nosaltresllegim.cat

Títol: Tu i jo, ara i aquí
Autor: Jay Asher i Carolyn Mackler
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-817-1
PVP: 14,96€

En Marcel ha devorat Tu i jo, ara i aquí, de Jay Asher i Carolyn Mackler, (després que li haguem passat “en exclusiva”) i ens n’ha fet la ressenya per tots Nosaltres. Sembla que promet!

Hi ha moments com aquest que no te’ls esperes. Tanta crisi. Tanta prima de risc. Tanta protesta al carrer… i després amb quatre detalls et toquen la fibra i dius allò tan horriblement recurrent del “m’estic fent gran” amb un somriure als llavis.

Tot va començar navegant per internet, perdent el temps pel Facebook quan em vaig trobar que la Montserrat Brau havia participat en un concurs d’una pàgina que es diu Tu i jo, ara i aquí i m’hi havia convidat a participar-hi. Vaig respondre les preguntes, les vaig contestar totes bé -és el que tocava, és la meva “quinta”-, i em vaig apuntar al cap el títol del llibre.

Plantejeu-vos aquest escenari, doncs. Som als anys 90 i, mentre aquí estem a la era postCobi, als Estats Units comença a extendre’s l’ús d’internet. El fet és que els protagonistes del llibre, que encara van amb ratolins de bola, Windows95, es rapen el cap per imitar l’André Agassi quan es va quedar calb, i juguen -atenció!- a l’Ultimate Frisbee (ja ni el recordava aquest!), reben un CD per instal·lar la xarxa de xarxes a casa.

I vet aquí que, patam!, com un bolet se’ls planta el futur al davant. No és que s’hagin pogut connectar a internet… és que estan veient els seus perfils de Facebook!! Quan la xarxa social més important del món encara no estava pensada, contemplada o “acudida” per Mark Zuckerberg!

Jo em moriria de curiositat, però també de por per saber amb qui m’he fet, on he treballat, què m’agrada, de qui he estat parella, quina serà la música que escolto i, sobretot, quins seran els meus records de la juventut que estic vivint ara mateix.

A tot això, sumeu-li una història on les relacions i accions que en aquells moments l’Ella i en Josh -els protagonistes- van teixint, crearan i modificaran aquesta xarxa que és el seu futur i que els apareix en pantalla cada cop que fan F5.

He tingut alguns moments de llagrimeta “norantera” (noucentista és pel 1900…) amb alguns dels detalls que s’expliquen de pas al llibre, però sobretot m’ha semblat que el plantejament és original i té un punt que barreja l’emoció del desconcert amb la convicció del crear-se un futur.

A mi m’ha agradat!

Aquí teniu la pàgina de Facebook del llibre. Allà hi podreu trobar el primer capítol en pdf.

Títol: Paraules d’amor
Autor: David Escamilla
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 302
ISBN: 978-84-2976-925-8
Preu: 19,50€

En Rubén s’ha llegit el Paraules d’amor del David Escamilla i ens n’ha fet la ressenya. Aquí la teniu:

Paraules d’amor és una novel·la barcelonina que transcorre entre els anys 1967 i 2009. Aprofitant els versos de la mítica cançó de Joan Manuel Serrat, David Escamilla, fill del gran locutor Salvador Escamilla, ens relata una època i sobretot una Barcelona.

Paraules d’amor és la cançó que uneix els dos enamorats de la història: la Maria i el Ramon. El 1967 hi ha un concert al Palau de la Música i la Maria comparteix escenari amb en Serrat. I la cançó és el pretext que crea el nexe d’unió entre aquesta parella que prové de dos móns molt diferents. Ella d’una família de la dreta franquista i ell d’una família d’esquerres.

Paraules d’amor s’embranca en el gènere de la novel·la romàntica ja que és una història d’amor, però el que és, sobretot, és una recreació d’una Barcelona i d’una època. Al llibre hi apareixen com a personatges el propis pares de l’escriptor, Joan Manuel Serrat (que és el padrí de David Escamilla), Guillermina Motta, Picasso, Dalí, etc. Paraules d’amor també recrea el moment històric de la “Gauche Divine” i dels locals de moda de la Barcelona dels anys 60 i 70.

Aquesta novel·la té un estil àgil i amè. És de fàcil lectura. David Escamilla aconsegueix homenatjar el seu pare per la gran tasca que va fer introduint la cançó en català en plena època franquista.

Molt recomanable!

Aquí teniu el videotràiler que n’ha fet el Grup62 al seu canal de Youtube:
.

Títol: El moment en què tot va canviar
Autor: Douglas Kennedy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 720
ISBN: 978-84-6641-467-8
PVP: 22,50€

Nosaltres, estic a punt de fer un comentari en el qual no sé ben bé què dir. Em fa por! Fa quatre dies vaig llegir al Qué Leer una entrevista amb en Douglas Kennedy i em va semblar que ell, el propi autor, “xerrava” massa, així que vull mirar de ser ben discreta…

I -oh, contradiccions de la vida!- he pensat a dir-vos-en el final! Sí, sí, l’autèntic, les darreres línies, que m’han semblat  inoblidables com les de L’amor en el temps del còlera, per citar un d’aquells finals que et fan sentir reconfortat amb l’art de la literatura. Aquí va, doncs:

(…) El desig de connectar. La por inherent de connectar.
I, enmig de tot això, també hi ha…
El moment.
El moment que ho pot canviar tot. El moment que potser no canvia res. El moment que ens menteix. O el moment que ens diu qui som, què busquem, què volem descobrir… i possiblement mai ho farem.
Som realment lliures del moment?

Ja teniu el The End d’una novel·la de 717 pàgines que no sé a quina categoria classificar… Romàntica? Sí, però és dir-ne molt poc! Thriller? Això despistaria! Drama? Home, Déu n’hi do, però… Històrica? Potser sí! La posarem també a històrica perquè, per sobre de tot, m’ha semblat una novel·la que parla de persones, en el sentit universal i transcendent de les emocions que ens fan viure les bones novel·les, a les que sí els passa el que els passa és, precisament, perquè són a Berlín als 80.

A més, ho farem així perquè penso que si algú busca una novel·la romàntica convencional i topa amb El moment en què tot va canviar es pot endur una decepció monumental! Per què? Doncs, per exemple, perquè Ella (la Petra Dussmann) surt a la pàgina 181! Això Corín Tellado no ho hauria fet mai! Bromes a banda, deixeu-me dir que estem molt més a prop de la pel·li La vida dels altres, que no pas de Tens un e-mail! Una mica com passa a El temps entre costures; també allà la Història determina les històries de la gent, tot i que sense reduir a zero la lliberat de l’individu, la qual cosa permet ordir una trama en absolut maniquea.

Bé, us deixo que tinc ganes de donar més voltes al que he llegit al llarg de les darreres setmanes… Abans, però, us puc fer una pregunta? Heu tingut mai la impressió de viure, just quan té lloc, un moment d’aquests que ho canvia tot?

Títol: El somriure de les dones
Autor: Nicolas Barreau
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-6641-487-6
Preu: 19,90€

El somriure de les dones, de Nicolas Barreau, té com a protagonista una dona, Aurélie, que ha pasat per una mala ratxa amb la seva antiga parella i que és propietària d’un restaurant anomenat ‘Le temps des cérises’.

Després de dies de soledat i tristor, tot passejant per París, entra en una llibreria en la qual hi ha un llibre que li crida l’atenció. El que ella no sap és que aquest llibre parla d’ella i del seu restaurant: s’hi explica tota la seva vida.

Al·lucinada pel llibre, intenta concertar una trobada amb l’escriptor que ha escrit aquest llibre de la seva vida però el seu representant no li vol dir res d’ell: només fa que posar-se enmig per tal que a l’Aurélie li sigui impossible saber qui és aquest escriptor.

El llibre m’ha agradat molt perquè mentre el llegia podia recordar paisatges, llocs i moments de quan vaig visitar la bonica ciutat de París.

És una història d’amor molt bonica, que et fa viatjar pels carrers de la capital francesa mentre t’il·lusiones amb la història, i és un llibre que manté la tensió durant tot el relat mentre esperes saber si l’Aurélie podrà o no trobar-se amb el seu l’escriptor.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.