Arxiu de la categoria: Ficció

El Patufet, de Jo Nesdolent

ElPatufetJoNesdolentBenvinguts a una nova investigació del fosc i nòrdic detectiu Harry Mole. En aquest nou episodi titulat El Patufet, en Jo Nesdolent ens explica com en Harry ha de viatjar per ordre dels seus superiors d’Oslo cap a Catalunya per investigar la mort del fill d’uns pagesos neohippies noruecs que han trobat el cadàver de la criatura dins d’un bou. De cop, van desapareixent nens i més nens… i l’única cosa que sembla que faci reaccionar l’assassí és el crit “Patufet, on ets?”.

Entre xarrup i xarrup de ratafia, la investigació per Barcelona, la Catalunya interior, el Pirineu, la Costa Brava i el Delta de l’Ebre ens va descobrint el costat més fosc dels Mossos d’Esquadra i sobretot, dels “intríngulis” de les fàbriques de secallones i els escorxadors d’animals banyuts.

Arriba un punt però, en què la vida i Catalunya posarà en Harry Mole en un moment clau. Haurà de fer front a una antiga profecia catalana anomenada “El procés” que, sincerament, no té res a veure amb Kafka. Té més a veure amb l’haver de deixar l’alcohol, el formar part d’una pinya de castellers i els duels a mort a cops d’urna i cops de falç.

Nosaltres, des que en Jo Nesdolent va visitar Catalunya ja fa uns quants anys per viure el Sant Jordi, el tenim enamorat de la nostra terra. Durant tot aquesta nova entrega de novel·la negra trepidant, és innegable que l’autor no ha parat de documentar-se sobre l’actualitat del nostre país per tal de situar l’acció ja que hi són tots els detalls que us pugueu imaginar: la cultura popular, els purins, els diaris digitals independentistes, els partits assemblearis i els que canvien de nom a cada convocatòria d’eleccions.

És ben bé que la novel·la negra nòrdica ha fet un viatge definitiu a Catalunya. I si hagués pogut, us ben asseguro que hauria fet una parada en un restaurant ben amagat per fer un bon dinar amb Pepe Carvalho.

Títol: El Patufet
Autor: Jo Nesdolent
Editorial: Popa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Innocenci dels Sants Innocents
Pàgines: 612
ISBN: 978-84-7588-583-4
Preu: 18,90€

Francament, Frank, de Richard Ford

francamentfrankQuin llibre de Richard Ford més especial, aquesta última entrega del seu personatge Frank Bascombe!

Richard Ford, del qual vam parlar al Nosaltres en publicar la seva magnífica novel·la Canadà, ha reprès aquí el seu personatge de Frank Bascombe de la seva trilogia El cronista d’esports, El dia de la Independència i Acció de Gràcies. El títol en anglès suggereix que es tracta de confidències fetes amb sinceritat, tot jugant amb el nom del protagonista (Let Me Be Frank With You).

No és una novel·la en el sentit clàssic de la paraula sinó que són quatre narracions d’unes 50 o 60 pàgines. Frank Bascombe (que sembla tenir molt del propi Richard Ford) ha arribat als 68 anys, està jubilat de la seva última professió -agent immobiliari-, està feliçment casat per segona vegada i viu a Haddam, molt a prop de la zona devastada per l’huracà Sandy del 2012.

La primera narració és l’encontre de Frank amb la persona a qui va vendre la seva casa familiar i que ha quedat tombada per la força del vent. La segona és la visita d’una dona de color que havia viscut en la casa on ara viu en Frank i que vol reveure-la, per motius molt dramàtics. La tercera és la visita que fa en Frank a la seva exdona, malalta de Parkinson, instal·lada en una residència de luxe dissenyada per l’etapa final de vida i la quarta narració és la visita del Frank a un antic amic que s’està morint, a casa seva.

Per Ford, les cases són escenaris; refugis i llocs on cadascú de nosaltres viu i veu la vida. Com en Frank. Una mirada per cert, melancòlica, descarnada, humana, poètica on l’autor, fent servir el seu particular estil, barreja contínuament múltiples plans, des dels més superficials i quotidians -a les primeres planes, per exemple, descriu l’olor d’una espècie de Bauhaus i com en surten de carregats els que han anat a comprar productes de bricolatge per reparar les destrosses que l’huracà ha infligit a les seves cases- fins els més íntims i profunds, especialment els propis de l’home que veu com els seu temps s’acaba i com s’acosta el moment de marxar. Per exemple, el com cal anar simplificant l’ús de les paraules quan el  més important que et passarà –afirma- són les notícies mèdiques. O que val la pena reduir el nombre d’amics per simplificar de forma raonada la vida de cara a la previsible irrupció de la mort.

Aquests múltiples plans li permeten retratar un “home comú” i una societat americana que l’envolta, tot escoltant al cotxe la famosa “Fanfàrria per l’home comú”, d’Aaron Copland.

Vaig llegir en una entrevista que li van fer a Richard Ford on atribuïa a la seva dislèxia infantil la lentitud i la cura a l’hora de d’escriure. Penso que també el va dotar d’una capacitat d’observació minuciosa d’ell i dels altres i que això li permet figurar a la llista dels grans escriptors (Tolstoi, Joyce, Updike,…).

No és una cura contra la depressió, per descomptat, però si us agrada la bona literatura i no us fa res anar amb la bicicleta de baixada amb els ulls oberts llegiu-lo que és molt bo. Tancar-los no canvia el que trobarem al capdavall…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Francament, Frank
Autor: Richard Ford
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-29-0
Preu: 18,90€

Fa poc el vam anar a veure a la presentació del llibre que va fer a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Us en deixem un twit.

Més, a www.twitter.com/Nosaltresllegim.

La Tània Juste ens explica el seu Temps de família

tempsdefamiliaSempre és un plaer explicar-vos llibres, Nosaltres, però que ens l’expliqui l’autor sempre ho hem considerat un luxe fabulós. Aquesta vegada és la Tània Juste qui ens explica el llibre que acaba de publicar, el Premi Néstor Luján anomenat Temps de família. Té una pinta de regal de Nadal… bastant espectacular!

Aquí teniu l’escrit que ens ha fet la Tània Juste sobre el seu nou llibre:

Aquesta és una història sobre una gran família lligada a una terra i al somni del seu patriarca, un indiano retornat de Cuba a finals del segle XIX.

Feia temps que volia escriure i reflexionar sobre l’univers familiar, sobre el que significa formar part d’una nissaga i com hi encaixa cada un dels seus membres al llarg de les diverses generacions.

La vaig situar al Penedès, entre uns camps de vinya que expliquen la història del nostre país, i la vaig iniciar amb un indiano perquè representen un tipus de personatges molt característics del nostre tombant de segle (del XIX al XX), uns tipus plens de misteris, acompanyats d’una fama de rars, d’exòtics, amb una personalitat sovint forta i dominant.

En una família com la dels Giner tothom hi juga un paper determinat, cadascú amaga els seus secrets, les seves pors, els seus anhels més íntims i personals. Diria que si bé la primera generació està marcada pel caràcter dominant i somiador de l’indiano, en la segona generació hi brillen amb llum pròpia unes dones molt potents, cadascuna en el seu estil. Les relacions familiars són d’una complexitat enorme entre alguns dels seus membres, diries que es podrien matar els uns als altres i alhora estimar-se incondicionalment. Res més lluny de la realitat de moltes i moltes nissagues familiars que en aquest país i en d’altres han construït grans imperis.

I també hi ha una qüestió de fons que és el somni heretat: estudiant i analitzant les grans nissagues catalanes t’adones que l’esquema es repeteix sovint; el patriarca o la matriarca que inventa un somni, que el dibuixa, el construeix, el fa possible; i rere aquesta figura hi ha els hereus, les generacions que es succeeixen i que potser fan créixer aquest somni, d’altres el destrueixen, però en tot cas no inventen, és un somni heretat.

Moltíssimes gràcies per explicar-nos el llibre Tània i prenem molt bona nota d’aquest somni heretat! Regalar un Premi Nèstor Luján per Nadal sempre és una bona idea!

Títol: Temps de família
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2004-4
Preu: 20€

El defensor, de Víctor Gay Zaragoza

eldefensorHa de ser molt complicat posar-se a escriure sobre personatges dels quals ja es deu haver dit gairebé tot, si no tot. Enfocar fets històrics com els que Víctor Gay recupera en aquest llibre des d’un punt de vista diferent del que fins ara s’ha donat té una dosi considerable de (diguem-ne) tenacitat.

I és que, per enèsima vegada, es recupera la figura de Lluís Companys i els fets relacionats amb el seu judici i execució de 1940 per fer-ne -ara- una novel·la. La diferència està en què aquest cop, Companys comparteix protagonisme amb el seu advocat defensor, en Ramon de Colubí, capità de l’exèrcit a qui li van encarregar la defensa del president de la Generalitat en el judici al qual va ser sotmès al castell de Montjuïc.

Pel que fa als fets, ens situem a l’agost de 1940 amb Companys i la seva segona dona, Carme, a Le Baule-les-Pins, exiliats després de l’entrada de l’exèrcit alemany a París. És en aquests dies quan a petició de l’exèrcit espanyol, Companys és detingut i posteriorment extradit a Espanya on, després de ser torturat a Madrid durant gairebé dos mesos, acabarà empresonat a Barcelona, al Castell de Montjuïc.

Paral·lelament, coneixem a Ramon de Colubí, un capità de l’exèrcit nacional que exerceix com a advocat defensor dels presoners del règim. La seva feina, la majoria de les vegades, passa per aconseguir commutar les penes de mort dels seus protegits per una condemna de presó el més curta possible. El que en Ramon no sap és que darrera del seu nomenament com a defensor de Companys hi ha un pla que ja té un final decidit: en Companys serà sí o sí condemnat a la pena de mort i s’espera d’ell, del fiscal, del jutge i del jurat que compleixin amb el seu deure envers la pàtria.

La part més original que en Víctor Gay ens fa veure és la visió que Colubí té dels fets que es van succeint mentre intenta preparar la defensa de Companys. Tots sabem a aquestes alçades que el procés va estar preparat i manipulat per tal que la decisió no fos cap altra que la condemna a mort. El que en Gay ens fa veure és la vessant més humana dels protagonistes implicats: trobarem un Companys decidit, convençut del seu paper a la vida, que va estimar fins l’últim moment el seu país i els seus ideals polítics, fins el punt d’acceptar sense rancor les decisions que es van prendre. I coneixerem també un Ramon de Colubí que aprendrà a superar de la mà del president de la Generalitat la frustració, la ràbia, el desànim de veure que els ideals que el van convèncer per formar part de l’exèrcit ja són història, formen part del passat i han estat transformats per a servir la set de poder i venjança dels qui es van alçar contra la República el 1936.

El defensor no és una revisió més del procés a Companys -que també- si no la història de la relació que en Companys i en Colubí van tenir durant els quatre dies mal contats que van treballar plegats abans de l’execució del president. Una història que ens fa reflexionar sobre els valors i que ens ajuda a entendre una miqueta més el perquè de la mitificació de la figura de Companys.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El defensor
Autor: Víctor Gay Zaragoza
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-664-2007-5
Preu: 19€

La Tània Juste respon les Nostres preguntes sobre Temps de família

tempsdefamiliaAvui tenim l’oportunitat de fer quatre preguntes a Tània Juste, la guanyadora del Premi Nèstor Luján de Novel·la Històrica per Temps de família. Aquí ho teniu!

Quan vas començar a idear Temps de família?
És una idea que em voltava pel cap des de fa uns quants anys. Volia escriure una novel·la sobre una nissaga familiar lligada a una casa i a una terra; volia parlar sobre aquest fenòmen que tots coneixem en pròpia pell que és l’univers familiar.

Què t’ha portat a situar la teva nova novel·la al Penedès?
Sembla que aquesta terra em crida… Buscava el paisatge d’infància de l’indiano, en Bonaventura Giner, havia de ser un lloc molt especial, un paisatge que parlés de vinyes, de fil·loxera, de la història del nostre país i del món rural que es trobava en plena transformació. També hi ha un altre factor determinant a l’hora de triar les vinyes del Penedès, que és la llum. Aquesta terra és inundada cada dia, cada hora i cada estació de l’any amb uns matisos de llum que activen poderosament la inspiració.

En quatre adjectius, com definiries els Giner?
Com a clan familiar els definiria com la pinya que formen els castellers, capaç de sostenir moltes generacions. Els Giner són una família arrelada no només a una terra sinó al somni del seu patriarca. Són obstinats, lluitadors, gelosos de la seva vida íntima i familiar en la qual no hi pot accedir qualsevol. I posseeixen allò que tenen les grans nissagues que és l’esperit de superació i d’inmortalitat.

No és la teva primera novel·la històrica. Quin moment de la Història tens pendent de novel·lar?
Malgrat que a través de les meves quatre novel·les he pogut parlar d’un període històric força ampli que va de finals del segle XIX fins a mitjans del segle XX, crec que em queda moltíssim per explicar, capítols concrets dins aquest ventall tan ampli d’anys i potser anar més enllà en el temps, més enrere i també més endavant. M’agrada pensar que tots vivim condicionats pel moment històric que ens toca viure i per tant la història sencera de la humanitat dóna joc a possibles novel·les. Tot i així, el que més m’agrada és el XIX i el XX.

Recomana’ns un llibre d’aquí (català), un d’allà (espanyol) i un de més enllà (internacional) per aquest Nadal.
Fent honor a l’any de les bibliotecàries, un llibre d’aquí de la Núria Pradas: “La noia de la biblioteca”. I per suposat una joia nostra recuperada fa poc del passat: la imprescindible Cèlia Suñol amb el seu “Primera part”.
Un clàssic d’allà seria qualsevol recull de poemes de García Lorca que sovint retornen a mi a través de la música del gran Paco Ibáñez.
I si viatgem una mica més enllà, traspassant la frontera amb França i anant a buscar els orígens en la llunyana Ucraïna, no imagino un Nadal millor que llegint “Suite francesa” d’Irène Némirovsky.

A qui li hauríem de regalar Temps de família aquest Nadal, que segur que li agradarà?
A tots aquells apassionats de les grans nissagues familiars, als qui els agrada llegir sobre aquesta societat en miniatura que esdevé cada univers familiar, amb els seus secrets, amors i rancúnies que es van teixint generació rere generació. Als amants de la nostra història més recent i del món de la vinya i el vi al llarg dels segles XIX i XX.

Per cert! Els amics de Columna han posat en marxa un concurs sobre el Temps de família de la Tània Juste!! Aquí el teniu:

Títol: Temps de família
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2004-4
Preu: 20€

Més maleït karma, de David Safier

mesmaleitkarmaHa tornat el fenòmen que va fer riure milions de lectors. Aquell humor i aquell món que tenia aquell Maleït karma amb una presentadora de televisió agressiva (una bruixa molt bruixa!) que havia acumulat mal karma ja és aquí. En aquest Més maleït karma de David Safier, tornem a trobar humor esbojarrat, bons sentiments i vides al més enllà.

Aquesta vegada, la Daisy, la protagonista de vint-i-llargs anys, és una barreja d’immadura, inestable, mentidera, pispa i addicta (a festes, alcohol i sexe). En resum, tots els tòpics de la faràndula. Llàstima que com a actriu no arriba ni a mediocre.

A partir d’un banal accident amb un gos comencen les seves desventures amb el Steve, que és molt més bon actor però que és… arrogant i, per què no dir-ho, insuportable. L’odi mutu que es tenien en aquesta vida, el traslladen a l’altre: dos éssers que han acumulat mal karma que inicien el difícil i sacrificat viatge per aconseguir bon karma, pujant els esglaons de l’escala de la reencarnació fins a tornar a ser humans.

Ho aconseguiran? La resposta a Més maleït karma. I ja sabeu que, més respostes, el que aquest llibre us oferirà és una molt bona estona. David Safier és una aposta segura en aquest sentit. Si us ho vau passar bé amb la primera, no us perdeu aquesta.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Més maleït karma
Autor: David Safier
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Carlota Gurt
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-16367-23-8
Preu: 16,50€

L’edat dels homes, d’Hèctor Bofill

ledatdelshomesComencem avui amb un avís per als Nosaltres navegants: L’edat dels homes és una història sobre la vida. En aquest cas, sobre la vida dels homes, dones i nens que van haver de viure períodes tan terribles com poden ser les guerres. I parlem de guerres molt properes geogràficament, en concret la Guerra Civil Espanyola i la Segona Guerra Mundial, conflictes en els que els soldats espanyols van tenir una participació activa en més o menys mesura.

Segon avís: si voleu un llibre amb les típiques “moralines” sobre els conflictes bèl·lics, aquesta no és una història per a vosaltres. Perquè Hèctor Bofill el que fa, precisament, és allunyar-se d’aquest estil per centrar-se més en explicar d’una forma propera, neta i transparent el que molts homes i les seves famílies van viure i veure al llarg d’aquells anys. Aquí no hi trobareu herois que salven pobles ni dolents molt dolents moguts per vés a saber quins dimonis interiors. Només trobareu persones normals que, independentment de les seves idees polítiques, ètiques o morals, es veuen lluitant i matant altres persones igual de normals que elles.

A l’edat dels homes, (…) haver assassinat no era obstacle per col·laborar només uns mesos després amb els companys dels que havies exterminat.

L’edat dels homes és una d’aquelles històries que val la pena. Ho dic molt seriosament.

A mi m’agrada molt llegir novel·la històrica, però reconec que és un tipus de narrativa que, tot i que a vegades està ben documentada, és fàcil trobar-hi personatges poc realistes ja que els passa de tot o ho viuen amb una intensitat que els converteix en herois o en autèntics vilans. En canvi, amb aquesta novel·la/assaig d’Hèctor Bofill he pogut veure els mateixos conflictes que podria narrar Ken Follet però des d’una perspectiva bastant més neutra perquè la narrativa de Bofill fuig dels adornaments i les dramatitzacions i, en canvi, explica els fets de la mateixa manera que un avi podria explicar-los als seus néts.

I com deia al principi, és una història sobre la vida i, com sabeu, igual que els protagonistes de L’edat dels homes, amb guerra o sense, no deixem de riure, ballar o estimar, i en definitiva, viure.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’edat dels homes
Autor: Hèctor Bofill
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7443-6
Preu: 12,50€

El retorn del Cató, de Matilde Asensi

elretorndelcatoLa història se centra en una parella nonagenària, els Simonson que estan “farcits” de diners. Aquest matrimoni va a buscar la parella formada per l’Ottavia Salina i el seu marit Farag, dos reputats especialistes en temes arqueològics, per tal de trobar nou ossaris on se suposa que està enterrat Jesús i tota la seva parentela més propera.

Després de molts i molts estira i arronsa, la parella decideix assumir el repte amb l’ajuda del Cató -o més ben dit, l’excató- Kaspar, conegut també com “la Roca”. Després de moltes desgràcies i desavinences, posen fil a l’agulla i surten a la recerca dels ossaris de marres. A partir d’aquí la cosa agafa unes dimensions, com diria jo, fantàstiques.

Els nostres protagonistes han de passar tota una sèrie de proves per arribar allà on són els ossaris -jo crec que l’autora s’ha inspirat en més d’una pel·lícula d’Indiana Jones-, i són tantes proves com són les benaventurances: grutes secretes, portes amagades a la roca que necessiten del seu enginy per obrir-se, muntanyes de sorra que fan cruixir les entranyes de la terra però que es desplacen subtilment fent que porta rera porta es vaigin obrint al seu pas.

L’expedició, al final, està formada per sis persones. Tots ells especialistes tremendament preparats per la tasca que han de desenvolupar. Però cap d’ells està preparat per passar-les tan “canutes” com les han de passar. I no ho negarem… ja no tenen edat per tanta aventura!

No vull de cap manera explicar-vos com acaba l’aventura. Perquè es tracta d’això: una aventura en tota regla carregada d’efectes especials, personatges cinematogràfics, guapos, atrevits, intel·ligents i capaços de llençar-se de cap allà on faci falta.

El retorn del Cató és un llibre per llegir i veure amb crispetes, begudes refrescants, hores per endavant… i a gaudir!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El retorn del Cató
Autor: Matilde Asensi
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés | Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-2023-5
Preu: 21,90€

Diamant blau, de Care Santos

diamantblauLa nissaga Pujolà és extensa. En Silvestre, l’avi, arriba des d’un poble petitó de la Garrotxa fins a Mataró en plena industrialització per fer el que millor sap fer, l’ofici de tintorer. La Care Santos ens explica d’allò més bé com es fan els tints, la dificultat del color negre, la meravellosa troballa del malva, què s’ha de fer amb la llana, el cotó, la seda… Quines han de ser les proporcions adequades d’aigua i de components químics súperperillosos, per tal de trobar la màgia d’un color perfecte.

En Silvestre ensenya l’ofici al seu fill Florià. Al principi, tot són problemes! A Mataró no son gaire ben rebuts. Aquesta feina de tintorer té l’inconvenient de que fa molta pudor. El carrer on s’instal·len està que trina amb aquelles flaires tan insuportables però en Silvestre, mica en mica, se’ls va guanyant a tots amb la seva simpatia, les seves maneres amables i el seu tarannà de naturalesa positiva i conciliadora.

La història d’aquesta nissaga va i ve en el temps. Des dels primers Pujolar que encara duien l’última consonant al seu cognom, fins els més recents que han perdut la “r” a mesura que han anat passant els anys.

El llibre comença amb la néta del Silvestre, la Teresa Pujolar, que ha heredat de l’avi, a més dels seus magnífics ulls blaus, un caràcter combatiu i una empenta impròpia de les dames dels anys vint del segle passat. La Teresa estima el seu pare amb bogeria però amb la mare, la senyora Margarida que tot ho arregla criticant, conspirant i anant a missa a reconciliar-se amb Déu, la noia hi té un “mal rotllo” que no augura res de bo.

La mare vol arreglar el casament de la Teresa amb un notari, i la noia no hi està gens ni mica per la labor. Ella té el cap a un altre lloc: els seus somnis són uns altres i no està disposada a deixar que la seva mare li foti la vida enlaire tal i com la cristiana dama té per costum. És una dona que desperta qualsevol cosa menys simpatia!

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament un meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 446
ISBN: 978-84-664-2003-7
Preu: 20€

Aquí teniu el booktràiler del llibre.

Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits, de Salman Rushdie

dosanysvuitmesosimintivuitnitsRushdie és un molt bon escriptor que ha esdevingut popular per raons totalment alienes a la seva vàlua. Raons que malauradament avui estan de candent actualitat: les amenaces de mort rebudes de part de grups del fonamentalisme islàmic. I el cas és que, ho he escrit abans, és un molt bon escriptor a qui cal prestar atenció per la seva obra al marge de consideracions extraliteràries. El seu recent Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits n’és un bon exemple.

El títol del llibre, que reelabora les Mil-i-una nits, ens anticipa l’estil de Salman Rushdie, que recorre a la ironia, la fantasia onírica realista, el realisme fantàstic, la referència culta a les cultures més diverses, i a les anades i vingudes en el temps i en l’espai tot conduint el lector amb un fil conductor que no es trenca mai i que, sovint, fa descobrir al lector que no sap com s’ho ha fet per arribar a aquesta nova realitat imaginada.

Tot parteix de l’estructura i el pretext de Les mil i una nits, de manera que cada tema conté el germen del següent, ininterrompudament, i utilitza la narració com una manera de salvar-se de diversos perills imminents. Tot plegat però, d’una manera gens òbvia.

Si alguna paraula defineix l’estil de Rushdie és l’elegància i la ironia a la manera de Voltaire. Altres referents són García Màrquez o Buñuel.

Però finalment de què va el llibre? Com que em costava d’explicar-ho he trobat la ressenya que fan a Time Out i que és molt encertada:

En un futur llunyà, d’aquí a mil anys, la raó ha triomfat sobre la religió i regna la pau al món. Els cronistes expliquen que la victòria va succeir després d’un gran cataclisme al segle XXI. L’origen d’aquella commoció es remunta al segle XII, quan el filòsof cordovès Ibn Rushd, Averrois, s’uneix amb Dúnia, princesa dels jinns, uns éssers mitològics d’un món paral·lel que es passen la vida copulant (quan no s’esmunyen al món dels humans per afavorir-los o fer-los caure en desgràcia). D’aquell enllaç entre la raó i la fantasia sorgeix una nissaga d’individus prodigiosos. Però al segle XXI una conjura dels jinns obscurs pretén provocar l’apocalipsi i imposar el temor a déu. Només la crida de Dúnia als seus descendents pot evitar la catàstrofe.

No és un llibre per llegir. És per submergir-s’hi i gaudir-lo.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dos anys, vuit mesos i vint-i-vuit nits
Autor: Salman Rushdie
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-7588-580-3
Preu: 21,50€