Arxiu de la categoria: Narrativa

L’amic de Praga, de Joan Manuel Soldevilla

Els protagonistes de L’amic de Praga, de Joan Manuel Soldevilla, són, en paral·lel, quatre persones: dues de reals ja desaparegudes, i dues d’inventades.

Jaume Ministral Masià, gironí que uns quants recordem per haver signat els guions d’El Doctor Caparrós , programats a la TVE de Catalunya el 1979 amb seqüela el 1982, o potser per algun dels 13.000 guions que va escriure per al programa radiofònic El humor y la radio emès durant més de trenta anys per RNE. Quan, portat per la curiositat que desperta el llibre entro a la Viquipèdia descobreixo que també era el guionista de la Campaña Benéfica que protagonitzaven el Senyor Dalmau i el Señor Viñas. I moltes més coses.

L’altre personatge és Frantisek (Francesc o Francisco) Kriegel, metge txecoslovac comunista i jueu, el nom del qual no diu res a gairebé ningú que no sigui un estudiós del que es va anomenar la “Primavera de Praga”  on va tenir un paper destacadíssim i que el llibre ens descobreix com un molt notable homenot de pedra picada, fidel als seus ideals fins a les més dures conseqüències. I a la Txecoslovàquia postprimaveral eren molt dures.

L’amic de Praga és un llibre sobre dos personatges reals que molt pocs coneixíem abans de llegir-lo i que acaba resultant una lectura apassionant.

Els altres dos protagonistes, la Dacs i el Tarongi -els personatges de ficció-, són dos investigadors en el sentit acadèmic de la paraula, que es llencen amb entusiasme a estirar el fil que han trobat per casualitat i empesos per la xafarderia després de trobar una novel·la negra a la fira del llibre vell de Figueres, signada per un autor de nom que sembla nòrdic: Lardsinim.

Soldevilla, amb gran habilitat ens va fent saltar, en el calendari i en el mapa, tot acompanyant els investigadors en la seva apassionant recerca que els duu a un impressionant conjunt de documents autògrafs miraculosament conservats per la família de Ministral i, en menor mesura, per l’Arxiu Nacional de Txèquia. L’arxiu familiar conté també testimonis de persones com Teresa Pàmies, que va conèixer Kriegel, o Horacio Sàenz Guerrero que es va arriscar a publicar un article de Ministral sobre el comunista Kriegel a La Vanguardia Española el 1968, en ple franquisme.

Resulta apassionant anar seguint l’itinerari d’aquests dos personatges tan diferents que, després de conviure i col·laborar al front durant la batalla de l’Ebre, queden units per uns fortíssims llaços d’amistat malgrat el pas dels anys i la difícil comunicació entre els dos cantons del teló d’acer.

No vull avançar-vos res però us asseguro que descobrireu el gruix de la personalitat dels dos amics a través de les seves -molt- accidentades vides.

Repassant abans de tancar aquesta ressenya m’adono que, ja a la segona pàgina, Soldevilla fa que els investigadors ens expliquin quin és el camí que ell ha decidit seguir:

– És un bon material, no et dic que no, però no sé pas què en farem, de tot això.
– Una novel·la, ja t’ho he dit.
– Tu és que veus històries pertot. Són fets objectius, el que més li escau és un assaig.
(…)
– L’assaig ens permetria ser ordenats i metòdics, sistematitzar la recerca. Tot plegat ha estat una mica caòtic i casual.
– Ja ho sé però m’hi resisteixo. Trobo que el material té una emoció que no es pot deixar perdre -s’entusiasma ell-, una intensitat, d’alguna manera, narrativa. Els caràcters, les motivacions… no ho trobes extraordinari?
– No t’embalis, tu, ara.
– Hem d’escriure una novel·la sobre la memòria i l’amistat, ho tinc claríssim.
– Mira que ets cursi (…) D’acord, tu guanyes, com sempre. Serà una novel·la.
(p.12)

Jo afegiria que, a més de la memòria i l’amistat hi ha moltíssima acció, sovint trepidant i digna d’un thriller.

Em costa qualificar aquest llibre extraordinari com a novel·la però, certament, Soldevilla ha aconseguit enganxar-me a uns personatges molt poc valorats que mereixien que algú ens fes descobrir amb aquesta “emoció i intensitat narrativa”.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols d’aquest L’amic de Praga de Soldevilla.

Títol: L’amic de Praga
Autor: Joan Manuel Soldevilla Albertí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2336-6
Preu: 19,90€

Share

Tal com érem, de Sílvia Tarragona

Feia temps que la Mireia no passava pels Nosaltresllegim! Però quan vam rebre el Tal com érem, de Sílvia Tarragona, ens vam dir: aquest, per la Mireia! I aquí teniu el seu escrit. Torna la Tarragona!

Som molts els que coneixem la Sílvia Tarragona per la seva veu, per les moltes nits que ens va acompanyar en nits d’insomni o quan ens havíem de quedar desperts fins a les mil per acabar de repassar pels exàmens de la facultat. I és que la carrera radiofònica de la Sílvia és molt llarga, però no és aquesta l’única vessant cultural que ha desenvolupat, sinó que ara també s’estrena com a novel·lista.

I, alerta, que no dic escriptora, perquè de la Sílvia ja havíem pogut llegir aventures i desventures a T’ha tocat la grossa, on ens explicava les seves experiències personals per la lluita contra els tòpics que sovint ens trobem les dones en el nostre dia a dia, però especialment, en la batalla contra les tendències (per no dir esclavitud) de la moda. En fi, no ens despistem. Hem vingut a parlar de la novel·la que acaba de publicar amb Columna, Tal com érem. I us he de dir que tinc sentiments contraposats.

Mirant el llibre en el seu conjunt, us he de dir que és una novel·la entretinguda, on s’explica la història d’una dona, la Sandra, una periodista tocant a la quarantena que es troba entre l’espasa i la paret en l’aspecte econòmic. I és que la Sandra i la seva família han viscut una època dolorosa: el pare va morir de càncer i el tractament de la malaltia els ha deixat pràcticament escurats. Així doncs, la Sandra es troba en la necessitat de vendre la casa on viu amb la seva mare, sense que els coneguts en coneguin la situació real. Les aparences manen.

És en aquest punt de la seva vida que apareix l’Edmond, un home pel qual se sent immediatament atreta i de qui s’enamora perdudament, tot i que, com veurem, l’Edmond no és aigua clara i la seva vida tampoc no és tan fantàstica com podria semblar. Però tot i així, l’Edmond arrossega la Sandra al seu món i ella el deixa fer sense oposar gaire resistència.
I és aquí on jo agafaria la Sandra per les espatlles i després de sacsejar-la li diria: espavila, noia! Perquè hi ha moments en què el seu comportament em sembla tebi o massa sobrepassat per les circumstàncies.

Amb tot, Tal com érem és una història d’amor a la família, a la parella, als amics i una història per a tothom que intenta superar els entrebancs que la vida ens va posant en el camí, perquè la vida ja és això, superar a cada moment els obstacles i fer-nos més forts a mida que ens anem fent grans.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest Tal com érem de la Sílvia Tarragona.

Títol: Tal com érem
Autor: Sílvia Tarragona
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-664-2340-3
Preu: 19,50€

Share

El llegat dels espies, de John Le Carré

En Lluís torna al Nosaltres poc després d’explicar-nos l’experiència que va suposar per ell el documental que es va projectar fa no gaire als cinemes sobre John Le Carré, l’autor que es va inventar un gènere literari: la novel·la d’espies.

Aquí el teniu parlant-nos de El llegat dels espies, l’últim llibre de Le Carré:

El llegat dels espies és la nova novel·la de John Le Carré. Com ja vam explicar fa uns dies, la seva publicació ha estat un autèntic esdeveniment editorial: per la fama del seu autor; per la possibilitat que, segons ell mateix ha suggerit, sigui la seva última obra publicada; i pel retorn dels personatges i ambients de la guerra freda que van contribuir al prestigi de Le Carré i que han fascinat tants lectors durant els últims cinquanta anys. La novel·la es correspon a les expectatives creades? Rotundament, sí.

El plantejament de El llegat dels espies és certament original. Peter Guillam, antic espia del Servei Secret Britànic que vam conèixer a L’espia que va tornava del fred, es veu forçat a retornar a Londres per aclarir aspectes ocults d’una operació duta a terme en el Berlín dels anys seixanta que va deixar danys col·laterals. Com “fantasmes shakespereans”, els fills de les víctimes d’aquella operació tornen per acusar els serveis secrets i els espies que hi van participar. Guillam es veurà forçat a buscar en els pous més profunds de la seva memòria, a desvetllar secrets mai confessats, a defensar-se dels buròcrates actuals que el volen com a cap de turc; en definitiva, a reivindicar el seu llegat com a espia britànic.

La novel·la és un nou exemple de les qualitats de John Le Carré. Primer, una narració de gran qualitat, trepidant, capaç de reflectir la tensió de les situacions i els personatges amb gran sensibilitat literària (el capítol sobre la fugida de l’Alemanya Oriental, per exemple, és magnífic). Segon, un context i una visió de l’espionatge realista: els personatges buiden bústies mortes a Kiev o s’intercanvien informació sense parlar-se a la costa búlgara del Mar Negre, en oposició, per exemple, als gadgets i acrobàcies de l’altre gran espia literari britànic del segle XX, James Bond (de fet, el salvament cinematogràfic del personatge de Bond, a partir de Casino Royale, s’ha basat en aproximar-se marcadament cap als models de Le Carré). Tercer, uns personatges profunds, amb dimensió humana, i a la vegada engranatges involuntaris d’uns sistemes que ells no controlen. Finalment, el tracte al lector com una persona intel·ligent, amb una administració mesurada de la informació, i geni en l’ús de l’el·lipsi, les descripcions amb només un mínims tocs contextuals, i la ironia -“Ha reservat una taula. Porta faldilla.”

Però, a més de les virtuts habituals, El llegat dels espies, ofereix encara una gran cirereta. El retrobament amb els personatges del passat literari de Le Carré (Peter Guilam, però també George Smiley i Alec Leamas) esdevé una excusa per revisitar el passat, mirar-lo amb ulls nous, i preguntar-se quin és llegat d’aquesta professió en què, en paraules de Smiley, “no es cobra gaire, i les carreres tendeixen a interrompre’s. Però sí que trobem que és una feina important, sempre que el que importi sigui el fi, i no tant els mitjans.” Com respondre les noves generacions que denuncien els excessos dels seus veterans?

Les novel·les de Le Carré abunden en dobles jocs de miralls, també a El llegat dels espies. Però, en aquest llibre, potser n’hi ha un d’ocult i de més real que mai. El 2015 Adam Sisman va publicar una biografia de Le Carré que, a l’inici fou inicialment autoritzada, no va satisfer el biografiat per les ombres que projectava sobre alguns episodis del seu passat. Un any després, Le Carré va publicar les seves memòries, Volar en cercles, escrites de la seva pròpia mà. I ara arriba El llegat dels espies, en què el personatge protagonista es defensa de les acusacions de les noves generacions sobre un passat que ells no van viure. Potser Peter Guillam en defensa d’El llegat dels espies és, en el fons, John Le Carré en defensa de la seva trajectòria?

El llegat dels espies no és només un retorn de Le Carré als personatges i ambients que el van convertir en autor d’èxit i de culte, és també una reivindicació, totalment reeixida, del conjunt de la seva obra. El llegat dels espies és el llegat de John Le Carré.

Aquí podeu començar a llegir els primers capítols en pdf del nou llibre de Le Carré.

Títol: El llegat dels espies
Autor: John le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Laia Font Mateu
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7639-3
Preu: 21,50€

Share

Els romanents, de Victor Garcia Tur

Quan vaig comprar aquest llibre, la llibretera em va dir somrient: “tens bon gust”. Era un llibre prim, d’aquests que, si t’agraden, te’ls pots cruspir en un dia i així va ser.

Quan l’he acabat l’única cosa que m’ha vingut a la ment ha estat que “és normal que haja estat premiat”.

Cada llibre té unes virtuts: ben narrat, lèxic ric, personatges humans…, però aquest els té tots i, a més a més, la dificultat de fer-nos connectar entre les generacions. Si aquest llibre el llegeix una mare, podrà veure’s reflectida en les actituds, però també l’ajudarà a comprendre millor el seu fill.

El fil conductor és particular, dividit en tres.

En primer lloc trobem el dietari d’un fill que entra a una mena de tribu urbana, tots amb el cap rapat (sense cap sentit polític), vestits de blanc i buscant el contacte directe amb la natura. Un fill intel·ligent, per sota de la mitjana, amb unes reflexions pròpies d’un cervell molt evolucionat.

En segon lloc, una mare moderna i progressista que intenta entendre allò que fa el seu fill amb l’ajuda de llegir el seu diari. Per últim, uns fragments d’un assaig titulat “Brevíssima relació de les heretgies”, amb un vocabulari acadèmic i dens que et fa entendre algunes actituds del xic protagonista i, en general, de l’evolució o involució de la societat.

-¿Així que vot de silenci? -li va preguntar P. F va fer que sí amb un gest lleu.
-Em sembla fenomenal, nano -va afegir P-. Un vot de silenci és la millor manera de no dir collonades. Això del vot de silenci hauria de prosperar. Conec un munt de subnormals que ens farien un favor si prenguessin exemple i callessin una bona temporada.

Al llibre hi trobem un pare i un fill que tenen visions diferents del món, mentre que la mare intenta fer d’adhesiu familiar entre ambdós, entenen per una banda la maduresa paterna, i per l’altra, les ganes d’innovació juvenils. Per separat es complementen però la convivència resulta cada cop més abocada al trencament, fet que ens aporta diàlegs amb ironies i reflexions que, i això m’encanta, ens fan pensar.

Pegues? Cap ni una. Bo, sí: volia que el llibre no acabés, però aquesta és virtut de l’autor que, amb una narració àgil i un dietari suculent, ha fet que desitge un llibre de 500 pàgines.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’Els romanents de Víctor García Tur. Gaudiu del Premi Just Manuel Casero!!

Títol: Els romanents
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Curta Just Manuel Casero 2017
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-17016-31-9
Preu: 16,50€

Share

Alejandro Palomas ens explica el seu llibre ‘Un amor’

Avui és un dia meravellós pel Nosaltresllegim! I és que, si bé demanem sovint textos a autors perquè ens expliquin de què van els seus llibres, poques vegades tenim l’oportunitat de poder publicar aquesta mena d’escrits el dia que surten els seus llibres. I si a sobre és el Premi Nadal…

El nostre estimadíssim Alejandro Palomas ens explica el seu Premi Nadal: Un amor.

“Un amor” és la història de l’amor en les múltiples versions i veus –l’amor amant, l’amor germà, l’amor de fill, l’amor de mare, l’amor esgotat, el que neix, l’inventat-, i és també allò que no es diu, allò que només es pot escriure o llegir, perquè si es diu, si ens sentim dient-ho, potser es converteix en veritat i toca aleshores revisitar zones del passat i del present més íntim, que ningú no coneix. Aquest és un viatge de vida en vena, intens, sense retorn, a allò que és més nostre: no és, per tant, la història d’UN amor, sinó la història de l’amor.

El casament de l’Emma –la mitjana dels tres germans- i l’aniversari de l’Amàlia, la seva mare, són, casualment, el mateix dia de primavera i l’alegria de la celebració és, doncs, doble. Tot i això, després de mesos immersos en els preparatius per a l’ocasió, una trucada telefònica cau com una bomba i estripa, la nit abans, l’harmonia familiar.

Durant les 24 hores següents, l’Emma i la resta de la família intentaran ocultar per tots els mitjans a l’Amàlia una veritat el contingut de la qual pot arribar a ser devastador, no només per ella, sinó també per al fràgil equilibri de la unitat familiar.

Comèdia, drama, intensitat familiar, humor hilarant… Un amor és entrar en el “Món Amàlia” per la porta gran i formar part en primera persona d’un viatge a allò més silenciat de la naturalesa humana: el viatge sense retorn a una veritat que no sempre ens deixa indemnes.

Però alerta: Sovint, la veritat, tan temuda sempre, és més bella que no ens pensem. I té veu pròpia. “Un amor” invoca un idil·li: el d’un autor amb el seu lector/a, per tal que la companyia, mentre descobrim junts aquesta veritat, sigui bona. I el viatge, únic.

I irrepetible.

Sempre.

MOLTÍSSIMES GRÀCIES, Alejandro, pel teu escrit. Enhorabona per aquest merescudíssim Premi Nadal i tota la sort del món! De tot cor, de part de part de tots Nosaltres!

En aquest “Món Amàlia”, no ho oblideu, hi ha Una mare adorable i Un gos meravellós que ja han format part del Nosaltresllegim.

Aquí teniu els primers capítols en pdf d’aquest Un amor de l’Alejandro Palomas.

Títol: Un amor
Autor: Alejandro Palomas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Nadal 2018
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2352-6
Preu: 20,50€

 

Share

La fugitiva, de Blanca Busquets

Llegisc a la Blanca Busquets amb cura, amb les expectatives prou altes com a conseqüència d’un «t’encantarà» d’un bon amic, cosa que no m’agrada d’inici perquè després, llibres que són bons no arriben a les meues expectatives. La Blanca les ha complides totes, fent que siga jo qui en cree a les meues amistats.

Ho admet, feia temps que no m’enamorava d’un personatge, des d’aquell Adrià Ardèvol a un Jo Confesso i ara ho he fet de Mireia. La forma de caracteritzar-la, de fer-la nostra i de fer-me pensat ha estat sublim. Després de conèixer a aquella àvia de més de 90 anys vaig anar a casa de la meua iaia i li vaig començar a preguntar coses de quan era joveneta. Quanta saviesa, quantes experiències que, de no ser per aquesta conscienciació, m’hauria perdut. Tanmateix com diu la mateixa autora:

Amb la Mireia he fet una dolenta. Però jo no crec en els dolents-dolents: ho són per les circumstàncies, i per això m’agrada que tinguin un raig de llum.

Jo tampoc. Sempre he pensat que les circumstàncies fan les persones, i que quan una persona és així ve donat per fets que desconeixem. També em planteja el problema de fins a quin punt hem de suportar a persones marcades per esdeveniments dels quals som aliés. En general, ha fet que em replantegés moltes actituds, moltes reaccions que gent del meu voltant ha tingut amb mi, i m’ha fet pensar en el perquè d’aquestes.

La narració és fluida, dolça i atractiva, interconnectant records del passat i l’immediat present, clarament diferenciat per l’estat d’ànim de Mireia. No et pots perdre per la novel·la, la Blanca t’agafa de la mà i et va conduint fent petits zig-zags per la vida de la protagonista fins a creure que aquella senyora de més de 90 anys és real, agafant-li estima i entristint quan veus que l’autora et solta la mà perquè, malauradament, t’has acabat el llibre.

Havia llegit més d’ella, un Jardí a l’obaga que em va deixar amb ganes de més. Allà veus com, sense adonar-te’n, fa una anàlisi dels diferents pensaments de la societat reflectits en forma de personatge: aquell que jutja per la classe social, les persones que es mouen per diners, aquelles que pensen que un home sense estudis no és vàlid…, actituds del dia a dia que la Blanca sap analitzar amb cura i subtilesa.

Recomanaria aquest llibre per desconnectar, perquè és un d’aquells llibres que et molesta quan acaba perquè ja no tens res a llegir.

La Blanca Busquets ha fet de la vellesa un pou d’experiència on mirar-se per créixer.

Aquí teniu els primers capítols en pdf de La fugitiva de Blanca Busquets.

Títol: La fugitiva
Autor: Blanca Busquets
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-601-5
Preu: 18,50€

Share

Republica pagesa, de Montserrat Tura

Mai no he estat lector d’assaig, però no coneixia el moviment catalanista rabassaire i el cuc de la curiositat em va fer nafra. Darrere de qualsevol assaig hi ha un gegantesc comportament personal i, sense dubtar-ho, em vaig posar en contacte amb Montserrat Tura. Tal i com vaig imaginar, vaig descobrir una persona amable i propera que em va obrir les portes a mantenir una conversa amb ella, malgrat la seua feina com a metgessa i tota la seua agenda com a guanyadora del Premi Carles Rahola d’Assaig 2017.

Al llibre podem observar dues línies clares que, si més no, defineixen la vida de l’autora: la passió i dedicació a Mollet, i la història del catalanisme rabassaire durant la Segona República.

«El llibre explica el que van fer i el que van aconseguir, però inevitablement, també explica el que els hi van fer a ells en temps de repressió».

Així ens ho explica la pròpia autora, i és que aquest llibre no té només una direcció sinó que gràcies a la figura del seu avi, Feliu Tura Vallderiola, ens narra amb la fluïdesa dels millors contistes la creació a Mollet de les cooperatives vinculares a la Unió de Rabassaires. Aquesta història ens allunya d’aquella visió centralista o urbana de la històrica de Catalunya, ja que sense el treball de base d’aquells que no tenen un nom propi a la històrica no hagués estat possible alguns fets com la constitució de Solidaritat Catalana, el triomf de les esquerres a les municipals del 1931 o la pròpia autonomia de Catalunya. Sobre la figura d’aquests treballadors de base, l’autora ens diu que

«Aquests homes i dones havien aconseguit una organització cooperativa i de fraternitat col·laborativa que suposava un mecanisme sòlid sobre el qual va descansar la transmissió dels valors i les propostes electorals del catalanisme popular».

Montserrat Tura ha aconseguit donar veu als qui mai l’han tingut, a aquells que conformen les bases d’un moviment i que tot sovint mai tenen menció als grans llibres. Amb un estil fluid i àgil fa atractiu un llibre teòric, amb una visió pròpia d’allò que alguns com jo (i ara em penedisc) desconeixíem, el moviment catalanista rabassaire.

Aquí teniu els primers capítols en pdf del llibre de Montserrat Tura, República pagesa.

Títol: República pagesa. Vindicació del catalanisme rabassaire.
Autor: Montserrat Tura
Premis: Premi Carles Rahola d’assaig
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 328
ISBN: 978-84-9809-404-6
Preu: 18,90€

Share

El foc invisible, de Javier Sierra

La novel·la de Javier Sierra va ser el premi planeta 2017 i com a tal fa honor a aquest premi amb aquesta meravellosa novel·la esotèrica.

El protagonista es el David Salas, un lingüista a Dublín, que va començar a dedicar-se a aquesta professió gracies al seu avi matern que li va transmetre l’amor per les paraules.

En David viu ancorat a la feina i és la seva companya de treball, la Susan, qui li fa veure que ha de viure la vida i l’incita, el convida, a que viatgi amb ella a Madrid a explorar les seves arrels familiars amb la col·laboració de la seva mare, la Gloria.

La novel·la desprèn molt de misteri i amb unes descripcions que et fa ser allà mateix!

Quan en David arriba a Madrid, principalment a la recerca d’un llibre, es troba amb la Victoria Goodman, una vella amiga de la família i la seva misteriosa ajudant, la Paula, que és historiadora de l’art. És amb ella amb qui es veu involucrat en un conjunt de misteris espirituals i metafísics en una aventura que us deixarà amb ganes de no parar de llegir fins al final!

L’art, la literatura, el coneixements i les inquietuds dels personatges, combinat amb l’estima per Barcelona i Madrid, fan d’aquest llibre una trama perfecta i un autèntic llibre de Javier Sierra.

Inconfusible!

Títol: El foc invisible
Autor: Javier Sierra
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-9708-236-5
Preu: 21,90€

Share

No n’hi ha prou amb dir no, de Naomi Klein

Quan us decidiu a llegir No n’hi ha prou amb dir no, feu-ho fins al final. Llegiu atentament i respirant profundament. I avanceu en la lectura sense dubtar.

Quan vaig tenir el nou llibre de la Naomi Klein a les mans, amb aquest títol tan suggerent, em vaig emocionar esperant des de l’inici una lectura optimista. Que m’omplís de valentia i m’insuflés una bona injecció de confiança.

Però no va ser així.

El que em vaig trobar va ser l’anàlisi crua i lúcida, a la que ens té acostumada aquesta activista canadenca, de què representa l’arribada de Donald Trump a la presidència dels Estats Units.

La visió que ens mostra es complementa a la perfecció amb els seus altres llibres. En aquest, l’autora torna a fer palès el seu gran coneixement del funcionament del sistema en tots els seus vessants. La seva mirada sobre el moment actual, ens mostra com els tentacles de Trump es troben més enllà del que ens és visible. La seva tan necessària mirada crítica ens revela els motius que han fet que gent com el nou president dels Estats Units estigui arribant a les altes esferes del poder públic. I del que pot arribar a significar a nivell mediambiental, econòmic, social i cultural que segueixin fent-se amb ell sense trobar-hi resistència popular.

Per això us recomanava no defallir en la lectura. Perquè durant la primera part la lectura no és fàcil, malgrat que la prosa de l’autora faci tan agradable llegir un relat tan cru.

Però quan passem a la part en la que trobem les propostes de resposta. El com ens podem enfrontar i en la que ens relata les maneres com tanta i tanta gent, sense que sovint tampoc ens ho sembli, estan plantant cara a tantes amenaces… El títol del llibre empeny, es fa pas endavant, i tot allò que suggereix cada vegada que et plantes davant la portada, es fa realitat. Perquè tal i com diu la Klein:

Molts de nosaltres estem clarament preparats per a una altra manera d’enfocar la situació: un “sí” captivador. (…) Potser hauríem d’agrair a Trump aquesta nova ambició, almenys en part. El desvergonyiment del seu cop d’estat empresarial ha fet moltíssim perquè el canvi sistèmic es vegi més necessari.

Ara que s’han acabat les festes, i que després de la calma estranya a la que ens solen transportar tornem a la realitat del dia a dia sembla un molt bon moment per a fer-se un bany de realitat i d’esperança.

Llegir la Naomi Klein és sempre un plaer. Aprenem i ens descobrim allò ocult, i ens queda aquella meravellosa sensació de fer-nos a cada pàgina una mica més crítiques i, per tant, una mica més lliures.

Aquí teniu el post que vam fer quan la Naomi Klein va venir a presentar el llibre a Barcelona.

Aquí podeu començar a llegir “El full de ruta de Naomi Klein per resistir la doctrina del xoc de Trump i construir el món que necessitem”.

Títol: No n’hi ha prou amb dir no
Autor: Naomi Klein
Editorial: Empúries
Col·lecció: BIBLIOTECA UNIVERSAL EMPURIES
Traductors: Jordi Boixadós Bisbal | Mercè Santaularia Campillo
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-17016-23-4
Preu: 21€

Share

Sèrie Bergman 5 – Càstigs justificats, de Michael Hjorth i Hans Rosenfeldt

Crec que la Sèrie Bergman trenca el tòpic de “segones parts mai són bones”, perquè ja en van cinc, i són fabuloses. En aquest cas ens trobem amb Càstigs justificats.

En aquesta cinquena part la cultura engega la trama. A la redacció d’un periòdic arriba una carta criticant l’actual homenatge a l’estupidesa, atorgant presència televisiva a personatges sense cap tipus d’atractiu més enllà del físic i deixant a l’ombra als joves amb pensament crític. Aquesta carta passa desapercebuda, no li fan can i l’autor passa a l’acció, apareix assassinat un jove participant d’un reality, nu, lligat a una cadira i amb un test de coneixements bàsics suspès grapat a la seua esquena.

Si hi ha alguna cosa que atrau d’aquesta sèrie és la facilitat per connectar la situació personal dels personatges amb la professional. Són personatges reals, amb drames i problemes, com Billy s’ha casat recentment i ja no vol veure gaire a la seua dona. No són personatges aliens, com a altres sagues, on el detectiu malgrat estar drogat i borratxo té de sobte un instant de lucidesa i li encaixen les peces del trencaclosques sense esforç. Ací veiem el clímax de l’evolució de Bergman, qui als primers llibres semblava una persona totalment diferent, ara podem veure la seua millor faceta com a criminòleg i com a persona, al servei d’un equip, pensant en el “nosaltres” abans que en el “jo”.

La crítica social s’ha de destacar perquè s’agraeix que algú tinga els peus en terra. Veig d’una complicació prou gran que els autors ens facen pensar en la necessitat d’una cultura bàsica mentre la trama continua de forma àgil i ràpida. La narració té vaivens, sempre de qualitat, que et fan plantejar-te perquè triomfa la gent que menys s’ho mereix, que cau en gràcia sense cap tipus d’esforç mentre les excepcionals ments del país s’esvaeixen i passen per la vida sense fer soroll.

El ritme del llibre és ferotge, capítols curts, canvis ràpids i una immersió en les ments dels personatges que cal agrair, i no només en la dels detectius sinó en la de l’assassí i la de les víctimes. Els autors saben com deixar-te amb la mel als llavis, ho van fer amb el primer llibre i ho han tornat a fer amb aquest.

Finals oberts, necessitat de més informació, augment del desig de conèixer més als personatges i, sobretot, la voluntat d’una sisena part. Personalment, l’assassí és qui més m’ha agradat, intel·ligent i crític, i aporta un extra de profunditat mental a una novel·la que de per si mereix estar a la prestatgeria de qualsevol lector.

Aquí teniu els primers capítols en pdf perquè pugueu començar a gaudir d’aquesta cinquena entrega de la Sèrie Bergman.

Aquí podeu repassar TOTA la Sèrie Bergman, al complet.

Títol: Càstigs justificats
Autor: Michael Hjorth | Hans Rosenfeldt
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Pontus Sánchez Giménez
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-664-2339-7
Preu: 19,90€

Share