Arxiu de la categoria: NosaltresEntrevistem

NosaltresEntrevistem en Miquel Fañanàs, autor de ‘Susqueda’

En Miquel Fañanàs és un autor que escriu uns llibres d’aquells que, si t’atreveixes a entrar-hi, de forma inexplicable i meravellosa, no en pots sortir perquè t’atrapen! I no et deixen anar!

És per això que quan ens ha sortit l’oportunitat de fer-li unes quantes preguntes sobre el seu nou llibre, Susqueda, ens hi hem posat ràpidament!

Miquel Fañanàs respon el test del NosaltresEntrevistem.

  • Ens expliques el teu nou llibre sense mirar la sinopsi de la contracoberta?

Susqueda. Crònica d’una catàstrofe és una novel·la que planteja la hipòtesi del trencament de la presa de Susqueda com a conseqüència d’un moviment sísmic que s’ha produït prop del poble d’Amer, una zona justament procliu a fenòmens d’aquesta naturalesa i detalla dia a dia tot el procés de la catàstrofe.

  • Hem sabut que aquest nou llibre, Susqueda, té com a origen un relat breu que va guanyar el Premi Just M. Casero i que va atemorir la gent de la conca del Ter quan es va emetre per ràdio… Com va anar, això?

Efectivament, el 21 d’abril de 1983 Ràdio Girona de la Cadena SER va fer un programa sobre el llibre que s’acabava de publicar amb el relat curt “Susqueda” que havia quedat finalista del Premi Literari Just M. Casero, amb una entrevista a l’autor de la novel·la i es varen llegir fragments mentre el tècnic de so posava efectes especials d’aigua caient. Molta gent es va creure que anava de debò i que Susqueda havia caigut i, per tant, va fugir muntanya amunt cames ajudeu-me. Cal tenir present que des de la seva construcció Susqueda sempre ha estat motiu de polèmica i de preocupació a la societat gironina.

  • Què vas sentir, en viure aquest ‘Moment Orwell’ a l’estil de La guerra dels mons?

El policia nacional que va venir a aturar el programa va dir que allò era una repetició casolana del programa d’Orson Welles però que seria millor deixar-ho córrer ja que els era molt difícil convèncer la gent que fugia aterrida que tot plegat era una lectura radiofònica d’un relat de ficció!

  • Quan vas decidir reprendre la idea d’aquella novel·la curta per convertir-la en el Susqueda que tenim entre mans i per què?

La del 83 era un relat curt i sempre he pensat que el tema mereixeria una novel·la amb cara i ulls. És el que he fet ara. I ho he fet coincidint amb el 50è aniversari del cobriment d’aigua de la presa, per al qual estranyament no es va fer inauguració oficial.

  • Després del crim del pantà de Susqueda, vas haver de replantejar alguna qüestió de la novel·la? T’ho vas plantejar en algun moment, incloure-hi alguna cosa en el teu nou text?

Si, el crim del pantà em va obligar a refer un text que ja tenia escrit. Vaig introduir-hi una nova hipòtesi d’investigació. Atesa la seva repercussió, no podia ignorar aquest tema.

  • El teu protagonista, l’Oriol Rovira, és un periodista mig retirat i en crisi. Tal com estan les coses, creus que si el que expliques al llibre fos real, la gent faria cas d’algú com ell? Últimament el periodisme viu uns temps de crisi de credibilitat… Si això passés de veritat, la gent de la conca del Ter faria cas d’algú com l’Oriol?

Efectivament, la participació del periodista Oriol Rovira és també una mica de ficció, però d’alguna manera he volgut introduir l’evidència que en un cas com aquest serien molt importants les eines de les xarxes socials i la seva immediatesa, la transmissió d’informació a través de les eines electròniques, afegides a les habituals de televisió i ràdio.

  • Quins són els teus escriptors preferits en català?

Carles Rahola, Prudenci Bertrana, Josep Pla, Montserrat Roig i Marti Gironell.

  • Quins són els teus escriptors preferits en castellà?

Javier Cercas, Jorge Semprún, Eduardo Mendoza.

  • Quins són els teus escriptors preferits en altres idiomes?

John le Carré, Primo Levi, Graham Green.

  • Quin és l’últim llibre que t’ha emocionat MOLT?

Vengo del crematorio de Auschwitz, de Henryk Mandelbaum.

  • Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’aquí!

Josafat, de Prudenci Bertrana.

  • Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’allà!

Patria, de Fernando Aramburu.

  • Recomana’ns un llibre d’un autor/a de més enllà!

Solo en Berlín, de Hans Fallada.

  • I ara, quin projecte tens entre mans?

Ara mateix la promoció d’aquesta novel·la, Susqueda. Quan acabi la promoció pensaré en un nou projecte, segurament vinculat també amb la professió del periodisme i la credibilitat en temps de crisi.

•    Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Miquel!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Susqueda, de Miquel Fañanàs.

Títol: Susqueda
Autor: Miquel Fañanàs
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2379-3
Preu: 19,50€

Share

NosaltresEntrevistem en Josep Piera, autor de ‘El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai’

Després del Victor Jurado, en Jaume Funes i la Tània Juste, Nosaltresentrevistem un autor amb el rebost ple de coses interessants i un llibre d’assaig i cuina acabat de sortir del forn i que ens respon les preguntes del nostre qüestionari daurat.

En Josep Piera, escriptor i gastrònom valencià acaba de publicar El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai, un llibre on hi trobarem un munt de respostes sobre la paella… però també preguntes que potser encara no ens havíem formulat.

Josep Piera respon el test del NosaltresEntrevistem.

  • Què es trobarà el lector quan obri les pàgines d’El llibre daurat?

Es trobarà una història d’històries pròximes i llunyanes: la història interminable de l’arròs i de la paella. Ja ho diu clarament el subtítol.

  • És cert. El subtítol del teu nou llibre parla d’una “història de la paella com no s’ha contat mai”. Què és el més important que calia explicar sobre aquest plat i aquesta tradició culinària?

Tot. La història de la paella no s’havia contat mai des dels seus orígens fins a l’actualitat mateixa. El més important? Com és que un menjar nascut a les marjals de València es converteix en una icona universal.

  • Vostè diu que aquest llibre li va demanar Joan Perucho fa molts anys. Per què fins ara no s’ha decidit a escriure’l?

Així va ser: mentre menjàvem una paella a València. Abans, jo només en sabia les històries familiars. Durant dècades he anat recollint informacions, bibliografia, coneixements, i he tardat set anys en escriure’l tal com el lector el llegeix. Com he dit és una llarga història… interminable.

  • En quin moment i en quines circumstàncies es crea la paella? Què va fer-ho possible?

Si al lector li ve de gust de llegir El llibre daurat trobarà les respostes. Fins i tot a preguntes que no s’havia fet mai.

  • De paelles, en trobem cada dijous a molts menús, però tot el que s’hi serveix són paelles? Què fa que una paella sigui una paella de veritat?

Si qui la menja en queda content, convençut i satisfet, sí, per suposat. El seu paladar li ho dirà en aquell moment. El més important en una paella valenciana és que l’arròs quede “al punt”. És a dir: amb els grans cuits, eixuts, solts, sencers i saborosos.

  • Com s’està rebent aquest llibre entre els lectors valencians?

Em diuen que bé. I és natural, perquè conta la seua història i, a més, està escrit en la llengua de la paella; o millor, en la llengua amb què s’inventa la paella.

  • Què li diuen els primers lectors? I els llibreters? I els amics cuiners?

Uns em fan comentaris divertits, uns altres se’n sorprenen o em somriuen.

  • Quina és i quina ha estat la relació del món de la cultura amb la paella?

Intensa, llarga, i admirable, quan no complicada. De la paella, se n’ha escrit moltíssim, arreu del món. Per això, potser, no se n’havia escrit mai la història.

  • De quina manera la política s’ha interessat per la paella?

Hi ha qui diu que al voltant d’una paella s’han fet pactes i contubernis, i hi ha hagut controvèrsies, també. D’això també se’n parla, al llibre. I prou.

  • La paella és de dretes o d’esquerres?

La paella és un plat de temporada, i canvia d’ingredients. Per a uns és un “convit democràtic”, per a uns altres un “menjar republicà”, per a uns altres una “metàfora franquista”… Com que a tots els agrada, tots n’han fet i en fan un símbol real i compartible.

  • Quins són els seus escriptors preferits en català? I en altres idiomes?

Sobre el tema arrosser o culinari, l’esmentat Joan Perucho, però també Josep Pla, Joan Fuster i Manolo Vázquez Montalbán. Pel que respecta a la manera de tractar un motiu natural per a contar una història cultural, pense en l’italià Claudio Magris i en el croat Predrag Matvejević.

  • Quin és l’últim llibre que l’ha emocionat?

Si parlem de narrativa catalana diré que m’ha emocionat Els homes i els dies de David Vilaseca. Si parlem de poesia, en tinc uns quants, com La netedat, de Sebastià Alzamora, Era, de Jaume C. Pons-Alorda, i Quan els grans arbres cauen, d’Àngels Gregori, que tinc molt recents. I si parlem de clàssics, Ausiàs March i Joan Vinyoli són els que sovint rellegesc.

  • I una pregunta que no fem mai però que aquí pertoca: què hem de tenir en compte per menjar una paella “com Déu mana”?

Que la paella valenciana és un plat de festa i que fa festa. Que és un menjar feliç per a passar un moment feliç… en família, entre amics, amb bona companyia, com a celebració.

  • Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Josep!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de El llibre daurat, de Josep Piera

Títol: El llibre daurat. La història de la paella com no s’ha contat mai
Autor: Josep Piera
Editorial: Edicions Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-9809-418-3
Preu: 19€

Share

NosaltresEntrevistem la Tània Juste, autora de ‘Passatge a un nou món’

Després del Victor Jurado i en Jaume Funes, fem el nostre primer NosaltresEntrevistem a una autora! La Tània Juste, una escriptora que ja hem ressenyat -i s’ha ressenyat a sí mateixa- al Nosaltresllegim amb anterioritat, torna a les llibreries amb un llibre publicat per Columna anomenat Passatge a un nou món.

Com que volem conèixer la informació de primera mà, li hem enviat unes preguntes per conèixer una mica més el seu llibre i saber més d’ella com a escriptor i lectora.

Tània Juste respon el test del NosaltresEntrevistem.

•    Ens expliques el teu nou llibre sense mirar la sinopsi de la contracoberta?

És l’any 1918 i el foc de la primera guerra mundial s’ha aturat mentre les grans potències negocien la pau. Un gran transatlàntic surt del port de Barcelona amb destinació Rio de la Plata, Buenos Aires i en el seu interior hi viatgen tot un seguit de personatges d’origen i condició molt diversos. El personatge central és la Berta Casals, una catalano-francesa que s’embarca cap al nou món disposada a casar-se amb un ric oveller de la Patagònia a qui gairebé no coneix. En la travessia farà molta amistat amb una altra noia, d’origen rus, i també hi trobarà un vell amic de la infància. Un vaixell farcit de somnis i una travessia on res està del tot escrit.

•    Si hem de situar als nostres lectors, on hem de posar aquest ‘Passatge al nou món’? En la novel·la històrica que escriuen María Dueñas, Care Santos o Luz Gabás?

Cada novel·lista té el seu propi món narratiu, el seu to, la seva manera d’explicar una ficció dins un context històric i per tant se’m fa molt difícil situar “Passatge al nou món” dins un d’aquests universos concrets. Podríem dir que hi trobarem complicitats amb tots tres, i també amb totes les lectures dels clàssics que han fet de l’escriptura la meva vida.

•    La teva novel·la està situada fa 100 anys, en un viatge per mar a Buenos Aires. Què és el que ens fascina -i us fascina als autors- tant d’aquesta època d’inicis de segle XX?

Jo concebo cada principi de segle com un nou full en blanc, i encara més el segle XX, ja que la humanitat deixa enrere el món antic per entrar de ple en la modernitat. És un estat psicològic molt potent, hi ha la consciència individual i col·lectiva de començar de nou, de la reinvenció a tots nivells. Artísticament està demostrat que és un moment decisiu, i també ho és en la ciència, en la política, en la filosofia, en la moda, en la vida quotidiana en general. No és estrany, així doncs, que alguns autors ens hi sentim cridats tot sovint.

•    Ens expliquen que la protagonista, la Berta Casals, té un destí -Don Julio Mitchell- i dos acompanyants en el seu viatge, l’Abel i la Irina. Ens pots donar més detalls d’ells?

Caldrà anar-los descobrint poc a poc, amb la lenta cadència dels dies de navegació, però podria avançar que la Berta és en aparença una noia com tantes altres de la seva edat, excepte pel fet extraordinari que ha decidit creuar el vast oceà per casar-se amb un desconegut. L’Abel és un amic d’infantesa que retroba per casualitat al vaixell i que li recordarà aspectes d’ella que potser havia oblidat. La Irina, ai…, qui li anava a dir a aquesta filla d’una cèlebre ballarina russa que trobaria una amiga com la Berta a bord! Una travessia que els canviarà la vida i que la Berta explicarà a la seva néta escriptora gairebé set dècades després.

•    D’on va sortir aquest ‘Passatge al nou món’? Quina va ser l’espurna que et va portar a escriure’l?

Va sorgir arran d’un viatge a l’Argentina i de tot un seguit de preguntes i reflexions que em van anar sorgint. Em van atrapar les infinites històries dels europeus que hi van anar a viure, que van voler començar una nova vida en un lloc tan llunyà i desconegut. Els seus motius, les seves pors i els seus anhels van anar impregnant la meva ànima i poc a poc van anar agafant vida els personatges de la meva novel·la i la seva història particular.

•    Tens alguna època, algun moment, algun lloc, alguna situació que creus que mereix una novel·la però que encara no l’has poguda explicar en una novel·la? Tens previst fer-ho aviat?

Tinc llibretes senceres amb noves idees que algun dia voldria novel·lar! Quan acabo d’escriure un llibre –més aviat quan finalment el deixo anar a córrer món–, comença la dolorosa sensació de pèrdua que provo d’apaivagar ràpidament començant un nou projecte. Normalment viatjo a qualsevol dècada de la primera meitat del segle XX, que considero d’un gran interès històric, literari i artístic i font inesgotable d’inspiració i de reflexió.

•    Quins són els teus escriptors preferits en català?

Més que d’autors sóc de llibres, tot i que sempre hi ha hagut unes lectures constants que m’han fet una mica més escriptora, com ara les obres de Mercè Rodoreda, Víctor Català o Cèlia Suñol, i també lectures més contemporànies com Jaume Cabré, Monika Zgustova… només per citar-ne alguns. M’agrada llegir tot el que puc sobre els autors i autores de la meva generació i he fet bones descobertes.

•    Quins són els teus escriptors preferits en castellà?

Els primers que em van atrapar de joveneta van ser els de la generació del 98, potser per aquell sabor fi de segle que em va arribar a l’ànima. El teatre i la poesia de Lorca sempre m’han acompanyat, no me’n perdo cap posada en escena que, per cert, en els últims anys han estat superbes. De lectures actuals en faig moltes i molt diverses, des d’una novel·la històrica d’Almudena Grandes, passant pel més recent d’Espido Freire, fins a alguna novel·la negra de la Dolores Redondo reservada per a les vacances.

•    Quins són els teus escriptors preferits en altres idiomes?

No acabaria mai la llista! Llegeixo molts autors estrangers. En primer lloc, hi ha els clàssics que sempre m’han acompanyat i que continuo llegint compulsivament. Tinc sempre a mà les novel·les de Dickens, Thomas Mann, Zweig o qualsevol d’Irène Némirovski. Estic sempre atenta a les noves edicions i en la meva biblioteca conviu sovint un mateix títol en l’exemplar vell –de la meva àvia– i el nou. També els diaris de l’Anaïs Nin són sempre a prop meu, perquè allà hi resideix una part de la meva memòria familiar, i perquè a través d’ella trobo tot sovint reflexions, anhels i una passió per la vida que comparteixo.

•    Quin és l’últim llibre que t’ha emocionat MOLT?

El més recent que he llegit, i que m’ha agradat molt, és “Un debut en la vida”, d’Anita Brookner.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’aquí!

Vaig tornar a llegir “El temps de les cireres” de Montserrat Roig en l’acurada edició commemorativa que va fer 62 i encara la vaig gaudir més que de joveneta, perquè ara els 70 són part de la meva història.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’allà!

L’últim que he llegit d’Espido Freire, “Llamadme Alejandra”, amb el qual he conegut més de prop la controvertida figura de l’última tsarina i el seu moment històric.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a de més enllà!

“Tu no ets una mare com les altres”, de l’autora alemanya Angelika Schrobsdorff, tot un descobriment. La vida de la seva mare no pot deixar indiferent a ningú.

•    I ara, quin projecte tens entre mans?

Una nova història s’obre pas en el meu cap, de moment en un estat molt germinal com per començar-ne a parlar, tot i que puc avançar que em farà viatjar, en el proper any, altre cop cap enrere.

•    Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Tània!

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Passatge a un nou món, de Tània Juste

Títol: Passatge a un nou món
Autor: Tània Juste
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-664-2379-3
Preu: 20€

Share

NosaltresEntrevistem en Jaume Funes, autor de ‘Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito’

En Jaume Funes acaba de publicar el llibre Estima’m quan menys ho mereixi … perquè és quan més ho necessito. Una guia per a pares i mares d’adolescents. Amb el títol ja s’explica bastant el “de què va” però no del tot com funciona el llibre. Això és un llibre que esdevé recorregut de tota la carrera professional de Jaume Funes, que des de fa més de 35 anys que escriu llibres sobre els adolescents, les seves preocupacions, els seus comportaments i… com funcionen?

Com que volem conèixer la informació de primera mà sobre el llibre i l’autor, li hem enviat unes preguntes per conèixer una mica més el seu llibre i també el seu autor (i lector!).

Jaume Funes respon el test del NosaltresEntrevistem.

Aquí el teniu:

•    Ens expliques el teu nou llibre sense mirar la sinopsi de la contracoberta?
És una proposta per aconseguir mirar-se els nois i les noies adolescents com a personatges que experimenten, assagen per ser, volen ser feliços i aspiren a tenir unes altres relacions amb els seus adults, que mai els consideren prou madurs.
Un llibre que resumeix quatre llargues dècades del meu aprenentatge entre adolescents.

•    El títol és força significatiu de com enfocar la lectura del llibre però també sembla una frase que tots els adolescents podrien haver dit, i no només els d’ara. És així?

Si. És una frase que sent (no sempre arriba a dir) qualsevol persona quan està en mig d’un cert caos vital, en què vol orientar-se sola però no en soledat, que desitja ser interpretada per allò que intenta i no per allò que fa, estimada pels que fereix malgrat que els estima.

•    Què és el que més ha canviat en els adolescents, pares i professors en aquests últims vint anys?

De canvis n’hi ha hagut molts. Però potser els de més impacte en la necessitat d’acomodar les regles educatives són els que tenen a veure amb la societat digital i la comunicació en xarxa. No queda més remei que construir ascendència educativa sobre una base d’influències múltiples. Tot pot ser trobat, contrastat i discutit menys el descobriment de l’interès i la preocupació personalitzats de qui vol que sàpigues, que descobreixis les altres persones i esdevinguis tu mateix una persona raonablement feliç.

•    Si pares i professors d’adolescents han d’estimar quan menys s’ho mereix l’adolescent, hi ha regles bàsiques per “estimar bé” un adolescent?

Qualsevol manual d’autoajuda seria una estafa. Però si que al llibre hi resumeixo un conjunt de criteris, regles, formes d’actuar per intentar fer-ho tan bé com sigui possible, sense oblidar la diversitat adolescent i la nostra canviant i complicada vida adulta.
De fons hi ha tot el debat de com acompanyem, si més no durant quatre canviants anys de la seva vida. Tot té a veure amb la disponibilitat (sempre fora d’horari), la flexibilitat (sempre hi ha alguna raó), l’interès obert pel conjunt de la seva vida (no tan sols pels suposat problemes), l’adquisició de tones de paciència, no deixar de confiar (malgrat que ho posin difícil).
Tan sols eduquem malament quan no som capaços de reconèixer que també ens equivoquem, perquè som éssers humans i ens treuen de polleguera.

•    Una de les grans preocupacions dels pares dels adolescents d’ara és la seva relació amb la tecnologia, internet i les xarxes socials. Alguna idea fonamental que no podem perdre mai de vista, en aquest sentit?

Doncs que no es tracta de simples tecnologies, més o menys útils o perilloses, per educar, sinó de formes d’accés a la informació, de comprensió del món i de relació amb els altres que han canviat les intel·ligències, les identitats, les formes d’aprendre i les formes de conviure. I és en aquest context on no podem deixar sols els adolescents.

•    Quin és el pitjor mal que viuen els adolescents d’ara i quina és la seva major fortalesa?

Probablement les pressions del mercat, la conformació de la seva manera de ser a partir d’un domini total del mercat sobre les seves vides. Alhora, també són generacions que poden tenir molta més informació, que no estan sotmeses a dogmes, que no estan obligades a seguir tradicions, que poden crear, divulgar i expressar-se molt més.

•    Quins són els teus escriptors preferits en català i en castellà?

No tinc escriptors preferits en cap llengua i llegeixo tant com puc en català, castellà i, menys, en francès. Sovint, traduccions en un d’aquests idiomes. Estimo llibres que vaig descobrint i que, després, seran substituïts per uns altres. Llegeixo bàsicament en digital, i mirar el meu lector d’ebooks significa reconstruir el meu relat lector. Llegeixo literatura i assaig.

Obres relativament recents que es troben a la memòria digital anotades i m’han agradat:

Isabel Allende: El amante japonés
Philippe Meirieu: Éduquer après les attentats
Nadeem Aslam: El jardín de un hombre ciego
Anthony Pagden: La Ilustración
Angelika Schrobsdorff: Tu no ets una mare com les altres
Jaume Cabré: Jo confesso
Patrick Modiano: L’herba de les nits
Joël Dicker: El libro de los Baltimore
Donna Tartt: El jilguero

•    Quin és l’últim llibre que t’ha emocionat MOLT?

Patria, de Fernando Aramburu.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’aquí!

Desig de xocolata, de Care Santos.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’allà!

La úlima noche en Tremore Beach, de Mikel Santiago.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a de més enllà!

Los peces no cierran los ojos, d’Erri De Luca.

•    I ara, quin projecte tens entre mans?

M’he promès no escriure més llibres d’adolescents (no més articles) però no deixar d’escriure. Tinc dos compromisos editorials. Per a Eumo estic escrivint una cosa similar a “Les preguntes inevitables que s’ha de fer tot mestre”, una proposta sobre els interrogants i la recerca de respostes del que significa educar avui. Per a Rosa Sensat he d’escriure, abans d’acabar l’any, un text per a la seva col·lecció Testimonis. Serà, més o menys, així: “Grans temes amb els quals he compartit la vida. Preguntes, respostes i experiències d’una vida en bona companyia educativa”.

Ara, però, intento pintar. Al setembre faré la meva primera exposició: Llums per mirar el món.

•    Moltes gràcies per respondre les nostres preguntes, Jaume!

 

Aquí teniu els primers capítols en pdf de Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito, de Jaume Funes.

Títol: Estima’m quan menys ho mereixi… perquè és quan més ho necessito
Autor: Jaume Funes
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2379-3
Preu: 17,90€

Share

NosaltresEntrevistem en Víctor Jurado Riba, autor de ‘La tardor de la llibertat’

El llibre La tardor de la llibertat, de Víctor Jurado Riba i que publica Columna és un retrat d’un amor en un temps de conflicte molt i molt recent. L’autor de No s’hi enterra cap traïdor, un llibre que vam explicar al Nosaltresllegim, respon al primer test del NosaltresEntrevistem.

Aquí el teniu:

•    Ens expliques la teva nova novel·la sense mirar la sinopsi del darrere del llibre?
La novel·la explica, essencialment, una història d’amor impossible entre una guàrdia civil i un noi vinculat a Arran, que viuen plegats els moments més complicats de Catalunya en els darrers mesos de l’any 2017. En paral·lel hi ha el Salvador, un home d’uns cinquanta anys que té present tot allò que ha viscut durant la seva vida, i viu amb por cadascun dels escenaris. Els personatges són naturals, tenen preocupacions i esperances, i veuen com la situació es complica, en tots els sentits, a mesura que avancen els dies.

•    Com vas viure els dies en què transcorre la teva novel·la?
A peu de carrer. Si es mirava tot plegat amb ulls literaris, l’escenari era perfecte per fer encabir una història. La idea, però, va sorgir després, per tant, ni tan sols sabia que estava fent treball de camp…

•    Com i on se’t va acudir l’argument d’aquest amor impossible?
L’escenari, com he dit, era perfecte, i no hi ha res més internacional que l’amor impossible. La gran història seria Romeu i Julieta, però fins i tot la Guerra de Troia ja va començar amb un amor impossible. A més, els bàndols, en aquesta situació, estaven prou definits com per fer encabir un personatge a cadascun d’ells.

•    Creus que per Catalunya o Alacant hi ha alguna Irene amb algun Arnau?
Seria bonic que n’hi hagués algun, però tot fa pensar que mai no ho sabríem…

•    Què ha estat el que més t’ha sorprès i també què és el que més t’ha agradat del que et van dir els primers lectors del llibre, abans de que ens arribés a tots els lectors?
Comentaven la naturalitat amb la que es tractaven els personatges en un conflicte que la gent ha viscut, i viu, molt intensament, a més de la velocitat de lectura que conferia la narració.

•    Quins són els teus escriptors preferits en català?
Molts dels escriptors són ja amics amb qui he compartit grans estones, no sé si em podria quedar amb algun d’ells, però al llistat no hi podrien faltar en Francesc Miralles, la Coia i el Xúlio, el Martí Gironell, el Jordi Cantavella…

•    Quins són els teus escriptors preferits en castellà?
En castellà destacaria a Lorenzo Silva, per exemple. I, dins la meva vessant d’historiador, Fernando Martínez Laínez, que fa novel·les històriques excel·lents.

•    Quins són els teus escriptors preferits en altres idiomes?
Eco o Murakami serien les respostes fàcils. Dins la novel·la històrica, Manfredi, i en un punt mig friki de la novel·la històrica però d’aventures, Bernard Cornwell.

•    Quin és l’últim llibre que t’ha emocionat MOLT?
Sóc difícil d’emocionar, però guardo un gran record de El Brigadista de Jordi Cantavella.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’aquí!
Podria recomanar-ne un bon grapat, però n’hi ha un de petitó que van escriure a quatre mans entre la Care Santos i el Francesc Miralles anomenat El mejor lugar del mundo es aquí mismo.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a d’allà!
Ja fa un grapat de dies de la seva lectura, però és d’aquelles que recordes per haver après molt. Niños feroces de Lorenzo Silva.

•    Recomana’ns un llibre d’un autor/a de més enllà!
Del més enllà, Don Quijote de la Mancha… Perdó per la broma. De la resta del món, qualsevol de Murakami, el Di Caprio del Nobel, seria una gran elecció.

•    I ara, quin projecte tens entre mans?
Els meus projectes literaris no són gens ambiciosos i, ara mateix, tinc en ment centrar-me en la tesi doctoral. Tanmateix, segur que acabo embarcant-me en alguna nova aventura.

Aquí teniu els primers capítols en pdf de La tardor de la llibertat, de Víctor Jurado Riba.

Títol: La tardor de la llibertat
Autor: Víctor Jurado Riba
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-2358-8
Preu: 16,90€

Share