nosaltresllegim.cat

Títol: Memòries (II). Temps de construir (1980 – 1993)
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Proa
Col·lecció: Perfils [Núm 0 /2]
Pàgines: 424
ISBN: 978-84-8437-795-5
Preu: 23,95€

El segon volum de les Memòries d’en Jordi Pujol és un llibre molt més actiu que el primer, per explicar-lo d’alguna manera. El divideix en quatre blocs, que responen a quatre moments i quatre situacions (quatre reptes, en altres paraules). La primera, Bastint la Generalitat descriu com de pràcticament no res es va haver de crear una estructura governamental i sobretot una cultura de govern. De com es passa de reclamar competències a exercir-les efectivament, amb pocs recursos i poca memòria de fer-ho. De com es construeix país, per dir-ho en paraules del president.

La segona part, Navegant per mars tempestuosos, relata el cop d’estat del 1981, el cas Banca Catalana, els pals a les rodes i els problemes de relació amb els partits estatals (i amb els no estatals, també).

Temps de construir, la tercera part, és molt més concreta en el detall de què va fer i per què va fer-ho. Per què TV3 és el que és i per què tenim el finançament que tenim; els Jocs Olímpics i projectes menys reeixits, com el Fòrum.
Temps de decidir, quarta part del llibre, és més de caire intern de partit, no tant de país com les anteriors. En ella s’hi reflecteix els reptes que Pujol preveu per a CDC, en tant que fundador i figura central. El pacte del Majèstic i les seves conseqüències també hi són…

El mateix president diu, en un moment de les Memòries, que només apareix ell. “Jo faig, jo dic, jo penso, jo decideixo” i es justifica dient que és un president presidencialista. Però com en el volum anterior és més interessant el que no diu, de qui no parla, el que calla i només deixa entreveure. Tothom sap com parla en Jordi Pujol i, per tant, és fàcil pensar que quan diu “tal no es va portar bé” és realment un insult molt greu, una censura molt fonda.

A mi que tinc poc més de trenta anys m’ha servit per conèixer parts de la història recent del país que no coneixia. Assumint que només ho veus des del prisma que li convé al President Pujol, per conèixer perquè Catalunya és com és, és imprescindible llegir les seves Memòries. Perquè diu que va fer-ho tot ell.

Us deixem amb la presentació del llibre Memòries (II). Temps de construir (1980 – 1993).

Nosaltres, no sé si esteu al cas que l’any 2013 Proa publica la biografia definitiva d’en Salvador Espriu, elaborada per l’Agustí Pons.

Si penseu “Eureka, ja era hora”, seguiu llegint. Si no, us podeu estalviar aquest comentari, perquè us espera un elogi incondicional d’aquesta iniciativa!!

La notícia ens la fan arribar des del departament de comunicació del segell i, no cal dir que els ho agraïm d’allò més. La nota de premsa conté cites com aquestes:

“Des de fa tres mesos, Agustí Pons, que anteriorment ha signat les biografies de figures com Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Néstor Luján, ha començat la tasca de recerca i recopilació d’informació. (…) De les primeres conclusions del seu treball, Agustí Pons destaca que «Espriu no va ser un autor malaguanyat, ja que va poder desplegar tot el seu projecte literari i va poder influir de la manera que volia influir». «Tenia una altíssima vocació literària i volia posar potes enlaire la literatura catalana del moment, tal com en aquell moment feien Lorca, Dalí i Buñuel amb la cultura castellana», conclou.”

Com que el treball compta amb el suport de La Caixa, s’hi diu:

“Respecte del projecte biogràfic engegat, Agustí Pons afirma que «només amb espònsors es pot treballar a nivell professional», i explica que «les biografies el que fan és fixar personatges en l’imaginari col·lectiu: crear figures històriques».”

I tot això està molt bé, perquè garanteix la qualitat de l’obra, però el que a mi em fa més feliç és que d’aquí a 2 anys en farà cent que va néixer el poeta i la meva filla (que ja en tindrà 13!) i jo podrem compartir la primera biografia que llegirem plegades, poemaris en mà, per acostar-nos a Sinera juntes. ” (…) No estimo / res més, excepte l’ombra / viatgera d’un núvol.”

Estarà bé encetar-ho amb una obra feta amb aquest rigor…
Ah, i que nosaltres ho veiem!

L’Ester Pujol, que ja ens va parlar d’Un dia (vegeu L’editora de Columna…) ens comenta L’home dels pijames de seda, una novel·la que ens descobreix els tres llargs estius que l’escriptor Truman Capote va passar a Palamós. Llegiu, llegiu…

Títol: L’home dels pijames de seda
Autor: Màrius Carol
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1088-5
Preu: 19,95€

Durant tres llargs estius de principis dels anys 60, Truman Capote es va refugiar a la Costa Brava per escriure la seva obra cabdal, A sang freda.

Va viure a diferents cases, la primera situada a la platja de la Catifa, de Palamós; la segona al Comtat Sant Jordi, a Platja d’Aro; de nou una estada a la casa de Palamós; la tercera a la platja d’Es Monestrí, a Sant Antoni de Calonge; i la quarta a Cala Senià, de Palafrugell. La calma que va trobar a la Costa Brava, juntament amb el bon clima, el paisatge i el menjar el van convèncer per triar aquesta zona en lloc de la Costa Blava o la Riviera italiana. Se saben poques coses del seu pas per Catalunya; sabem que va passar pràcticament inadvertit per als seus coetanis, per bé que resultava un personatge curiós, vestit de manera extravagant, acompanyat pel seu company Jack Dunphy i el seu caniche cec.

L’home dels pijames de seda és el relat de l’escapada creativa a Europa d’un personatge central de les festes del Nova York de l’època, amic i confident de Marilyn Monroe, Lee Radziwill –germana de Jacqueline Kennedy, i tantes altres figures del moment. Un llibre evocador, en què Màrius Carol ens convida a imaginar-nos Capote, assegut a la seva casa de la Catifa, després d’uns quants martinis, escrivint a altes hores de la matinada, i remugant per la fressa que feien els pescadors que sortien del port a començar la jornada.

Us vull recomanar aquest llibre, obra del periodista Màrius Carol i que va merèixer els premis Prudenci Bertrana de Novel.la i el M. Àngels Anglada. La millor lectura per llegir a l’estiu, sota el parasol, sentint olor de mar i sal i amb un bon dry martini!

Us deixem amb un parell d’articles molt interessants, un a La Vanguardia i l’altre a El País.