Arxiu de la categoria: Narrativa

La vídua, de Fiona Barton

lavíduafionabartonAvui tenim el privilegi de que ens expliquin un llibre que encara no ha arribat a les llibreries però que promet ser una revelació! Un d’aquells que suscitarà aquella pregunta que ens anem fent entre nosaltres, els lectors, i que sona més o menys així: “i tu, ja l’has llegit?”

I qui millor que una editora per explicar-nos-el? Aquí teniu la Pema Maymó i La vídua, de Fiona Barton.

Tenir l’oportunitat de llegir un thriller abans que ningú és una sort, però haver de callar durant mesos, una condemna. Perquè tu vols explicar a tothom que aquell original que t’ha robat hores de son reflecteix a la perfecció una realitat que podria ser la del veí. Però que, d’altra banda, esperes que no ho sigui… Com diu l’autora a la presentació de la novel·la, “en els judicis importants —crims sonats i terribles que han omplert titulars— m’he trobat observant l’esposa de l’home que seu al banc dels acusats i preguntant-me què en sabia ella realment, o què en volia saber. Tu també la deus haver vist, a les notícies. Potser t’hi has de fixar bé, però hi és, dreta i en silenci darrere del seu home a les escales dels jutjats. Assenteix i li estreny el braç mentre ell proclama la seva innocència perquè creu en ell. Però què passa quan les càmeres pleguen veles i el món deixa d’observar?”. Només de llegir això, ja sabia que La vídua i jo teníem coses a explicar-nos…

La història de la Jean Taylor, la vídua del títol, s’enceta quan el seu marit mor i ella torna a convertir-se en el centre d’atenció pública. Anys enrere en Glen va ser acusat i absolt d’un crim terrible i, des de llavors, la sentència ha perseguit la parella. Ara que ell ja no hi és, tornen al cap de la seva vídua els successos que van amenaçar tot allò en què creia, la persecució de la periodista sensacionalista més descarnada, el setge de la policia, però també la temptació de ser lliure i deixar enrere el paper d’esposa perfecta.

Tots ens pensem que la gent és normal. ¿I si la normalitat és anar amagant sota l’estora els secrets del dia a dia fins que la muntanya de brossa ens sobrepassa? Però… i si fóssim capaços de mantenir el fems sota control? No us desvetllaré cap dels secrets de La vídua, però val la pena que entreu en la seva història per entendre com funcionen els mecanismes de les pors i la lleialtat, com ens poden manipular els mitjans de comunicació, com fa falta trobar culpables per no sentir-nos bruts i fracassats i com la Fiona Barton ha aconseguit que tot això es llegeixi d’una tirada inquietant perquè sents que podria estar succeint a la casa del costat. Domestic noir, en diuen. Quotidianitat terrible i més real del que ens imaginem, en diria jo.

Nosaltres, no ens sembla una exageració pensar que aquest llibre enganxarà a més d’un i més de dos de nosaltres. I com sempre, gaudirem de la lectura!

Comença a llegir els primers capítols de ‘La Vídua’
fent clic en aquest botó!!

El dia 1 de juny comença el “i tu, ja l’has llegit?”.

Títol: La vídua
Autor: Fiona Barton
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 496
ISBN: 978-84-664-2094-5
Preu: 19,50€

Una mare, d’Alejandro Palomas

unamarealejandropalomasFa unes quantes setmanes, aquí mateix vaig parlar-vos d’en Fer, en Rulfo, l’Amàlia i la resta de personatges que formaven l’univers d’Un gos, l’última novel·la d’Alejandro Palomas. Aleshores, us comentava que els fets que es narraven a Un gos succeïen uns quatre anys després dels que es narraven a Una mare, el llibre del qual us parlo avui.

És curiós llegir i parlar d’un llibre que es la primera part d’un altre, la veritat. És com si al cine algú hagués començat a rodar pel·lícules començant una història per la meitat i un temps després es decidís a explicar el perquè de tot plegat amb una sèrie de pel·lícules noves… (ah, espera! Que això ja ha passat en una galàxia molt i molt llunyana, oi?).

En qualsevol cas, aquesta nova lectura ha servit per refermar-me en el que ja vaig dir en el seu moment amb Un gos. Si voleu passar unes quantes hores en una muntanya russa d’emocions, compartint amb l’Amàlia, en Fer i la resta de la seva família una estona, no ho dubteu: comenceu amb Una mare i continueu amb Un gos, no us en penedireu.

Ens situem en una nit de Cap d’Any d’un any indefinit a la ciutat de Barcelona. L’Amàlia ha aconseguit reunir tota la seva família, els seus tres fills -en Fer, la Sílvia i l’Emma- i el seu germà Eduard, per passar junts l’última nit de l’any. Per a l’Amàlia aquest és un esdeveniment molt important, perquè amb els anys, reunir-los a tots s’ha convertit en una proesa: el seu germà viu a Lisboa, l’Emma en una casa rural a la muntanya i la Sílvia té una feina que l’obliga a viatjar constantment.

Aquest és el punt de partida d’aquesta narració familiar en què Alejandro Palomas, el seu autor, va desfilant mica en mica la història de cada un dels personatges que seuen a taula en una seqüència que va saltant pels records d’en Fer, la Sílvia i l’Emma, els fills de l’Amàlia que es converteixen en uns actors secundaris i principals al mateix temps perquè, tot i que són ells els implicats directes en les seves pròpies vides, en un moment donat deixen pas a l’autèntica protagonista, l’Amàlia, que quan cal exerceix de mare amb una força descomunal, però que també és capaç de desdoblar-se en una altra Amàlia, la que necessita evadir-se del paper que li ha tocat viure durant gairebé tota la vida, a l’ombra d’un pare i un marit que la van engolir fins a gairebé desaparèixer.

Abans us deia que aquest llibre és com una muntanya russa d’emocions. I és que al llarg de les seves pàgines he rigut, he plorat, m’he enrabiat, he sentit nostàlgia i ho he fet de forma molt i molt profunda. Perquè a través d’aquesta troupe de personatges, Alejandro Palomas és capaç de descriure la ràbia, el riure, la nostàlgia i els moments més tristos d’una manera que poques vegades he vist en altres narradors.

No puc fer res més que recomanar-vos aquesta lectura. És senzillament deliciosa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Una mare
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2028-0
Preu: 18,90€

La noia de la Pirelli, de Gemma Saura Barrera i Plàcid Garcia-Planas

lanoiadelapirelliAvui us parlaré d’un llibre que és història. La història de la Roser Ferran Gayet. I direu -com jo també vaig dir-, qui és la Roser Ferran Gayet? Doncs és la primera dona que va ocupar un càrrec important a la Pirelli. Els dels neumàtics, sí!

Anem per ordre: avui us presentem una biografia escrita per en Plàcid Garcia-Planas i na Gemma Saura, dos periodistes de la secció Internacional de La Vanguardia que el 2015 van publicar un article on s’explicava la història de la Roser. Aquell article s’ha convertit ara en el llibre que al Nosaltres llegim: La noia de la Pirelli.

I és que la història de la Roser és per publicar un llibre, perquè és una d’aquelles històries que déu n’hi do! D’aquelles en què el personatge, sense voler-ho, acaba convertint-se en protagonista i espectador de bona part de la pròpia història del seu país -una mena de Forrest Gump, vaja-.

Tot començaria pel desig del seu pare de ser tenor, tot i les seves escasses possibilitats d’aconseguir-ho. Però aquest anhel és el que els va portar a Itàlia, on la Roser va passar la seva infantesa i va poder conèixer -i viure- la Itàlia de Mussolini. Havent viscut a l’estranger, i un cop a Barcelona altra vegada, la Roser va aconseguir una feina de secretària a la Pirelli, fet que va canviar la seva vida, convertint-se, per un seguit d’errors i casualitats -i després també per mèrits propis- en una de les dirigents de la multinacional.

No us vull explicar gaire més perquè el llibre repassa any rere any la vida d’aquesta dona que, actualment, als seus cent anys acabats de fer, viu a Madrid. Una vida que ha vist els bombardejos de la Primera Guerra Mundial, la Segona República i també la Segona Guerra Mundial, com a simple ciutadana, però també com a refugiada al camp d’Argelers.

Una vida que resulta ser molt i molt interessant i que val molt la pena seguir entre la narració d’aquests dos periodistes -Garcia-Planas i Saura, bona feina!- i la pròpia veu de la Roser, que de tant en tant es fa sentir en primera persona.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La noia de la Pirelli
Autor: Gemma Saura Barrera i Plàcid Garcia-Planas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2066-2
Preu: 19,50€

El caçador de bruixes, de David Martí

elcacadordebruixesdavidmartiEn David Martí reprèn el tema de les bruixes com ja va fer temps enrere amb Les Bruixes d’Arnes.

En aquest cas, la història es centra en l’abominable figura d’en Joan Malet. En Malet, de ben petit, assisteix a l’espectacle de veure com pengen a son pare de la forca per assassí. El nano, que ja promet, no pot evitar somriure i alegrar-se quan veu a son pare mort. El cas és que en Joan Malet es queda orfe sent pràcticament un infant. Al principi la gent del poble mira d’ajudar-lo, donar-li una mica de menjar… en fi, no abandonar-lo a la seva sort. Però mica en mica tothom es va apartant d’aquell noi tan estrany, sinistre, gandul, desagraït,… En fi, una perla.

La fortuna o bé el destí volen que en Joan Malet suplanti la personalitat d’un nouvingut al poble. Li roba la identitat, els records i ja posats, també la feina. I així va fent amb la seva astúcia, els seus enganys i la seva innata destresa per fer el mal per allà on passa. Fins que troba una dona de qui s’enamora.

Aquí es on comença la seva obsessió per la bruixeria i sobretot per les dones que la practiquen.

Ell mateix s’anomena mestre Malet i es creu fermament convençut d’estar triat per Déu per fer neteja de les maldats d’aquestes dones. La seva obsessió i la quantitat d’injustícies que arriba a cometre arriben fins a les orelles de la Santa Inquisició. Ja té nassos que la Inquisició hagi de posar ordre als desments d’aquest home i cridar-lo a l’ordre!

És un llibre que es llegeix com si fos gairebé un conte. De por, això sí! I que un cop més ens fa tremolar al pensar en els episodis que els va tocar viure a unes dones que només volien viure en llibertat.

Títol: El caçador de bruixes
Autor: David Martí Martínez
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-297-7489-4
Preu: 19,50€

La vida i altres projectes impossibles, de Katarina Bivald

lavidaialtresprojectesimpossiblesUs heu trobat mai, després d’un sotrac, amb la necessitat exagerada de fer tot allò que sempre havíeu volgut fer però que mai us havíeu atrevit a fer? Sembla el títol d’una pel·lícula de Woody Allen però no ho és. És, simplement, la vida.

Perquè és exactament això: un bon dia, passa alguna cosa que ens desmunta els esquemes -partim peres amb la parella de tota la vida, perdem la feina o una persona molt estimada, ens trobem en un país nou,…- i l’única manera que trobem per sortir-nos-en és començar de nou i trencar amb el passat.

Doncs això és el que li passa a l’Anette, una dona al final de la trentena que veu com la seva filla de dinou anys marxa de casa per anar a la universitat. L’Anette és jove, però de més jove encara -i soltera-, va tenir la seva filla Emma i aquesta va omplir durant anys el seu món. El problema és que ara que ha marxat, el seu món s’ha encongit i no sap què fer del temps que li queda lliure. Els entesos anomenen aquest fenomen com el síndrome del niu buit.

Així que l’Anette, assessorada en converses al Fogonet d’Alcohol, el bar del poble on viu, decideix que ha de tirar endavant la seva vida sense l’Emma que tornarà al poble els caps de setmana -o això diu- i tornar a viure i fer tot allò que quan va quedar-se embarassada va quedar aparcat. Reconeguem-ho, ens ha passat a tots. Per un motiu o per un altre, hem deixat de fer coses “perquè ara no toca”.

La vida i altres projectes impossibles és la segona novel·la de la Katarina Bivald, a qui l’any passat vam conèixer per La llibreria dels finals feliços. Bivald ens torna a enganxar amb una història amable amb una dona com a protagonista que ha de superar un entrebanc a la seva vida. En aquest cas, l’Anette m’ha recordat en ocasions a la Bridget Jones, per aquella empenta i optimisme desbordant que les porta a trobar-se davant situacions esbojarrades. La Bridget la podem recordar saltant en paracaigudes i a l’Anette infiltrant-se en un grup de motoristes heavys o embarcant-se en l’organització del Dia de Skogahammar, que vindria a ser com posar-se al capdavant de l’organització de les Festes de Gràcia a Barcelona.

Com creieu que li anirà a l’Anette? Se’n sortirà? Aconseguirà enamorar-se bojament i es treurà el permís de conduir motos?

Ho haureu de descobrir al llarg d’aquesta novel·la anomenada La vida i altres projectes impossibles, que si una cosa destil·la és optimisme i bon rotllo.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La vida i altres projectes impossibles
Autor: Katarina Bivald
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Ivette Miravitllas
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-297-7482-5
Preu: 19,50€

Una veu de nit, d’Andrea Camilleri

camilleriunaveudenitEl nou Camilleri, amb l’inspector Montalbano i els seus fidels Catarella, Fazio i Augello (per rigorós ordre de fidelitat), comença amb l’inspector despertant d’un somni surrealista que acaba amb un pop gegantí mirant-se’l des de l’altra banda de la finestra.

Així d’entrada, Nosaltres, crec que es podria fer un recull amb els micro-contes que s’inventa Camilleri per començar les novel·les amb Montalbano despertant-se sobresaltat gairebé sempre per la telefonada de Catarella.

Un cop despert és conscient, per la trucada de Lívia, que és el seu aniversari: 58 anys. Com ja va passant des de ja fa unes quantes novel·les, això fa que el capfiqui l’idea de que s’està fent vell.

Però anem al llibre: de camí en cotxe cap a la comissaria, Montalbano té un incident amb un conductor que reacciona violentment a una picabaralla típica dels embussos de trànsit. L’afer desemboca amb el jove conductor retingut a les dependències policials. I resulta que és fill del president de la Diputació i membre destacat del partit en el govern.

Paral·lelament el director d’un important supermercat denuncia que s’ha produït el robatori de la recaptació del dia, que es trobava al calaix de la taula del seu despatx. La denúncia feta personalment al lloc dels fets acaba amb una acusació de maltracte i tortura psicològica al denunciant per part del policia que cobreix el cas Mimi Augello.

Els dos casos van evolucionant i es van complicant: el director del súper apareix penjat, l’amant del noi irascible és trobada brutalment esquarterada, un agent de seguretat privada desapareix i el troben executat amb un tret al clatell a l’estil mafiós… Els comanaments policials, els polítics, els jutges, tenen uns comportaments poc clars o decididament foscos i els mitjans de comunicació són utilitzats per interactuar amb els hipotètics delinqüents.

I la màfia! Tot i ser uns llibres tan sicilians, Camilleri tendeix en altres llibres a no donar molt de protagonisme a la màfia. Hi és, però com un teló de fons, una hipòtesi sempre present quan hi ha crims. Aquí, però, la màfia és central. No una màfia glamurosa i internacionalitzada a l’estil Padrino sinó un entramat de silencis i complicitats local, de món encara molt rural i recolzat en la tradició i la ignorància, amb dues famílies repartint-se el poder en un territori petit.

Les reflexions de Montalbano-Camilleri sobre la tèrbola relació entre poder polític i màfia valen molt la pena i no les trobareu en els capítols que han passat i segueixen passant a la tele, necessàriament escapçats i centrats en l’acció i la resolució dels casos.

És una molt, molt bona novel·la -per mi de les millors de la sèrie Montalbano- amb l’habitual afegitó de l’extraordinari treball del traductor Pau Vidal tornant a recrear en català el sicilià original, que es permet fins i tot l’Ús de frases fetes extretes d’un poema de J.V. Foix com “ho sap tothom i és profecia”.

Si sou amants de l’univers Montalbano no us la podeu perdre. I un suggeriment: si sabeu d’algú que encara no n’és fan, regaleu-li. Jo crec que el títol més adequat per iniciar-se en aquest vici és aquest.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf.

Títol: Una veu de nit
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-297-7488-7
PVP: 16€

Sempre els diners!, de Hans Magnus Enzensberger

sempreelsdinersHeu pensat mai que per entendre el que passa en el món dels diners ens aniria bé tenir a casa un professor d’economia i finances en horari 24×7? Perquè no ens enganyem, mira que n’és de difícil, a vegades, entendre per què passa el que passa des de fa uns anys, oi?

Nosaltres, els tres protagonistes d’aquesta història són ben afortunats! Tenen una tieta rica que, a part de tenir diners que li surten per les orelles, també és una entesa en com funciona aquest món i els pot anar resolent els dubtes que els van sorgint. I és que la tieta Felicitas és una mica estrafolària i com que està també una mica avorrida, decideix ajudar els seus nebots (la Felicitas -repetim nom-, la Fanny i el Fabian) explicant-los com d’estranya, divertida, complicada, però sobretot interessada i a vegades poc ètica pot arribar a ser l’Economia.

Un detall: us heu fixat que tots els noms comencen per F, com la paraula finances?

Hans Magnus Enzensberger es va donar a conèixer sobretot arrel de la publicació del llibre El dimoni dels nombres, i va servir per tal que molts joves veiessin les matemàtiques i els nombres des d’una perspectiva molt més amable que la que ens presenten els llibres d’aquesta matèria. A banda, Enzensberger és assagista, periodista i en ocasions també poeta.

Si encara teniu dubtes de com hem arribat a aquesta situació, agafeu aquest Sempre els diners! i deixeu que la tieta Felicitas us en faci cinc cèntims!! És tan divertida -i segur que molt més estrafolària- com una classe amb els professors Sala i Martin o Gay de Liébana, per posar un parell d’exemples.

I a tot això, sumeu-hi el grandíssim Javier Mariscal i les seves il·lustracions, que acompanyen el llibre!

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols del llibre en pdf.

Títol: Sempre els diners!
Autor: Hans Magnus Enzensberger
Il·lustracions: Javier Mariscal
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Carlota Gurt
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-297-7491-7
Preu: 16,90€

L’or blanc, d’Edmund de Waal

lorblancedmunddewaalEdmund de Waal és un ceramista anglès que ha aconseguit fama mundial en escriure un llibre –La llebre amb ulls d’ambre– explicant la història d’una col·lecció de netsukes, petits passadors japonesos que són peces de valor artístic, i que era també la història de la seva família.

Què és L’or blanc del títol del nou llibre? La porcellana.

I què és aquest llibre que us porto avui al Nosaltres? No és una novel·la. És moltes coses. Podríem dir que és un llibre de viatges en el temps i en l’espai refent la Ruta Blanca a què fa referència el títol original (The White Road).

És una història de la porcellana. Però escrita d’una manera personalíssima. S’inicia amb una seqüència històrica -la seva aparició a la Xina (Jingdezhen), la seva arribada a Europa, la seva “reinvenció” a Dresden, el descobriment dels grans jaciments d’argila a Cornualla,…- i es va mesclant amb la història de De Waal, quan l’autor es feia un fart de treballar fent “instal·lacions” per exposicions artístiques al Victòria & Albert Museum, a Cambridge o a Nova York.

Aquesta reconstrucció històrica està feta en forma d’un viatge, que el propi autor ha fet, pels llocs significatius de la història de la porcellana i per la documentació, els arxius i els museus que li han permès rememorar els fets i les persones que han tingut un paper en aquesta història. Des dels jesuïtes que van viatjar a la Xina, el Père d’Entrecolles que va ser el primer a estudiar la porcellana xinesa i la seva fabricació, passant per August el Gran de Saxònia, col·leccionista de tot i especialment de porcellana que ambicionava que en el seu regne es fabriqués un bé tan preuat.

També, l’emotiu testimoni de les memòries de Hans Landauer que es va salvar de morir al camp de concentració de Dachau gràcies a que va treballar en la fàbrica que Himmler va instal·lar per tal de fabricar una porcellana al servei del III Reich. I finalment, el testimoni dels pobres xinesos que van haver de destruir els antiquíssims motlles imperials i substituir-los pels que servien per fer per fer efigies de Mao.

Aquest viatge a través de la història de la porcellana és una mena de “Ruta de la Seda” i està ple de reflexions intercalades del ceramista que es forma, que treballa, i que es fa preguntes i reflexiona sobre la creació, tot posant-se sovint a la pell dels protagonistes que van treballar i lluitar per aconseguir fer aquest “or blanc”.

I d’entre les reflexions, les que es fa sobre el color blanc, amb els seus matisos:

Utilitzo tots els blancs consumats, intentats, consoladors, melancòlics, amenaçadors, espurnejants del meu viatge. Tots els blancs de Jingdezhen: “blanc com greix de moltó solidificat”, (…) “blanc de llet com un narcís”, (…) i “blanc com el fum”.
– p. 440

Si us ve de gust conèixer una mica la història de la porcellana i la dels homes que la van estimar i van lluitar per conèixer-la, i també us agrada llegir i sentir la veu d’una persona culta, que no enfarfega, i que té una concepció profundament humanista, aquest és el vostre llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’or blanc
Autor: Edmund de Waal
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Marc Rubió | Esther Roig Giménez
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-297-7498-6
Preu: 24€

El Nostre Sant Jordi

Hola a tots, Nosaltres!

Aquí teniu les fotos que hem fet durant la Diada d’enguany: el nostre Sant Jordi de 2016!!

Esperem que hàgiu gaudit d’aquest dia meravellós anant a la recerca de la firma dels vostres autors preferits i, sobretot, del vostre llibre de Sant Jordi.

 

L’última sortida, de Federico Axat

lultimasortidaBenvolguts Nosaltres,

Esteu disposats a perdre hores de son? A arriscar-vos a una ensopegada al carrer? Doncs no us ho penseu dues vegades, L’última sortida ha de ser la vostra tria per aquest Sant Jordi!

No us puc donar massa detalls perquè aquest és d’aquells llibres que comencen d’una manera, et pinten una situació i passa un terratrèmol pel mig que fa que tot i tots els personatges canviïn un munt de vegades al llarg de la novel·la. La gràcia està en que al final, tot i que la història es mou en el terreny pantanós de la psicosi, amb enganys i subterfugis, acaba sent un argument sòlid i consistent. I que mentrestant, pàgina a pàgina, només tens ganes d’anar avançant per veure com acaba!

El plantejament inicial és xocant, ja ho veureu: la història comença amb en Ted, un empresari d’èxit, que ha planificat fins a l’últim detall el seu suïcidi -així, tal com raja-. El que passa és que a l’últim moment, quan ja està a punt de disparar-se un tret al cap, un home comença a donar cops a la porta del seu despatx i l’insta a deixar per un altre moment la idea del suïcidi.

I no us dic gaire més. I no és que no en tingui ganes… però explicar-vos més coses seria com dir-vos que en Darth Vader és el pare d’aquell que ja sabeu i us aixafaria unes molt bones hores de lectura.

La faixa del llibre diu: “el millor thriller que llegiràs aquest any”. No sé si serà el millor però estic segura que sí que serà difícil de superar i que el proper escriptor que vulgui aconseguir enganxar els lectors d’aquesta manera s’ho haurà de treballar, i molt, perquè en Federico Axat, l’autor d’aquest trepidant thriller, ha aconseguit convèncer a un bon nombre d’editorials i fins i tot algun productor de Hollywood de que val la pena apostar fort per aquesta història.

I amb raó! Això enganxa de mala manera!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: L’última sortida
Autor: Federico Axat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2061-7
Preu: 19,50€