Marques que marquen, de Ramon Solsona

marquesquemarquenEn Ramon Solsona, al pròleg del llibre, ens proposa un joc que dóna molt la pista de què és i per què resulta tan atractiu aquest llibre.

Les marques delimiten franges generacionals senceres.
Fem una prova: què us suggereixen noms com Mirinda, Bultaco, Duralex, Rotring, Elgorriaga, Elena Francis, Dr. Martens, Juegos Reunidos, Gallina Blanca, Swatch, El Caserio, Biscúter, DDT, Barriguitas, Tumilet, Cinzano, Can Jorba, Mercromina, Vinçon, Calippo, Custo, Meccano, Norit, Varon Dandy, Mobylette, Bic Cristal, Ikea, Meyba, Cinexin, Nocilla, Famobil, Kelme, Nokia, Conguitos, Haribo…? Per les respostes, és fàcil endevinar la vostra edat.

Segurament podríem fer un joc semblant amb altres coses, com per exemple quines cançons canteu quan sou una colla de la mateixa “quinta”: Venid y vaamos todos/as; Quince, quince, años, años tiene mi amooor; En un pueblo de montaña….; Eran uno dos y tres los tres mosqueperros. En voleu una d’intergeneracional? Asturias, patria querida…

La lectura de Marques que marquen és un exercici divertit i estimulant que ens permet descobrir un munt de coses que no sabíem sobre l’origen d’aquestes paraules que, sense adonar-nos-en, han configurat una part important del nostre vocabulari.

I a més, segur que provoca unes ganes irrefrenables de fer com els inefables Dupond i Dupont afegint tot sovint un “Jo encara diria més!” de manera que si llegim amb una llibreteta al costat podem acabar manuscrivint un llibre gairebé tan llarg com el que ha confegit Ramon Solsona fet a base de les memòries personals de cada lector.

Si busqueu encaparrar-vos amb una història recaragolada i sanguinolenta del gènere negre, aquest no és el vostre llibre.

Però si voleu llegir amb un somriure una mica nostàlgic una crònica breu i ben escrita de la nostra petita història, fareu bé de llegir, d’una tirada o a petites dosis, aquesta curiosa història de les Marques que marquen.

I després, si voleu, podeu agafar una novel·la ben negra o un assaig ben saberut.

Ja m’ho sabreu dir.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Marques que marquen
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9809-347-6
Preu: 17€

Les aigües de l’eterna joventut, de Donna Leon

lesaiguesdeleternajoventutAmics, la Donna Leon, la gran dama de la novel·la negra aquest cop ens fa patir de valent amb aquest nou cas del comissari Brunetti i els seus companys de la Qüestura.

Tot comença amb un sopar a casa de la sogra d’en Brunetti, que cedeix el seu palauet a la seva íntima amiga, la comtessa Demetriana Lando-Continui. És una dona gran, rica i generosa que pateix per Venècia i la seva degradació a causa de les marees contínues de turistes i de la fugida massiva dels joves per no poder pagar els lloguers exorbitants que els hi demanen.

Per això el motiu d’aquests sopar, és reunir-se amb una sèrie de banquers, enginyers, dissenyadors i tota mena de personatges adients per tal de construir uns habitatges petits i accessibles perquè el jovent es quedi a Venècia enlloc de marxar a buscar fortuna fora de la ciutat. En Guido Brunetti, com és lògic, assisteix a aquest sopar en qualitat de convidat. El que no sap és que la Demetriana té un interès especial per parlar amb ell a causa d’un lamentable accident que es va produir ara fa quinze anys.

Els maldecaps de la dama se centren en la Manuela, la seva néta, una noia que després de caure al canal en circumstàncies poc clares, queda tocada per sempre més. Han passat molt anys però ella continua anclada en el passat. A dia d’avui, la Manuela té 30 anys però mentalment s’ha convertit en una nena petita.

A partir d’aquí, en Brunetti lluita per anar estirant els fils que li donin alguna pista sobre un tema tan poc definit i que a més ha passat fa una pila d’anys. A Les aigües de l’eterna joventut en Brunetti tornarà a comptar amb l’ajut de la sempre eficaç senyoreta Elettra, el fidel Vianello i la seva col·lega napolitana, Claudia Griffonni.

El que és evident és que la comtessa Demetriana té tota la raó del món al sospitar que la caiguda a l’aigua de la Manuela, una noia amb autèntic terror a l’aigua (que ja és mala sort vivint a Venècia), és molt estranya. En Brunetti i els seus col·laboradors aconseguiran arribar al quid de la qüestió i donar pau al esperit de la comtessa?

És sempre un plaer llegir la Donna Leon, Premi Pepe Carvalho d’enguany a la BCNegra 2016, i els seus personatges tan carregats d’humanitat, tan cultes, tan familiars, tan… venecians!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les aigües de l’eterna joventut
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-297-7490-0
Preu: 18,50€

Els enemics silenciosos, de Mireia Llinàs Ventura

elsenemicssilenciososNosaltres, com bé sabeu, si hi ha alguna cosa que ens agrada és llegir. Però també ens agrada saber què llegim, com llegim, i sobretot, a qui llegim. I de tant en tant tenim la sort de convèncer/enganyar algun autor o autora que acaba de publicar un llibre perquè ens l’expliqui per a tots Nosaltres.

Aquí teniu la Mireia Llinàs explicant-nos Els enemics silenciosos que acaba de publicar:

Aquesta novel·la està protagonitzada per la Nora Prim una agent de policia singular amb una capacitat única: la de viatjar en el temps. Treballa en una agència estatal inventada, el CIEC (Centre d’Investigació Estratègica de Catalunya), que és com una espècie de CIA catalana. Ella i el seu company, el Pere Tauler, s’encarreguen d’investigar casos que no es van resoldre en el passat i que per alguna raó al Govern els interessa rescatar-los. L’única persona que ho pot fer és la Nora Prim ja que no només analitza les conclusions de la policia de l’època sinó que pot tornar als llocs dels fets, interrogar els protagonistes del crim, etc.

En aquesta primera novel·la la Nora Prim investiga un dels casos més sonats de la postguerra catalana, l’assassinat de la prostituta Dolores Rey, nom que li he donat a la real Carmen Broto, que va morir en circumstàncies estranyes el gener de 1949. Tot el que envolta aquest crim tenia els ingredients perfectes per escriure una novel·la negra apassionant on es podien tocar (i denunciar) molts temes.

La noia es relacionava amb les elits de l’època i això va fer que la seva mort generés moltes llegendes. La van matar perquè sabia massa dels seus poderosos amants? Perquè era una delatora del règim i se la van carregar els anarquistes? Era una espia nazi i acabada la Segona Guerra Mundial ajudava a fugir excombatents? La Nora Prim s’immergeix una vegada i una altra en diferents moments, una excusa per també descobrir espais, esdeveniments i personatges mítics de la nostra Història però des de la perspectiva del present.

El que té d’interessant la Nora (a part de ser malparlada, sensible per dins i dura per fora, políticament incorrecte, etc.) és que l’espectador s’identifica amb ella, viatja amb ella i pensa com ella. Es sorprèn de com eren abans les coses i de com han canviat o, per contra, les que no han canviat gens. Si situés la història al 1949 perdria aquesta distància emocional des del present, que dóna molt de joc generant molta ironia i molta tensió, que em semblava absolutament interessant.

El cas de Carmen Broto fascina per tots els elements que l’envolten i jo l’he exprimit al màxim perquè el lector visqui una aventura emocionant, entri en la Barcelona gris de la posguerra i alhora, resolgui un dels crims més terribles de la nostra crònica negra.

Mireia, esperem que el llibre vagi molt bé i t’esperem més sovint al Nosaltresllegim si ens vol ressenyar més llibres!

Títol: Els enemics silenciosos
Autor: Mireia Llinàs Ventura
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2041-9
Preu: 18€

Dins el cor del mar, de Nathaniel Philbrick

dinselcordelmarAixò amics, no és un relat apassionant d’aventures, sinó la crònica d’una de les tragèdies més grans viscudes al mar.

La cosa comença l’any 1821, a l’illa de Nantucket, un lloc que deu el seu nom i la seva fortuna a la pesca indiscriminada del catxalot. Per a la família d’un balener el sistema de treball era molt dur: dos o tres anys d’absència per tres o quatre mesos a casa. Temps que els homes aprofitaven per prenyar les seves dones i després, tot seguit, desaparèixer un altre cop. Amb el homes tot aquest temps fora de casa, les dones no tenien altre remei que pujar la mainada totes soles i, a banda d’això, mirar de fer rutllar la resta de negocis de l’illa. En fi, tot plegat és una vida tirant a salvatge. Això sé, els calers els agradaven molt, i amb aquest sistema de treball se’n feien, i molts, de quartos!!

A principis de 1820, salpa del port de Nantucket  un balener, l’Essex, amb la tripulació formada per un total de 21 homes amb edats compreses entre els 14 i els 30 anys, tenint en compte la mitjana de vida d’avui en dia sembla com si no pogués ser possible, però sí que ho era, sí! Els primers mesos de navegació transcorren dins del que es considera normal: de tant en tant atrapen una balena, n’extreuen l’oli, aprofiten tot el que és aprofitable -que es pràcticament tot-, s’acostumen a la olor repugnant que desprèn aquesta operació… i, en fi, es van acostumant a la feina.

En contra del que pugui semblar, aquest tipus de mamífers al principi no eren especialment agressius, és a dir, o eren capaços de fugir o bé es deixaven capturar sense oposar gaire resistència. Però en un dia fatídic la fortuna no vol fer costat als tripulants de l’Essex: de cop i volta troben un exemplar d’aproximadament 28 metres de longitud, que només amb dos o tres cops de cua, aconsegueix fer que el balener, una embarcació dotada de tots els mitjans per resistir aquest embats, faci figa. Aquest catxalot, segons el relat, el testimoni dels mateixos supervivents, no és com els altres. És una bèstia dotada d’una qualitat quasi humana: una ràbia, un odi, una set de venjança impròpia dels de la seva espècie. El tripulants no tenen altre remei que encabir-se com bonament poden a les tres xalupes de reforç de què disposen i assistir impotents al naufragi de l’Essex.

Han de fer esforços titànics per atrevir-se a enfilar-se al balener abans no s’enfonsi del tot, i rescatar tot allò que sigui possible rescatar. Provisions, aigua, estris i cartes nàutiques… En fi, una mica de tot. Amb les tres xalupes absolutament plenes d’homes i de coses de tota mena, van veient com del seu balener ja no en queda res de res: ha desaparegut.

Els costa molt allunyar-se del lloc del naufragi, no veuen la manera de marxar d’allà. És com si l’estela del balener els hagués d’ajudar, com si continués sent per ells un port segur on trobar empar i protecció. Al final decideixen posar-se a remar amb les seves precàries embarcacions, ajudats només que pels seus braços i la divina providència.

És a partir d’aquest moment que comença el calvari de veritat d’aquest homes. Els tripulants de l’Essex estan a la deriva més de 90 dies. Amb una disciplina fèrria amb el repartiment d’aigua i galetes de pa sec, el homes són l’ombra del que eren. Tot és pell i òs, la llengua inflada per la sequedat, la gana que els fa embogir, els ulls vermells i ensorrats, el deliri… Arriba un moment en què els més febles o els més mal alimentats, comencen a morir, i els que queden vius, no tenen altre remei que prendre una decisió aterradora.

És un relat que fa patir, i molt!, no us vull enganyar… Però també et fa veure que cal valorar les coses bàsiques com obrir l’aixeta i que surti aigua, tenir gana i menjar qualsevol llaminadura, i arribar a casa i trobar la gent que mes t’estimes. Això no té preu. Si llegiu aquest magnífic relat, de ben segur que en algun moment davant d’una taula ben parada i plena de menjar i beure, pensareu en els mariners de l’Essex.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Dins el cor del mar
Autor: Nathaniel Philbrick
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Alexandre Gombau Armau
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-7588-552-0
Preu: 19,50€

Jardí a l’obaga, de Blanca Busquets

jardialobagaAbans de parlar d’aquest llibre, us he de dir que coneixia la Blanca Busquets per la seva carrera periodística i televisiva i poca cosa més. Sabia que havia publicat alguna novel·la -vuit i traduïdes a uns quants idiomes!- i he descobert que està fortament relacionada amb Cantonigròs. Tant, que és una de les fundadores del festival de música que es fa allí cada any -això últim m’ho ha dit la Viquipèdia-.

Aquesta vinculació a Cantonigròs és palesa a La nevada del cucut (2010) on Cantoni es converteix en la Carena, localització que torna a utilitzar a Jardí a l’obaga, la novel·la que ens ocupa. Aquí, ens parla de la visió oposada entre els que viuen al món rural i els que viuen a ciutat, entre la burgesia i la classe rural però ens explica, sobretot, una història de secrets teixits al voltant d’un jardí i del seu encarregat, l’Aniol.

La història de Jardí a l’obaga ens la narra el seu jardiner, un Aniol ja gran, envellit i vidu que durant la novel·la va fent memòria de què li ha passat a la vida. Les seves memòries les fa començar en la seva joventut quan, enamorat de la Mireia, una noia del poble a la qual no s’atreveix a confessar-li el seu amor, veu com l’oportunitat perduda serà aprofitada per l’Emili Torralba, un burgès estiuejant de Barcelona que s’enamora de la Mireia i s’hi casa. L’Emili i la Mireia aniran a viure a Barcelona però cada any, per Setmana Santa i durant l’estiu, passaran per la Carena. I aquí entra n’Aniol, que es converteix a petició dels Torralba en el masover que durant l’any cuidarà les terres dels senyors i viurà al mas, a l’altra banda del mur del jardí des d’on compartirà la vida amb ells i la seva família.

No us explico gaire més perquè val molt la pena que hi entreu vosaltres sols en aquesta història i que, a mesura que l’aneu llegint us feu amb els personatges. Sí que us diré que la novel·la està dividida en tres parts, cadascuna d’elles amb el nom d’un arbre: un desmai, un roser i un àlber. Cadascun d’aquests arbres són una part molt important del jardí dels Torralba i de l’Aniol, i al voltant de cadascun d’ells s’hi articulen els fets rellevants que als personatges que hi van apareixent els toca viure. I el més important de tot, al voltant del desmai, del roser i de l’àlber s’hi amaguen també els secrets dels Torralba, però també de l’Aniol i de les seves respectives famílies.

Us deixo un fragment de la novel·la,

Les quatre estacions, al nostre jardí a l’obaga, se succeïen canviant el decorat, que a l’estiu era una mena de casa verda ombrívola (…), a la tardor tot un joc de colors calents (…), a l’hivern un indret glaçat però il·luminat pel sol, (…) i a la primavera el verd intens que començava a despuntar per tot arreu.

i un extracte de l’entrevista que li van fer a la Blanca Busquets a El Punt Avui:

Un jardí es un lloc tancat, emmurallat i molt fosc on poden passar moltes coses. Jo volia introduir tot el que em passava pel cap, el que em vingués de gust, així que un lloc així era l’ideal per explicar secrets i per jugar amb el lector.

No puc fer res més que recomanar-vos que us endinseu en aquest jardí. Crec que us agradarà molt.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Jardí a l’obaga
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-601-5
Preu: 18,50€

Les veus del Liceu, de Xulio Ricardo Trigo

lesveusdelliceuUn dels protagonistes d’aquesta novel·la de Xulio Ricardo Trigo anomenada Les veus del Liceu és l’Eduard, un home que volia ser cantant d’òpera però que a causa d’una malaltia no va tenir altre remei que renunciar a una carrera prometedora. Ara es guanya la vida donant classes de cant al Liceu. L’Eduard no és un home ni gaire feliç ni gaire alegre… Veure la seva carrera estroncada li ha fet pols la vida, arrossega una mena de ressentiment i tristesa per allà on va que no li permet fer una vida social més o menys raonable.

La cosa canvia una mica quan coneix l’Anna. Aquesta noia és tartamuda i treballa netejant el Liceu. Mentre feineja la noia canta… i canta com els àngels!! Ella no és pas conscient del prodigi de la seva veu, és una noia solitària que viu en un pis al carrer Balmes que quan plega del Liceu es reuneix a Gràcia amb tres nois per fer teatre. I així van passant els dies fins que l’Eduard es decideix a donar un pas endavant i proposa a l’Anna de donar-li classes de cant d’una manera professional i seriosa.

Costa molt que aquests dos éssers tan singulars trobin l’equilibri just per posar-se d’acord. Però mica en mica la cosa sembla que va funcionant. L’Eduard viu amb la seva mare, una exdiva amb un passat que ningú, ni el seu propi fill, coneix. A la casa que comparteixen a Sant Andreu no hi ha retrats, ni cartes ni cap pista que reveli el passat artístic de la mare. Ara és una dona gran, malalta, melancòlica, que només te com a prova del seu passat el piano amo i senyor de la casa, i quatre cartells descolorits penjant a les parets. Això és tot. Tot això passa a Barcelona l’any 1993.

Paral·lelament, l’autor ens explica què passava a la Barcelona de 1860 quan la ciutat està dividida en dos bàndols enfrontats. Els croats, un grup de joves rics que defensen el Teatre Principal i els liceistes, que com és lògic defensaven el Liceu. Aquests croats son bastants indesitjables, son nens de famílies riques que dominen com ningú l’art de la vagància, els excessos etílics, el vagarejar pels carrers fins la matinada, i saben ben bé com dilapidar la fortuna que van fer els seus avis i els seus pares fins que comencen a notar que potser ja no són tant rics. Però això no s’ha de dir mai! S’ha de fer com si res i continuar sortint de casa ben repentinat i vestit, encara que al rebost només hi hagi teranyines.

L’Armand és un d’aquests croats. Un dia coneix la Glòria, una bona noia filla d’un hostaler i amiga dels liceistes. Amb això ja n’hi a prou per fer de les seves. Els amics de “la brometa” fan una juguesca que consisteix en seduir la noia, costi el que costi. Aquesta gràcia, tindrà conseqüències molt i molt grans per a tothom.

Terribles conseqüències que demostrarà que en un moment determinat, el passat pot tornar per rendir comptes amb el present…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les veus del Liceu
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1745-7
Preu: 19,50€

Bàrbara, d’Agustí Pons

barbaraagustiponsLlegir coses que han passat… la veritat, sempre fa una mica de respecte. Una novel·la és una novel·la, però si aquesta disposa d’elements autobiogràfics, vulguis o no la cosa canvia. Aquest és el cas de Bàrbara, l’obra que relata les vivències d’infantesa de l’autor.

La Bàrbara va néixer a Albalat, província de Terol, i va venir de molt jove a Barcelona a fer de minyona, mainadera i de tot el que fes falta a casa de l’Agustí Pons.

L’autor fa un exercici de sinceritat al parlar de coses que afecten el seu passat i el de la seva pròpia família. Parla dels avis, de la passió religiosa, de les tietes solteres que tenien una administració de loteria al carrer Ferran,… De com sortien al balcó a mirar les processons del Corpus i actes altres relacionats amb l’església i que eren motiu d’alegria per a tothom, perquè de coses per distreure’s n’hi havia ben poquetes….

L’Agustí Pons parla de la fàbrica de botons que el seu pare tenia al Poblenou, del caràcter d’aquest home, de que per més que si va esforçar al màxim, al final la fàbrica va fer fallida amb el conseqüent desgavell econòmic que això va suposar per una família nombrosa,… I a més, una família que portava un tren de vida (carboner, planxadora, cosidora, la pròpia Bàrbara) i un llarg etcètera de persones que anaven a amunt i avall i que no es podien permetre. Sortien més calers dels que entraven i això era motiu d’un mal rotllo permanent i d’un deteriorament de la vida del matrimoni i de la família en general.

El tema dels diners fa que al final la família hagi de renunciar als serveis de la Bàrbara perquè no li poden pagar el sou. Això és un petit cataclisme pels germans, que estan acostumats a aquesta dona petita, una mica rabassuda, enèrgica i alegre. La que els cuida quan estan malalts, la que els prepara el tiberi, la que els abriga, els porta al Parc Güell i a la Plaça Catalunya, al cinema i en definitiva, que està per la canalla i que, entre crits i calbots, fa que s’ho passin bé i sobretot que l’estimin.

Han de passar molt anys perquè l’autor es decideixi a retrobar la Bàrbara. El llibre comença a Albalat i allí comença a investigar. La fonda, el casal d’avis, antics parents…. Al principi sembla missió impossible però la perseverança i la tossuderia donen els seus fruits i al final la troba. I tant que la troba!!

Ara la Bàrbara es una velleta de cabells blancs que encara es capaç de mantenir el cap clar i una mirada que fa respecte.

Es un llibre seriós emotiu i que demostra que es cert que, quan menys t’ho esperes, tot el passat torna con una onada immensa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Bàrbara
Autor: Agustí Pons
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-593-3
Preu: 19€

Els ocells, de Víctor García Tur

elsocellsNosaltres, avui és un dia d’aquells que fan il·lusió! I és que tenim una lectora que se’ns estrena!! L’Anna Carreras arriba al Nosaltres amb un escrit sota el braç sobre -poca broma!- el Premi de Novel·la Marian Vayreda 2015.

Aquí teniu el seu escrit sobre Els ocells, de Víctor García Tur:

“Feien cara de nens de poble interior. Mala gent en potència.” – Víctor García Tur, Els ocells

Premi de novel·la Marian Vayreda 2015, Els ocells de l’escriptor, dissenyador gràfic –i ara ornitòleg– Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és la història de la torbadora desaparició dels ocells d’un poble petit, i de les conseqüències que aquest misteri provoca, d’entrada, a l’Observatori ornitològic del poble (“un observatori de rapinyaires necròfags”) i a qui hi treballa. La Virgínia Urpí, el seu company, en Bartók, i el gos Anubis fan mans i mànigues per descobrir quina pot ser la causa d’aquest daltabaix natural que pot comportar, entre coses molt més grosses, la pèrdua de turisme a les Moles.

En paral·lel, la Dafne, una traductora de Barcelona que s’acaba de separar de la seva parella i que té un nom “entre hel·lènic i estúpid”, arriba al poble de Sant Salvador, a la comarca recòndita de les Moles (la Mare, el Fillot, la Fillota i l’Esquerda), i va sovint al poble del costat, Querrassa, més gran però semblantment retrògrad. S’instal·la en un hostal per descansar uns dies i dedicar el temps a la traducció d’una novel·la francesa bastant avorrida. Els propietaris de l’hostal, la família Querol, també són els amos de la polleria. La Dafne coneix la mestressa comedianta Teresa, el seu fill Vador (amb qui té un flirt breu però apassionat), la Mercedes –una nena subnormal obsessionada amb la mort–, i la neboda punk i feminista de setze anys, la Judit. Òrfena de mare, la Dafne xoca amb les relacions familiars dels seus dispesers i, en general, amb els sistemes de comunicació dels habitants de Sant Salvador.

El poble prepara els seus dies de festa major. Però, de sobte, dos fets inesperats fan que l’Ajuntament dubti entre suspendre o prosseguir la celebració: d’una banda, cada dia algú omple el poble de consignes incendiàries contra el turisme i contra l’alcalde –grafits que titulen les parts en què està dividida la novel·la. De l’altra, la Reina d’Espanya ha mort d’accident sobtat. Passant de monarquies, la festa se celebra com cada any: la foguera de Sant Antoni i els garsots que espanten nens. El problema dels ocells, tanmateix, continua sense resoldre’s, i passa a ser preocupant a nivell de catàstrofe ecològica: “els necròfags són una de les eines que la natura empra per fer net i aconseguir la quadratura del cercle tròfic”.

Víctor García Tur cuida els secundaris: els fa fer l’orni, tenen la pell de gallina, resten muts i a la gàbia, s’esparveren, grallen. El conductor que els porta a l’institut (Perecamps), el fastigós vell verd de les caderneres (Cary Grant), el resistent que no havia venut cap propietat (senyor Benito), la propietària del forn i catequista del poble (senyora Marmanyé), la propietària de l’altre hostal del poble (Cinta de Ca la Cinta), l’avi exhibicionista que atén a l’estanc de Querrassa i passa el dia al bar (Josep Maria), la nena de la bicicleta rosa, la néta de l’alcalde Moisès, les germanes Brugués convertides en telesèrie de TV3. Un cor de personatges que fa les delícies del lector amb ganes de passar-ho bé a tots nivells.

Els ocells reflexiona sobre l’assalt que sofreixen els pobles per part dels Barcelonins àvids de natura (“des del poble podien apreciar la roba fluor de les figures aferrades a la roca”), un turisme maldestre empeltat de pijos hipocondríacs que a banda de no entendre les tradicions locals, estan a anys llum d’adaptar-se a la vida rural i d’empatitzar amb la franquesa de la seva gent: “La Dafne desconeixia si allò era cosa de subnormals o de gent de poble confiada”.

A través d’un humor de tots els colors (del groc al negre, del verd al lila), Víctor García Tur edifica un diccionari rural nascut en un món perdut de paraules: un pou de saber local fet de mots ben vius. La filigrana estilística de la novel·la –farcida de reflexions metalingüístiques sublims i de poètica sobre la traducció– apropa Els ocells a la bellesa lèxica de les novel·les modernistes de Víctor Català. La natura és sàvia i l’autor treu matrícula d’honor en ciència, llengua, filosofia, antropologia, geografia i biologia.

Una joia per començar l’any.

L’Anna Carreras i Aubets és escriptora i crítica literària. Torna aviat, Anna! Nosaltres t’esperem!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els ocells
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Marian Vayreda 2015
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-37-5
Preu: 18,50€

Els cosacs, de Lev Tolstoi

elscosacsTothom coneix Tolstói, si més no de nom: Guerra i Pau, Anna Karenina, potser Sonata a Kreutzer…, però què és Els cosacs?

Per començar, una obra primerenca escrita per un home ja madur, de 35 anys, que ha tingut una colla de vivències tant al món de l’alta societat moscovita com a racons de l’imperi com el mosaic d’ètnies i paisatges que és el Caucas.

Tolstói, que havia començat escrivint llibres per a l’ensenyament amb una concepció de la literatura com a arma social, escriu aquesta novel·la en la que un jove aristòcrata, Olenin, decideix abandonar el seu món de disbauxa constant i deutes, enrolant-se a l’exèrcit rus destacat als territoris fronterers del Caucas.

Un cop arribat, després del llarguíssim recorregut travessant l’estepa inacabable, topa literalment amb una realitat que sobrepassa moltíssim allò que imaginava: les imponents muntanyes sempre nevades per començar i uns pobles que tenen costums, tradicions i llengües desconegudes i inesperades. Aquest xoc marca el començament del qual ara se sol anomenar un viatge iniciàtic; viatge principalment interior, que li fa descobrir que la felicitat rau en la recerca de la felicitat dels altres. Tot això impregnat d’una fascinació panteista per la natura i les persones que en formen part.

És molt interessant anar constatant les contradiccions de Tolstói amb ulls de segle XXI: radicalment igualitarista però instal·lat en una divisió de classes insuperable que acaba impossibilitant resoldre el seu enamorament; humanitarista: defensor de la dignitat de les persones, enemics inclosos, i de la repugnància davant del fet de matar algun home i participant sense gaires manies en una expedició que extermina tot el contingent enemic atrapat en una emboscada; o altres contradiccions menors, com ara que fuig dels deutes i un cop instal·lat a la societat dels cosacs va rebent diners per correu que li permeten una despesa il·limitada. I no cal que parlem dels rols de gènere perfectament definits i indiscutits. Per cert, el molt subtil erotisme que emanen les repetides descripcions de Maranka -que és contemplada àvidament per Olenin (i per Tolstói) des d’una repressió sublimada fins al final de la novel·la, que no desvelarem- considero que per si sols mereixen la lectura d’Els cosacs.

Potser aquestes contradiccions formen part de l’encant d’aquesta obra que és una novel·la d’amors i aventures, un document etnogràfic de primera magnitud sobre els pobles caucàsics: cosacs principalment, però també txetens abreks, tàrtars, nogais i aüls. I un testimoni de l’efervescència del món interior de l’home que al cap de quatre anys publicaria una de les obres cabdals de la Literatura: Guerra i Pau.

A qui recomano aquest llibre? Als que vulguin explorar l’ànima humana quan queda exposada a un entorn natural gairebé verge, amb els ulls d’un pensador tan fonamental com Tolstói. Als interessats a saber quines són les arrels dels pobles que surten als diaris quan es parla del conflicte de Txetxènia. I especialment a qui els agradi una història ben explicada, amb personatges (Olenin, Ieroixka, Maranka, Lukaixka,…) molt ben caracteritzats i una trama interessant amb un cert component de suspens.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els Cosacs
Autor: Liev N. Tolstói
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Francesc Permanyer Netto
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-590-2
Preu: 18,50€

After. Abans d’ella (Sèrie After 0), d’Anna Todd

after0abansdellaLa Teodora, la nostra lectora més joveneta (tot just li acaben de donar el carnet jove!), ha deixat de banda una estona el Snapchat per llegir-se en un tres i no res un llibre dels que van buscats de debò… La Teodora torna al Nosaltres amb un “d’on ve tot això”: el capítol zero de la sèrie After, tot un fenomen mundial.

Aquí la teniu!

After 0. Abans d’ella, el primer de la saga, és el principi de la història que ha conquerit a milions d’afterianes a tot el món. És el naixement d’una llarga i magnífica història escrita per Anna Tood, que s’ha convertit en un fenomen mundial i que aviat arribarà a la gran pantalla.

En aquesta novel·la, explica la història d’en Hardin, el prototip de noi fort i sense sentiments, que amb les dures lliçons que li ha donat el seu propi passat ha après que l’única persona que ha d’estimar és a ell mateix, i que qualsevol relació que tingui, incloent la que té amb la seva família, no ha d’anar més enllà de la cordialitat. A en Hardin no li interessa ni tan sols ell mateix, però tot això que pensa canvia quan fa una aposta, que en un principi sembla ser únicament estúpida i insignificant, amb en Zac, un company de la universitat. Consisteix en què ambdós han d’intentar seduir i aconseguir enrotllar-se amb la Tessa, la noia nova. Una noia que sembla tenir tota la vida planificada, una noia completament oposada a en Hardin… Però sabeu allò que diuen, que són les persones més diferents les que més s’atrauen?

Les coses no van com en Hardin s’esperava. Ell tenia clar que seria un pim-pam, que s’enrotllaria amb la Tessa ràpidament, com ha fet amb moltes altres noies abans, i que guanyaria l’aposta, però comença a sentir coses que no havia experimentat mai. Un sentiment apagat, tapat amb pols i amagat en un racó del seu cor desperta; un sentiment que mai havia pogut experimentar i que nosaltres anomenem amor.

En aquell moment en Hardin s’oblida de l’aposta, no li importa en absolut guanyar-la, vol conquerir en cos i ànima la Tessa, vol fer-la seva i de ningú més perquè abans d’ella hi havia el buit: abans d’ella no sabia què era la felicitat o la plenitud. A mesura que la va coneixent, s’adona que ella és massa bona per ell i viu amb la por de que ella se n’adoni i amb l’esperança de que no ho faci.

La Tessa el canvia del tot i li agrada la persona que és quan està amb ella. A tot això… qui guanyarà l’aposta? Serà possible conquerir la Tessa malgrat el seu caràcter?  Serà capaç en Hardin d’expressar-li els seus sentiments? Fins on arribaran tenint en compte que ella té parella i que en Hardin faria qualsevol cosa per ella?

Torna aviat, Teodora! Et volem més sovint al Nosaltres!

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: After. Abans d’ella (Sèrie After 0)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-2030-3
Preu: 17,90€