nosaltresllegim.cat

Títol: L’última lliçó
Autor: Joan Solà
Editorial: Editorial Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-9787-681-0
Preu: 17€

En Lluís-Emili s’ha llegit L’última lliçó de Joan Solà i ens en fa la ressenya. Lliçons d’un mestre de Llengua i País.

Llegir L’última lliçó de Joan Solà m’ha deixat el cor encongit. Anit sentia la veu de Jordi Vendrell en un programa que recordava els deu anys de la seva mort. Avui m’he acabat el llibre de (o sobre) Joan Solà. Personatges ben diferents de professió però units per un fil de fidelitat al País i la llengua que, a mi, me’ls fa semblants.

No hi ha dret. Quan tants immorals semblen immortals anem perdent abans d’hora els que no s’haurien de morir.

Anem al llibre. Per començar haig de manifestar la sorpresa de trobar-me amb una barreja d’escrits, diguem-ne cívics, amb d’altres d’un contingut i forma tan tècnics que costen de pair per un lector interessat, i molt, per la llengua catalana com ara jo però molt lluny de l’erudició.

Admeto que no es poden destriar aquests dos vessants de la personalitat de Joan Solà. ¿Com parlaríeu de Pau Casals sense parlar de música? El problema és meu, però ha estat un greu problema, per mi, entrar en els capitols centrals dedicats a temes sintàctics.

Els cívics, en canvi, tot i que els coneixia per la difusió que van tenir als mitjans de comunicació amb els quals m’informava quan van ser publicats, m’han tornat a deixar esmaperdut.

El poema final, en canvi, el desconexia. ¡Que bo que és de fons i de forma!

I si us plau, llegiu el clam de Joan Solà per la seva (nostra) llengua i per la seva (nostra) dignitat política. Llegiu-lo i poseu fil a l’agulla.

I els miserables deixeu la misèria. Deixeu de llepar l’aspra mà que ens ha fermat des de tant temps al fang.
Arrisqueu-vos d’un cop a ser qui som.

Títol: Sense Espanya. Balanç econòmic de la independència
Autor: Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-9809-170-0
Preu: 18,50€

Sense Espanya, de Modest Guinjoan i Xavier Cuadras Morató, és un assaig escrit per dos economistes on s’analitzen quines podrien ser les possibles conseqüències econòmiques de la independència de Catalunya per al nostre país.

En cap moment s’explica quines serien les repercussions al mercat per a Espanya d’aquesta hipotètica independència, però sí que es tenen en compte possibles repercussions, sobretot -segons els autors- el més que probable boicot que s’exerciria des d’Espanya cap a Catalunya i els seus productes.

A més, els autors també expliquen quins serien els avantatges, com ara la desaparició del dèficit fiscal que arrossega Catalunya.

Al final de l’assaig, Guinjoan i Cuadras presenten diferents escenaris plausibles i en fan un balanç. I és que segons aquests dos economistes, en el cas d’un boicot econòmic salvatge, fins i tot Catalunya hi sortiria guanyant, sempre però, parlant del global del país, i no de les empreses en concret.

Aquest assaig, que està molt detallat i alhora és molt entenedor es llegeix molt bé. És divulgatiu i té la qualitat de no tenir un aire d’explicar les coses per criatures. Seriós però eficaç. Jo me l’he llegit en un parell de dies… i això no sempre passa amb un assaig!

Títol: 14 d’abril. Macià contra Companys
Autor: Toni Soler
Pàgines: 166
Editorial: Columna Edicions
Col·lecció: No ficció
ISBN: 978-84-664-1378-7
Preu: 17 €

Començo el comentari d’aquest llibre dient que llegint-lo he arribat a la conclusió de que hi ha llibres que m’agraden i m’interessen i d’altres com aquest que m’apassionen. I és que el seu contingut em va atrapar i apassionar tan sols començar-ne la lectura.

Toni Soler, nascut a Figueres, resident a Badalona i soci (com jo) de la Penya (Club Joventut de Badalona), club referent del bàsquet català, com va qualificar-lo l’expresident Pujol arran de proclamar-se primer campió català de la màxima competició europea de bàsquet, és més conegut per la seva tasca de director de programes televisius de gran èxit com els Polònia i Crackòvia que s’emeten a través de TV3, que per la seva faceta d’historiador i escriptor, és autor de llibres com Història de Catalunya (Modèstia a Part), L’última carta de Companys (una de les meves primeres col·laboracions en aquest blog) i Amb Llengua o Sense, un recull de les seves col·laboracions com a columnista de La Vanguardia que tenen com a nexe comú, la seva preocupació per l’estat de salut de la llengua catalana i els intents espanyols de sotmetre-la a un estat d’inferioritat en relació a l’hegemònica llengua espanyola.

El llibre està escrit amb molt de tremp i aconsegueix que el lector –si més no això és el que m’ha passat a mi- visualitzi les anades i vingudes dels històrics polítics catalans que van protagonitzar aquells convulsos dies del naixement de la Segona República Espanyola i de l’efímera República Catalana.

Jo substituiria en el títol del llibre l’adversatiu “contra” de Macià contra Companys, per la locució “enfront de” ja que el que fa és relatar la diferent visió que d’aquells fets tenien ambdós líders polítics.

També ens relata, amb lògica enyorança, com Catalunya va esdevenir un estat sobirà durant tres dies. Els que van del 14 al 17 d’abril de 1936, i com només l’ancestral sentit unitari dels polítics espanyols i la prudència –quasi por- i les desavinences dels líders polítics catalans van portar la nounada República de Catalunya a esdevenir un simple govern autònom, això sí, sota el nom medieval i ple de prestigi històric de Generalitat de Catalunya.

Recomano la lectura del llibre a tots els catalans i ciutadans de Catalunya amb sentit d’identitat nacional catalana o a tots aquells que simplement tinguin interès a ampliar els seus coneixements envers els fets que a partir del dia 12 d’abril de 1936 van portar al naixement d’un règim democràtic i d’il·lusió col·lectiva que només l’alçament militar del sanguinari general Franco va poder escapçar.

Títol: Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts.
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Editorial Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-9809-188-5
Preu: 5€

Vam rebre fa poc el llibre que recull la conferència Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts que va fer Jordi Pujol fa uns mesos, i li vam demanar a en Toni Aira, que en sap un munt de Comunicació i Política, que ens en fes una ressenya per al Nosaltres. Aquí la teniu:

Una recent enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) demostra que alguna cosa s’està movent a Catalunya. Més i tot, que alguna cosa s’ha estat movent en els últims anys al país. O millor dit, que molta gent s’ha estat movent en els últims temps respecte de l’eix ideològic que té en una punta el sobiranisme i en l’altra l’espanyolisme. I Jordi Pujol, un cop més, ha demostrat com exemplifica, malgrat el seu teòric enretirament, allò que s’entén per líder. Perquè ell, respecte de molts dels de la seva generació, el moviment l’ha començat força abans i apunta maneres d’arrossegar-hi molts altres.

Residuals o independents? Quan es trenquen els ponts (Pòrtic). De la conferència se n’ha fet llibre, i aquest paga molt la pena de llegir-lo i de guardar-lo perquè en un futur no gaire llunyà se’n podrà valorar més i millor el valor. Perquè d’aquí a no gaire, cada dia ho veig més clar, o serem residuals o serem independents. El comptador ha començat a córrer (molt). I el testimoni del president Pujol n’és una prova d’aquelles que el mític Sherlock Holmes sentenciaria com a concloents. “Elemental, estimat Watson”. Havia de passar, però poc que ens pensàvem que passés. Aquesta és la gran paradoxa que recull aquest breviari que es llegeix en minuts. Que s’endrapa en minuts. Però que necessita d’una digestió pausada.

Perquè Residuals o independents? és Jordi Pujol en estat pur… però com mai l’havíem vist i escoltat abans d’aquell moment, d’aquella conferència. Deien d’ell que quan governava era el rei de l’ambigüitat. El Bolívar català i el Bismark d’Espanya. Segons això tot ell era un oxímoron, una contradicció manifesta. Però com va dir Galileu en el seu dia, “eppur si mouve”. I es va moure. I va quedar per escrit. I si Pujol ho ha fet, quants altres no ho faran després d’ell, ja sigui per la inèrcia del moment històric o pel trencament de l’espiral del silenci que certs referents com Pujol estan fent possible? És el que té aquest petit gran llibre. Necessita d’un digestió pausada, que per a alguns serà del tot difícil i per a altres combustible renovador d’energies… i d’arguments de reforç.