntica? Sí, però és dir-ne molt poc! Thriller? Això despistaria! Drama? Home, Déu n’hi do, però… Històrica? Potser sí! La posarem també a històrica perquè, per sobre de tot, m’ha semblat una novel·la que parla de persones, en el sentit universal i transcendent de les emocions que ens fan viure les bones novel·les, a les que sí els passa el que els passa és, precisament, perquè són a Berlín als 80.

A més, ho farem així perquè penso que si algú busca una novel·la romàntica convencional i topa amb El moment en què tot va canviar es pot endur una decepció monumental! Per què? Doncs, per exemple, perquè Ella (la Petra Dussmann) surt a la pàgina 181! Això Corín Tellado no ho hauria fet mai! Bromes a banda, deixeu-me dir que estem molt més a prop de la pel·li La vida dels altres, que no pas de Tens un e-mail! Una mica com passa a El temps entre costures; també allà la Història determina les històries de la gent, tot i que sense reduir a zero la lliberat de l’individu, la qual cosa permet ordir una trama en absolut maniquea.

Bé, us deixo que tinc ganes de donar més voltes al que he llegit al llarg de les darreres setmanes… Abans, però, us puc fer una pregunta? Heu tingut mai la impressió de viure, just quan té lloc, un moment d’aquests que ho canvia tot?