Arxiu de la categoria: Ficció

Jonàs, d’Isabel-Clara Simó

jonasisabelclarasimoHola a tots, Nosaltres!! Avui per primer cop em toca parlar del llibre d’una autora desconeguda per mi. Aquesta ha estat la meva primera incursió en l’obra de l’Isabel-Clara Simó amb en Jonàs. I quin plaer més gran Nosaltres, quin plaer més gran…

La novel·la, Jonàs, és un recull de pensaments, de sensacions a flor de pell. És una carícia al clatell i un cop de puny a l’estómac. És una prosa rabiosament poètica i descarnada, que diu grans veritats sense concessions i que podria resultar desoladora… però no, no és així. De tant en tant, l’autora ens ho posa més fàcil amb certes pinzellades d’un humor fi, deliciós i breu. Senzillament perfecte.

La història que ens explica l’Isabel-Clara Simó va de l’amor que sorgeix entre dos homes a la ciutat de Nova York. En Jonàs és un paio que enamora a tothom. Homes, dones, petits i grans. És guapo, és dolç, té els ulls blaus, els cabells rossos i una dent d’or. Però també té un passat ple d’ombres, un passat que quan li ve de gust, s’instal·la en el seu present sense demanar-li permís i li complica la vida de mala manera.

L’Àlex és de Barcelona i coneix en Jonàs només arribar a Nova York… i perd el cap per ell així que el veu. Perd el cap literalment, ja ho veureu!! De la mà del Jonàs coneixem racons, restaurants, galeries d’art i, sobretot, gent de Nova York. Tots ells són personatges al límit, gent que porten al damunt una càrrega emocional difícil d’arrossegar.

Passejar per aquestes pàgines de la mà de l’autora i amb la veu de l’Àlex i en Jonàs és una experiència que no us podeu perdre. És un viatge per recordar i explicar als bons amics.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Jonàs
Autor: Isabel-Clara Simó
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2042-6
Preu: 18€

Un gos, d’Alejandro Palomas

ungosalejandropalomasUn gos és l’última novel·la publicada per Alejandro Palomas on l’escriptor recupera alguns dels personatges que va presentar a Una mare, editada primer en castellà fa poc més d’un any, i que ara Columna també publica en català.

Els que hàgiu llegit Una mare us retrobareu amb l’Amàlia, en Fer i les seves dues germanes, l’Emma i la Sílvia tres anys després dels fets que van succeir al sopar de Nadal que organitzava l’Amàlia en la novel·la anterior.

Jo no havia llegit Una mare abans d’endinsar-me en aquesta història, però havia sentit i llegit meravelles d’aquell llibre i de l’Amàlia, la seva protagonista. I he de dir que em feia un no-se-què… perquè tant la crítica com els lectors en general la qualificaven de surrealista, i em deia: “a veure si ara no t’agradarà això”. Doncs no us podeu arribar a imaginar com n’estava d’equivocada. Perquè l’Amàlia és surrealista, sí, però també és encantadora, divertida, carinyosa, no s’hi veu gairebé, però que en realitat ho veu tot. Un dels millors personatges amb qui m’he trobat en molt de temps, d’aquells que es fan estimar.

A Un gos els fets es desenvolupen entre la tarda i el matí del dia següent, després d’un nou esdeveniment familiar: un berenar a casa de l’Amàlia amb una convidada especial vinguda des de l’altra banda de l’oceà. Un cop acabat el berenar, l’Amàlia, que ha sortit a passejar amb la Shirley, la seva gosseta, es troba en Fer per casualitat en una cafeteria i poc després hi apareixen també l’Emma i la Silvia, les dues germanes. I és aquesta trobada a la cafeteria la que ens permetrà conèixer una mica més aquesta peculiar família amb una mare albina, divorciada i amb tres fills, cadascun d’ells amb una història personal en ocasions dolorosa, però per als qui la família és el pilar que els sustenta i els uneix, encara que no sempre ho veuen del tot clar.

M’he enganxat a Un gos com feia temps que no m’enganxava a cap llibre. I és que com el seu títol indica, el personatge al voltant del qual es mou tota la història és l’R, el gos d’en Fer. A través de les seves reflexions coneixerem la història de l’R i què representa per a cadascú dels que tenim animalons a casa la presència d’aquests peludets pels que molts donaríem gairebé tot el que tenim. Si teniu gossos o gats a casa no us deixeu perdre aquesta meravella de novel·la i, si no en teniu, tampoc.

Però no us penseu que tota l’estona estarem llegint sobre com ens podem arribar a estimar un animal els que en tenim un a casa, no. Mentre en Fer va repassant esdeveniments viscuts amb les seves germanes i amb la seva mare, se’ns anirà dibuixant davant dels ulls, paraula a paraula, la vida:

L’àvia tenia raó quan deia que la vida està feta de viatges menors units per transicions de descans i que són aquests viatges menors, aquests cops d’intensitat, el que recordaran els qui ens han conegut i ens han compartit.

Però també la família, una família peculiar, però que en realitat no és tant diferent de la de qualsevol de nosaltres:

La família és un contínuum de naufragis marcats per les morts i els naixements (…). Ser família és ser-ho també dels nostres vius i dels nostres morts, del records, del que hauria pogut ser i no ha estat, i de les converses que han quedat a mitges i que repetim en veu alta quan estem sols.

Voldria acabar aquest escrit amb unes paraules d’agraïment. Gràcies a Alejandro Palomas, perquè amb la seva narració ràpida, àgil i sobre tot emocionant m’ha fet riure, pensar i plorar intensament. I gràcies, Martí, per pensar que aquesta història m’agradaria. L’has ben encertat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un gos
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-2042-6
Preu: 18,90€

Les aigües de l’eterna joventut, de Donna Leon

lesaiguesdeleternajoventutAmics, la Donna Leon, la gran dama de la novel·la negra aquest cop ens fa patir de valent amb aquest nou cas del comissari Brunetti i els seus companys de la Qüestura.

Tot comença amb un sopar a casa de la sogra d’en Brunetti, que cedeix el seu palauet a la seva íntima amiga, la comtessa Demetriana Lando-Continui. És una dona gran, rica i generosa que pateix per Venècia i la seva degradació a causa de les marees contínues de turistes i de la fugida massiva dels joves per no poder pagar els lloguers exorbitants que els hi demanen.

Per això el motiu d’aquests sopar, és reunir-se amb una sèrie de banquers, enginyers, dissenyadors i tota mena de personatges adients per tal de construir uns habitatges petits i accessibles perquè el jovent es quedi a Venècia enlloc de marxar a buscar fortuna fora de la ciutat. En Guido Brunetti, com és lògic, assisteix a aquest sopar en qualitat de convidat. El que no sap és que la Demetriana té un interès especial per parlar amb ell a causa d’un lamentable accident que es va produir ara fa quinze anys.

Els maldecaps de la dama se centren en la Manuela, la seva néta, una noia que després de caure al canal en circumstàncies poc clares, queda tocada per sempre més. Han passat molt anys però ella continua anclada en el passat. A dia d’avui, la Manuela té 30 anys però mentalment s’ha convertit en una nena petita.

A partir d’aquí, en Brunetti lluita per anar estirant els fils que li donin alguna pista sobre un tema tan poc definit i que a més ha passat fa una pila d’anys. A Les aigües de l’eterna joventut en Brunetti tornarà a comptar amb l’ajut de la sempre eficaç senyoreta Elettra, el fidel Vianello i la seva col·lega napolitana, Claudia Griffonni.

El que és evident és que la comtessa Demetriana té tota la raó del món al sospitar que la caiguda a l’aigua de la Manuela, una noia amb autèntic terror a l’aigua (que ja és mala sort vivint a Venècia), és molt estranya. En Brunetti i els seus col·laboradors aconseguiran arribar al quid de la qüestió i donar pau al esperit de la comtessa?

És sempre un plaer llegir la Donna Leon, Premi Pepe Carvalho d’enguany a la BCNegra 2016, i els seus personatges tan carregats d’humanitat, tan cultes, tan familiars, tan… venecians!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les aigües de l’eterna joventut
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7490-0
Preu: 18,50€

Els enemics silenciosos, de Mireia Llinàs Ventura

elsenemicssilenciososNosaltres, com bé sabeu, si hi ha alguna cosa que ens agrada és llegir. Però també ens agrada saber què llegim, com llegim, i sobretot, a qui llegim. I de tant en tant tenim la sort de convèncer/enganyar algun autor o autora que acaba de publicar un llibre perquè ens l’expliqui per a tots Nosaltres.

Aquí teniu la Mireia Llinàs explicant-nos Els enemics silenciosos que acaba de publicar:

Aquesta novel·la està protagonitzada per la Nora Prim una agent de policia singular amb una capacitat única: la de viatjar en el temps. Treballa en una agència estatal inventada, el CIEC (Centre d’Investigació Estratègica de Catalunya), que és com una espècie de CIA catalana. Ella i el seu company, el Pere Tauler, s’encarreguen d’investigar casos que no es van resoldre en el passat i que per alguna raó al Govern els interessa rescatar-los. L’única persona que ho pot fer és la Nora Prim ja que no només analitza les conclusions de la policia de l’època sinó que pot tornar als llocs dels fets, interrogar els protagonistes del crim, etc.

En aquesta primera novel·la la Nora Prim investiga un dels casos més sonats de la postguerra catalana, l’assassinat de la prostituta Dolores Rey, nom que li he donat a la real Carmen Broto, que va morir en circumstàncies estranyes el gener de 1949. Tot el que envolta aquest crim tenia els ingredients perfectes per escriure una novel·la negra apassionant on es podien tocar (i denunciar) molts temes.

La noia es relacionava amb les elits de l’època i això va fer que la seva mort generés moltes llegendes. La van matar perquè sabia massa dels seus poderosos amants? Perquè era una delatora del règim i se la van carregar els anarquistes? Era una espia nazi i acabada la Segona Guerra Mundial ajudava a fugir excombatents? La Nora Prim s’immergeix una vegada i una altra en diferents moments, una excusa per també descobrir espais, esdeveniments i personatges mítics de la nostra Història però des de la perspectiva del present.

El que té d’interessant la Nora (a part de ser malparlada, sensible per dins i dura per fora, políticament incorrecte, etc.) és que l’espectador s’identifica amb ella, viatja amb ella i pensa com ella. Es sorprèn de com eren abans les coses i de com han canviat o, per contra, les que no han canviat gens. Si situés la història al 1949 perdria aquesta distància emocional des del present, que dóna molt de joc generant molta ironia i molta tensió, que em semblava absolutament interessant.

El cas de Carmen Broto fascina per tots els elements que l’envolten i jo l’he exprimit al màxim perquè el lector visqui una aventura emocionant, entri en la Barcelona gris de la posguerra i alhora, resolgui un dels crims més terribles de la nostra crònica negra.

Mireia, esperem que el llibre vagi molt bé i t’esperem més sovint al Nosaltresllegim si ens vol ressenyar més llibres!

Títol: Els enemics silenciosos
Autor: Mireia Llinàs Ventura
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2041-9
Preu: 18€

Jardí a l’obaga, de Blanca Busquets

jardialobagaAbans de parlar d’aquest llibre, us he de dir que coneixia la Blanca Busquets per la seva carrera periodística i televisiva i poca cosa més. Sabia que havia publicat alguna novel·la -vuit i traduïdes a uns quants idiomes!- i he descobert que està fortament relacionada amb Cantonigròs. Tant, que és una de les fundadores del festival de música que es fa allí cada any -això últim m’ho ha dit la Viquipèdia-.

Aquesta vinculació a Cantonigròs és palesa a La nevada del cucut (2010) on Cantoni es converteix en la Carena, localització que torna a utilitzar a Jardí a l’obaga, la novel·la que ens ocupa. Aquí, ens parla de la visió oposada entre els que viuen al món rural i els que viuen a ciutat, entre la burgesia i la classe rural però ens explica, sobretot, una història de secrets teixits al voltant d’un jardí i del seu encarregat, l’Aniol.

La història de Jardí a l’obaga ens la narra el seu jardiner, un Aniol ja gran, envellit i vidu que durant la novel·la va fent memòria de què li ha passat a la vida. Les seves memòries les fa començar en la seva joventut quan, enamorat de la Mireia, una noia del poble a la qual no s’atreveix a confessar-li el seu amor, veu com l’oportunitat perduda serà aprofitada per l’Emili Torralba, un burgès estiuejant de Barcelona que s’enamora de la Mireia i s’hi casa. L’Emili i la Mireia aniran a viure a Barcelona però cada any, per Setmana Santa i durant l’estiu, passaran per la Carena. I aquí entra n’Aniol, que es converteix a petició dels Torralba en el masover que durant l’any cuidarà les terres dels senyors i viurà al mas, a l’altra banda del mur del jardí des d’on compartirà la vida amb ells i la seva família.

No us explico gaire més perquè val molt la pena que hi entreu vosaltres sols en aquesta història i que, a mesura que l’aneu llegint us feu amb els personatges. Sí que us diré que la novel·la està dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb el nom d’un arbre: un desmai, un roser i un àlber. Cadascun d’aquests arbres són una part molt important del jardí dels Torralba i de l’Aniol, i al voltant de cadascun d’ells s’hi articulen els fets rellevants que als personatges que hi van apareixent els toca viure. I el més important de tot, al voltant del desmai, del roser i de l’àlber s’hi amaguen també els secrets dels Torralba, però també de l’Aniol i de les seves respectives famílies.

Us deixo un fragment de la novel·la,

Les quatre estacions, al nostre jardí a l’obaga, se succeïen canviant el decorat, que a l’estiu era una mena de casa verda ombrívola (…), a la tardor tot un joc de colors calents (…), a l’hivern un indret glaçat però il·luminat pel sol, (…) i a la primavera el verd intens que començava a despuntar per tot arreu.

i un extracte de l’entrevista que li van fer a la Blanca Busquets a El Punt Avui:

Un jardí es un lloc tancat, emmurallat i molt fosc on poden passar moltes coses. Jo volia introduir tot el que em passava pel cap, el que em vingués de gust, així que un lloc així era l’ideal per explicar secrets i per jugar amb el lector.

No puc fer res més que recomanar-vos que us endinseu en aquest jardí. Crec que us agradarà molt.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Jardí a l’obaga
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-601-5
Preu: 18,50€

Les veus del Liceu, de Xulio Ricardo Trigo

lesveusdelliceuUn dels protagonistes d’aquesta novel·la de Xulio Ricardo Trigo anomenada Les veus del Liceu és l’Eduard, un home que volia ser cantant d’òpera però que a causa d’una malaltia no va tenir altre remei que renunciar a una carrera prometedora. Ara es guanya la vida donant classes de cant al Liceu. L’Eduard no és un home ni gaire feliç ni gaire alegre… Veure la seva carrera estroncada li ha fet pols la vida, arrossega una mena de ressentiment i tristesa per allà on va que no li permet fer una vida social més o menys raonable.

La cosa canvia una mica quan coneix l’Anna. Aquesta noia és tartamuda i treballa netejant el Liceu. Mentre feineja la noia canta… i canta com els àngels!! Ella no és pas conscient del prodigi de la seva veu, és una noia solitària que viu en un pis al carrer Balmes que quan plega del Liceu es reuneix a Gràcia amb tres nois per fer teatre. I així van passant els dies fins que l’Eduard es decideix a donar un pas endavant i proposa a l’Anna de donar-li classes de cant d’una manera professional i seriosa.

Costa molt que aquests dos éssers tan singulars trobin l’equilibri just per posar-se d’acord. Però mica en mica la cosa sembla que va funcionant. L’Eduard viu amb la seva mare, una exdiva amb un passat que ningú, ni el seu propi fill, coneix. A la casa que comparteixen a Sant Andreu no hi ha retrats, ni cartes ni cap pista que reveli el passat artístic de la mare. Ara és una dona gran, malalta, melancòlica, que només te com a prova del seu passat el piano amo i senyor de la casa, i quatre cartells descolorits penjant a les parets. Això és tot. Tot això passa a Barcelona l’any 1993.

Paral·lelament, l’autor ens explica què passava a la Barcelona de 1860 quan la ciutat està dividida en dos bàndols enfrontats. Els croats, un grup de joves rics que defensen el Teatre Principal i els liceistes, que com és lògic defensaven el Liceu. Aquests croats son bastants indesitjables, son nens de famílies riques que dominen com ningú l’art de la vagància, els excessos etílics, el vagarejar pels carrers fins la matinada, i saben ben bé com dilapidar la fortuna que van fer els seus avis i els seus pares fins que comencen a notar que potser ja no són tant rics. Però això no s’ha de dir mai! S’ha de fer com si res i continuar sortint de casa ben repentinat i vestit, encara que al rebost només hi hagi teranyines.

L’Armand és un d’aquests croats. Un dia coneix la Glòria, una bona noia filla d’un hostaler i amiga dels liceistes. Amb això ja n’hi a prou per fer de les seves. Els amics de “la brometa” fan una juguesca que consisteix en seduir la noia, costi el que costi. Aquesta gràcia, tindrà conseqüències molt i molt grans per a tothom.

Terribles conseqüències que demostrarà que en un moment determinat, el passat pot tornar per rendir comptes amb el present…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les veus del Liceu
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1745-7
Preu: 19,50€

Els cosacs, de Lev Tolstoi

elscosacsTothom coneix Tolstói, si més no de nom: Guerra i Pau, Anna Karenina, potser Sonata a Kreutzer…, però què és Els cosacs?

Per començar, una obra primerenca escrita per un home ja madur, de 35 anys, que ha tingut una colla de vivències tant al món de l’alta societat moscovita com a racons de l’imperi com el mosaic d’ètnies i paisatges que és el Caucas.

Tolstói, que havia començat escrivint llibres per a l’ensenyament amb una concepció de la literatura com a arma social, escriu aquesta novel·la en la que un jove aristòcrata, Olenin, decideix abandonar el seu món de disbauxa constant i deutes, enrolant-se a l’exèrcit rus destacat als territoris fronterers del Caucas.

Un cop arribat, després del llarguíssim recorregut travessant l’estepa inacabable, topa literalment amb una realitat que sobrepassa moltíssim allò que imaginava: les imponents muntanyes sempre nevades per començar i uns pobles que tenen costums, tradicions i llengües desconegudes i inesperades. Aquest xoc marca el començament del qual ara se sol anomenar un viatge iniciàtic; viatge principalment interior, que li fa descobrir que la felicitat rau en la recerca de la felicitat dels altres. Tot això impregnat d’una fascinació panteista per la natura i les persones que en formen part.

És molt interessant anar constatant les contradiccions de Tolstói amb ulls de segle XXI: radicalment igualitarista però instal·lat en una divisió de classes insuperable que acaba impossibilitant resoldre el seu enamorament; humanitarista: defensor de la dignitat de les persones, enemics inclosos, i de la repugnància davant del fet de matar algun home i participant sense gaires manies en una expedició que extermina tot el contingent enemic atrapat en una emboscada; o altres contradiccions menors, com ara que fuig dels deutes i un cop instal·lat a la societat dels cosacs va rebent diners per correu que li permeten una despesa il·limitada. I no cal que parlem dels rols de gènere perfectament definits i indiscutits. Per cert, el molt subtil erotisme que emanen les repetides descripcions de Maranka -que és contemplada àvidament per Olenin (i per Tolstói) des d’una repressió sublimada fins al final de la novel·la, que no desvelarem- considero que per si sols mereixen la lectura d’Els cosacs.

Potser aquestes contradiccions formen part de l’encant d’aquesta obra que és una novel·la d’amors i aventures, un document etnogràfic de primera magnitud sobre els pobles caucàsics: cosacs principalment, però també txetens abreks, tàrtars, nogais i aüls. I un testimoni de l’efervescència del món interior de l’home que al cap de quatre anys publicaria una de les obres cabdals de la Literatura: Guerra i Pau.

A qui recomano aquest llibre? Als que vulguin explorar l’ànima humana quan queda exposada a un entorn natural gairebé verge, amb els ulls d’un pensador tan fonamental com Tolstói. Als interessats a saber quines són les arrels dels pobles que surten als diaris quan es parla del conflicte de Txetxènia. I especialment a qui els agradi una història ben explicada, amb personatges (Olenin, Ieroixka, Maranka, Lukaixka,…) molt ben caracteritzats i una trama interessant amb un cert component de suspens.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els Cosacs
Autor: Liev N. Tolstói
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Francesc Permanyer Netto
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-590-2
Preu: 18,50€

After. Abans d’ella (Sèrie After 0), d’Anna Todd

after0abansdellaLa Teodora, la nostra lectora més joveneta (tot just li acaben de donar el carnet jove!), ha deixat de banda una estona el Snapchat per llegir-se en un tres i no res un llibre dels que van buscats de debò… La Teodora torna al Nosaltres amb un “d’on ve tot això”: el capítol zero de la sèrie After, tot un fenomen mundial.

Aquí la teniu!

After 0. Abans d’ella, el primer de la saga, és el principi de la història que ha conquerit a milions d’afterianes a tot el món. És el naixement d’una llarga i magnífica història escrita per Anna Tood, que s’ha convertit en un fenomen mundial i que aviat arribarà a la gran pantalla.

En aquesta novel·la, explica la història d’en Hardin, el prototip de noi fort i sense sentiments, que amb les dures lliçons que li ha donat el seu propi passat ha après que l’única persona que ha d’estimar és a ell mateix, i que qualsevol relació que tingui, incloent la que té amb la seva família, no ha d’anar més enllà de la cordialitat. A en Hardin no li interessa ni tan sols ell mateix, però tot això que pensa canvia quan fa una aposta, que en un principi sembla ser únicament estúpida i insignificant, amb en Zac, un company de la universitat. Consisteix en què ambdós han d’intentar seduir i aconseguir enrotllar-se amb la Tessa, la noia nova. Una noia que sembla tenir tota la vida planificada, una noia completament oposada a en Hardin… Però sabeu allò que diuen, que són les persones més diferents les que més s’atrauen?

Les coses no van com en Hardin s’esperava. Ell tenia clar que seria un pim-pam, que s’enrotllaria amb la Tessa ràpidament, com ha fet amb moltes altres noies abans, i que guanyaria l’aposta, però comença a sentir coses que no havia experimentat mai. Un sentiment apagat, tapat amb pols i amagat en un racó del seu cor desperta; un sentiment que mai havia pogut experimentar i que nosaltres anomenem amor.

En aquell moment en Hardin s’oblida de l’aposta, no li importa en absolut guanyar-la, vol conquerir en cos i ànima la Tessa, vol fer-la seva i de ningú més perquè abans d’ella hi havia el buit: abans d’ella no sabia què era la felicitat o la plenitud. A mesura que la va coneixent, s’adona que ella és massa bona per ell i viu amb la por de que ella se n’adoni i amb l’esperança de que no ho faci.

La Tessa el canvia del tot i li agrada la persona que és quan està amb ella. A tot això… qui guanyarà l’aposta? Serà possible conquerir la Tessa malgrat el seu caràcter?  Serà capaç en Hardin d’expressar-li els seus sentiments? Fins on arribaran tenint en compte que ella té parella i que en Hardin faria qualsevol cosa per ella?

Torna aviat, Teodora! Et volem més sovint al Nosaltres!

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: After. Abans d’ella (Sèrie After 0)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-2030-3
Preu: 17,90€

La bíblia andorrana, d’Albert Villaró

labibliaandorranaEl premi Prudenci Bertrana 2015 se l’ha emportat l’Albert Villaró, i estic convençuda que es un premi ben merescut.

Vaig introduir-me en l’obra de l’amic Villaró amb la magnífica L’escala del dolor, després amb Els Ambaixadors, un altra joia, i ara… La bíblia andorrana que et fa venir ganes de reconciliar-te amb Déu, si senyor!!

La cosa comença al petit país dels Pirineus…. i comença forta perquè acaben de carregar-se un banquer. Això es un fet insòlit. A Andorra mai no hi passa res: petits embolics, algun cartró de Marlboro de mes a dins del cotxe, ampolles de malta i alguna colonieta, i poca cosa mes… però un mort? Home! Això ja son paraules majors!!

A l’Andreu Boix, oficial de la policia andorrana se li ha girat feina, com si no en tingués prou amb el seu dia a dia. A banda dels assumptes propis de la seva feina, l’Andreu es vidu i té al seu càrrec la seva petita Màlia, una nena de tres anyets que sort en té de la seva tieta Emilia i de la família en general que ajuden com poden al pare de la criatura.

El cas es que això del banquer assassinat té mes marro del que sembla. De cop i volta, la petita i tranquil·la Andorra es troba a l’ull de l’huracà. Tot són suspicàcies, conspiracions i amenaces. Fins al punt que fins i tot la petita Màlia corre perill. Això ja és massa!

L’Andreu ha de viatjar a Madrid -on li diuen “amigo Boig” per aquelles coses de la fonètica-, en companyia d’una mossa experta en documents religiosos de l’any de la brisca. La Canòlic, aquest es el nom de la mossa es qüestió, l’ajudarà molt amb tot els sentits i arribaran a gaudir d’un grau de confiança diguem-ne… intensa.

La Bíblia Andorrana com tantes altres coses, ha anat a parar allà on no tocava i per recuperar-la, tocarà posar en pràctica sistemes poc ortodoxos però extremadament eficaços.

Nosaltres, l’emoció està servida. És una novel·la enginyosa, divertida, que es desenvolupa a un ritme de vertigen i que no et deixa reposar tranquil fins l’última pàgina. La recomano al 100%.

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: La bíblia andorrana
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Prudenci Bertrana 2015
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2027-3
Preu: 20€

Puresa (Purity), de Jonathan Franzen

puresajonathanfranzenPurity és el nom de la protagonista de la darrera obra de Jonathan Franzen, però també el títol de la pròpia novel·la, que en català Empúries ha traduït com a Puresa (Purity); això sí, respectant entre parèntesi el nom original, perquè el lector pugui veure ja des del primer moment que no es tracta només un d’aquells noms abstractes que tant agraden a l’autor de Llibertat, sinó també del nom d’un personatge.

També respecte a altres obres, més enllà del títol evocador, Franzen ho ha tornat a fer: una obra d’art! Perquè una obra d’art ha de motivar internament una mica de neguit, oi? Ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos mentre mirem pels ulls que ha posat per a nosaltres l’artista i pensar “ai, sí!”…

Jo la vaig començar a llegir tan bon punt es va publicar i l’he acabada no fa pas massa, així que, en el camí a través d’aquestes mervelloses 773 pàgines, he tingut temps, a més, d’escoltar la ràdio, llegir diaris, fer sobretaules de Nadal… i he reflexionat sobre aquesta “puresa” que de vegades a la novel·la semblava una mica desbocada però que, ben pensat, potser es quedava curta. Perquè la Pip, que és com es fa dir la Purity, es creua amb una pila de personatges, començant per sa mare, que són d’una puresa pristina. D’aquells que, com que romanen en el seu propi temple -encara que sigui de maons-, no han tingut massa ocasió de contaminar-se. Però, ai las!, de vegades la realitat pren forma de torrent i els qui s’hi movien sense ni tocar a terra acaben ben enllotats…

Tant tu com jo ens dediquem a dir la veritat, però el més radical dels dos sóc jo. Jo tinc els pebrots de mirar-te als ulls i dir-te que la teva manera de dir veritats és inferior a la meva. Però tu agrades més. Pots ser la cara amable i pública de la veritat.

En fi, ja ho veieu, en Franzen ens torna a neguitejar… que el 2016 ens agafi confessats i llegits!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Puresa (Purity)
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-16367-24-5
Preu: 24€