Arxiu de la categoria: Narrativa

Puresa (Purity), de Jonathan Franzen

puresajonathanfranzenPurity és el nom de la protagonista de la darrera obra de Jonathan Franzen, però també el títol de la pròpia novel·la, que en català Empúries ha traduït com a Puresa (Purity); això sí, respectant entre parèntesi el nom original, perquè el lector pugui veure ja des del primer moment que no es tracta només un d’aquells noms abstractes que tant agraden a l’autor de Llibertat, sinó també del nom d’un personatge.

També respecte a altres obres, més enllà del títol evocador, Franzen ho ha tornat a fer: una obra d’art! Perquè una obra d’art ha de motivar internament una mica de neguit, oi? Ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos mentre mirem pels ulls que ha posat per a nosaltres l’artista i pensar “ai, sí!”…

Jo la vaig començar a llegir tan bon punt es va publicar i l’he acabada no fa pas massa, així que, en el camí a través d’aquestes mervelloses 773 pàgines, he tingut temps, a més, d’escoltar la ràdio, llegir diaris, fer sobretaules de Nadal… i he reflexionat sobre aquesta “puresa” que de vegades a la novel·la semblava una mica desbocada però que, ben pensat, potser es quedava curta. Perquè la Pip, que és com es fa dir la Purity, es creua amb una pila de personatges, començant per sa mare, que són d’una puresa pristina. D’aquells que, com que romanen en el seu propi temple -encara que sigui de maons-, no han tingut massa ocasió de contaminar-se. Però, ai las!, de vegades la realitat pren forma de torrent i els qui s’hi movien sense ni tocar a terra acaben ben enllotats…

Tant tu com jo ens dediquem a dir la veritat, però el més radical dels dos sóc jo. Jo tinc els pebrots de mirar-te als ulls i dir-te que la teva manera de dir veritats és inferior a la meva. Però tu agrades més. Pots ser la cara amable i pública de la veritat.

En fi, ja ho veieu, en Franzen ens torna a neguitejar… que el 2016 ens agafi confessats i llegits!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Puresa (Purity)
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-16367-24-5
Preu: 24€

Llibre de les bèsties (il·lustrat), de Ramon Llull

elllibredelesbestiesSi fem la ressenya d’un llibre que descriu les conspiracions per emparar-se del poder, mirant de situar el candidat d’una facció com a rei; d’un personatge que, amb astúcia i aprofitant les febleses dels que són més forts, intriga per tal de configurar el Consell reial al seu gust i d’afavorir el seu interès; si assistim a una lluita final quan es descobreix tota la trama, podrem pensar que el llibre aprofita l’actual moment polític o que es tracta d’una obra de Shakespeare o d’un film de Kurosawa.

Doncs resulta que d’això va una de les obres literàries més antigues escrites en català per l’home que va morir, ara fa la xifra rodona de 700 anys: Ramon Llull.

Escrit en forma de faula, gènere popular a la seva època i prenent temes de Le roman de Renart i el Kalila wa Dimna (procedent del clàssic sànscrit Panchatantra), fa una denúncia de les intrigues i maquinacions d’una cort del seu temps, amb comportaments que considera poc exemplars per a un cavaller cristià.

Res de nou, oi?

Aquesta acuradíssima edició del Llibre de les bèsties ens permet llegir a la pàgina de la dreta, en una versió arcaïtzant però fàcilment comprensible, el que ens diu el text original que figura a la pàgina de l’esquerra (amb tinta lleugeríssimament més pàl·lida; no us penséssiu, com em va passar a mi en començar, que el llibre era defectuós).

Una extensa sèrie d’il·lustracions (dibuixos i aquarel·les), obra de Perico Pastor, fan que el llibre tingui un gran interès afegit. La versió de Miquel Desclot, impecable com sempre.

A El PuntTV van passar una entrevista d’Eduard Berraondo a quatre mans amb Desclot i Pastor que dóna informació molt interessant sobre les característiques de la versió i de les il·lustracions.

Un llibre preciós en i per tots els sentits.

Títol: Llibre de les bèsties (il·lustrat)
Autor: Ramon Llull
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-584-1
Preu: 22€

A la cara, d’Albert Om i Alex Gallego

alacaraL’Albert Om i l’Alex Gallego porten temps i temps fent-nos un bon favor. I aquest favor no és altre que “regalar-nos contraportades”. Això ja ho fan la Sanchís, l’Amela i l’altre, direu… si, si. Ells també ho fan i ho fan cada dia, però aquells fan entrevistes i aquests fan perfils lligats a l’actualitat. I els fan per duplicat.

I és que després que l’Albert Om superés ser el cosí de Taradell i passés a ser el convidat, després d’haver passat per l’hora del pati, molts el vam descobrir escrivint i descrivint personatges del nostre dia a dia, o com a mínim, del nostre moment mediàtic amb un to més reposat. Però ep! Que sigui més reposat no vol dir que no sigui punyent! Com bé diu l’ara exdirector de l’Ara Carles Capdevila al pròleg del A la cara que publica Columna, «L’Albert Om et dibuixa amb precisió, lletra a lletra. L’Alex Gallego et descriu traç a traç, fent bona l’expressió que per la cara pagues. Si t’agafen per banda i banda, l’Albert i l’Alex (…) quedaràs ben retratat».

Dels dibuixos de l’Alex Gallego no us n’he de dir gaire res, oi? Són absolutament deliciosos. Aconsegueixen captar amb subtilesa i audàcia els personatges de manera que les paraules de l’Albert Om acaben tenint un punt… de color lleugerament diferent als textos que acabem llegint gràcies a l’Alex Gallego els seus retrats. Mare meva, quina enveja ens provoca aquesta mena de gent a tots els que no sabem dibuixar!

Doncs aquí els teniu. Una recopilació dels millors retratats que ens han ofert l’Albert i l’Alex des que són al diari Ara. L’edició, cuidada i molt xula, repassa a quatre mans, en petits textos i grans dibuixos, un munt de personatges de tota mena que van des de l’Ester Quintana i el Loquillo, fins l’Aznar, el Floquet de neu i el Julio Iglesias, passant per l’Ada Colau i l’Artur Mas.

Segur que aquest dissabte ens trobarem amb el Molt Honorable Puigdemont al diari. I segur que el trobarem en una segona entrega d’aquest ‘A la cara’. Nosaltres, no es pot tenir tot! Però en aquest petit llibre els teniu a quasi tots…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: A la cara. Retrats que ens retraten
Autor: Albert Om | Alex Gallego Bruguera
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-664-2029-7
Preu: 14€

Aquell d’allà no sóc jo, de Pau Escribano

aquelldallanosocjoFeia molt i molt de temps que no llegia un llibre de ciència-ficció d’aquells de tota la vida. I ves per on, amb aquest exemplar del Pau m’he tret el cuc que feia temps que em rosegava.

Per aquells de Nosaltres que no el coneixeu, en Pau Escribano és un jove nascut a Vilanova i la Geltrú, llicenciat en Comunicació Audiovisual. El noi ha desenvolupat la seva carrera a la televisió fent de guionista a programes com ara Polònia, Crackòvia o bé dirigint al teatre La família irreal. Explico tot això perquè us feu a la idea que el llibre, òbviament, per més de ciència-ficció que sigui, no està exempt d’un sentit de l’humor d’aquells que et fan dir “sí senyor!!”.

Bé, anem al tema!! Resulta que en Marc, antic pilot i actualment a l’atur, viu en una Barcelona que no té res a veure amb la que coneixem actualment. El canvi climàtic, amb els anys, ha anat fent de les seves i ara la gent viu en una Barcelona pràcticament inundada. Els taxis, son llanxes aquàtiques, la torre Agbar, s’ha convertit en una icona només per a guiris que van a visitar-la en una embarcació perquè ja no s’hi pot arribar a peu. Els avions han passat a la història perquè ara el que funciona de veritat… és la teletransportació!

Això és un invent de la World Teleport Company presidida per un sonat anomenat Albert Grey. Aparentment tot és molt xulo per la senzilla raó de que ara ets aquí i a l’instant ets a Nova York. Només té un petit (gran!) defecte… però no us l’explicarem. Així serà més grossa la sorpresa que us emportareu quan ho descobriu llegint el llibre del Pau Escribano!!

En Marc, a tot això de la teletransportació, li té pànic. Ell, que és un home d’avions, tot això no ho veu gens clar. Però si vol veure la seva filla Carla s’haurà d’armar de valor. A partir d’aquí, les peripècies que li passen són moltes i de tots colors.

El més fort de tot això és que mentre jo estava llegint aquest tractat futurista que em feia al·lucinar va sortir a El Periódico, el dia 24 de novembre a primera plana, el següent titular: “JA NO ÉS FICCIÓ. Els experts adverteixen de que el canvi climàtic inundarà la costa catalana al 2100 si no és prenen mesures”. Què? Què me’n dieu d’això? Mare meva, quina por!! Així que ja ho sabeu: primer llegiu aquest llibre i després apreneu a nadar, que la cosa pinta molt i molt humida!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Aquell d’allà no sóc jo
Autor: Pau Escribano
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-664-1991-8
Preu: 18€

La vident de la lluna plena, d’Isabel del Río

lavidentdelallunaplenaNosaltres, quants de vosaltres -i digueu la veritat- heu tingut algun cop a la vida ganes de que algú os predigui el futur? Quants no heu sentit la necessitat imperiosa de saber,  si es que això es possible, què dimonis passarà demà, o la setmana vinent, o d’aquí a tres quarts d’hora?

Jo, que sempre me les he donat de descreguda, no tinc altre remei que reconèixer que sóc la primera en haver d’admetre que allò que diuen de les bruixes que “haberlas hailas”, deu tenir el seu puntet de veritat, oi?

Si llegiu aquesta història encara quedareu més convençuts que tot aquest món, tot i que requereix cert posicionament mental, no deixa d’estar fonamentat en quelcom tan real com les constel·lacions, el sol, la lluna… és a dir, es basa amb principis ben terrenals… o celestials, segons es miri. La història de què parlem afecta a la Laia, una metgessa de l’Hospital de Sant Pau, de 32 anys, que acaba de perdre a la mare i que està feta pols.

No hi ha feina més ingrata que la de remenar els records d’una persona propera i estimada que ja no és amb nosaltres. I això és el que està fent ara la Laia a casa sa mare: remenar roba, vestits de flors que porten records d’infantesa, retrats, cartes i postals de vacances acabades ja fa molts de temps… Remenant i posant ordre, al damunt d’un armari troba una vella caixa atrotinada que en obrir-la és com una detonació a la vida d’aquesta bona noia. A dins, entre monedes antigues, entrades de cinema o de teatre i diverses andròmines, hi troba una carta del tarot juntament amb l’últim missatge de la mare, l’última recomanació, l’última prova d’amor.

El que passa és que el contingut d’aquesta missiva és tan enigmàtica, tan encriptada que la Laia no entén res de res. Potser per això, enlloc de llençar la tovallola es llença de cap a esbrinar el com i el perquè de tant misteri. La Laia ve d’una família ben singular: els seus avis, el seu oncle, la seva mare… tots tenen a veure amb el món màgic i espiritual que envolta llegir la bonaventura, conèixer el significat de les cartes del tarot i què volen dir els símbols dels arcans.

La carta que troba dins la caixa de sobre l’armari es la primera d’una llarga llista. Anirà rebent de les formes mes enigmàtiques que us pugueu arribar a imaginar totes les cartes que conformen la baralla. Cada carta porta al darrere un missatge, una mena de pista o d’explicació que la Laia haurà d’anar seguint per tal d’esbrinar quin antic secret amaga la seva família, i sobre tot, quin es el futur que te assignat.

Nosaltres, la cosa té el seu misteri! Fins i tot la seva vida corre perill… però ja se sap: quan tens els astres a favor teu… et pot tocar la grossa!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La vident de la lluna plena
Autor: Isabel del Río
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1957-4
Preu: 18€

Aquí teniu la playlist del llibre

La sega, de Martí Domínguez

lasegaLa sega podria ben bé ser el manuscrit de les històries que molts de nosaltres podíem escoltar dels nostres avis a qui els va tocar viure un dels períodes més foscos de la nostra història. De petita, sentia a la gent gran frases de l’estil “si haguessis passat una guerra…” però fins passats uns quants anys no vaig arribar a entendre-les del tot. Amb el temps, no és que sàpiga gaire millor què devien de sentir, quines pors devien de tenir o què vol dir haver de compartir taula amb algú que t’ha fet tant de mal que penses en matar-lo, però veure el que passa a certes zones del món i llegir molt ajuda una mica més a comprendre-ho. Martí Domínguez contribueix a la causa dibuixant la història d’una família de masovers del Maestrat que es veu en mig de dos bàndols en guerra, els nacionals i els republicans.

Domínguez dóna veu a en Goriet, el fill mitjà d’una família de masovers que han vist com el seu pare Zacarias era mort en mans de la Guàrdia Civil, poc després de ser detingut i en el camí cap a la ciutat, amb l’excusa que intentava fugir. Coneixem i hem llegit mil històries com aquestes, hi ha milers de famílies que a dia d’avui encara intenten trobar els cossos dels familiars que van desaparèixer durant la Guerra Civil, d’un bàndol i de l’altre, perquè de fer mal molt pocs dels dirigents, militars o guerrillers podrien viure amb la consciència tranquil·la. En Goriet, la seva mare Bela i les seves germanes Teresa i Ampariues, han de viure amb la pena de l’assassinat impune del pare en mans del capità de la guàrdia civil Maximino Mata, a qui es veuen forçats a rebre i servir a taula al mas cada cop que surt de patrulla. Però no només això: en una guerra hi ha dos contrincants i al Maestrat el maquis hi estava present, amb guerrillers amagats a les muntanyes i això volia dir que tot i tothom era sospitós de ser simpàtic d’un costat o de l’altre, el que significava viure en un estat d’alerta permanent per la desconfiança i la por de ser acusats d’ajudar el bàndol contrari.

En aquest context, la Teresa, la germana gran d’en Goriet, inicia una relació amb un dels guerrillers dels contorns, un a qui anomenen Ferroviari. La Teresa, moguda pels sentiments d’odi que li causa la mort del pare entra en un joc perillós, no només per ella, si no també pels que l’envolten que contínuament hauran de vigilar el que fan i deixen de fer.

Martí Domínguez construeix, al voltant d’en Goriet i la seva família un entramat de personatges que ens ajudaran a conèixer una mica més el conflicte. Així, és interessant la figura dels maquis que s’amaguen al mas -el Matemàtic o el Francès-, que ens donen una visió més idealista i fora muralla de la guerra. A ressaltar també la figura de don Arcadi, el mestre de l’escola o del tio Miquelo i, evidentment, la del capità Maximino Mata o d’alguns dels soldats que l’acompanyen. Tots ells moguts per uns sentiments i unes idees que retraten amb detall els fets, tots ells models que segurament es podrien trobar a qualsevol part del país.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La sega
Autor: Martí Domínguez
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-7588-581-0
Preu: 18,50€

El Patufet, de Jo Nesdolent

ElPatufetJoNesdolentBenvinguts a una nova investigació del fosc i nòrdic detectiu Harry Mole. En aquest nou episodi titulat El Patufet, en Jo Nesdolent ens explica com en Harry ha de viatjar per ordre dels seus superiors d’Oslo cap a Catalunya per investigar la mort del fill d’uns pagesos neohippies noruecs que han trobat el cadàver de la criatura dins d’un bou. De cop, van desapareixent nens i més nens… i l’única cosa que sembla que faci reaccionar l’assassí és el crit “Patufet, on ets?”.

Entre xarrup i xarrup de ratafia, la investigació per Barcelona, la Catalunya interior, el Pirineu, la Costa Brava i el Delta de l’Ebre ens va descobrint el costat més fosc dels Mossos d’Esquadra i sobretot, dels “intríngulis” de les fàbriques de secallones i els escorxadors d’animals banyuts.

Arriba un punt però, en què la vida i Catalunya posarà en Harry Mole en un moment clau. Haurà de fer front a una antiga profecia catalana anomenada “El procés” que, sincerament, no té res a veure amb Kafka. Té més a veure amb l’haver de deixar l’alcohol, el formar part d’una pinya de castellers i els duels a mort a cops d’urna i cops de falç.

Nosaltres, des que en Jo Nesdolent va visitar Catalunya ja fa uns quants anys per viure el Sant Jordi, el tenim enamorat de la nostra terra. Durant tot aquesta nova entrega de novel·la negra trepidant, és innegable que l’autor no ha parat de documentar-se sobre l’actualitat del nostre país per tal de situar l’acció ja que hi són tots els detalls que us pugueu imaginar: la cultura popular, els purins, els diaris digitals independentistes, els partits assemblearis i els que canvien de nom a cada convocatòria d’eleccions.

És ben bé que la novel·la negra nòrdica ha fet un viatge definitiu a Catalunya. I si hagués pogut, us ben asseguro que hauria fet una parada en un restaurant ben amagat per fer un bon dinar amb Pepe Carvalho.

Títol: El Patufet
Autor: Jo Nesdolent
Editorial: Popa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Innocenci dels Sants Innocents
Pàgines: 612
ISBN: 978-84-7588-583-4
Preu: 18,90€

Francament, Frank, de Richard Ford

francamentfrankQuin llibre de Richard Ford més especial, aquesta última entrega del seu personatge Frank Bascombe!

Richard Ford, del qual vam parlar al Nosaltres en publicar la seva magnífica novel·la Canadà, ha reprès aquí el seu personatge de Frank Bascombe de la seva trilogia El cronista d’esports, El dia de la Independència i Acció de Gràcies. El títol en anglès suggereix que es tracta de confidències fetes amb sinceritat, tot jugant amb el nom del protagonista (Let Me Be Frank With You).

No és una novel·la en el sentit clàssic de la paraula sinó que són quatre narracions d’unes 50 o 60 pàgines. Frank Bascombe (que sembla tenir molt del propi Richard Ford) ha arribat als 68 anys, està jubilat de la seva última professió -agent immobiliari-, està feliçment casat per segona vegada i viu a Haddam, molt a prop de la zona devastada per l’huracà Sandy del 2012.

La primera narració és l’encontre de Frank amb la persona a qui va vendre la seva casa familiar i que ha quedat tombada per la força del vent. La segona és la visita d’una dona de color que havia viscut en la casa on ara viu en Frank i que vol reveure-la, per motius molt dramàtics. La tercera és la visita que fa en Frank a la seva exdona, malalta de Parkinson, instal·lada en una residència de luxe dissenyada per l’etapa final de vida i la quarta narració és la visita del Frank a un antic amic que s’està morint, a casa seva.

Per Ford, les cases són escenaris; refugis i llocs on cadascú de nosaltres viu i veu la vida. Com en Frank. Una mirada per cert, melancòlica, descarnada, humana, poètica on l’autor, fent servir el seu particular estil, barreja contínuament múltiples plans, des dels més superficials i quotidians -a les primeres planes, per exemple, descriu l’olor d’una espècie de Bauhaus i com en surten de carregats els que han anat a comprar productes de bricolatge per reparar les destrosses que l’huracà ha infligit a les seves cases- fins els més íntims i profunds, especialment els propis de l’home que veu com els seu temps s’acaba i com s’acosta el moment de marxar. Per exemple, el com cal anar simplificant l’ús de les paraules quan el  més important que et passarà –afirma- són les notícies mèdiques. O que val la pena reduir el nombre d’amics per simplificar de forma raonada la vida de cara a la previsible irrupció de la mort.

Aquests múltiples plans li permeten retratar un “home comú” i una societat americana que l’envolta, tot escoltant al cotxe la famosa “Fanfàrria per l’home comú”, d’Aaron Copland.

Vaig llegir en una entrevista que li van fer a Richard Ford on atribuïa a la seva dislèxia infantil la lentitud i la cura a l’hora de d’escriure. Penso que també el va dotar d’una capacitat d’observació minuciosa d’ell i dels altres i que això li permet figurar a la llista dels grans escriptors (Tolstoi, Joyce, Updike,…).

No és una cura contra la depressió, per descomptat, però si us agrada la bona literatura i no us fa res anar amb la bicicleta de baixada amb els ulls oberts llegiu-lo que és molt bo. Tancar-los no canvia el que trobarem al capdavall…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Francament, Frank
Autor: Richard Ford
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-16367-29-0
Preu: 18,90€

Fa poc el vam anar a veure a la presentació del llibre que va fer a la Biblioteca Jaume Fuster de Barcelona. Us en deixem un twit.

Més, a www.twitter.com/Nosaltresllegim.

La Tània Juste ens explica el seu Temps de família

tempsdefamiliaSempre és un plaer explicar-vos llibres, Nosaltres, però que ens l’expliqui l’autor sempre ho hem considerat un luxe fabulós. Aquesta vegada és la Tània Juste qui ens explica el llibre que acaba de publicar, el Premi Néstor Luján anomenat Temps de família. Té una pinta de regal de Nadal… bastant espectacular!

Aquí teniu l’escrit que ens ha fet la Tània Juste sobre el seu nou llibre:

Aquesta és una història sobre una gran família lligada a una terra i al somni del seu patriarca, un indiano retornat de Cuba a finals del segle XIX.

Feia temps que volia escriure i reflexionar sobre l’univers familiar, sobre el que significa formar part d’una nissaga i com hi encaixa cada un dels seus membres al llarg de les diverses generacions.

La vaig situar al Penedès, entre uns camps de vinya que expliquen la història del nostre país, i la vaig iniciar amb un indiano perquè representen un tipus de personatges molt característics del nostre tombant de segle (del XIX al XX), uns tipus plens de misteris, acompanyats d’una fama de rars, d’exòtics, amb una personalitat sovint forta i dominant.

En una família com la dels Giner tothom hi juga un paper determinat, cadascú amaga els seus secrets, les seves pors, els seus anhels més íntims i personals. Diria que si bé la primera generació està marcada pel caràcter dominant i somiador de l’indiano, en la segona generació hi brillen amb llum pròpia unes dones molt potents, cadascuna en el seu estil. Les relacions familiars són d’una complexitat enorme entre alguns dels seus membres, diries que es podrien matar els uns als altres i alhora estimar-se incondicionalment. Res més lluny de la realitat de moltes i moltes nissagues familiars que en aquest país i en d’altres han construït grans imperis.

I també hi ha una qüestió de fons que és el somni heretat: estudiant i analitzant les grans nissagues catalanes t’adones que l’esquema es repeteix sovint; el patriarca o la matriarca que inventa un somni, que el dibuixa, el construeix, el fa possible; i rere aquesta figura hi ha els hereus, les generacions que es succeeixen i que potser fan créixer aquest somni, d’altres el destrueixen, però en tot cas no inventen, és un somni heretat.

Moltíssimes gràcies per explicar-nos el llibre Tània i prenem molt bona nota d’aquest somni heretat! Regalar un Premi Nèstor Luján per Nadal sempre és una bona idea!

Títol: Temps de família
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2004-4
Preu: 20€

Els Nostres llibres per aquestes festes

Hola a tots, Nosaltres!

Com bé sabeu, el Nosaltresllegim és un espai per recomanar llibres. I per Nadal, què millor que un post on explicar-vos les millors apostes per aquestes festes? És igual si us ho regaleu o ho regaleu a algú! La qüestió és regalar un bon llibre. I en tenim de diverses menes i colors. Som-hi?

millennium4elquenoetmataetfamesfortEl que no et mata et fa més fort (Sèrie Millennium 4), de David Lagercrantz

Un dels llibres de l’any. Un dels més llegits. David Lagercrantz ha estat l’encarregat de fer-se càrrec del difícil relleu de Stieg Larsson a l’hora de continuar amb la sèrie de llibres Millennium. Després del fenòmen mundial que va suposar l’arribada de Lisbeth Salander i Mikael Blomkvist, Lagercrantz aconsegueix, amb la mateixa tensió i pulsió, crear una nova història amb aquestes dos personatges ja imprescindibles de la nostra Literatura recent. Com deia la Victòria,

A la legió de seguidors de Millennium no us decebrà gens. I el camí queda clarament obert per la següent entrega amb previsible protagonisme d’un personatge quasi nou que no us desvelo per no aixafar guitarres.

Aquí, més!

· · ·

BARCELONAunabiografiaCALPENABarcelona. Una biografia, d’Enric Calpena

Després d’anys i anys de Sàpiens i En guàrdia, Enric Calpena ha compilat en un sol llibre una biografia apassionant de la ciutat de Barcelona. Des dels seus inicis -una muntanya de Montjuïc que permetia sobreviure- fins a l’actualitat, passant per romans, moros i cristians, tropes napoleòniques, pestes, episodis sanguinolents, bombardejos, plans per eixamplar la ciutat, franquisme, olimpiades,… hi és tot. I el millor és que s’entén tot. Està escrit de manera que qualsevol pot agafar aquest llibre sense obrir la Viquipèdia. Com deia en Lluís-Emili,

Calpena té passió per la Història però també formació acadèmica. També té, segons confessa ell mateix al final del llibre, una especial vinculació personal amb la seva ciutat, Barcelona. Tot això explica que aquest Barcelona. Una biografia tingui el rigor de l’obra acadèmica però l’agilitat i amenitat del periodisme. Els nostres besavis haurien dit “Instruir deleitando”.

Aquí, més!

· · ·

lamaledicciodelspalmisanoLa maledicció dels Palmisano, de Rafel Nadal

Benvinguts a la consagració de Rafel Nadal com a un gran escriptor, més enllà del gran periodista que ja sabem que és. En aquest cas, Nadal ens porta de viatge a una Itàlia que sembla sortida d’una peli de Passolini però amb més amor, més drama, més… Com deia la Fita,

La crònica gira al voltant no d’una, sinó de diverses històries d’amor: de les parelles que la I Guerra mundial destruirà, i dels fills que naixeran i que seran “germans” per fugir de la maledicció dels Palmisano segons la qual tots els barons moren a causa de la guerra. També d’una nonna, l’Angela Convertini cap de la seva família, dona forta i d’una peça que des del seu palazzo i el seu jardí sap estar sempre en el seu paper. I de la mare que es sacrifica; i del metge filantrop… (…) Si en els dos llibres anteriors ens trobàvem davant d’unes molt bones cròniques familiars, ara Nadal ha fet un pas més. Una crònica de ficció, una gran novel·la molt ben ambientada en el lloc i el temps.

Llegiu-la. No us decebrà i tindreu ganes d’anar a la Pulla!

Aquí, més!

· · ·

diamantblauDiamant blau, de Care Santos

La Care Santos ha tornat, després d’Habitacions tancadesDesig de xocolata, amb una novel·la delicada i deliciosa. Situada a les dues primeres dècades del s.XX al seu Mataró natal. Una zona de Catalunya que estava en plena efervescència industrial gràcies a la indústria del tèxtil. I és aquest marc on apareixen la família dels Pujolà, que abandonen el món rural per emprendre una aventura com a tintorers… A tot això, si hi sumeu una gran història d’amor i un personatge principal valent com pocs, us trobareu amb una joia que no se us pot escapar! Com deia la Lia,

Quina sort que he tingut que aquest llibre tan meravellós hagi arribat a les meves mans!! Nosaltres, no us el podeu perdre de cap manera. En el meu cas, llegir-lo ha estat gairebé medicinal. Venia d’alguna lectura no prou gratificant i trobar aquesta joia, aquest autèntic diamant, ha estat senzillament meravellós.

El Diamant Blau que dóna títol al llibre no és una pedra preciosa: és un ocell. Un ocell que té records molt entranyables per un dels molts protagonistes que desfilen harmoniosament per les seves pàgines.

Aquí, més!

· · ·

lespectreL’espectre, de Jo Nesbo

En Harry Hole i en Jo Nesbo tornen amb un nou cas. Des del Nosaltres hem anat seguint l’evolució d’aquest fosc detectiu que, a cada cas, ens presenta un món també cruel on els protagonistes de novel·la negra també acaben escaldats dels casos als quals han de sobreviure. Això de ser detectiu té un preu! Després d’El ninot de neu, El lleopard, EscarabatsEl rat-penat… Harry Hole torna amb L’espectre. Com bé explicava la Fita,

A L’espectre hi trobem un Hole cada vegada més madur, amb més cicatrius al cos i a la cara, i amb el seu dit amb una pròtesi de titani. També amb més cicatrius a l’ànima. Torna de Hong Kong i arriba a Oslo per mirar de salvar a un jove Oleg -fill de la dona de qui s’havia enamorat, i que encara estima-  que ja coneixem si hem llegit El ninot de neu.

A partir d’aquí ens esperen més de sis-centes pàgines on el món de la droga a Noruega, i especialment a Oslo, adquireix un protagonisme important, amb tota la seva complexitat en la producció i distribució, i les morts que aquest tràfic provoca.

Aquí, més!

· · ·

correrperserlliureCórrer per ser lliure, de Núria Picas i Albets

La Núria Picas és un fenòmen a la muntanya però també ha demostrat poder-ho ser en un llibre. En aquest Córrer per ser lliure ens explica que no hi ha res que no estigui al nostre abast. I no cal ser un superdotat físicament. Cal tenir les ganes d’arribar-hi. Com bé explicava la Marta,

La vida et pot donar cops molt forts, però hem de lluitar per superar-los. La Núria va trobar la força a la muntanya, en la família i en els amics. I la Núria és una fora de sèrie -físicament parlant-, però no hi ha res que la faci gaire més diferent que nosaltres llevat de la manera que té d’enfrontar-se a les dificultats.

Res que no puguem també fer els altres. Feu-vos amb aquest Córrer per ser lliure i ho veureu.

Aquí, més!

· · ·

harrypotterilapedrafilosofalillustratHarry Potter i la pedra filosofal (edició il·lustrada), de J.K Rowling il·lustrat per Jim Kay

Aquí teniu un regal de luxe, si no EL regal, per a tots els Potterheads -els fans de les històries de Harry Potter-. I què té aquest llibre? Aquest volum és el primer de la sèrie escrita per J.K. Rowling però està deliciosament il·lustrada per Jim Kay. No és un llibre barat… però si no el demaneu per Reis, quan podreu demanar un llibre com aquest? Com deia en Martí,

És una edició meravellosa. Les il·lustracions de Jim Kay estan a l’alçada -poca broma- del text de J.K. Rowling i molt sovint superen l’estètica que ens han creat les pel·lícules, no només perquè siguin més boniques sinó perquè el jove Potter no és un jove Radcliffe. I això no només és d’agrair. És alhora encomiable i una demostració de que Jim Kay és un grandíssim il·lustrador. Una història fabulosa en un llibre preciós. Ideal per fans de la sèrie i extraordinari per aquells que encara no heu llegit res d’aquest jove bruixot. Aquí teniu els primers capítols en pdf. Aquest cop, feu clic a l’enllaç. Està més justificat que mai!

Aquí, més!

· · ·

escoltalacancodelventpinball1973Escolta la cançó del vent i Pinball, 1973, de Haruki Murakami

Haruki Murakami és una dels autors més importants del nostre temps. Cada generació té uns quants autors que, quan passi el temps, podrem dir que recordem quan van publicar aquell llibre o aquell altre. Qui diu Murakami, diu Auster, però també Cabré o Richard Ford. En el cas d’aquest llibre, tenim l’oportunitat de descobrir el primeríssim Murakami, veure d’on ve i cap on va. Com deia l’Ana,

Empúries ha posat al nostre abast i en català les seves dues primeres novel·les. No ocupen més de 283 pàgines i són una delícia… I més en saber que durant anys Murakami es va negar a acceptar la seva traducció a qualsevol altre idioma. Ara, per sort, s’ha decidit a acceptar-ho i Nosaltres podem gaudir de tan boníssima decisió. L’argument és, al meu parer, irrellevant. El que realment és important a destacar és que en les seves pàgines podem començar a albirar el Haruki Murakami que coneixem, però quan encara “ell no era ell”. Ens serveix com a pista per tal d’entreveure el seu camí com a escriptor quan encara no acabava ni de reconèixer-se com a tal.

Us recomano fermament que aprofiteu l’oportunitat de gaudir d’aquestes dues novel·les. La sensació de reconèixer en un escriptor jove -el que era quan va escriure aquests dos relats- l’escriptor consagrat que ja coneixeu és un goig difícil de descriure.

Aquí, més!

· · ·

lafillaestrangeraLa filla estrangera, de Najat El Hachmi

El retorn de la Najat El Hachmi ens ha portat un dels llibres més brillants de l’any. Guardonat amb el Premi Sant Joan 2015, l’autora ens agafa de la mà i ens porta de viatge a l’interior de la comunitat marroquina establerta al nostre país. La protagonista, una noia nascuda al Marroc que creix en una ciutat de la Catalunya interior i que descobreix que ha de trencar amb els vincles de les dones del seu passat, el seu país i la seva cultura per ser algú. Com explicava en Lluís-Emili,

Jo crec que el llibre es pot definir de diverses maneres. En primer lloc la dona, les dones, ocupen gairebé tot l’espai. La dona marroquina, però també -i molt- la dona genèricament. Tot llegint el llibre anem descobrint que les formes d’organització social radicalment masclistes dels marroquins -quan viuen aquí i quan continuen al poble- no fa tant les teníem ben a la vora. (…) A mi, que no sóc dona, m’ha interessat moltíssim. Haig de reconèixer que compartir la passió per les paraules m’ha provocat una altíssima empatia. I el tema de la cosificació de la dona en gairebé totes les cultures i nivells socials, també.

Si tot això creieu que és del vostre interès llegiu i recomaneu aquest llibre. Jo ho estic fent.

Aquí, més!

· · ·

rescatalregnedelafantasiaRescat al regne de la Fantasia, de Geronimo Stilton

Torna un dels autors més venuts dels últims anys en una nova aventura al Regne de la Fantasia. El nostre ratolí preferit se’n va de rescat al Regne de la Fantasia en un llibre que, de nou i de ben segur, captivarà a tots els seus petits fans -i no ho negueu, farà feliços els seus pares quan vegin que els fills tenen ganes de llegir un llibre dels gruixuts-. Com deia LaMar,

L’argument d’aquesta aventura gira al voltant del rescat de la reina Flordiana, ja que ha desaparegut i amb ella també han desaparegut tres objectes màgics: el Llibre dels Mil Encanteris, l’Esfera de Cristall i la Vareta Xiuxiuejant.

És llavors quan el nostre Cavaller Sense Màcula i Sense Temença inicia una aventura per a trobar-los i així salvar el Regne de la Fantasia. Per tal de rescatar Flordiana haurem d’anar al País de les Aranyes Invisibles, a l’Imperi dels Dracs de Robí, al Regne de les Serps Sibilants i al País de les Mil Ombres!

Aquí, més!

· · ·

10 llibres pels amants de tots els gèneres! Però sobretot, 10 llibres pels amants de la lectura.

I és que no és cap secret: al Nosaltresllegim, nosaltres llegim!