nosaltresllegim.cat

Títol: 23 coses que no us expliquen sobre el capitalisme
Autor: Ha-Joon Chang
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9787-773-2
Preu: 20,90€

En Jordi se’ns estrena a can Nosaltres amb la ressenya de 23 coses que no us expliquen sobre el capitalisme de Ha-Joon Chang. Amb els temps que corren, cal saber triar el gra de la palla… però sobretot conèixer quina és la palla que ens fan passar per gra! Aquí la teniu:

Aquest és un llibre que analitza de manera crítica una sèrie de mites sobre el capitalisme. Hem acceptat que dins del sistema econòmic que tenim hi ha una sèrie de “veritats indiscutibles”, una mena de “principis” que ningú posa en dubte. Estan corrent rius de tinta sobre les possibles solucions a la crisi, incomptables hores de tertúlies i debats donant voltes i més voltes als mateixos temes… però sembla que no arribem a cap conclusió.

La raó és que moltes vegades partim de supòsits incorrectes. Només si identifiquem aquests errors de base, estarem en el bon camí per trobar solucions… com a mínim, solucions que no siguin pegats per guanyar una mica de temps.

El llibre dóna molts arguments per la reflexió sobre coses que donem per certes. Per exemple, que el mercat lliure no existeix enlloc. O que als països pobres la taxa d’emprenedors és molt més alta que als països rics. O que el capitalisme és una economia gairebé tan planificada com ho eren les del bloc soviètic. O que la indústria manufacturera continua sent bàsica per l’economia, malgrat els que diuen que hem superat aquesta etapa i estem plenament instal·lats en la societat de la informació.

En definitiva, idees per analitzar el capitalisme de manera crítica. Una invitació per descobrir i desmuntar altres mites i, sobretot, per entendre que no estem condemnats a viure per sempre en aquest sistema econòmic.

Títol del llibre: Una forma de vida
Autor: Amélie Nothomb
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9787-768-8
PVP: 15,29€

En Pablo s’ha llegit Una forma de vida, d’Amélie Nothomb i ens n’ha fet la ressenya. Aquí la teniu:

Aquest llibre té com a protagonista una noia, l’Amélie, que rep cartes i missives d’un soldat nord-americà que li va explicant –i això ho sabem des de la primera pàgina, pràcticament- que pateix un transtorn alimentari. Tots els horrors que ha patit a la guerra, tots els combats, els morts, la misèria humana que ha viscut l’ha acabat afectant de tal manera que l’única cosa que pot fer és menjar. I ho fa contínuament. No pot parar de menjar i menjar.

Immediatament, l’autora del relat –i també coprotagonista- s’interessa per l’estat d’aquest soldat i mantenen durant tot el llibre una llarga i i intensa correspondència. A més, entre missiva i missiva, Amélie Nothomb va pensant sobre els perquès d’aquesta guerra a l’Iraq on està destinat en Melvin –el soldat- i també entra en una espècie d’espiral reflexiva sobre el consumisme, la nostra societat, la condició humana i com ens relacionem amb allò que és a d’altres països…

Un parell de coses que heu de saber sobre aquest llibre: la primera és que es tracta d’un relat terriblement amè, que es llegeix molt ràpidament; i l’altra és que el final no us deixarà indiferents. Amélie Nothomb ha aconseguit, sigui com a personatge o com a autora, fer un llibre de ficció on ella forma part del relat i que tracta temes que no són els més habituals en les meves lectures, però que han aconseguit que m’hi enganxi, i molt.

Títol: El llibre de jocs de Crackòvia
Autor: Minoria Absoluta; Toni Soler
Editorial: Columna
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-476-0
Preu: 18,95€

Les emoticones acostumo a reservar-les per quan comento un post que no he escrit jo, però avui no me’n puc estar i començaré amb un

Si aneu seguint aquest Nosaltres ja sabreu que tinc una certa tirada pels llibres de la comitiva del Toni Soler. De fet, “Polònia” és dels pocs programes que miro de no perdre’m i “Crackòvia”, tot i que no m’agrada tant, el veig perquè a casa desperta el consens més absolut els dilluns havent sopat. Així doncs, aquest llibre no ens podia faltar.

El vam estrenar (no sé si dir-ne “llegir”) el diumenge passat a la tarda, quan una molt bona amiga de la  meva filla va venir a casa. Vaig treure el llibre i ens vam dividir en dos equips: el meu marit i jo, i les nenes. Ràpidament es va veure qui anava a guanyar aquella lliga i qui en quedaria cuer. Dau en mà vam començar per Les 1001 proves, un joc de taula en què queda claríssim com és de difícil séver la ralrap entre moltes altres coses! Aquí ja vam començar a fer pena, els grans! Però a l’Adivinar personajes (presentat pel Sergio Ramos) ja va ser el caos! Es nota que a l’escola “Crackòvia” arrasa perquè ens feien endevinar uns personatges d’allò més difícils: l’escopinya de l’Espanyol crackòvic, per exemple!

Per no enfonsar-nos en la misèria, els grans ho vam deixar córrer i elles s’hi van quedar una estona més… les sentíem riure a cor què vols!

Voleu un fragment del llibre, com quan comento un poemari? Doncs aquí va! Un “verset” del Sergio Ramos de “Crackòvia”:

Gana el primero que denduce, decduce, induce… el primero que acierta, vamos.

Ah, i una cosa més, mireu la faixa del llibre perquè conviden a anar al plató de “Crackòvia” durant una gravació!

Títol: Diari d’hivern
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-6912-8
Preu: 18.90€

Nosaltres, ja el tenim aquí. El tan esperat pel món literari, i en especial pels “paulausterians”, Diari d’hivern és la darrera mostra, tant de forma com de fons, de perquè Paul Auster és considerat merescudament un dels més grans autors vius contemporanis.

Amb una prosa que sembla escrita amb guant de seda i unes petites descripcions amb pinzellades poètiques, Paul Auster ens obsequia amb un llibre més proper a un diari de notes que no pas a una autobiografia, amb un to totalment sincer i creïble, sempre defugint de la quota de sucre que normalment trobem a la majoria de les biografies. Com s’anuncia a la primera pàgina, aquest llibre esdevé Un catàleg de dades sensorials. El que es podria anomenar una fenomenologia del respirar.

D’aquesta manera és fascinant pel lector anar descobrint les petites fílies i fòbies d’Auster. Al llarg de l’obra anireu descobrint intermitentment la relació amb els seus pares durant les diferents etapes de la vida, els seus hobbies esportius i especialment els musicals, els seus inicis en el sexe i posteriorment en el complicat món de les relacions sentimentals, els diversos habitatges en els quals ha viscut -s’arriben a descriure un total de vint-i-un apartaments i cases-, els seus orígens familiars fruit d’una tremenda diversitat ètnica i cultural, els seus primers passos en el món literari com a poeta i crític literari a revistes i suplements culturals, algunes reflexions i punts de vista sobre la societat en la que ha viscut, etc.

Tots aquests apunts venen motivats per la seva pròpia experiència, pel pas natural del temps, per una edat a la que ja va arribant i a la qual, metafòricament, fa referència el títol i explícitament la darrera frase del llibre: Has entrat a l’hivern de la teva vida.

Com heu pogut observar, aquesta darrera frase està dita en tercera persona. I és que la totalitat del llibre està narrat per un narrador que sembla aliè a l’autor i que li va recordant al propi Auster els diferents moments i episodis de la seva vida. Molt interessant aquest recurs narratiu, amb el que segurament Paul Auster s’ha trobat més lliure a l’hora de sincerar-se i despullar-se davant dels seus lectors.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.