Arxiu de la categoria: No ficció

Papitu. El somriure sota el bigoti, de Carlota Benet

Totes les persones, al meu parer, tenim quelcom interessant. Hi ha algunes que perden el cap per demostrar que són diferents i d’altres que, fins que la seua filla no publica un llibre, no aconseguim conèixer al cent per cent. En Josep Maria Benet i Jornet, a qui crec que no cal presentar gaire, és dels segons, i gràcies a la Carlota Benet hem pogut descobrir la seua vessant més personal, i m’encanta.

Sota el títol de Papitu —nom que empraven familiars i amics amb el dramaturg— la Carlota Benet es despulla emocionalment durant 190 pàgines. Més enllà d’una biografia teòrica i gruixuda com tantes altres que hom qualificat pot escriure, l’autora conta les seues emocions i sensacions darrere d’una malaltia tan quotidiana i poc tractada com és l’Alzheimer, i com afrontar-ho. Hi ha certa genètica al llibre, un estil directe i sense davallades temàtiques, que t’enreda en una teranyina d’anècdotes fent que no deixes de passar pàgines.

El meu pare era molt humil però també molt orgullós. Humil perquè es malfiava de l’èxit i en canvi es prenia les crítiques molt seriosament. Orgullós perquè tenia molt sentit del ridícul i no li agradava que li perdonessin la vida.

La figura de Benet i Jornet, que, com apunta Sergi Belbel al pròleg, no és un autor català sinó l’autor, es barreja amb pinzellades personals de la Carlota, que ens explica la cara oculta de l’autor amb anècdotes que et fan desitjar una segona part amb més viatges per Nova York i Grècia, més amics com la Sardà o l’Àngels Moll, i tot plegat, més Benet i Jornet. Aquest lligam tan fort entre pare i filla fa que l’autora descobrís que el dramaturg tenia Alzheimer abans que els metges ho pogueren detectar. Ella sentia una pèrdua de relació que, de forma correcta, va relacionar amb aquesta malaltia.

Un cop diagnosticada, una sensació contradictòria entre angoixa i alleugeriment va envair el cap de Carlota, que va tornar dels Estats Units on feia de lectora de català i enllestia la seua tesi doctoral. Una decisió difícil amb les preferències familiars clares fa ver que tornés al país a fer de l’Alzheimer del pare una vivència més lleugera amb la seua companyia.

Aquesta combinació de —dures— vivències de la filla i situacions biogràfiques de l’autor fan de Papitu un model de llibre que m’agradaria veure en més autors, on es puga conèixer als autors que, per desgràcia, alguns no tenim la sort de conèixer personalment.

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Papitu. El somriure sota el bigoti, de Carlota Benet.

Títol: Papitu. El somriure sota el bigoti
Autor: Carlota Benet
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-664-2335-9
Preu: 17,50€

Share

Tot el que no es volia dir, de Xavier Trias

Quan la Sílvia va saber que havíem rebut el Tot el que no es volia dir, de Xavier Trias, no ho va poder evitar! Li va sortir un somriure fascinant i ens va demanar si el podia llegir ella… què li havíem de dir? Ho hem d’admetre: ella simpatitza amb l’autor del llibre a nivell polític així que… Aquí teniu aquestes memòries de l’exalcalde de Barcelona, exconseller de la Generalitat, ex… casi de tot!

Tot el que no es volia dir és un llibre molt interessant! On t’hi esperes el relat de les memòries de Xavier Trias -que durant els últims anys i per la nova generació, ha estat l’alcalde de Barcelona, trencant amb el govern dels socialistes de mes de 30 anys-, hi trobes les memòries d’un polític que va estar al costat de Catalunya, partícip de la construcció dels últims 35 anys de l’autogovern català. Una trajectòria interessant, passant per tots els càrrecs, picant pedra, amb honestedat, humilitat i capacitat de negociació, sempre amb un sentiment d’estima cap a Catalunya, Barcelona i la gent que l’envoltava.

En aquest llibre hi trobareu la creació i el naixement de l’estat del Benestar a Catalunya, la recuperació de l’autogovern després del franquisme -creant unes estructures d’Estat, defensant la cultura i la llengua catalanes, la immersió lingüística, la creació de Tv3, dels Mossos, el sistema de salut, ensenyament,…- i la creació d’unes estructures d’Estat. Trias reivindica que, trencant mantres de partit conservador, va fer la llei de parelles de fet, i va anar donant suport a totes les lleis que feien avançar Catalunya socialment: derogació del servei militar obligatori, creació de la primera conselleria de Medi Ambient… enlairant Catalunya des dels ajuntaments, creant infraestructures que van anar lligant el país.

És una vida relatada per etapes, com quan va ser alcalde de Barcelona, on parla dels consensos amb els partits de l’oposició, i el naixement de noves polítiques, no sempre amb empatia amb tothom.

Una altra etapa és, sens dubte, la construcció d’un partit nou on l’independentisme ha sigut el gran protagonista, relat de trobades per el desenvolupament de la històrica jornada de l’1 d’octubre. Trias també ens explica els dies anteriors i posteriors. És un relat de realitats, realitats de persones, que han decebut, però que també han generat sinergies positives. Tot explicat des de el cor, i el sentiment fort d’estima d’en Xavier Trias cap a Catalunya i la ciutat de Barcelona. Al llibre, Trias també dóna les gràcies al seu gran pilar, la seva família, i a uns quants polítics de renom que han fet història al nostre País. I així, d’etapa en etapa, Xavier Trias explica tot el que s’ha amagat o tergiversat dels últims 40 anys de política catalana i espanyola.

Amb una mirada endavant, tenint clar que el futur del nostre País el decidirem les persones, Trias també té clar que els partits polítics d’Espanya han de fer una profunda reflexió sobre la seva actuació durant aquests últims anys i, sobretot, aquests últims mesos. El futur va de la mà de les persones que el lideren. I són moltes.

Gràcies, Sílvia, pel teu escrit!! Ens llegim aviat!

Aquí teniu els primers capítols en pdf del llibre de Xavier Trias, Tot el que no es volia dir.

Títol: Tot el que no es volia dir
Autor: Xavier Trias
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-413-8
Preu: 18,90€

Share

Control de plagues, d’Enric Gomà Ribas

Els catalanoparlants i catalanopensants som molts, comparats amb segons qui i poquets si mirem cap amunt de la classificació. Allò del cap d’arengada i la cua de lluç.

Amb tot, la proporció de preocupats per la supervivència, la correcció, la puresa (o no) de la llengua em sembla que és molt superior a la mitjana mundial. O m’ho sembla.

El llibre que ressenyaré a continuació, tot seguit o suara mateix –Control de plagues. 92 paraules catalanes per fulmigar– és una nova aportació al tema de la correcció/supervivència del català des d’un punt de vista original: Gomà detecta, després d’un capbussament intensiu en un munt de diccionaris, 92 paraules que, tot i haver passat la ITV dels diccionaris normatius n’estan substituint d’altres tantes que ell (i jo) considera normals i/o col·loquials. Més ben dit: dues de les noranta-dues no han passat la ITV: llanterna per lot i enfermetat per malaltia.

Aquest llibre m’hauria agradat escriure’l jo i el celebro entusiàsticament: fora el català cargol poma que expulsa el català de tota la vida! Combrego al 100% amb el criteri.

Els problemes vindran quan hàgim de decidir la vida de qui i la vida d’on. Però això donarà per molts altres llibres que seran molt benvinguts pels paraulaferits.

Posem-nos drets (que no dempeus), tots alhora (que no a la vegada), i fem sortir del prestatge (que no estanteria) les paraules que tenim rovellades (que no oxidades) i vigilem en no caure, no sigui cas que ens omplíssim de blaus (que no de morats).

Gràcies, Enric (encara que trobo que una galleda no és sinònim de gibrell…).

Aquí teniu els primers capítols en pdf del llibre d’Enric Gomà, Control de plagues.

Títol: Control de plagues. 92 paraules catalanes per fulmigar
Autor: Enric Gomà Ribas
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-9809-411-4
Preu: 15,90€

Share

Bon dia, són les vuit!, d’Antoni Bassas

Acabo de llegir-me en dues tirades -dos cops que he obert el llibre, en dos cops que me l’he acabat!- un llibre que m’han dedicat: “Als oients d’El matí de Catalunya Ràdio”.

Sí! Perquè vaig ser durant anys una seguidora fidel d’aquest programa de l’Antoni Bassas que podia escoltar més o menys estona segons l’horari laboral que tenia.

Bon dia, són les vuit!, que ha estat molt justament premiat amb el Josep Pla 2018, és més coses que la crònica del programa el MCR (el Matí de Catalunya Ràdio) entre 1995 i 2008.

El primer capítol -”La veu que desperta la gent”- conté algunes reflexions sobre el periodisme, sobre què significa fer un magazín des de ben d’hora al matí entrant a la casa dels oients, seguint-lo a la dutxa o mentre esmorza i finalment acompanyant-lo al cotxe anant a treballar… Són uns moments de gran impacte i Bassas ho enllaça amb els que ocupaven el poder en cada moment -Pujol, Maragall, Montilla, Aznar, Zapatero…- i com es comportaven i utilitzaven a través de les entrevistes.

El segon capítol, “Dels tres tenors a Carles Capdevila”, és una evocació dels tertulians i col·laboradors que van donar caràcter al programa. Alguns, tristament, ja no hi són. És una delícia recordar-los a tots i també recordar com cadascun d’ells, des de les seves professions i posicions, van anant enriquint-nos i fent-nos més savis.

Aquesta evocació segueix al tercer capítol, “Històries viscudes”. Haig de reconèixer que algunes històries les havia oblidat completament, però d’altres les recordo nítidament o dramàticament. I són testimonis dels comportaments d’alguns entrevistats o dels actors voluntaris o involuntaris de l’actualitat d’aquells moments. Es recullen també els esforços per sortir fora de l’estudi, per entendre millor la realitat i fer un millor periodisme, com el programa que es va fer des de Moçambic.

Però el llibre no és només la crònica del programa, és també la crònica del jove periodista que es va fent, va madurant i la seva lluita per mantenir la independència professional resistint la pressió dels diferents partits polítics que, quan no tenen poder, reclamen sempre més pluralitat i, quan en tenen, fan tot el que poden (pressionen, canvien directors o amenacen) per imposar la seva visió. I és també la crònica de l’evolució de la vida política: els canvis de governs, els atemptats o la crònica del canvi en la relació entre Espanya i Catalunya percebuda en les reaccions dels seus oients.

En el capítol “La crosta nacionalista” la crònica s’accelera i enriqueix. Són els últims anys del programa, amb el PSC al poder. El període de la tramitació de l’Estatut, la creixent tensió en les relacions entre Espanya i Catalunya, i l’aparició incipient de l’acusació d’adoctrinament per part mitjans públics catalans.

L’Antoni Bassas, que ha trigat 10 anys a descriure el que va passar fins la seva no renovació al capdavant del programa ho fa de manera elegant. La part on s’explica l’origen de la famosa “crosta nacionalista” és digna de lectura i reflexió per aquells que volen fer de la informació la seva professió.

El llibre acaba amb la crònica dels seus 1.500 dies a Amèrica. Bassas ja no saluda des de la Diagonal de Barcelona i ens dona la seva visió de l’Amèrica (del nord, of course) que ell ha pogut conèixer.

En algunes entrevistes, l’autor, parlant del seu llibre, ha fet sortit la paraula agraïment: als seus col·laboradors de la ràdio -aquells de qui no transcendeix casi mai el nom- i també als molts testimonis d’oients que li van manifestar el seu suport.

Moltes gràcies, Antoni Bassas, per haver deixat tan ben escrit el testimoni d’un programa de ràdio que, seguint i eixamplant el camí que havia obert Josep Cuní -com no et canses de repetir- ens ha marcat als que et seguíem. I gràcies per permetre que els molts que no ho van fer -simplement perquè els anys passen i llavors eren nens-, coneguin de primera mà la versió del que va ser aquella aventura col·lectiva.

Recomano a aquests darrers, als “massa” joves, que no us perdeu la lectura d’aquest Bon dia, són les vuit. Als antics seguidors no cal que us en digui res, segur que ja feu cua a la llibreria.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del Premi Josep Pla 2017 de l’Antoni Bassas.

Títol: Bon dia, són les vuit!
Autor: Antoni Bassas
Editorial: Destino
Col·lecció: L’ANCORA
Premi Josep Pla 2018
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9710-272-8
Preu: 20,50€

Share

Republica pagesa, de Montserrat Tura

Mai no he estat lector d’assaig, però no coneixia el moviment catalanista rabassaire i el cuc de la curiositat em va fer nafra. Darrere de qualsevol assaig hi ha un gegantesc comportament personal i, sense dubtar-ho, em vaig posar en contacte amb Montserrat Tura. Tal i com vaig imaginar, vaig descobrir una persona amable i propera que em va obrir les portes a mantenir una conversa amb ella, malgrat la seua feina com a metgessa i tota la seua agenda com a guanyadora del Premi Carles Rahola d’Assaig 2017.

Al llibre podem observar dues línies clares que, si més no, defineixen la vida de l’autora: la passió i dedicació a Mollet, i la història del catalanisme rabassaire durant la Segona República.

«El llibre explica el que van fer i el que van aconseguir, però inevitablement, també explica el que els hi van fer a ells en temps de repressió».

Així ens ho explica la pròpia autora, i és que aquest llibre no té només una direcció sinó que gràcies a la figura del seu avi, Feliu Tura Vallderiola, ens narra amb la fluïdesa dels millors contistes la creació a Mollet de les cooperatives vinculares a la Unió de Rabassaires. Aquesta història ens allunya d’aquella visió centralista o urbana de la històrica de Catalunya, ja que sense el treball de base d’aquells que no tenen un nom propi a la històrica no hagués estat possible alguns fets com la constitució de Solidaritat Catalana, el triomf de les esquerres a les municipals del 1931 o la pròpia autonomia de Catalunya. Sobre la figura d’aquests treballadors de base, l’autora ens diu que

«Aquests homes i dones havien aconseguit una organització cooperativa i de fraternitat col·laborativa que suposava un mecanisme sòlid sobre el qual va descansar la transmissió dels valors i les propostes electorals del catalanisme popular».

Montserrat Tura ha aconseguit donar veu als qui mai l’han tingut, a aquells que conformen les bases d’un moviment i que tot sovint mai tenen menció als grans llibres. Amb un estil fluid i àgil fa atractiu un llibre teòric, amb una visió pròpia d’allò que alguns com jo (i ara em penedisc) desconeixíem, el moviment catalanista rabassaire.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del llibre de Montserrat Tura, República pagesa.

Títol: República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire.
Autor: Montserrat Tura
Premis: Premi Carles Rahola d’assaig
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-9809-404-6
Preu: 18,90€

Share

No n’hi ha prou amb dir no, de Naomi Klein

Quan us decidiu a llegir No n’hi ha prou amb dir no, feu-ho fins al final. Llegiu atentament i respirant profundament. I avanceu en la lectura sense dubtar.

Quan vaig tenir el nou llibre de la Naomi Klein a les mans, amb aquest títol tan suggerent, em vaig emocionar esperant des de l’inici una lectura optimista. Que m’omplís de valentia i m’insuflés una bona injecció de confiança.

Però no va ser així.

El que em vaig trobar va ser l’anàlisi crua i lúcida, a la que ens té acostumada aquesta activista canadenca, de què representa l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units.

La visió que ens mostra es complementa a la perfecció amb els seus altres llibres. En aquest, l’autora torna a fer palès el seu gran coneixement del funcionament del sistema en tots els seus vessants. La seva mirada sobre el moment actual, ens mostra com els tentacles de Trump es troben més enllà del que ens és visible. La seva tan necessària mirada crítica ens revela els motius que han fet que gent com el nou president dels Estats Units estigui arribant a les altes esferes del poder públic. I del que pot arribar a significar a nivell mediambiental, econòmic, social i cultural que segueixin fent-se amb ell sense trobar-hi resistència popular.

Per això us recomanava no defallir en la lectura. Perquè durant la primera part la lectura no és fàcil, malgrat que la prosa de l’autora faci tan agradable llegir un relat tan cru.

Però quan passem a la part en la que trobem les propostes de resposta. El com ens podem enfrontar i en la que ens relata les maneres com tanta i tanta gent, sense que sovint tampoc ens ho sembli, estan plantant cara a tantes amenaces… El títol del llibre empeny, es fa pas endavant, i tot allò que suggereix cada vegada que et plantes davant la portada, es fa realitat. Perquè tal i com diu la Klein:

Molts de nosaltres estem clarament preparats per a una altra manera d’enfocar la situació: un “sí” captivador. (…) Potser hauríem d’agrair a Trump aquesta nova ambició, almenys en part. El desvergonyiment del seu cop d’estat empresarial ha fet moltíssim perquè el canvi sistèmic es vegi més necessari.

Ara que s’han acabat les festes, i que després de la calma estranya a la que ens solen transportar tornem a la realitat del dia a dia sembla un molt bon moment per a fer-se un bany de realitat i d’esperança.

Llegir la Naomi Klein és sempre un plaer. Aprenem i ens descobrim allò ocult, i ens queda aquella meravellosa sensació de fer-nos a cada pàgina una mica més crítiques i, per tant, una mica més lliures.

Aquí teniu el post que vam fer quan la Naomi Klein va venir a presentar el llibre a Barcelona.

Aquí podeu començar a llegir “El full de ruta de Naomi Klein per resistir la doctrina del xoc de Trump i construir el món que necessitem”.

Títol: No n’hi ha prou amb dir no
Autor: Naomi Klein
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductors: Jordi Boixadós Bisbal | Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-17016-23-4
Preu: 21€

Share

Laia Vicens i Xavi Tedó ens expliquen el seu llibre ‘Operació urnes’

És un dels fenòmens editorials de l’any passat. Havia de ser un dels llibres del Nadal i s’ha convertit en un dels llibres de l’any. Al Nosaltres hem contactat amb els autors de Operació urnes perquè ens expliquin el llibre. I la Laia Vicens i en Xavi Tedó ens responen a unes quantes preguntes.

Els hem preguntat «d’on surt, com hi arribeu, com el feu, com decidiu fer un llibre d’això. Quan decidiu que això té un llibre, com ho feu de forma simultània mentre esteu treballant al diari, qui us empeny,… (…) I sobretot, com heu viscut vosaltres aquest Operació urnes

I això és el que ens expliquen la Laia Vicens i en Xavi Tedó:

El dia 2 publiquem un article al diari que és el més llegit de la història de l’ARA des de la seva fundació el 2010 on expliquem resumidament com es va portar a terme l’operació urnes i el cervell de l’operatiu es posa en contacte amb nosaltres. El cervell de l’operació vol saber d’on hem obtingut la informació.

Diferents editorials i productores es posen en contacte amb nosaltres i quan el cap de l’operatiu ens diu que parlarà sempre i quan es respecti el seu anonimat decidim impulsar el llibre.

El llibre explica com es porta  a terme l’operatiu. Qui compra les urnes, on es fa la compra, on es porten en un primer moment i com es distribueixen posteriorment a Catalunya. Parlem de la xarxa clandestina que va fer possible que l’1-O hi haguessin urnes a tots els col·legis electorals parlant amb els caps de l’operatiu i amb persones que van tenir-ne a casa o al cotxe els darrers dies. És un llibre que posa en relleu l’auto-organització popular: com gent anònima va assumir la responsabilitat de liderar el referèndum per la persecució a la que es veia sotmesa el Govern.

El llibre permet descobrir quines són les claus de l’èxit per realitzar una operació d’aquesta envergadura davant l’oposició d’un estat.

L’èxit del llibre rau en què som els únics que hem parlat amb el cervell de l’operatiu, que coneixen poquíssimes persones. De fet, hi ha membres del Govern que encara no saben qui és.

El que no ens pensàvem pas és que en quatre setmanes arribaríem a les cinc edicions. La mateixa editorial està sorpresa perquè és un èxit sense precedents. Un llibre que va sortir a finals de novembre s’ha situat entre els  més venuts del 2017. Aquest inesperat èxit ha fet que costés trobar-lo a les llibreries, però ara ja és més fàcil trobar-lo.

El fet de ser periodistes dóna un rigor a l’obra perquè ens hem limitat a explicar els fets sense opinar, sense fer judicis, a relatar amb el màxim de detalls com va funcionar l’engranatge que va ser capaç de burlar els aparells de l’estat. La principal dificultat ha estat compaginar la realització del llibre amb el dia a dia a la secció de política perquè vam tenir només un mes per fer-lo i l’actualitat no donava treva amb la proclamació de la república, els empresonaments i l’aplicació del 155.

El llibre és un homenatge als milers de persones que van participar en l’operatiu perquè la gent pogués votar l’1-O i que ho tornarien a fer si calgués, de nou. Un tribut als catalans i catalanes que es van arriscar en defensa de la democràcia, tot i saber que s’enfrontaven -com estem veient- a la intransigència de l’estat.

Moltes gràcies pel vostre escrit, Laia i Xavi!

Sempre que vulgueu, tindreu les portes obertes del Nosaltresllegim!

Títol: Operació urnes
Autor: Xavier Tedó Gratacós | Laia Vicens Estaran
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 192
ISBN: 978-84-297-7554-9
PVP: 15,90€

Share

Rellotges de sol, de Sílvia Soler

Llegeixo amb assiduïtat els articles (o n’hem de dir peces literàries?) que Sílvia Soler publica al diari Ara. Sempre és un plaer trobar que hi ha algú amb la sensibilitat i capacitat d’observació que té la Sílvia i que li permet escriure -i escriure molt bé- aquestes breus cròniques de la vida que li passa pel costat.

El llibre Rellotges de sol recull 108 d’aquestes peces curtes (una plana i mitja) ordenades en sis blocs.

Fora del primer bloc que aplega les peces publicades cada dia durant la darrera quinzena d’agost del 2016, de contingut homogèniament vacacional i estival, no hi trobem una ordenació cronològica: són escrits publicats en moments diversos al llarg d’un període que va del 2014 al 2017.

Aquests blocs, d’extensió variable, reben un nom cadascun: algun és el títol d’algun article com passa amb el llibre -“Rellotges de Sol”-, altres tenen títols críptics i juganers com ara “La gallina pensarosa” o més descriptius dels continguts com “Fils i nusos”, “El retrovisor” i “Recances i bons propòsits”.

El resultat és un llibre que ens confirma que Sílvia Soler és una molt rellevant continuadora d’un gènere que ha tingut molt il·lustres conreadors (aquí la referència a Josep Maria Espinàs és inevitable). Aplegar els articles posa de manifest que al darrere hi ha una persona capaç de veure, mirar, rememorar, emocionar-se i transmetre aquestes emocions sense carrincloneria a través de micro-relats protagonitzats per gent de carn i ossos.

Ara, un consell:

Llegiu els relats sense presses, amb una actitud propera a la de la lectura de poesia. En acabar un article pareu, tanqueu els ulls si us ve de gust, deixeu que al vostre cervell s’hi formi lentament la fotografia que Soler us ha proposat, poseu els personatges en moviment, poseu-los cara -segur que en trobareu en el vostre entorn immediat- i continueu l’acció. Quan les imatges s’hagin esfumat podeu obrir els ulls i, si us abelleix, enceteu un altre article.

Teniu feina per a tot l’any.

I per cert; bon any 2018! Nosaltres seguirem llegint!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre en pdf.

Títol: Rellotges de sol
Autor: Sílvia Soler i Guasch
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2323-6
Preu: 17€

Share

El que la terra m’ha donat, de Lluís Foix

Ara que el fred ens ha arribat i de seguida es fa fosc, ve de gust seure còmodament a casa amb una música que ens acompanyi sense fer nosa i amb un llibre entre les mans. Aquest inici de comentari podria ser una cita treta del llibre d’en Lluís Foix. Caldria afegir-hi “tot mirant per la finestra per veure en quina fase està la lluna i quines estrelles es veuen”.

Us parlo d’un llibre d’aspecte pulcre, noucentista i amb una delícia d’il·lustracions de Xavier Cabanach per la coberta i al final d’alguns dels 40 capítols que descriuen el que la terra ens dóna en les quatre estacions de l’any. (En el seu llibre La marinada sempre arriba les il·lustracions també eren d’en Xavier Cabanach).

Els capítols són breus, 4, 6, 8 pàgines i cada un té entitat en sí mateix. Estan escrits en forma directa. Frases curtes. Ben construïdes. Sovint simplement juxtaposades, però que donen una vivesa extraordinària. L’ofici de periodista hi posa el seu segell.

Cada arbre centenari té una silenciosa i secreta immobilitat. Hi ha arbres que parlen i escolten. Esperen. Envelleixen més que els humans. Superen els humans. Quan vaig néixer ja hi era. Solitari, al costat de la carretera, sempre igual, amb la voluminositat de les branques inalterada. (…)
– pàg.119

Però que és aquest llibre? Moltes coses.

La descripció del país que coneix profundament Lluís Foix (Rocafort i la vall del Corb). Hi va néixer i hi va viure la seva infantesa, fins que va marxar a Barcelona buscant un futur. El lloc on retorna una i una altra vegada. Que l’ha recorregut i observat en el canviant aspecte segons les estacions al llarg de l’any. És també la descripció dels treballs dels homes en aquesta terra. Treballs durs i fatigants. Amb una descripció de la “trilogia mediterrània”: el blat, el raïm i l’olivera. Descripció que apel·la als nostres sentits: els diferents colors de la terra o del blat, els sons de la natura, els sabors de l’oli acabat de premsar, les olors evocadores…

No només ens parla de la seva terra. Lluís Foix ha viatjat i ha viscut en altres llocs del món. Ha conegut altres paisatges, altres climes, altres vegetacions i de tant en tant ens descriu altres llocs, colors, arbres o estacions de l’any que li han impressionat. Tafanera com sóc, aquestes referències a Anglaterra, Washington o Sibèria m’han agradat molt.

El llibre conté també reflexions enraonades. Pròpies d’un periodista acostumat a observar el món i la nostra societat canviant. Pròpies també d’un home ja gran i que ha vist la profunda transformació de la societat amb l’emigració i abandonament del camp i que comprova com s’està produint el fenomen de retorn al camp per part de joves, ara que la nova tecnologia permet treballar lluny de les grans ciutats i de nou en contacte amb la natura. És el que ell pronostica com la nova futura aristocràcia.

Potser passaran unes quantes generacions però arribarà el dia que l’autèntica distinció dels humans es mesurarà pel coneixement que tenen de la natura, dels seus cicles inexorables, de la seva autenticitat. Viure envoltat de camps, veure com es comporten, com manegen els temps, com parlen des dels silencis, serà un dels luxes que estarà reservats a molt pocs. (…)
– pàg. 155

I tot amarat d’aquesta idea que “la Terra ens crida. Hi és sempre. Sempre hi ha estat” i de la preciosa frase que reprodueix (pàg. 201) de Henry David Thoreau “Feliç l’home a qui cada dia li és permés de contemplar una cosa tan pura i serena com el cel de ponent a la posta de sol, mentre les revolucions irriten el món”.

Llegim-lo i mirem-nos la nostra Terra.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: El que la terra m’ha donat
Autor: Lluís Foix Carnicé
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-2301-4
PVP: 16,90€

Share

Filosofia per trempar, de Josep Ramon Casafont

La Bibiana, que feia molt de temps que no llegia res pel Nosaltres, ens ressenya Filosofia per trempar, de Josep Ramon Casafont. A veure què ens explica sobre aquest llibre de Filosofia!

Nois i noies del Nosaltresllegim, si passeu per les llibreries, hi trobareu “El llibre que tots els fans de la sèrie Merlí han de llegir!”. Weppaaa! Això no m’ho podia deixar perdre! Jo en sóc súperfan!! De fet, el dia que van venir a la meva escola (@escolavirolai) a fer-nos una xerrada vaig decidir que volia ser-ne LA súperfan! I, és clar, davant d’aquest llibre, m’hi vaig llançar de cap!

I aquí ve la sorpresa, perquè NO es tracta d’una novel·leta d’aquelles pensades per als seguidors de les pel·lis o les sèries en què et van explicant anècdotes del rodatge, tafaneries sobre els actors, rotllets d’uns i altres i aquesta mena de coses, no, no! Això va, de debò, de filosofia. Però no de la filo que entra (o no!) a la sele… aquí es tracta d’una orientació del món de la filosofia com el que es presenta a les classes del Merlí.

I és que, gràcies a la sèrie, hem estat uns quants els qui teníem ganes d’arribar a batxillerat per veure de què anava, tot plegat. Per si no la veieu, a cada capítol, els actors de Merlí ens fan un tastet d’algun dels grans autors de la història de la filosofia, explicats d’una manera molt planera… per a què s’entengui fàcil, vaja! I en el llibre Filosofia per trempar passa una mica el mateix. No està ordenat per autors, com sí que passa a la sèrie, en què cada classe va d’un filòsof, sinó per parts que equivalen a temes: Com ens relacionem, Quin sentit té tot plegat, Què sabem en realitat? … i així fins a sis. En el desenvolupament dels temes hi ha els textos dels fiòsofs i cites com ara de la Lady Gaga o de Woody Allen… com diu l’autor al principi, es tracta d’engegar el motor de la curiositat i posar-se a llegir.

El llibre ja us dic que entra molt bé, és divertit i fa passar la filo, com deia la Mary Poppins , “amb una cullerada de sucre”. Per exemple, el llibre és ple d’apartats (“Sabies que…?” i “Filosofades”) que són com joietes que després les dius amb la colla i et quedes amb tothom! A veure si no penseu que pot ser un bon tema de sobretaula comentar que “La creativitat es pot aprendre” d’una manera documentada?

Abans d’acabar, només em queda dir-vos que us recomano aquest llibre si us agrada Merlí i si us agrada pensar… I, parlant de pensar, una idea: hi he trobat molt poques referències a dones, en aquest llibre, i per això em pregunto… #onsónlesdones?

Potser les de la meva generació hi pensarem i canviarem el món! No us sembla una bona filosofia, no per trempar, sinó per ser felices?

Moltes gràcies pel teu escrit, Bibiana!!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Filosofia per trempar
Autor: Josep Ramon Casafont
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-664-2301-4
PVP: 16,90€

Share