L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaNosaltres, si sou molt llaminers aquest és un llibre per a gent que no es queda tipa amb poca cosa!

El començament ja és d’alt impacte: en Ted McKay, el protagonista d’aquesta història, és un paio que ho té tot a favor: és ric, té una dona i dues filles precioses, una bona feina… i en canvi està a punt d’engegar-se un tret a la templa!

En Ted ho ha previst tot de forma minuciosa. Fins i tot ha deixat una nota de comiat per la seva dona i perquè les nenes puguin estalviar-se el resultat del que està a punt de fer. Però just en el moment de disparar, comença a sonar insistentment el timbre de la porta.

Al principi en Ted té la intenció de tirar endavant amb el seu pla però el paio que truca sembla saber tant o més que ell del que es porta entre mans. Sap que vol treure’s la vida, sap que en aquell precís moment s’està apuntant a la templa,… sap fins i tot quin és el calibre de l’arma que té a la mà!

La curiositat pot més que ell i… i al final es decideix a obrir la porta.

Allà hi troba un paio que li resulta vagament familiar que li proposa una mena de joc macabre que consisteix en entrar a formar part d’una roda de suïcides. Ell, en Ted, haurà de matar un paio que es mereix la mort perquè, segons les noticies, és una mala bèstia que acaba de carregar-se la seva xicota i, després, un altre ja s’ocuparà de pelar en Ted. Així doncs, tots contents, perquè en Ted aconseguirà el seu propòsit de marxar d’aquest món i alhora farà que la desolació que provocarà la seva mort, sigui de més bon portar per aquells que deixa enrere. No és el mateix suïcidar-se que morir assassinat per un sonat que et fot un tret a sang freda, oi?

Així doncs, en Ted, sense saber com ni de quina manera, comença a patir una sèrie de flaixos on és molt difícil diferenciar què hi ha de veritat o de mentida entre el que passa o el que ell creu que està passant. Amb l’ajuda de la Laura Hill, la seva terapeuta, mirarà de posar en ordre els seus pensaments i records, però també el seu cap, cosa que sens dubte és moooolt complicada.

En Ted té un passat com a jugador d’escacs bastant prometedor. Segons la Laura no és inusual que els escaquistes tinguin brots paranoides aguts. Per descomptat els escacs no en son la causa però sí que és cert que els jugadors d’aquest joc poden ser una mica bojos… Són ments brillants que analitzen constantment les variacions del que podrien ser les properes jugades amb ramificacions que no tenen límit. Això és el que en Ted té al cap en aquests moments. Un ventall infinit de paranoies i de jocs de miralls que es reprodueixen creant-li un desconcert i una desconfiança en sí mateix que no li dóna descans…

Us asseguro que aquest és un llibre que val la pena llegir!

Té quelcom d’inquietant. No saps a qui creure. En Ted pot arribar a ser digne de compassió i aconseguir fer-se estimar i… i tot d’un plegat semblar un ésser menyspreable i maquiavèl·lic.

Sigui com sigui, aquest llibre és tan bo, tan absorbent i tan original que… de veritat: llegiu-lo i ja em direu si tinc o no raó.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€

Vaca sagrada, de David Duchovny

Vaca sagrada, de David DuchovnyL’Elsie Bovary és una vaca. Una vaca fora del comú, això sí. L’Elsie rumia i pensa tota l’estona.

Té una bona amiga, la Mallory, i juntes descobreixen la passió i la gràcia que els fan els toros. Una nit, amb totes les precaucions del món, s’escapen del tancat i van a una festa. Allà, la Mallory s’enamorarà perdudament i la nostra Elsie descobrirà la crueltat de la vida.

És tornant a casa tota pensarosa que veu que els amos estan al menjador tots junts (cosa ben insòlita) mirant i escoltant embadalits una caixa que parla i on hi surten un munt de coses.
Miracle!! Per un cop a la vida, tothom està callat i ningú no es baralla amb ningú!

En aquesta caixa màgica estan fent un documental on surt un escorxador a ple rendiment. La veritat és que a l’Elsie se li posen els pèls de punta quan veu quin és el seu futur immediat i decideix que necessita un pla de fugida immediat si no vol acabar convertida en una bossa de mà, unes sabates o bé un bistec.

Amb la complicitat d’un porc ben espavilat, un gall dindi amb pretensions i ella mateixa, creen una estratègia de fugida que no té preu. No us explicaré les aventures que passen aquest trio tan exòtic, ni on dimonis van a parar amb el seu desig de salvar la pell, però el cert és que posen molta terra pel mig i demostren tenir unes habilitats i uns recursos que ja voldria per a sí mateix més d’un bípede.

Aquest llibre aparentment sembla que hagi de ser senzill però a mesura que vas avançant en la lectura t’adones que té molta molla i que no és una anada de l’olla de l’autor. Vaca sagrada, de David Duchovny, és una faula molt ben estructurada, un conte per explicar als menuts com una alternativa més contemporània a la Ventafocs.
Un conte pels menuts i una reflexió sense concessions pels que no som tan menuts i tenim la sensibilitat cada cop més malmesa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Vaca sagrada
Autor: David Duchovny
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16367-46-7
Preu: 17,50€

Has tingut mai família?, de Bill Clegg

Has tingut mai família?, de Bill CleggNosaltres, que aquest post sigui un avís a navegants: alerta amb en Bill Clegg! Perquè si tot el que escriu té el nivell d’aquesta novel·la o més alt, estem davant d’un gran novel·lista.

No sóc una experta -ni m’hi dedico- i espero no equivocar-me, però he de dir que aquest noi té molt bona pinta i ens pot donar moltes alegries a nosaltres, els lectors.

Però parlem de seva primera publicació: Has tingut mai família? presenta una història que, així d’entrada, no és fàcil de pair. Es tracta d’una història narrada per tota una sèrie de personatges que d’una manera o altra estan relacionats, no tant entre ells mateixos, sinó amb un drama que els uneix.

I és que la història en sí no és alegre. Es trena al voltant de la June, una dona que viu la mort de la seva filla, el promès de la noia, el seu exmarit i el seu company actual el dia que s’havia de celebrar el casament de la jove parella. Un accident a la cuina de la casa de la June provoca aquesta gran desgràcia.

Superada la primera sorpresa per un inici tant colpidor anirem coneixent de la mà dels diferents personatges les seves pròpies històries abans, durant i després d’aquest trist moment. Partint de la June, la principal afectada pel drama, però també anant veient les perspectives de familiars, amics i veïns d’uns i altres. Bill Clegg es posa al lloc de cadascun d’aquests personatges i els caracteritza amb mestria, dibuixant-los a través de les seves paraules i fets, més que amb descripcions.

Has tingut mai família? és un cant a l’amistat i per descomptat a la família, fent una reflexió sobre allò que ens diem, però sobretot, al que no ens diem.

És una novel·la d’aquelles que entren bé i s’acaben quedant a dins del lector per sempre més.

No us la perdeu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Has tingut mai família?
Autor: Bill Clegg
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-16367-52-8
Preu: 19€

Somnis a mida, de Núria Pradas

somnisamidanuriapradasNosaltres, si voleu posar-vos guapos, aprofiteu que Santa Eulàlia, la mítica casa de moda de Passeig de Gràcia, ens obre les portes de bat a bat.

Entrar a Santa Eulàlia és entrar en un món que està en una altra dimensió. Allà les coses es fan d’un altra manera. El luxe, el refinament, el glamur, les bones maneres són imprescindibles per poder dur a terme la tasca de convertir-se en un referent. La Maison, com diuen els francesos.

La veritat és que aquesta novel·la enganxa per moltes coses. A banda de portar-nos de la mà per Barcelona, explica com va començar tot. En una botiga que venia teixits al número 1 del pla de la Boqueria, va acabar venent “somnis a mida” al Passeig de Gracia.

Allà hi treballava tot un exèrcit: costureres, dissenyadors, dependentes, aprenents, conserges,… la majoria d’aquestes persones entraven a la casa de ben jovenets i havien de passar un període d’aprenentatge absolutament rigorós (mes de quatre anys!) per poder formar part de la família Santa Eulàlia. Si no es complien les expectatives, al carrer!

L’autora mica en mica ens va descobrint secrets molt ben guardats, el com va anar la cosa quan va morir el senyor Molins pare, amo i senyor de l’imperi, deixant-ho tot en mans del seu fill Andreu, un noi amb només 22 anys i zero experiència. El noi va demostrar ser digne del càrrec i capaç de prendre decisions tan arriscades com encertades.

Un cop dins la mítica botiga, tindrem accés a saber que passa entre els treballadors, qui te ràbia de qui, qui té una aventura amb qui, qui és el que te bona fe i qui és un mala peça. Una novel·la que sens dubte aconsegueix el propòsit del seu títol: qui no ha tancat els ulls algun cop i s’ha fet el somnis a mida?

Haurem d’anar a visitar Santa Eulàlia perquè ens vesteixin amb aquests somnis.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Somnis a mida
Autor: Núria Pradas Andreu
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2058-7
Preu: 19,90€

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonAvui tenim el privilegi de que ens expliquin un llibre que encara no ha arribat a les llibreries però que promet ser una revelació! Un d’aquells que suscitarà aquella pregunta que ens anem fent entre nosaltres, els lectors, i que sona més o menys així: “i tu, ja l’has llegit?”

I qui millor que una editora per explicar-nos-el? Aquí teniu la Pema Maymó i La vídua, de Fiona Barton.

Tenir l’oportunitat de llegir un thriller abans que ningú és una sort, però haver de callar durant mesos, una condemna. Perquè tu vols explicar a tothom que aquell original que t’ha robat hores de son reflecteix a la perfecció una realitat que podria ser la del veí. Però que, d’altra banda, esperes que no ho sigui… Com diu l’autora a la presentació de la novel·la, “en els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”. Només de llegir això, ja sabia que La vídua i jo teníem coses a explicar-nos…

La història de la Jean Taylor, la vídua del títol, s’enceta quan el seu marit mor i ella torna a convertir-se en el centre d’atenció pública. Anys enrere en Glen va ser acusat i absolt d’un crim terrible i, des de llavors, la sentència ha perseguit la parella. Ara que ell ja no hi és, tornen al cap de la seva vídua els successos que van amenaçar tot allò en què creia, la persecució de la periodista sensacionalista més descarnada, el setge de la policia, però també la temptació de ser lliure i deixar enrere el paper d’esposa perfecta.

Tots ens pensem que la gent és normal. ¿I si la normalitat és anar amagant sota l’estora els secrets del dia a dia fins que la muntanya de brossa ens sobrepassa? Però… i si fóssim capaços de mantenir el fems sota control? No us desvetllaré cap dels secrets de La vídua, però val la pena que entreu en la seva història per entendre com funcionen els mecanismes de les pors i la lleialtat, com ens poden manipular els mitjans de comunicació, com fa falta trobar culpables per no sentir-nos bruts i fracassats i com la Fiona Barton ha aconseguit que tot això es llegeixi d’una tirada inquietant perquè sents que podria estar succeint a la casa del costat. Domestic noir, en diuen. Quotidianitat terrible i més real del que ens imaginem, en diria jo.

Nosaltres, no ens sembla una exageració pensar que aquest llibre enganxarà a més d’un i més de dos de nosaltres. I com sempre, gaudirem de la lectura!

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

El dia 1 de juny comença el “i tu, ja l’has llegit?”.

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Una mare, d’Alejandro Palomas

unamarealejandropalomasFa unes quantes setmanes, aquí mateix vaig parlar-vos d’en Fer, en Rulfo, l’Amàlia i la resta de personatges que formaven l’univers d’Un gos, l’última novel·la d’Alejandro Palomas. Aleshores, us comentava que els fets que es narraven a Un gos succeïen uns quatre anys després dels que es narraven a Una mare, el llibre del qual us parlo avui.

És curiós llegir i parlar d’un llibre que es la primera part d’un altre, la veritat. És com si al cine algú hagués començat a rodar pel·lícules començant una història per la meitat i un temps després es decidís a explicar el perquè de tot plegat amb una sèrie de pel·lícules noves… (ah, espera! Que això ja ha passat en una galàxia molt i molt llunyana, oi?).

En qualsevol cas, aquesta nova lectura ha servit per refermar-me en el que ja vaig dir en el seu moment amb Un gos. Si voleu passar unes quantes hores en una muntanya russa d’emocions, compartint amb l’Amàlia, en Fer i la resta de la seva família una estona, no ho dubteu: comenceu amb Una mare i continueu amb Un gos, no us en penedireu.

Ens situem en una nit de Cap d’Any d’un any indefinit a la ciutat de Barcelona. L’Amàlia ha aconseguit reunir tota la seva família, els seus tres fills -en Fer, la Sílvia i l’Emma- i el seu germà Eduard, per passar junts l’última nit de l’any. Per a l’Amàlia aquest és un esdeveniment molt important, perquè amb els anys, reunir-los a tots s’ha convertit en una proesa: el seu germà viu a Lisboa, l’Emma en una casa rural a la muntanya i la Sílvia té una feina que l’obliga a viatjar constantment.

Aquest és el punt de partida d’aquesta narració familiar en què Alejandro Palomas, el seu autor, va desfilant mica en mica la història de cada un dels personatges que seuen a taula en una seqüència que va saltant pels records d’en Fer, la Sílvia i l’Emma, els fills de l’Amàlia que es converteixen en uns actors secundaris i principals al mateix temps perquè, tot i que són ells els implicats directes en les seves pròpies vides, en un moment donat deixen pas a l’autèntica protagonista, l’Amàlia, que quan cal exerceix de mare amb una força descomunal, però que també és capaç de desdoblar-se en una altra Amàlia, la que necessita evadir-se del paper que li ha tocat viure durant gairebé tota la vida, a l’ombra d’un pare i un marit que la van engolir fins a gairebé desaparèixer.

Abans us deia que aquest llibre és com una muntanya russa d’emocions. I és que al llarg de les seves pàgines he rigut, he plorat, m’he enrabiat, he sentit nostàlgia i ho he fet de forma molt i molt profunda. Perquè a través d’aquesta troupe de personatges, Alejandro Palomas és capaç de descriure la ràbia, el riure, la nostàlgia i els moments més tristos d’una manera que poques vegades he vist en altres narradors.

No puc fer res més que recomanar-vos aquesta lectura. És senzillament deliciosa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Una mare
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2028-0
Preu: 18,90€

La noia de la Pirelli, de Gemma Saura Barrera i Plàcid Garcia-Planas

lanoiadelapirelliAvui us parlaré d’un llibre que és història. La història de la Roser Ferran Gayet. I direu -com jo també vaig dir-, qui és la Roser Ferran Gayet? Doncs és la primera dona que va ocupar un càrrec important a la Pirelli. Els dels neumàtics, sí!

Anem per ordre: avui us presentem una biografia escrita per en Plàcid Garcia-Planas i na Gemma Saura, dos periodistes de la secció Internacional de La Vanguardia que el 2015 van publicar un article on s’explicava la història de la Roser. Aquell article s’ha convertit ara en el llibre que al Nosaltres llegim: La noia de la Pirelli.

I és que la història de la Roser és per publicar un llibre, perquè és una d’aquelles històries que déu n’hi do! D’aquelles en què el personatge, sense voler-ho, acaba convertint-se en protagonista i espectador de bona part de la pròpia història del seu país -una mena de Forrest Gump, vaja-.

Tot començaria pel desig del seu pare de ser tenor, tot i les seves escasses possibilitats d’aconseguir-ho. Però aquest anhel és el que els va portar a Itàlia, on la Roser va passar la seva infantesa i va poder conèixer -i viure- la Itàlia de Mussolini. Havent viscut a l’estranger, i un cop a Barcelona altra vegada, la Roser va aconseguir una feina de secretària a la Pirelli, fet que va canviar la seva vida, convertint-se, per un seguit d’errors i casualitats -i després també per mèrits propis- en una de les dirigents de la multinacional.

No us vull explicar gaire més perquè el llibre repassa any rere any la vida d’aquesta dona que, actualment, als seus cent anys acabats de fer, viu a Madrid. Una vida que ha vist els bombardejos de la Primera Guerra Mundial, la Segona República i també la Segona Guerra Mundial, com a simple ciutadana, però també com a refugiada al camp d’Argelers.

Una vida que resulta ser molt i molt interessant i que val molt la pena seguir entre la narració d’aquests dos periodistes -Garcia-Planas i Saura, bona feina!- i la pròpia veu de la Roser, que de tant en tant es fa sentir en primera persona.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La noia de la Pirelli
Autor: Gemma Saura Barrera i Plàcid Garcia-Planas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2066-2
Preu: 19,50€

El caçador de bruixes, de David Martí

elcacadordebruixesdavidmartiEn David Martí reprèn el tema de les bruixes com ja va fer temps enrere amb Les Bruixes d’Arnes.

En aquest cas, la història es centra en l’abominable figura d’en Joan Malet. En Malet, de ben petit, assisteix a l’espectacle de veure com pengen a son pare de la forca per assassí. El nano, que ja promet, no pot evitar somriure i alegrar-se quan veu a son pare mort. El cas és que en Joan Malet es queda orfe sent pràcticament un infant. Al principi la gent del poble mira d’ajudar-lo, donar-li una mica de menjar… en fi, no abandonar-lo a la seva sort. Però mica en mica tothom es va apartant d’aquell noi tan estrany, sinistre, gandul, desagraït,… En fi, una perla.

La fortuna o bé el destí volen que en Joan Malet suplanti la personalitat d’un nouvingut al poble. Li roba la identitat, els records i ja posats, també la feina. I així va fent amb la seva astúcia, els seus enganys i la seva innata destresa per fer el mal per allà on passa. Fins que troba una dona de qui s’enamora.

Aquí es on comença la seva obsessió per la bruixeria i sobretot per les dones que la practiquen.

Ell mateix s’anomena mestre Malet i es creu fermament convençut d’estar triat per Déu per fer neteja de les maldats d’aquestes dones. La seva obsessió i la quantitat d’injustícies que arriba a cometre arriben fins a les orelles de la Santa Inquisició. Ja té nassos que la Inquisició hagi de posar ordre als desments d’aquest home i cridar-lo a l’ordre!

És un llibre que es llegeix com si fos gairebé un conte. De por, això sí! I que un cop més ens fa tremolar al pensar en els episodis que els va tocar viure a unes dones que només volien viure en llibertat.

Títol: El caçador de bruixes
Autor: David Martí Martínez
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-7489-4
Preu: 19,50€

Una veu de nit, d’Andrea Camilleri

camilleriunaveudenitEl nou Camilleri, amb l’inspector Montalbano i els seus fidels Catarella, Fazio i Augello (per rigorós ordre de fidelitat), comença amb l’inspector despertant d’un somni surrealista que acaba amb un pop gegantí mirant-se’l des de l’altra banda de la finestra.

Així d’entrada, Nosaltres, crec que es podria fer un recull amb els micro-contes que s’inventa Camilleri per començar les novel·les amb Montalbano despertant-se sobresaltat gairebé sempre per la telefonada de Catarella.

Un cop despert és conscient, per la trucada de Lívia, que és el seu aniversari: 58 anys. Com ja va passant des de ja fa unes quantes novel·les, això fa que el capfiqui l’idea de que s’està fent vell.

Però anem al llibre: de camí en cotxe cap a la comissaria, Montalbano té un incident amb un conductor que reacciona violentment a una picabaralla típica dels embussos de trànsit. L’afer desemboca amb el jove conductor retingut a les dependències policials. I resulta que és fill del president de la Diputació i membre destacat del partit en el govern.

Paral·lelament el director d’un important supermercat denuncia que s’ha produït el robatori de la recaptació del dia, que es trobava al calaix de la taula del seu despatx. La denúncia feta personalment al lloc dels fets acaba amb una acusació de maltracte i tortura psicològica al denunciant per part del policia que cobreix el cas Mimi Augello.

Els dos casos van evolucionant i es van complicant: el director del súper apareix penjat, l’amant del noi irascible és trobada brutalment esquarterada, un agent de seguretat privada desapareix i el troben executat amb un tret al clatell a l’estil mafiós… Els comanaments policials, els polítics, els jutges, tenen uns comportaments poc clars o decididament foscos i els mitjans de comunicació són utilitzats per interactuar amb els hipotètics delinqüents.

I la màfia! Tot i ser uns llibres tan sicilians, Camilleri tendeix en altres llibres a no donar molt de protagonisme a la màfia. Hi és, però com un teló de fons, una hipòtesi sempre present quan hi ha crims. Aquí, però, la màfia és central. No una màfia glamurosa i internacionalitzada a l’estil Padrino sinó un entramat de silencis i complicitats local, de món encara molt rural i recolzat en la tradició i la ignorància, amb dues famílies repartint-se el poder en un territori petit.

Les reflexions de Montalbano-Camilleri sobre la tèrbola relació entre poder polític i màfia valen molt la pena i no les trobareu en els capítols que han passat i segueixen passant a la tele, necessàriament escapçats i centrats en l’acció i la resolució dels casos.

És una molt, molt bona novel·la -per mi de les millors de la sèrie Montalbano- amb l’habitual afegitó de l’extraordinari treball del traductor Pau Vidal tornant a recrear en català el sicilià original, que es permet fins i tot l’Ús de frases fetes extretes d’un poema de J.V. Foix com “ho sap tothom i és profecia”.

Si sou amants de l’univers Montalbano no us la podeu perdre. I un suggeriment: si sabeu d’algú que encara no n’és fan, regaleu-li. Jo crec que el títol més adequat per iniciar-se en aquest vici és aquest.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Una veu de nit
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-297-7488-7
PVP: 16€

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaBenvolguts Nosaltres,

Esteu disposats a perdre hores de son? A arriscar-vos a una ensopegada al carrer? Doncs no us ho penseu dues vegades, L’última sortida ha de ser la vostra tria per aquest Sant Jordi!

No us puc donar massa detalls perquè aquest és d’aquells llibres que comencen d’una manera, et pinten una situació i passa un terratrèmol pel mig que fa que tot i tots els personatges canviïn un munt de vegades al llarg de la novel·la. La gràcia està en que al final, tot i que la història es mou en el terreny pantanós de la psicosi, amb enganys i subterfugis, acaba sent un argument sòlid i consistent. I que mentrestant, pàgina a pàgina, només tens ganes d’anar avançant per veure com acaba!

El plantejament inicial és xocant, ja ho veureu: la història comença amb en Ted, un empresari d’èxit, que ha planificat fins a l’últim detall el seu suïcidi -així, tal com raja-. El que passa és que a l’últim moment, quan ja està a punt de disparar-se un tret al cap, un home comença a donar cops a la porta del seu despatx i l’insta a deixar per un altre moment la idea del suïcidi.

I no us dic gaire més. I no és que no en tingui ganes… però explicar-vos més coses seria com dir-vos que en Darth Vader és el pare d’aquell que ja sabeu i us aixafaria unes molt bones hores de lectura.

La faixa del llibre diu: “el millor thriller que llegiràs aquest any”. No sé si serà el millor però estic segura que sí que serà difícil de superar i que el proper escriptor que vulgui aconseguir enganxar els lectors d’aquesta manera s’ho haurà de treballar, i molt, perquè en Federico Axat, l’autor d’aquest trepidant thriller, ha aconseguit convèncer a un bon nombre d’editorials i fins i tot algun productor de Hollywood de que val la pena apostar fort per aquesta història.

I amb raó! Això enganxa de mala manera!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€