nosaltresllegim.cat

Títol del llibre: Una forma de vida
Autor: Amélie Nothomb
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-9787-768-8
PVP: 15,29€

En Pablo s’ha llegit Una forma de vida, d’Amélie Nothomb i ens n’ha fet la ressenya. Aquí la teniu:

Aquest llibre té com a protagonista una noia, l’Amélie, que rep cartes i missives d’un soldat nord-americà que li va explicant –i això ho sabem des de la primera pàgina, pràcticament- que pateix un transtorn alimentari. Tots els horrors que ha patit a la guerra, tots els combats, els morts, la misèria humana que ha viscut l’ha acabat afectant de tal manera que l’única cosa que pot fer és menjar. I ho fa contínuament. No pot parar de menjar i menjar.

Immediatament, l’autora del relat –i també coprotagonista- s’interessa per l’estat d’aquest soldat i mantenen durant tot el llibre una llarga i i intensa correspondència. A més, entre missiva i missiva, Amélie Nothomb va pensant sobre els perquès d’aquesta guerra a l’Iraq on està destinat en Melvin –el soldat- i també entra en una espècie d’espiral reflexiva sobre el consumisme, la nostra societat, la condició humana i com ens relacionem amb allò que és a d’altres països…

Un parell de coses que heu de saber sobre aquest llibre: la primera és que es tracta d’un relat terriblement amè, que es llegeix molt ràpidament; i l’altra és que el final no us deixarà indiferents. Amélie Nothomb ha aconseguit, sigui com a personatge o com a autora, fer un llibre de ficció on ella forma part del relat i que tracta temes que no són els més habituals en les meves lectures, però que han aconseguit que m’hi enganxi, i molt.

Títol: Diari d’hivern
Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-6912-8
Preu: 18.90€

Nosaltres, ja el tenim aquí. El tan esperat pel món literari, i en especial pels “paulausterians”, Diari d’hivern és la darrera mostra, tant de forma com de fons, de perquè Paul Auster és considerat merescudament un dels més grans autors vius contemporanis.

Amb una prosa que sembla escrita amb guant de seda i unes petites descripcions amb pinzellades poètiques, Paul Auster ens obsequia amb un llibre més proper a un diari de notes que no pas a una autobiografia, amb un to totalment sincer i creïble, sempre defugint de la quota de sucre que normalment trobem a la majoria de les biografies. Com s’anuncia a la primera pàgina, aquest llibre esdevé Un catàleg de dades sensorials. El que es podria anomenar una fenomenologia del respirar.

D’aquesta manera és fascinant pel lector anar descobrint les petites fílies i fòbies d’Auster. Al llarg de l’obra anireu descobrint intermitentment la relació amb els seus pares durant les diferents etapes de la vida, els seus hobbies esportius i especialment els musicals, els seus inicis en el sexe i posteriorment en el complicat món de les relacions sentimentals, els diversos habitatges en els quals ha viscut -s’arriben a descriure un total de vint-i-un apartaments i cases-, els seus orígens familiars fruit d’una tremenda diversitat ètnica i cultural, els seus primers passos en el món literari com a poeta i crític literari a revistes i suplements culturals, algunes reflexions i punts de vista sobre la societat en la que ha viscut, etc.

Tots aquests apunts venen motivats per la seva pròpia experiència, pel pas natural del temps, per una edat a la que ja va arribant i a la qual, metafòricament, fa referència el títol i explícitament la darrera frase del llibre: Has entrat a l’hivern de la teva vida.

Com heu pogut observar, aquesta darrera frase està dita en tercera persona. I és que la totalitat del llibre està narrat per un narrador que sembla aliè a l’autor i que li va recordant al propi Auster els diferents moments i episodis de la seva vida. Molt interessant aquest recurs narratiu, amb el que segurament Paul Auster s’ha trobat més lliure a l’hora de sincerar-se i despullar-se davant dels seus lectors.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Els Pets retratats
Autor: Lluís Gavalda
Editorial: Columna
Col·lecció:
Pàgines: 175
ISBN: 978-84-6641-449-4
Preu: 24,50€

L’Anna, que és súperfan d’Els Pets, s’ha llegit (i mirat amb molta atenció!) Els Pets retratats del Lluís Gavalda i ens n’ha fet la ressenya. És d’aquells llibres que quan els obres… sonen bé i fan bona olor!

En aquest llibre podem veure l’evolució de la història d’Els Pets durant els seus vint-i-cinc anys d’història. És una mostra en forma de reportatge fotogràfic, acompanyat per petites explicacions fetes pel mateix Lluís Gavaldà, de diverses coses i moments del grup.

En primer lloc, les sessions de fotos que han patit durant tota la seva història com a grup, què els ha agradat més o menys, i on es pot veure molt fàcilment l’evolució d’aquests anys, i com s’han anat fent grans com a grup i persones.

En segon lloc, les peripècies que han aguantat en els diferents desplaçaments cap als concerts (i en aquest cas massa fotos dels diferents viatges que han fet a Mèxic).

A part, també hi trobem una mostra dels altres Pets que no són tan o gens coneguts per la majoria dels fans: Les llufes i col·laboradors musicals d’alguns concerts.

A Els Pets retratats també hi trobem què és el que passa darrera dels escenaris: com es preparen i què fan per passar els nervis d’abans d’un concert.

I finalment, i el que més ens agrada als fans, a part de conèixer tot el que fa possible que gaudim de cançons i espectacles que ens semblen irrepetibles, els concerts: fotos que ens porten records d’alguns dels concerts on hem pogut assistir. I amb una mica de sort, entre el públic, hi hem acabat sortint.

Un àlbum de fotos i records dels vint-i-cinc anys d’història d’un dels nostres grups preferits: Els Pets.

Aquí us en deixem el vídeo!

.

Títol: Memòries – De la bonança a un repte nou (1993-2011)
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Proa
Col·lecció: Fora Col·lecció
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-7588-258-1
Preu: 23,50€

El títol de les memòries del President Pujol diuen que s’acaben el 2011 però en realitat arriben fins el 2003, que és quan el President Pujol es va retirar de la primera línia política. Tot i això, com que hi ha constants referències a èpoques posteriors (i un epígraf, i unes quantes entrevistes, i un programa del Jordi Évole, entre d’altres), Pujol també parla de temes més actuals.

El primer volum de les memòries d’en Jordi Pujol servien per saber qui és, què volia i per què ho volia com ho volia el President Pujol. El segon volum, en canvi, ens presentava què havia fet i com ho havia fet. Què havia costat i què havia generat.

El tercer, Memòries – De la bonança a un repte nou (1993-2011), per contra, és un llibre de valoració.

Valoració, no tant de fets acomplerts sinó de les persones amb qui ha coincidit el President com a cap de Govern (González, Aznar, Zapatero…), les situacions que ha viscut (cas GAL, corrupció socialista, Pacte del Majestic, segona legislatura d’Aznar amb majoria absoluta, Govern Tripartit a Catalunya…),i les que ha viscut ja com a expresident (reunions amb primeres figures de partits del Govern, trucades de personatges claus de la política europea actual com Angela Merkel…).

I com en els llibres anteriors de Memòries, n’hi ha que en surten ben parats, n’hi ha que en surten malparats i n’hi ha que no surten, directament. Així, tot i que arriba a simpatitzar amb González, considera que Aznar és un xulo (quina sorpresa, oi?) però un xulo amb paraula, mentre que Zapatero és fum i paraules, sense cap mena de substància i sense paraula. Tampoc és cap sorpresa, en realitat.

I del Tripartit? Què en diu del Tripartit i dels qui el van conformar? En Maragall i en Carod surten, certament. I de l’Estatut? Per què pensa que es va impulsar l’Estatut? La valoració que el President fa de l’Estatut és molt dura. Però no tant pel seu contingut sinó pels motius que creu que van impulsar Maragall i Carod a reclamar un nou Estatut: motius personals i tàctics, no estratègics. I això no és precisament positiu.

Després de valorar com queda el País després de set anys de Tripartit i dels governs socialistes, Pujol ens pinta els seus “mapes”: els mapes educatius, els mapes industrials i, el principal, el mapa humà. El del País que ha imaginat i que pensa. I el País que creu que tenim, en un moment clau: o ens decidim ara o ja no tindrem temps per decidir-nos, perquè no serem res per decidir.

El President Pujol fa anys que està retirat de la política en actiu, però fa uns dies que està més actiu que mai en política. Per tant, cal saber per què. I les Memòries ens ajuden a entendre aquest perquè.