Arxiu de la categoria: Narrativa

Dóna’t, d’Àngels Bassas

donatangelsbassasNosaltres, recordeu d’aquella noia primeta i bufona que sortia als mítics serials de TV3 com ara Nissaga de poder, Temps de silenci i El cor de la ciutat, entre d’altres? Aquella que també hem vist al Teatre Romea, al TNC o a la Sala Beckett? Doncs bé, aquesta noia s’ha fet gran en tots els sentits. Tan és així que a banda de la seva tasca interpretativa ha provat fortuna en el món de les lletres… I ho ha fet per la porta gran, quedant finalista del premi Josep Pla 2015, que no es poca cosa!!

En aquest debut de l’Àngels Bassas òbviament hi trobem un esquema purament teatral. Tot comença quan la María, la protagonista d’aquesta historia, surt de gira per les espanyes per fer una sèrie d’actuacions de l’obra que fa dies que assaja.

I arriba el moment en què es troba a Sevilla, còmodament instal·lada a la seva habitació i… i la María està tan neguitosa per una estrena imminent que no aconseguix adormir-se de cap manera. Per distreure’s decideix mirar d’amagat què passa a les altres habitacions -res dolent, fer una mica el xafarder i ja està…- però mirant i mirant, tot d’una s’adona que hi a algú que també l’observa a ella. Patapam! Ja hi som!! A partir d’aquí la trama està servida…

No serè jo que us aixafi la guitarra de què és el que passa amb la María i el desconegut. Només us puc avançar que se’l troba per tot arreu: Sevilla, Bilbao, Pamplona, Lleó, Àvila… Sap quines son les seves roses preferides i, en fi, també en sap molt de l’art d’estimar. Això és quelcom que la nostra estimada protagonista te ocasió de comprovar en les seves tòrrides carns.

Inspirant-se una mica en aquesta fornada de llibres de senyores ardents i senyors amb certa tendència al sadomasoquisme suau, la historia planeja i fa alguns girs inesperats pel món del sexe i els desitjos més prohibits.

Noies i Nosaltres, ja ho sabeu: la vida és plena a vessar d’amor en totes les seves variants! Dona, dóna’t!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dóna’t
Autor: Àngels Bassas Gironès
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-297-7509-9
Preu: 17€

Temps de llum, de Sílvia Tarragó Castrillón

temps-de-llum-silvia-tarragoBenvolguts Nosaltres,

Avui us presento un llibre per a nostàlgics. Per a aquells que ja tenen una certa edat i que hagin viscut o conegut de prop la Barcelona de després de la Guerra Civil. Però sobretot, aquells que van poder conèixer un espai curiós i emblemàtic de la ciutat comtal: l’Avinguda de la Llum. Un centre comercial soterrat al centre de Barcelona, entre els carrers Pelai, Balmes i Bergara, al costat mateix de la plaça de Catalunya.

I és que la Silvia Tarragó s’ha tret de la màniga una novel·la ambientada en aquest espai, un espai que per definició hauria de ser tancat, fosc però que es dibuixa com un escenari ple de vida, on els seus habitants, els comerciants de les botigues que es van obrir en aquestes galeries van veure i viure una part molt important de les seves vides.

La protagonista principal d’aquesta història és la Júlia, una joveneta que arriba a Barcelona per entrar a treballar en una casa del barri de Sarrià, la vivenda familiar d’un metge que aviat li ensenyarà a la Júlia que les classes socials estan marcades no només pels diners sino també pels costums -volguts i no volguts- entre els que pertanyen a un i altre estrat social.

A la Júlia l’acompanyaran un parell de noies que tenen relació directa amb l’Avinguda de la Llum, la Coral i la Rosita, filles d’un perfumista i d’un pastisser que obren negoci a les galeries. A totes elles, i a la resta de personatges que van apareixent els acompanyarem al llarg del temps que les galeries van restar obertes, entre el 1940 any que es van inaugurar i el 1990 any que van tancar definitivament. I és que cinquanta anys donen per molt: una postguerra controlada per una policia que feia i desfeia impunement, imposant el seu propi ordre i en ocasions deixant veure el pitjor dels comportaments possibles -abusos, tortures, enganys…-, però també persones lluitadores que, tot i que superades per les circumstàncies socials i polítiques aconseguien tirar endavant amb les seves vides. La Júlia, el Manel, la Coral o la Rosita són representacions d’aquestes persones que van haver de patir en primera persona els despropòsits d’un règim que va fer molt de mal.

L’antiga Avinguda de la Llum era un món a part, un espai que va viure els seus anys d’esplendor i que com altres escenaris de Barcelona va viure també una decadència que va acabar significant el seu tancament. A dia d’avui se’n pot reconèixer una part, encara, ocupada per una famosa cadena de perfumeries francesa, però també en un dels passadissos dels Ferrocarrils de la Generalitat per sota de la Plaça de Catalunya.

Si us endinseu en les pàgines d’aquesta història, no oblideu fer una última passejada per l’Avinguda de la Llum!

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: Temps de llum
Autor: Sílvia Tarragó Castrillón
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2086-0
Preu: 16€

Ha nevat sobre Yesterday, de Gabriel Janer Manila

ha-nevat-sobre-yesterdayDesprés d’una extensa obra literària Gabriel Janer Manila decideix obrir el calaix dels seus records evocant amb passió el món de la seva Mallorca preturística, la dels nens que han crescut a la grisa postguerra envoltats de testimonis del que foren els temps passats, la de l’eufòria dels anys de la República, la de la derrota i duríssim calvari dels vençuts -entre els quals, la seva família-… Nens que, tanmateix són feliços, juguen i sobreviuen.

Els records, exposats en un ordre aproximadament cronològic, però molt poc sistemàtic i ple de temes i personatges que deriven els uns dels altres, com en una narració oriental, comencen a mitjan segle XIX, amb els personatges coneguts per la tradició oral familiar, continuen amb els records recollits de boca del seu pare, de la seva mare i també de diverses tietes, veïns i veïnes d’Algaida, tots amb noms i cognoms, que ve a ser el particular Macondo de Janer, fins els anys seixanta dels Beatles. Ell mateix descriu en una bella metàfora com s’entrelliguen aquest enfilall d’històries:

Vaig sentir contar moltes històries, unes de riure, altres de por. Era com si descobrís la literatura, i no sabia que existia. Vaig tenir la fortuna de trobar bons narradors a prop meu, i a través dels seus relats -perquè articulaven la vida com qui teixeix un drap o el desteixeix- vaig recórrer certs paisatges humans inhabitables, escenaris que podien ser terrorífics, a vegades còmics, i absurds, i grotescs, gairebé sempre desolats. Amb la desolació que es parlava de la vida, i l’angoixa, i el desemparament, i la tristor encastades a la memòria. La tia Antonina tenia una faixa vella de color rosat. Quan necessitava una mica de fil, perquè havia de sargir una peça de roba -podia ser una camisa de jeure, una faldeta de les que portava sota la falda o un sac blanc per a la farina-, refent-ne amb l’agulla el teixit trencat, desteixia la faixa, lentament fins a aconseguir-ne un cabdell. Moltes vegades vaig enfilar-li l’agulla. Els ulls li fallaven. Cosia d’esma. La tia Antonina sabia que, a vegades, en contar-les, les històries tornen a desfer-se, i se’n treu un fil com el que extreia de la faixa

pg: 150-151

Tot un gran fris de personatges entranyables, pintorescos, cruels o desgraciats desfila per les planes del llibre, protagonistes d’un inacabable anecdotari puntuat per la presència insistent de la por i la repressió com a teló de fons.

Hi ha però el que, per a mi és la gran protagonista: la llengua.

Gabriel Janer estima la seva llengua, el català de Mallorca, amb una força gens dissimulada. Llegint aquest llibre tenim la sensació d’estar immersos en un torrent de paraules, expressions i modismes que no sé si encara són vius, però que hauran quedat rescatats per sempre més.

I encara una altra protagonista: l’olor.

Les olors que, amb el seu gran poder evocador transporten a Janer i a nosaltres, lectors, a gaudir de l’olor del pa calent acabat de sortir de la fleca de davant de casa, de les figues forneres que es preparaven per a l’hivern, de la terra mullada per les primeres pluges d’agost,…

Quan tingueu el llibre a les mans comprovareu que, només d’obrir-lo, en brollen les olors de la Mediterrània insular i la cançó de les paraules mallorquines.

Títol: Ha nevat sobre Yesterday
Autor: Gabriel Janer Manila
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-7588-617-6
Preu: 21€

Els ulls d’Al·là, de Joaquim Molina

elsullsdallaSi el món, fins i tot avui dia, fora de les nostres fronteres segueix sent un perfecte desconegut per a la majoria de nosaltres -tot i amb els mitjans de que disposem per anar amunt i avall-, imagineu-vos com devia ser per les ments inquietes del segle XIII, quan un petit desplaçament de pa sucat amb oli es convertia en una aventura en tota regla!

Enmig d’una trama de terribles intrigues polítiques on hi trobem l’odi africà de catalans i genovesos, la disputa entre els germans Pere d’Aragó i Jaume de Mallorca, la pugna per l’hegemonia mediterrània… apareix un personatge sinistre i sense escrúpols, en Sabastida, enviat a Mallorca des de Barcelona amb una missió secreta.

Es tracta, ni mes ni menys de trobar un mític tresor. Es tracta d’esbrinar on s’amaga el secret més ben guardat: Els ulls d’Al·là!

Nosaltres, aquest secret és una obra única, la feina d’un savi visionari. Un home que abans de sacrificar la seva pròpia vida, va deixar un llegat de valor inabastable, un mapa detallat de món: països, rius i muntanyes dels quals ningú té constància. Tot això, detallat al màxim amb unes il·lustracions que fan salivar els cobdiciosos. Per aquests mons de Déu hi ha or, pedres precioses i riqueses a l’abast de mà. Nomes s’hi ha d’anar i agafar el que es vulgui.

Aquí comença una aventura que deixarà dolor, tristesa i cadàvers al seu pas.

És una història digna de llegir perquè sap conjugar magistralment l’entreteniment amb el rigor històric i una posada en escena seriosa que, en cap moment, abusa de cap registre ximplet per enganxar el lector.

Tot i això, el lector queda enganxat perquè és un llibre que et fa aprendre i et distreu, i molt! Que més es pot demanar?

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: Els ulls d’Al·là
Autor: Joaquim Molina
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2086-0
Preu: 20€

La revolució que ara toca, de Pau Riba

larevolucioquearatocaPau Riba ja és un personatge del nostre imaginari col·lectiu. Des de les noies de porcellana, passant per la família literària, les actuacions a Canet amb una barreja de calçotets i pijama fins a ser l’avi de ple dret de l’escena musical catalana actual, Pau Riba ja ocupa un lloc molt concret al nostre cap.

En aquest llibre però, el cantautor surt de l’espectre habitual on el tenim posat de la mà de Francesc Miralles. Gràcies a les converses que recull Pòrtic en aquest La revolució que ara toca, descobrim un individu que es treu de sobre el paperot d’icona per reflexionar sobre el món on vivim i com creu que pot ser el nostre futur.

No deixa de ser curiós -i també molt interessant i molt d’agrair- el poder sentir i llegir algú tant interessant com Pau Riba i que fa molts anys que porta la llufa de ser el hippy oficial de Catalunya.

No deixa de ser curiós llegir a Pau Riba parlar sobre petroli i què creu que passarà quan hàgim esgotat el planeta, o la seva confiança i alhora mirada preventiva davant dels avenços tecnològics que ens afecten físicament o a nivell psicosocial. També hi trobem un autor que rebla el clau del que anomena “Timologia” -una etimologia més versàtil- i que ja va explicar al seu llibre Alol·laila, o que reflexiona sobre la crisi econòmica de la qual encara no hem acabat de sortir, de l’atur, del paper de les màquines en això que anomenem treball, i molt més.

Ideal pels fans de la màxima icona de la contracultura catalana. Gratament sorprenent per tots aquells que el tingueu només per un hippy. Pau Riba és més que un hippy: és el hippy. Però té més coses a dir que “pau al món”. A La revolució que ara toca us les explica totes.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La revolució que ara toca
Autor: Pau Riba
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9809-244-8
Preu: 18€

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonHe llegit les 500 pàgines d’aquest llibre d’una tirada. És absorbent i apassionant. Veig que està classificat com a “Novel·la negra i misteri/ Thriller literari”. I sí que ho és. Però mentre el llegia no se m’acudia que estava llegint un thriller sinó que em semblava estar submergit en l’aclariment d’uns fets reals a l’estil de llibres com A sang freda de Truman Capote  o Tor de Carles Porta.

Fiona Barton comença el llibre amb una explicació de què és i què l’ha mogut a escriure’l. Aquesta introducció, per ella mateixa, ens permet veure que som davant d’una escriptora/periodista de gran categoria. El currículum ens confirma la periodista. El llibre, el seu primer llibre, el seu tremp d’escriptora.

Ella mateixa acaba aquesta introducció posant-nos en antecedents amb el “de què va el llibre”:

En aquesta primera novel·la meva, la Jean explica les seves versions públiques i privades d’un marit adorat i d’un matrimoni feliç que es capgira de sobte quan una criatura desapareix i la policia i la premsa arriben al llindar de la seva porta.
– pg.8-9

Barton ens va desgranant els fets a través de 54 capítols encapçalats per noms genèrics dels tres personatges principals: LA VÍDUA (Jean), LA PERIODISTA (Kate) i L’INSPECTOR (Bob Sparke), que parlen en primera persona o tenen el focus posat a sobre. Cada capítol té la data en què està esdevenint l’acció. Comença alternant el 9 de Juny de 2010 i el 2 d’octubre de 2006. Progressivament les dates es van aproximant fins que, a la darrera part, sobrepassen el límit temporal inicial i acaben amb el desenllaç el 3 de juliol de 2010.

Dawn, LA MARE de la criatura desapareguda, té capítol propi poques vegades, i Glen, MARIT de la Jean, només en una ocasió.

Hi ha, a més, tota una galeria de personatges, algun d’ells ben important, que ens dibuixen un món de periodistes, policies, veïns del suburbi londinenc i integrants d’un món de xarxes socials amb ramificacions cap al “porno extrem”. Les relacions de parella amb masclisme paternalista, els conflictes ètics i professionals dels periodistes de la premsa groga, l’afany de notorietat, les frustracions per la falta de fills són el teló de fons d’aquest retall de societat.

A diferència de la novel·la negra escandinava, no trobem descripcions gore, ni de sang, ni de sexe, malgrat la qual cosa no parem de tenir una percepció claríssima de què està passant “fora de pla” i ho veiem a través dels ulls dels personatges.

Costa molt creure que no estem llegint una crònica amb persones reals sobre fets reals. No hi ha monstres maníacs inversemblants, ni situacions de risc afrontades per súperpolicies enginyosos. Tots són persones que podríem trobar pel carrer o ser nosaltres mateixos.

No us la perdeu i recomaneu-ne la lectura, com jo ho estic fent.

Segur que fareu amics.

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Secrets imperfectes, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

secretsimperfecteshjortrosenfeldtNosaltres, de nou sóc aquí fent-me una mica la sueca. Es veu que tinc tendència a llegir coses d’aquest país on passen coses diguem-ne… que fer-se el suec no es cap bicoca!

La cosa comença forta. Tenim el cadàver d’un adolescent, un nano de 16 anys que troben al bosc. Algú l’ha cosit a ganivetades i després li ha arrancat el cor.

A partir d’aquest moment, el cos de policia de Västeras es posa en marxa. Es crea un equip d’especialistes format per gent altament qualificada -cadascú en la seva tasca-, i comença la bogeria de buscar proves, indicis, possibles candidats, i la feina mes feixuga de totes: espantar la premsa sensacionalista, àvida de vendre diaris al preu que sigui.

La investigació no acaba d’arrancar, l’equip comença a desesperar-se, i és en aquest moment que en Sebastian Bergman fa una aparició triomfal.

Bergman, psicòleg criminal, ja havia ofert en el passat els seus serveis al cos de policia. Tot el que té d’intel·ligent, brillant i imprescindible, també ho té d’insuportable, repel·lent i toca-nassos. La sintonia entre ell i l’equip és nul·la. No hi ha bon rotllo. És mes, és un professional que posa a la gent dels nervis. Tot i això, el paio és tan bo en la seva feina, que toca tenir paciència i aguantar-lo.

Hauran de passar moltes coses, desfer el camí, tornar a començar, replantejar-se la situació des de zero un cop i un altre per veure que hi ha llum al final del túnel.

Tan en Hjorth com en Rosenfeldt són guionistes de cinema i televisió reconeguts al seu país, i certament, la novel·la té un ritme molt i molt cinematogràfic. Et fa badar, et fa patir, et despista i aconsegueix que cada cop més t’hi enganxis.

Si aquest parell segueixen amb la sèrie Bergman, amb mi ja hi poden comptar: en seré una fidel seguidora, sense cap dubte!

Títol: Secrets imperfectes
Autor: Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-2088-4
Preu: 19,90€

Els Güell, d’Andreu Farràs

els-guell-andreu-farrasBenvolguts Nosaltres,

No sé si us he explicat mai que això de la història és, en general, un dels meus temes preferits. Ja sigui per triar lectures o simplement pel fet de voler conèixer una mica més el com i el perquè hem arribat fins aquí. I sí, ara m’agrada molt, però a l’escola era una de les meves assignatures que més em costava… Qui m’ho havia de dir!

En fi, no ens desviem el tema. Tot això us ho explicava arrel de l’últim llibre que he llegit i del qual us parlaré una miqueta tot seguit. I és que aquest llibre d’Andreu Farràs Calatayud ve carregadíssim de les aventures i desventures d’una de les famílies més importants de Catalunya: els Güell.

Farràs ens endinsa en una investigació que, sens dubte, deu haver estat molt i molt interessant en on retrata els Güell més destacats que molts de nosaltres ja coneixem, com a mínim d’anomenada: l’Eusebi, en Joan o, ja més recent, en Carlos Güell, el personatge amb qui finalitza aquest repàs a la història, no només d’aquesta gran família, sinó també del nostre país.

Potser us passarà com a mi i tindreu més tirada a saber què va fer i com s’ho va fer el mecenes d’un dels arquitectes més reconeguts mundialment que ha donat aquesta terra, Antoni Gaudí. O potser us inclinareu més per conèixer d’on va sortir la immensa fortuna que aquests personatges van arribar a tenir i que van decidir dedicar -alguns- a mantenir i promoure la cultura, la indústria i l’art de Catalunya. Per descomptat que no us sorprendrà conèixer el paper de mecenes que Eusebi Güell va exercir en Gaudí, però potser sí que ho farà saber que aquest Güell va ser el fundador de la companyia Asland o que va fer grans esforços per tal de salvar Verdaguer del desnonament.

De famílies importants en tenim moltes a Catalunya. Si us interessa la seva història i voleu conèixer les intimitats bones -i les no tant bones, també- esteu d’enhorabona. Ara podreu fer-ho amb Els Güell.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els Güell
Autor: Andreu Farràs
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Biografies i Memòries
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7501-3
Preu: 20,90€

 

Tan senzill com fer-te un petó, de Blue Jeans

tansenzillcomferteunpetoAvui estrenem una nova lectora al Nosaltres! Es diu Susana i és molt i molt fan de la novel·la romàntica. Qui millor, doncs, per llegir el nou llibre de Francisco de Paula, conegut per tothom com a Blue Jeans?

Aquí teniu els seu escrit:

En Francisco de Paula Fernández, més conegut amb el pseudònim de Blue Jeans, ens presenta la segona part de la novel.la Tan senzill com tuitejar t’estimo, titulada Tan senzill com fer-te un petó.

En aquesta segona part de la novel·la, descobrim com el grup de estudiants de universitat que vam conèixer a la primera part s’enfronta a noves situacions. En aquesta segona part apareixen situacions paranormals, noves trames d’amor entre els estudiants del passadís 1b de la residència Benjamin Franklin, apareixen nous personatges que faran revolucionar alguns dels nois del passadís, apareixen dubtes amorosos, dubtes amb el futur,…

En aquesta segona part podrem descobrir moltes coses però també ens deixarà amb ganes de més! Un gust agredolç però que no decep en cap sentit.

Els estudiants del passadís 1b s’adonaran que no tot és com es pensaven, que les primeres aparences no sempre són les que conten, i que els sentiments canvien, com les persones. Que mai no es pot dir que d’aquesta aigua no en beuré, entre moltes altres coses.

No us podeu perdre aquesta segona part de la sèrie de Francisco de Paula. No us decebrà i us deixarà amb ganes de més. Si voleu descobrir què els passa i com s’ho passen aquest grup de nois i noies a la universitat, benvinguts a la continuació de Tan senzill com tuitejar t’estimo.

Susana, t’esperem més sovint!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Tan senzill com fer-te un petó
Autor: Francisco de Paula
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Jordi Boixadós Bisbal | Núria Parés Sellarés
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-2089-1
Preu: 18,90€

Els enemics silenciosos, de Mireia Llinàs

elsenemicssilenciososDe tant en tant hi ha llibres que et sorprenen. I Els enemics silenciosos és un d’aquests llibres. És una novel·la original i divertida. És un passeig en el temps, és un recull d’informació de coses que han passat al llarg de la història i és la crònica d’un assassinat. No està malament, oi?

La Nora Prim és una detectiu singular: és prima com una neula, li agrada beure més del que seria recomanable i les relacions familiars i amoroses… no les té en el seu millor moment. En resum: la Nora viu per la feina i poca cosa més.

La seva feina de detectiu té un plus a tenir en compte. I és que aquesta noia té la facultat de teletransportar-se en el temps. Pot viatjar al passat, això sí, sempre que al mig hagi hagut un cas d’assassinat, de sang o algun succés desgraciat. La Nora, palpant parets, pedres o finestres i amb una mica de concentració, tot d’una es planta a l’època i al moment on va succeir el crim que toca investigar. És per això que tot i les seves excentricitats, la tenen com una joia perquè la noia s’ho val.

En aquest cas, toca investigar què va passar amb la Dolores Rey, una prostituta de luxe que es relacionava amb un munt de gent important. La Dolores era molt guapa, molt generosa i tenia un gran cor. De fet, tothom se l’estimava però potser pecava d’innocent pel fet de no saber guardar prou bé informacions i secrets que havien de quedar entre les quatre parets d’una alcova.

Les males companyes, el bon cor i el mal cap, van fer que de la manera més injusta la Dolores morís assassinada. Però a mans de qui?

Aquest és el repte de la Nora, esbrinar què dimonis va passar una freda nit de 1949 amb la Dolores Rey. La Nora va amunt i avall en el temps i de la seva mà podem assistir a diversos moments de la nostra història: anem a la Monumental, passegem pel Passeig de Sant Joan i la Sagrada Família, entrem al Congrés dels Diputats el 23F i fem el vermut a la Barceloneta.

En tota aquesta investigació l’ajudarà el Pere Tauler, company de feina i amic generós, que sap estar a l’alçada de les circumstàncies de la seva estimada Nora.

Nosaltres, si voleu saber què va passar amb la Dolores Rey, aquí teniu l’oportunitat d’esbrinar-ho mentre passeu una estona amena a més no poder.

Títol: Els enemics silenciosos
Autor: Mireia Llinàs Ventura
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2041-9
Preu: 18€