Arxiu de la categoria: Ficció

Et donaré tot això, de Dolores Redondo

et-donare-tot-aixo-dolores-redondoNosaltres, hi ha algunes històries que només les pot unir la lectura i l’amor pels llibres.

Avui us n’explicarem dues: la primera, la del Nosaltresllegim amb la Carme, que ens explicava per Twitter que s’havia llegit en tres dies l’últim llibre de la Dolores Redondo. Dit i fet: la Carme ens explica aquest Premi Planeta 2016 que l’ha absorbit durant un cap de setmana! La segona història és la de la Carme, la Dolores Redondo i, sobretot, en Manuel Ortigosa: es diu Et donaré tot això.

Vaig “conèixer” la Inspectora de la Policia Foral Amaia Salazar per casualitat, en veure que El guardià invisible transcorria als boscos del Batzán, un lloc que conec i estimo. Va ser una agradable sorpresa i vaig anar llegint tota la trilogia tan bon punt anava sortint.

La sorpresa ha estat que vaig comprar Et donaré tot això de la Dolores Redondo esperant trobar-hi un altre cop l’Amaia Salazar… i no! M’hi he trobat en Manuel Ortigosa.

A Et donaré tot això hi he trobat un escriptor amb un llibre que no acaba de sortir rodó. La seva parella, que ell pensa que està a Barcelona per feina, apareix morta en una carretera comarcal gallega i en Manuel no sap com hi ha anat a parar o què hi ha anat a fer. Tot plegat el porta a remenar entre la història i la brutícia d’una família noble gallega.

Un guàrdia civil a punt de jubilar-se amb problemes de parella i que no acaba de veure clar com han anat les coses, un capellà que calla tot el que sap i que -com pot- va guiant-lo per on ha d’anar buscant, són els altres dos personatges que acompanyen en Manuel a Et donaré tot això. Aquest parell i un paisatge que l’atrapa.

Vaig quedar-hi enganxada! Vaig començar-la un divendres al vespre i l’acabava el dilluns següent… Bona, bona, bona!

Ah! I seguixo esperant retrobar-me amb la Inspectora Salazar! Mentrestant, en Manuel és una molt bona companyia!

Carme, Nosaltres t’esperem més sovint al Nosaltresllegim perquè ens expliquis les lectures que trobes bones, bones, bones!!

Títol: Et donaré tot això
Autor: Dolores Redondo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Planeta 2016
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-664-2199-7
Preu: 21,90€

Quan anàvem a les monges, de Judith Càlix i Rosa Gordillo

quan-anavem-a-les-mongesAdoratrius Esclaves del Santíssim Sagrament i de la Caritat, Clarisses de la Divina Providència, Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, Religioses de la Mare de Déu de la Mercè, Religioses de Maria Immaculada del Servei Domèstic,…

De noms, de tota mena! Teresianes, Carmelites, Escolàpies… Totes ens sonen una mica perquè l’escola cristiana, sigui de fa uns anys o ja més cap aquí, és de ple dret un paisatge mental per tots. És francament complicat imaginar-se aquest país sense unes monges que durant molts anys van ser les que es van encarregar d’educar-nos (als nostres pares o a nosaltres). Hi ha gent que no té gaire bon record d’aquesta escola de monges però aquest llibre tampoc va exactament d’això.

La Judith Càlix i la Rosa Gordillo han volgut plasmar en un llibre que -i això no ho pot negar ningú, és molt i molt divertit- totes les característiques d’aquesta mena d’escoles, la mena d’educació que s’hi donava i ho repassen absolutament tot: uniformes, assignatures, el menjador, jocs del pati, els viatges de final de curs, i especialment -jo que no vaig anar a monges-, un capítol dedicat a les monges en sí. la dire, la vella estimada, la del nom estrany, la progre guitarrista, la cuinera, l’esportista,…

Llegint el llibre he anat veient que moltes de les coses que es feien a classe de monges, jo també les vaig estudiar així -només hi ha una cançó que et permet recordar les preposicions del castellà o les taules de multiplicar, oi?- però aquest llibre aconsegueix fer una cosa que molt pocs poden fer: unir un imaginari col·lectiu, sigui d’educació o de l’època de l’escola de moltíssimes persones.

Perquè, potser no beneíeu la taula, però segur que l’anàlisi de les oracions, el Cocherito leré amb la corda, els plats i gots de Duralex al menjador, la Heidi, los payasos de la tele, els llibres d’Els Cinc o el Tigretón sí que sabeu què són. I quan la Judith Càlix i la Rosa Gordillo us ho repassin tot no podreu evitar esbossar un somriure d’orella a orella.

Per cert, les autores us expliquen un munt de coses més en aquest Facebook que han posat en marxa aquí: Fb.com/quananavemalesmonges.

També han anat de gira per ràdios!

I també a la televisió!

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar-lo a llegir.

Títol: Quan anàvem a les monges
Autor: Judith Càlix i Rosa Gordillo
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2161-4
Preu: 18,90€

A la caça de l’ovella, de Haruki Murakami

A la caça de l'ovella, de Haruki Murakami - Nosaltresllegim.catHola a tots, Nosaltres! Acabo de llegir la primera obra que va escriure el gran Haruki Murakami i que es va publicar al Japó, per primer cop, l’any 1982. Ara, per fi, tenim el gran plaer de poder llegir-la nosaltres també traduïda al català!

El cas es que aquest llibre va ser escrit volent ser un thriller i no seré pas jo qui us digui que no té el seu puntet d’intriga, aquell de a veure què passarà… però Nosaltres, tractant-se de Haruki Murakami les coses mai no poden ser tan senzilles, oi?

En aquest A la caça de l’ovella, que ningú esperi trobar-hi assassinats, sang i fetge, o estranys individus amb un passat fosc i marginal. No, no… de cap manera! En aquesta novel·la de misteri á la Haruki Murakami, la història la protagonitza un jove publicista del qual mai no en sabrem el nom.

El noi, tria una foto per fer una campanya publicitària. És una foto en la qual apareix un prat ple d’ovelles: uns bedolls i unes muntanyes al fons. La imatge no pot ser mes pastoral i inofensiva oi? Doncs no, senyor! Aquí comença la peregrinació d’aquest noi en busca d’una ovella absolutament mitològica i especial. Seria, perquè us en feu una idea, el que vindria a ser… “l’ovella”. M’enteneu, oi?

Aquesta recerca el farà marxar del seu Tokio natal fins a les remotes muntanyes nevades de Hokkaido, al nord del Japó. Allà hi trobarà més o menys el que està cercant.

I és aquí on entra Haruki Murakami: tot això està explicat per un autor que pot escriure el que li doni la gana sense perdre mai aquesta meravellosa pàtina estranya i poètica que el caracteritza.

És un llibre cent per cent Murakami! Gaudiu-lo, Nosaltres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per començar a llegir-lo.

Títol: A la caça de l’ovella
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Albert Nolla Cabellos
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-73-3
Preu: 19,90€

L’espia, de Paulo Coelho

l-espia-paulo-coelhoPaulo Coelho és sens dubte un dels escriptors més influents i generador de grans vendes del panorama editorial actual. De fet, des de la publicació de L’alquimista, Coelho ha estat capaç de generar al seu voltant una comunitat de seguidors tan fidel que qualsevol novetat que publica s’enfila ràpidament als primers llocs de les llistes de vendes. I és segur que passarà el mateix amb L’espia, la seva última publicació.

Aquest cop però, Coelho ha optat per escriure una novel·la sobre la vida d’un personatge real, la Margaretha Zelle, més coneguda per tothom com Mata Hari, un dels espies més coneguts pel gran public -l’altre és en James Bond!

Coelho ha sabut desmitificar part de l’aura que envolta la Mata Hari i l’ha convertida en el que realment va ser: una dona que va haver d’enfrontar-se a una societat que pel fet de ser dona la relegava a un paper secundari. La Margaretha, havia de ser la dona i mare que accepta el seu paper de submissió davant d’un marit que va voler aprofitar-se d’una condició no guanyada, no merescuda. Ella però, va optar per canviar el seu nom per Mata Hari precisament per fugir d’aquesta injustícia i va decidir crear-se un futur diferent. Un futur que va trobar un tràgic final en ser detinguda i assassinada pels molts secrets que va conèixer al llarg de la seva vida com a cabaretista i ballarina -ara en diríem “playgirl” o “stripper”-

L’espia és un llibre construït a base dels expedients i documents que es van desclassificar sobre el cas Mata Hari, documents que Coelho ha utilitzat per posar-nos en context i per mantenir la idea que la condemna de Mata Hari va ser, entre altres coses, una condemna social per la seva moral lleugera i una manera d’encobrir la incapacitat dels alts càrrecs de l’exèrcit francès per impedir la difusió de secrets estratègics al llarg de la Primera Guerra Mundial.

Fans de Paulo Coelho, esteu d’enhorabona! Aquest llibre només té una pega: es llegeix massa ràpid!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’espia
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: M. Dolors Ventós Navés
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-664-2141-6
Preu: 17,50€

Harry Potter i el llegat maleït, de J.K. Rowling

harry-potter-i-el-llegat-maleitLa Sara torna al Nosaltresllegim ressenyant-nos un pes pesant: un Harry Potter! Aquí teniu el seu escrit sobre Harry Potter i el llegat maleït, de J.K. Rowling:

La notícia de que hi hauria un nou llibre de Harry Potter va alegrar absolutament tots els fans i la parròquia Potterhead, que mai en té prou d’aquest món. Només cal que doneu un cop d’ull al marxandatge que corre per les xarxes… sembla que no tingui fi! La sorpresa va ser que no l’escriuria J.K. Rowling, sinó John Tiffany i Jack Thorne. Això sí: sota l’atenta mirada i supervisió de la mare de la criatura.

Però la continuació de la saga encara ens tenia més sorpreses preparades. No seria una novel·la! Seria una obra de teatre! I a més, passaria gairebé 20 anys més tard de la fi de l’últim llibre, Harry Potter i les relíquies de la Mort. Com es tradueix això? Uniu les novel·les Harry Potter i la sèrie de Retorn al Futur i pugeu-ho dalt d’un escenari per tenir un Harry Potter i el llegat maleït!

Nosaltres, aquesta és una obra de teatre protagonitzada per Albus Potter i Scorpius Mafoy, els fills de Harry Potter i Draco Malfoy, respectivament. Tot i que els seus pares no es caiguessin massa bé -per no dir gens bé- quan anaven junts a Hogwarts, els dos nois es fan amics i es dediquen a jugar amb el temps i a embolicar les línies temporals fugint del pes de ser fills de qui són. Perquè com podeu imaginar-vos, ser fill del gran Harry Potter, el mag que va derrotar Voldemort, l’escollit, no és fàcil: gens fàcil. De fet ser fill d’un geni normalment garantitza frustració, pregunteu-ho si no a Jordi Cruyff, Sean Lennon, Enrique Iglesias o Terelu Campos. Sergio Busquets i Angelina Jolie són excepcions!

I us estareu preguntant si està a l’alçada de les espectatives. Jo vaig llegir en el seu moment totes les novel·les de la Sèrie Harry Potter que havia escrit J.K. Rowling i les vaig gaudir moltíssim. En aquest llegat maleït potser hi he trobat a faltar els ambients que creava l’autora, els petits detalls que omplien i vestien les trames principals, però crec que en gran part això es conseqüència del fet que el text sigui una obra de teatre i no una novel·la. En qualsevol cas, si sou Potterheads, no us la podeu perdre!!

I doncs, anem a Londres a veure-la? Impossible! Estan totes les entrades esgotades. Esperem que en facin una reposició o que s’estreni al nostre país. Això si, el que vulgui emprendre l’odissea d’estrenar l’obra aquí, ja pot ser un boig motivat perquè és una superproducció amb, evidentment, molt efectes especials. És el que té la màgia!

Mentrestant, nosaltres repassarem els llibres de Harry Potter!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de la vuitena història, dinou anys després.

Títol: Harry Potter i el llegat maleït
Autor: J. K. Rowling
Editorial: Empúries
Col·lecció: SERIE HARRY POTTER
Traductor: Xavier Pàmies Giménez
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-16367-75-7
Preu: 19€

Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona

alloquevapassaracardosEl tema d’aquest Allò que va passar a Cardós, del Ramon Solsona, el va ressenyar molt bé la Mariona en aquest post del Nosaltresllegim (benvinguda, però no em prenguis la feina!) fa uns dies i, en el meu cas, em limitaré a afegir coses que jo hi he trobat.

Començo per dir que, últimament, he llegit obres molt bones però que, tot i això, feia temps que no m’ho passava tan bé. Haig de confessar que tinc una debilitat per Ramon Solsona derivada, segurament, de l’enveja que em provoca la secció que porta al programa d’El Matí de Catalunya Ràdio amb la Mònica Terribas; és exactament el que jo voldria fer quan sigui gran: remenar paraules, formes dialectals, vulgarismes entranyables… Quina xalada!

Allò que va passar a Cardós no va d’això, però sí que hi ha molt de domini dels diferents registres de la llengua. Autèntica llengua viva.

Solsona no necessita demostrar que sap escriure en català normatiu amb prosa fluida i gens encarcarada i pot permetre’s saltar-se les normes per tal de poder mostrar una galeria de personatges totalment creïbles, situats en un entorn i en una època que, tot i no quedar gaire allunyada en el temps, avui ens apareixen com a definitivament pertanyents a un passat desaparegut, que perviuen en la memòria, però que no hi són, ni tornaran. L’autor recrea aquells paisatges, fets i personatges; i una de les virtuts, em sembla a mi, és el fet que cada grupuscle parla amb la llengua i registre que li pertoca. El català del barceloní, el català dels pallaresos, el català lleugerament postís de la revista local, el castellà dels guàrdies civils, el dels treballadors andalusos…

Tot això hi és, i jo ho he fruït!, però no “es nota”: no enfarfega ni mica. Al contrari: ho fa natural com si fos un reportatge pres amb magnetòfon.

D’altra banda, allò que té de thriller la novel·la funciona molt bé i la trama argumental, construïda relligant diferents monòlegs, també. Es nota que Solsona té moltíssim ofici.

És molt interessant la descripció de la gran complexitat de les obres que es van fer i descobrir que són, avui, pràcticament invisibles.

¿Sabíeu que molts llacs del Pirineu van ser foradats per sota i buidats, com si fossin una pica que se li treu el tap, per després canalitzar el desaigüe per dins de la roca de la muntanya i fer-la anar a fer moure les turbines que fabriquen l’electricitat? Això ho van dissenyar enginyers, ho van fer persones treballant en condicions duríssimes i ho van inaugurar capitostos polítics.

Tot “el que va passar a Cardós” transcorre en un món de sòrdida postguerra (capellans-cacics-censors de bons costums, guàrdies civils perseguint obrers comunistes, societat totalment patriarcal sense cap escletxa), però no la dels anys immediats a la fi del conflicte bèl·lic sinó molt posterior. Una realitat dels anys 60 repicats. I és que allò va durar molts anys!

Tampoc no és “el tema” del llibre però està molt ben reflectit.

Us garanteixo que llegireu el llibre amb fruïció i que, quan ho feu, el recomanareu a tothom. Com jo ho estic fent entusiàsticament.

Aquí teniu els primers capítols en pdf per poder començar-lo a llegir!

Títol: Allò que va passar a Cardós
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-7588-630-5
Preu: 20€

Li deien Lola, de Pilar Romera

li-deien-lola-pilar-romeraA la ribera de l’Ebre, a la casa senyorial Ca Maurici hi ha moviment. La senyoreta Adela està a punt de convertir-se en la dona de l’Amadeu, l’hereu de la casa. La senyoreta Adela és mes aviat lletja, esquifida, té els ulls petits, una boca com una línia invisible i una mala llet que no se l’acaba.

Les minyones de Ca Maurici saben prou bé com se les gasta l’amo. Qui més qui menys ha passat per les seves mans en el sentit més estricte de la paraula. I és que l’Amadeu és un home a qui pencar no li agrada gaire; ara bé, del tema de les festes ben regades d’alcohol i les dones joves, n’és tot un professional.

La Lola, la bella Lola, és la filla de l’última minyona que ha passat per Ca Maurici. La seva mare mor en el part i deixa la nena exposada als perill de la casa gran, tot i que li han repetit mil i una vegades: nena, no vagis a la casa, allí no se t’hi ha perdut res…

Poc pot fer una criatura, que a més està dotada d’una bellesa excepcional, per escapolir-se de les urpes de la casa gran i dels seus detestables habitants.

Al final passa el que no hauria d’haver passat mai i la nena, la bella Lola, surt de nit i d’amagat en una barqueta del poble que la vist néixer per arribar a Barcelona. Durant el trajecte, la vida se li esguerra encara una mica més, i quan per fi arriba al seu destí ja no li queden llàgrimes per vessar.

A Barcelona, la Lola es fa gran, el seu cos i la seva cara guanyen punts amb l’edat i no deixa cap home indiferent. Aprèn tota sola a buscar-se la vida, a sobreviure, coneix l’amor i el desamor i, mica en mica, va fent estalvis per poder tornar al poble, al seu poble, d’on va haver de marxar com una furtiva.

Aquesta novel·la es llegeix amb fruïció. És amena a més no poder, apareixen uns personatges que t’enamoren i d’altres que els voldries escanyar.

A mi, sens dubte, em farà seguir la pista d’aquesta autora.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i el booktràiler del llibre

Títol: Li deien Lola
Autor: Pilar Romera Aguilà
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-664-2144-7
Preu: 19€

Calendar Girl 3 – Juliol, Agost, Setembre, d’Audrey Carlan

calendar-girl-3-juliol-agost-setembreLa Míriam torna al Nosaltres per ressenyar-nos la tercera entrega de la sèrie Calendar Girl! Les aventures de la Mia que vam llegir a la primera entrega i a la segona entrega continuen…

La tercera part de la saga ha sigut realment angoixant i molt emotiva, ja que descobrim una Mia molt més madura, molt més segura de sí mateixa, i que s’haurà d’enfrontar als dimonis del seu passat més obscur. La Mia troba la manera de trobar el seu cor de veritat, de poder identificar els seus sentiments de veritat per aquells que estima.

Al Juliol marxa a Miami a gaudir d’un mes amb l’Anton, el sex-symbol del hip-hop, on serà la propera model del seu vídeoclip. Això sí: tingueu en compte que desprès del temps que va passar a Washington DC, el contacte amb els homes que no siguin en West són complicats. A Miami haurà d’aprendre a superar-ho.

A l’Agost ha de marxar a Texas on… On no us podeu arribar a imaginar les coses que descobrirà amb el cowboy!! A mi em va deixar bocabadada tota la història que l’autora ens va descobrint! Torna el seu passat familiar i tornen un munt coses que la Mia creia oblidades.

El setembre, senzillament, no us el puc explicar. Només podré dir-vos que la Mia es clava una patacada amb el seu passat. La seva nova vida queda trasbalsada amb un que… Només us puc dir que vaig emocionar-me molt. Vaig haver de llegir-la dos cops!

Haig de dir que cada llibre supera les meves expectatives respecte l’anterior. Heu de llegir-lo per poder-ho sentir!!

Estic esperant la quarta i última entrega de la sèrie!

La quarta entrega acaba de sortir. A veure què ens explica la Míriam quan l’hagi llegit!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 3 -Juliol, Agost, Setembre-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2124-9
Preu: 17,90€

Argelagues, de Gemma Ruiz

argelagues-gemma-ruizL’argelaga és un arbust que trobem als llocs secs i pedregosos que s’assembla molt a la ginesta, en la forma i color de les flors, però que té una diferència molt acusada: té punxes potents i nombroses. I una gran capacitat de resistir i tornar a florir malgrat les condicions en què es troba.

El títol és molt escaient fent de metàfora de les dones, “de les dones-gens-especials”, com diu l’autora, que van viure “històries-gens-especials”.

A Argelagues, Gemma Ruiz ha fet la història, sobretot, de la besàvia Remei i de l’àvia i tieta-àvia de la seva família. La història de les dones que passen de viure a pagès a fer-ho les ciutats, en aquest cas, a Sabadell, on seran una mà d’obra importantíssima i on tindran una vida gens fàcil, plena de sacrificis i dedicació a marits i fills, de molt de treball i molt dur, i amb una estricta obediència als encarregats de fàbrica i a les normes morals del moment. Sovint els caldrà lluitar i patir per assegurar l’alimentació i un cert benestar per tots, especialment durant l’etapa d’escassetat, durant la guerra, i l’època de l’estraperlo en la llarga postguerra.

La Remei comença sent la protagonista principal i és la nena de pagès que neix a Castellterçol, essent filla de jornalers. A través d’ella vivim les condicions de misèria, treball i brutalitat freqüents a l’època. Pares i germans decideixen sobre el destí de les nenes, sigui treballant tot cuidant mainada o fent de minyona. És la part més vivament narrada. Es nota molt que la Remei va ser la font oral de l’autora. Frases curtes. Estil directe. Un català riquíssim de vocabulari i d’expressions molt vives de  llavors, no sempre normatiu i que comprenem bé pel context.

Al llarg de la novel·la desfilen diferents personatges, bones i males persones. Vides plenes de sacrificis, amb ben poques satisfaccions i amb una idea que els dóna molta força: que els fills i els que vénen puguin viure millor que ells. Encara que amb ambicions modestes: menestrals, tenir un ofici, saber de lletra, fer un casament decent…

És la història de les dues generacions anteriors, des del començament de segle XX fins els anys seixanta. Unes generacions sacrificades, que van treballar molt, que van patir situacions històriques terribles com la guerra i la postguerra franquista. L’autora en va aixecant acta i testimoni, donant protagonisme a les dones, tan sovint ignorades, i que són les que mantenen el fil narratiu.

Recordo que quan donava classes a l’institut i treballàvem el període de la guerra i la immediata postguerra insistia als meus alumnes de 17 anys que fessin parlar als avis i àvies. Era fantàstic quan tornaven a classe i m’explicaven excitats les coses que havien descobert de la història de la família de les que mai es parlava: un avi afusellat per anarquista o una àvia coratjosa agafant la maleta i fins a tres fills per venir a treballar a Catalunya, saltant del tren abans d’arribar a l’estació de França; una àvia que recollia garrofes de Collserola per poder matar la gana i que repartia el cap i l’espina d’una arengada per ella i el marit i la carn per al nen o la nena…

Llegiu-lo i parleu amb els avis. Us sorprendrà quantes coses en comú hi trobareu, sobretot si ells vénen de pagès. Jo he recordat moltes històries del pare i la mare.

Si llegir aquest llibre serveix per deslligar llengües ja es pot donar per ben empleada la lectura. I us ho asseguro: per ell mateix és més que interessant i recomanable.

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf per poder començar-lo a llegir!

Títol: Argelagues
Autor: Gemma Ruiz
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-7588-629-9
Preu: 18,50€

Un secret de l’Empordà, d’Imma Tubella

unsecretdelemporda-immatubellaVaig començar a llegir Un secret de l’Empordà amb una idea equivocada. Em vaig llegir la contraportada i vaig pensar que no li trobava sentit al plantejament. No veia clar com es podia enfilar una narració interessant i que enganxés a partir d’un fet tan puntual i, més aviat propi de les revistes del cor, com un accident d’automòbil ocorregut el 1935 en què havien mort dos personatges de l’aristocràcia europea. Tot i això, vaig decidir donar-li una oportunitat.

Imma Tubella, la seva autora, parteix d’un fet que va succeir realment l’agost del 1935 i que va ser durant molt de temps un esdeveniment rellevant a la comarca. Mentre anaven cap a França, el príncep Alexis Mdivani i la seva amant, la baronessa Thyssen, van tenir un accident a l’alçada d’Albons a causa de l’alta velocitat a la que anaven. A conseqüència de l’accident, el príncep va morir i la baronessa va acabar a l’hospital per les greus ferides de l’accident.

L’esdeveniment va portar cua durant molt de temps, entre altres coses perquè tots dos personatges eren casats i amagaven un amor clandestí. Però també per altres motius, de tipus més terrenals. Durant el temps que va durar la investigació de l’accident va desaparèixer un bagul amb joies,. Unes joies valorades en una milionada i que van ser motiu perquè investigadors, policía, periodistes i altres elements acabessin posant al mapa Albons i bona part de la comarca.

Tubella utilitza aquest esdeveniment per desenvolupar un segon escenari. Uns quants anys després, el juliol de 1992, un periodista s’entrevista amb en Joan, un historiador aficionat del poble que havia viscut l’accident de primera mà en ser una de les primeres persones que van arribar al lloc dels fets. Així, al llarg de bona part de la novel·la, en Joan i en Fred, desenvolupen una conversa que anirà obrint i descobrint secrets personals relacionats d’una manera o altra amb els fets de 1935. I és que en Fred ha arribat a Albons per uns motius que ni ell mateix sospita, però sap d’alguna manera que ha d’enfrontar-se amb un passat, el seu passat, per poder continuar vivint el seu present i futur.

Vaig començar llegint aquesta història amb una idea i l’he acabat amb una altra.

N’he quedat satisfeta per com la seva autora ha aconseguit trenar una narració ferma, ben documentada, sense estridències a partir d’un fet aparentment poc interessant, però que ens fa submergir-nos en la història d’una comarca i els seus habitants -alguns de ben il·lustres- que acaben fent-nos partícips dels seus secrets més íntims.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Un secret de l’Empordà
Autor: Imma Tubella
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-2100-3
Preu: 18,50€