No, amics, això és una equivocació. Recordeu allò que en dèiem “un error d’impremta” quan anàvem a l’escola i ens trobàvem el conte corrent en el llibre de català? Doncs igual! Això és un error de blocaire, perquè tot i que el meu nom és el que apareix com a signant d’aquest post, no puc ser jo mai de la vida!

Mireu, jo sóc una dona a punt de fer-ne 40, gaudeixo amb Jaume Cabré o amb J.L. Borges, acompanyo la meva neboda al Bershka però sé que “tot allò no fa per mi”, porto la meva filla al McDonald’s màxim un cop l’any i perquè no sigui dit, prefereixo Puccini als Catarres… Així les coses, ¿com podria jo admetre, aquí, davant de tots nosaltres, que he llegit la darrera novel·la del fenomen supervendes que és Federico Moccia i, més encara, que m’he distret d’allò més? Impossible! Aquesta nit digues que m’estimes no s’ha fet per a mi! Per aquesta raó he demanat l’opinió a una amiga i em comenta això:

En aquesta novel·la trobem el Moccia que vam deixar després de Perdona, però vull casar-me amb tu, presentant-nos uns conflictes humans i sentimentals de persones adultes -queden enrere les aventures on les protagonistes no superen els 20 anys-. Es tracta d’un triangle amorós entre una noia pianista que ha abandonat l’exercici d’aquesta professió per una promesa feta in extremis després d’un greu accident del seu promès; aquest xicot, que va en cadira de rodes; i un “galán” guapo, guapo, guapo, atent, atent, atent, ric, ric, ric i catxes, catxes, catxes… Ja us podeu imaginar que al voltant hi ha una galeria de secundaris que acompanyen l’acció de tal manera que ofereixen el contrapunt quan la protagonista es troba en el dilema de si tenir una aventura amb Mr. Perfecte o seguir amb el marit paralític, fidelment avorrida.

Tot plegat és molt distret perquè, en aquesta novel·la d’alt voltatge sexual, en Moccia posa les coses fàcils perquè el lector (més aviat la lectora) es deixi anar i gaudeixi a cor què vols d’una situació morbosa i excitant… És allò que passa amb Pretty woman, que sempre que la fan per la tele és un èxit de share. Per què? Doncs perquè de vegades ens agrada La ventafocs amb una mica de sal i pebre, potser… Creieu-me, si teniu ganes de desconnectar, aquesta novel·la és la vostra!

Us ho imagineu? Jo llegint una novel·la romàntica així… calúmnies! I a sobre, corre el rumor que m’han vist al bus amb un llibre folrat amb paper gruixut i molt opac i escoltant Jenifer!! On s’és vist!

Shht! Aquí teniu el primer capítol en pdf!

Temptació és una història romàntica amb un lleu rerefons fantàstic entre dos personatges que, com bé ens indica el nom de la saga, són immortals.

La protagonista principal, l’Ever, té com a missió vital aconseguir estar amb el seu estimat –coprotagonista- Damen… però amb un gran impediment, que és que no el pot tocar. Això farà que aquest esdevingui el seu únic objectiu i que no pari de buscar el perquè d’aquesta circumstància.

Crec que és un fet a remarcar que aquest és un llibre que s’entén, es comprèn i només val la pena del tot si has llegit els llibres anteriors d’aquesta saga escrita per Alyson Nöel.

Entre l’Ever i en Damen també hi trobarem personatges com la Haven, que ha esdevingut immortal fa poc, que també viu –o malviu- la seva nova naturalesa. Aquest fet farà que l’Ever li hagi d’explicar com haurà de viure, ser i fer d’ara en endavant (i fins a la resta dels nostres dies!), i l’apartarà massa de la seva missió per aconseguir estar amb en Damen.

He llegit molta novel·la romàntica, i Temptació potser no seria el llibre que recomanaria per començar a gaudir d’aquest gènere. D’entrada perquè hi ha un munt de referències als llibres anteriors, i segons com el lector es pot arribar a perdre no coneixent el rerefons de la trama, les circumstàncies que han portat els protagonistes a la situació actual, etc.

En qualsevol cas, pels fans de la saga, per aquells que hagueu seguit el fil d’Eternitat… no us decebrà!

Aquí teniu el Facebook d’Els Immortals en català: http://www.facebook.com/ElsImmortals

En Pere, el nostre expert en novel·la romàntica, s’ha llegit la tercera part de la saga Fallen, de l’escriptora americana Lauren Kate.

Per cert, de la primera entrega, Foscor, n’hem parlat un parell de vegades!

Ai, l’amor!

Passió, de Lauren Kate, és una típica història d’amor impossible però on els personatges, per sort per nosaltres, no es donen mai per vençuts!

Els protagonistes del llibre són la Luce, una noia que malgrat morir viu reencarnacions una darrera l’altra des de fa dècades i amb les quals va posant “el comptador a zero” (no recorda mai res de la seva vida anterior), i en Daniel, la seva ànima bessona, que és immortal.

La missió d’en Daniel és estar amb la Luce, guiar-la durant totes les seves vides i protegir-la d’uns àngels que tenen com a missió destruir-la, a ella i la seva maledicció, ja que l’amor que viu la parella va en contra de la natura d’aquests àngels. A través de viatges en el temps i en la seva pròpia història en vides anteriors, la Luce intentarà descobrir el perquè d’aquesta maledicció, i com poder escapar-ne.

La circumstància que canviarà el camí natural dels esdeveniments serà l’aparició d’en Cam, un àngel que aparentment està decidit a ajudar la Luce, fet que produirà un conflicte amb en Daniel… però per saber què passa amb aquests tres us haureu de llegir el llibre!

Després de temps i temps llegint novel·la romàntica pel Nosaltresllegim, crec que puc afirmar que la saga Fallen és un gran punt de partida per entrar en aquest gènere.

A vegades et cau un llibre a les mans que no és ben bé allò que a tu t’interessa, però en canvi penses que li pot agradar força a algú que coneixes.

Això és el que m’ha passat amb Els amants volàtils. A mi, particularment, ni m’ha agradat ni m’ha desagradat; m’ha passat desaparcebut. En canvi, a la meva mare li ha agradat molt. I és probable que sigui perquè els protagonistes són més propers a la seva edat que a la meva.

Dues dones, una de veritat i una de paper, estimen massa. Estimen amb intensitat, amb ganes. Dos homes, un de paper i un de veritat, que no saben estimar, que són massa immadurs i que se senten pressionats per aquestes dones adultes i capaces.

Vides de paper i de veritat que s’entrellacen i que es modifiquen mútuament, amb homes i dones del voltant, aquests de veritat, que els donen un cop de mà per trobar el seu camí i resoldre els dubtes que els neixen des de les seves pròpies febleses.

L’Adela i la Marta, el Maurici i el Sergi, persones i personatges que no sempre tenen les mateixes respostes als mateixos estímuls. Sobretot perquè l’Adela i en Maurici són de veritat i la Marta i el Sergi són de paper. I aquests últims és més senzill fer-los canviar.

La meva mare, que és qui m’ha fet el resum, tot s’ha de dir, m’ha demanat que li deixi. Li vol passar a la seva germana. Això és el que té de bo el llibre de paper i el llibre ben escrit: que pot passar per moltes mans, encara que no a totes ens agradi amb la mateixa intensitat.

Bona lectura!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

La Mònica se’n estrena -per fi!- al Nosaltres amb Vaclav i Lena, de Haley Tanner. Al principi va semblar que li costava una mica… però al final, li ha agradat molt!

El llibre Vaclav i Lena narra la història d’amor entre aquests dos personatges. Una història que neix quan són dos nens que es troben a Brooklin a inicis de la dècada dels 90, essent ell un aspirant a mag i ella la seva ajudant, i que va creixent mica en mica i es fa adult a l’adolescència quan els dos es retroben vuit anys després.

En Vaclav vol ser prestidigitador i és un individu amb molta facilitat per l’anglès, l’idioma que els seus pares (russos) volen que aprengui per esdevenir un “autèntic home americà”, mentre que la Lena és bastant més tímida, té alguna dificultat a l’hora de relacionar-se amb el seu entorn, i, sobretot, té  la necessitat d’omplir un forat del seu passat: no sap absolutament res dels seus pares, que van desaparèixer d’un dia per l’altre sense deixar rastre quan era molt petita.

Brooklin és l’escenari, primer dels seus jocs de màgia, i després de la recerca que Vaclav i Lena fan en el passat d’ella, intentant descobrir què va passar amb els seus pares a la Rússia postsoviètica de la qual va fugir amb la seva tieta. Tot això, a moments, plantejant escenaris força dramàtics però que val la pena seguir llegint perquè us portaran a un final sorprenent!

Tot i aquest escenari dramàtic que us he plantejat, la màgia entre els dos personatges va creixent a mida que transcorre el llibre fins a construir una història que val molt i molt la pena.

El llibre m’ha agradat, sobretot pel personatge de Vaclav. I és que, després de descobrir el passat de Lena… també fa màgia!

¿Quina? L’haureu de descobrir vosaltres…

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

En Pere s’ha llegit Tot el soroll del món, d’en Vicenç Llorca, i ens l’explica, de tot cor, al Nosaltresllegim:

Tot el soroll del món és una bona novel·la romàntica i una gran aventura pel Carib.

El seus protagonistes són en Francesc, que emprèn el viatge a la Republica Dominicana i Haití per “tornar viure” una mica després de la mort de la seva dona. El que passa és que ell creu que no podrà tornar a estar mai més amb cap altra dona… però és llavors quan coneix la Marta, una noia de Barcelona que també està de viatge i que, casualment, també se sent desgraciada després que el seu marit la deixés per una altra. Entre ells sorgirà una espurna d’amor… però els records del passat els pesen massa.

Tots dos aniran junts recorrent aquests països caribenys, i durant aquest viatge coneixeran la Núria, la seva guia, que també se sent atreta per en Francesc. Seguint els seus passos anirem a parar a racons impressionants d’Haití i la República Dominicana.

Durant aquest viatge quedaran atrapats per l’huracà Melinda i podrem comprovar com n’és de difícil iniciar una nova relació quan l’anterior ha estat desastrosa o ha tingut un mal final.

Personalment, m’ha agradat la novel·la i la lectura és molt entretinguda. El recomano especialment a la gent que hagi tingut algun desengany amorós!

La història transcorre entre 1275 i 1285, aproximadament. És una història d’amor impossible, en la qual es combinen tots els elements per evitar la felicitat d’una parella, fins i tot el Diable. Tanmateix, també es combinen els factors per a fer-la possible: amistat, suport, fe, devoció i el suport de Déu a la causa de l’amor veritable. Voltant per la Mediterrània en una època de guerres, pirateria i conquestes, es viu una història d’amor i passió, de tenacitat, de fantasia…

Què passa quan penses que ho tens tot a tocar i veus que cada dia t’ho prenen de les mans? Doncs això és el que li passa a en Gladis París, que veu com cada dia es fa més difícil poder viure amb la Maria, la dona de la seva vida. I si a més és el Diable qui s’entesta a prendre’t les coses de les mans… encara et toca fer més esforç!

Un bon llibre per passar una bona (i llarga) estona. Una bona manera per viatjar durant aquestes vacances per tota la Mediterrània, ara que està tan remoguda. Una bona manera per mirar amb uns altres ulls això de les possessions diabòliques.

En resum, que m’ho vaig passar bé llegint-lo!

L’Elena Moya ha escrit un llibre que ens fa retornar als anys de patiment de la guerra civil, uns anys que fan de molt mal oblidar, uns anys que encara perduren a la memòria de molts dels nostres grans.

Ho fa mitjançant la història d’una parella d’enamorats, el Jordi i la Maria.

Ell és un fill exemplar que treballa a les Caves que la família té al Penedès. Ella és executiva en un banc que ha de concedir un crèdit per a les caves que gestiona es seu promès. Fins aquí tot bé, però la història es comença a torçar a pas de gegant.

És una bona història, el que passa és que l’autora l’hi dóna una embolcall massa frívol per parlar d’uns fets que ho són tot menys frívols.

Hi ha històries d’amor paral·leles i complicades, la família d’en Jordi que té secrets del passat, la família de la Maria a la que li passa tres quarts del mateix.

Les úniques que aguanten, estoiques i impassibles, són les oliveres del Belchite, les més dignes, les més sàvies, les més velles…..

En Pere s’ha llegit Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me, d’en Gerard Guix, autor d’El prodigi, i ens l’explica al Nosaltres.

Tot el que hauries de saber abans d’estimar-me ens explica la història d’en Gerard i l’Anastàsia, que comencen una relació d’allò més estranya.

Es coneixen a Londres i l’Anastàsia va a viure amb en Gerard a Barcelona. El relat l’explica en Gerard, cinc anys després, i no és una història d’amor, perquè ell en realitat l’estima.

El que sent per ella no és amor, la seva relació no està basada ni en la confiança ni en l’amistat, ni en res semblant. A més, tot un seguit d’esdeveniments que succeeixen durant un viatge per Europa no farà més que empitjorar la cosa.

Una vegada que t’enganxes a la història no pots parar de llegir fins al final per saber què els passarà. Si la seva relació avançarà i sobretot per saber com acabarà aquesta història.

Una altra de les coses que més m’ha agradat del llibre és que a cada capítol hi ha una petita frase d’algun poeta o escriptor, i en citaré una que realment m’ha agradat molt:

Si tens un monstre, escriu-lo.
J.W. Goethe, novel·lista, dramaturg i poeta.

Hola amics,

Avui m’agradaria explicar-vos una petita història:

Fa uns quants mesos, la Montse Brau, va fer una ressenya d’aquest llibre, bastant encisadora. Al cap d’un temps, una altra Montse, la Serrat, que és la meva germana gran, va llegir aquesta ressenya i li va agradar tant el que hi deia que va decidir comprar el llibre en qüestió.

Me’n va fer tan bona premsa que aquest Sant Jordi, tot i que no sigui de rabiosa actualitat, he decidit no ser menys i llegir-lo jo també.

Val a dir que la decisió ha estat més que encertada. A tots aquells que encara no ho heu fet, us convido a seguir aquesta cadena perquè el llibre s’ho mereix.

Ja me’n direu el què, eh??…

Hola a tots, amics.

Aquest any Sant Jordi s’ha enrotllat la mar de bé i ha estat especialment generós.

Juliet és un dels llibres que tot just acabo de llegir. Es tracta d’una novel·la que té una mica de tot: aventures trepidants, les interioritats del món de la màfia, heroïnes valentes, tresors amagats a les entranyes de la terra,… en fi, de tot.

Ens parla de l’eterna història d’amor entre el Romeu i la Julieta, però amb la sorpresa afegida que són dues històries que transcorren paral·leles, una ambientada a la Siena del segle XIV, i l’altra en temps actual.

Sí, pot sonar prou desconcertant, però l’autora se’n surt prou bé tot i que (al principi sobretot) costa una mica seguir-la.

Per bé que Juliet és una obra de ficció, es basa en fets històrics. Jo li donava, absolutament convençuda, l’autoria de l’obra a Shakespeare, però sembla ser que el Bard d’Avon no va ésser el primer en posar fil a aquest amor de pel·lícula.

La versió més antiga de Romeu i Julieta tenia lloc a Siena, ciutat que l’autora s’ocupa de descriure amb una sèrie de detalls que, la veritat, fan ganes de fer-hi una escapadeta… i tant!!!

Trobo que és un llibre ideal per a adolescents, enamorats, cors solitaris a la recerca de la mitja taronja, i també per a esperits aventurers al més pur estil Indiana Jones.

Títol: Un Pequeño Problema
Autor: Viladomiu, Anna
Editorial: Flamma Editorial
Col·lecció: “Un mundo de mujer”
Pàgines: 203
ISBN: 978-84-937283-9-7
PVP: 18,00€
Edició: 1a, 2010

Llibre de debut de l’autora. Lleuger, amè i fantàsticament ben encarrilat.

Si l’autora confessés, ens diria que a la història que s’hi narra, no tot és cert… i és que el color principal n’és el de l’adaptació de les pròpies vivències i algunes que gairebé ho han estat.

Amb un to desenfadat i potser massa sofisticat (que recorda a la sèrie de “Sexe a Nova York”) se’ns transporta a les vivències de Rita i de Carola, entre el seu darrer viatge a París i el seu retrobament 25 anys després. En el camí de la lectura veurem com tant una com l’altra, per senderes paral·leles, intenten assolir cadascuna la seva pròpia meta a la vida.

A ambdues, les hi acompanya Rous (per Rosa en anglès); un personatge que esdevé en tota aparició, l’autèntica vàlvula d’escapament del missatge que s’amaga entre línies: “Viu el moment i gaudeix del què tens; Marca’t fites assolibles i seràs fàcilment feliç”.

Una cerca de la felicitat amb un sortit d’anècdotes ben diverses, i situacions força convulses, que versen moltes vegades sobre temes tant transcendentals con inherents en el gènere humà: l’enamorament, la infidelitat, la realització personal, i fins hi tot la mort.. encara que tots ells es tracten sota estricta desdramatització.

Malauradament, aquesta desdramatització li resta força al llibre, i fa que no arribi a apassionar-nos el més mínim.

De fet, peca d’excessiva frescor i brevetat, fins hi tot en la ironia dipositada en moltes “escenes”.

Hom augura una adaptació cinematogràfica, que millori l’original en tant que es recreï en els successos (que en són molts, i molt prometedors).

Ja ho sabeu doncs, per desconnectar, un bàlsam fet novel·la.

That’s amore és una cançó que canta Dean Martin i m’ha vingut al cap just quan he començat a escriure aquest comentari…

Segurament no és una ocurrència massa encertada, perquè en Dean Martin no apareix a la novel·la ni de bon tros!! En Federico Moccia és bo posant música en les seves novel·les -molt!- i sempre acompanya les escenes més intenses amb música molt ben escollida, però no recordo que en cap cas hagi recorregut als crooners nordamericans dels cinquanta… I doncs, per què he triat aquesta música? Més encara, per què estic jo parlant d’una novel·la d’una noia de tretze anys i mig (en fa catorze mentre es desenvolupa la trama) quan jo ja en fa vint-i-cinc que els vaig deixar enrere? Doncs, si teniu uns minutets, us ho explico.

Vaig conèixer en Moccia amb Perdona si et dic amor, deu fer uns tres anys. Amb franquesa us confessaré que per iniciativa pròpia mai no hagués arribat a aquest autor, perquè la comèdia romàntica no és exactament el meu gènere preferit, però per circumstàncies de feina m’he trobat tots els seus llibres entre les mans, i, a poc a poc, l’he anat coneixent. I gaudint!

Amb Carolina s’enamora, en Moccia torna a la història de la noia que s’enamora, però la noia en qüestió és una mica més jove que en les anteriors novel·les, perquè – com us deia al principi – tot just està a punt de fer els catorze. En una mena de flashback ens explica com és la relació amb les seves amigues més íntimes, amb els companys de classe, amb la família (especialment rellevants són el germà de vint i els avis) i, no cal dir, amb els nois que li agraden. N’hi ha un, en Massi, que és l’autèntic objecte del desig de la noia. Es coneixen, es perden de vista i… haureu de llegir la novel·la per saber què passa, però ja us avanço que no és tan ensucrat com podria semblar a priori.

M’ha semblat una història distreta, d’aquelles que et llegeixes després d’un dia una mica agobiat i et permeten desconnectar, evadir-te i pensar que la vida és bella… en certa manera com la cançó del Dean Martin! Per cert, el llibre surt a la venda el proper dimarts 25; a veure si a les cues inicials per comprar-lo hi ha el Casillas i la Carbonero, jeje…

Títol: El regal
Autor: Cecelia Ahern
Segell editorial: Columna Edicions
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-1296-4
PVP: 19,50€

Hi ha llibres encantats i llibres que encanten i n’hi ha que tenen una mica de les dues coses. Quan em va caure a les mans El regal, de l’escriptora de Potsdata: t’estimo (vegeu Postdata…), Cecelia Ahern, vaig pensar que era un llibre encantat. Amb la portada, vermella com el carmí i un llaç blanc perfectament enllaçat al bell mig, tenia l’aspecte de contenir sorpreses rodejades d’una màgia esmunyedissa però brillant.

A mesura que vaig anar devorant les seves pàgines va anar apoderant-se de mi l’estranya sensació que estaven vives, que l’argument s’anava escrivint alimentant-se de les meves intuïcions i les meves pors. Temia que en Lou Suffern, el gran protagonista i un empedreït home de negocis, no hagués contractat en Gabe, un jove sense sostre, sinó algú amb poders especials, amb habilitats que cap ésser humà era capaç de posseir. El regal ja no era solament un llibre encantat; la seva lectura era tant captivadora, els seus capítols estaven construïts amb tants sentiments, que qualsevol enamorat de la vida hagués catalogat les seves pàgines com a encantadores.

La història avançava i amb ella el meu desig per esbrinar quin era el següent pas d’en Lou. Cada vegada m’anava identificant més amb ell. Un noi a la trentena, ric i atractiu, obsessionat per la feina, que em feia pensar en tots els que anem caminant per la vida mirant el rellotge en comptes d’admirar la blavor del cel assolellat. Tenia la família, que tant l’adorava, desatesa i el treball a l’oficina, que tant l’escanyava, ben alimentat.

Però aquesta situació no li durà gaire a en Lou. El regal d’un lloc de treball que fa a en Gabe el portarà a viure una experiència que difícilment podrà oblidar mai. No esperis a descobrir-ho… capfica’t en una aventura que et farà gaudir i aprendre alhora l’essència de la vida. Comparteix el regal d’en Lou o demana’n un de nou. Quin desig t’agradaria fer realitat?

Nosaltres, la Dina de la Lama, editora de Columna, ens fa arribar una gran notícia:

UN DIA, la història de rotllete-indiferència-amistat-rabieta-i-profund amor entre el Dexter i l’Emma Morley, que el Kiko Amat va qualificar com a “un dels millors llibres del 2010 (…) fenomenal epopeia durant 20 anys, tan romàntica com humorística, per un dels autors anglesos revelació del moment”, ha entrat avui a la llista de més venuts de l’AVUI (valgui la redundància). Visca!

Per fi! La novel·la s’ho val i cada cop va arrossegant més gent i rebent les crítiques es mereix. Una llibre emocionant, tan real com la vida.