nosaltresllegim.cat

@ElAlephEditores @Grup62

Els perdedors sempre han tingut un espai en els relats breus. Són un gènere en què, sense endinsar-nos en la misèria d’una novel·la dramàtica,  ens van pegant cops a l’abdomen, com si fóssim espàrrings del narrador i ell ens anés llançant directes per castigar-nos la consciència.

El símil de la boxa és ben oportú en aquest cas. En Craig Davidson sembla que coneix bé aquest món, així com el de la lluita. Alguns dels contes (el primer, per exemple) es mouen en aquest ambient i se’l nota molt còmode. Altres, en total són vuit històries, retraten ambients no menys sòrdids, però més allunyats dels gimnasos, sempre amb persones al límit com a protagonistes: un addicte al sexe, un pare alcohòlic obsessionat amb les aptituts per al bàsquet del seu fill, una parella que entrena gossos per lluitar en baralles (terriblement realistes, aquí també, les descripcions)…

Potser un dels que recordo millor és el darrer: Manual del aprendiz de mago moderno. Ara que ho penso, diria que és el que més m’ha agradat perquè és el més llarg; em sembla que en Craig Davidson és un gran autor també per a extensions llargues: com més pinta els personatges, més enriqueix el llenç que conformen les històries. Imagineu-vos, en aquest cas, un pare mag que treballa amb els seus fills i que, per abandonar-los, decideix desaparèixer durant un truc, per no tornar mai més a les vides dels nens. Mireu què escriu un dels fills, al cap dels anys, en el llibre que dóna títol al conte:

Has de saber esto: sí, hay magia. Existe. (…) Mi única esperanza es que, incluso si nunca logras  la magia real o si nunca la ves con tus propios ojos, sigas creyendo, al menos, en la posibilidad de que existe.
Estoy convencido de que el mundo es un lugar mucho más brillante para los que creen.

Títol: De óxido y hueso
Autor: Craig Davidson
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-1532-577-2
Preu: 20€

@Ed_Proa @Grup62

El parèntesi més llarg és el darrer llibre de relats que enguany ha publicat la jove escriptora barcelonina Tina Vallès (Barcelona, 1976) i que ha estat mereixedor del Premi Mercè Rodoreda 2012. Anteriorment havia publicat els reculls de relats L’aeroplà del Raval i Un altre got d’absenta.

Nosaltres, les meves darreres lectures em fan pensar que a la literatura catalana s’hi està produint un relleu generacional pel que fa als autors que practiquen amb èxit el gènere dels relats. Als ja reconeguts Quim Monzó, Empar Moliner i Sergi Pàmies, darrerament s’hi estan afegint noms com els de Ramon Erra i Bel Olid, entre d’altres. I en aquest darrer grup cal afegir-hi també la Tina Vallès.

Amb els contes que formen El parèntesi més llarg l’autora aconsegueix captivar el lector perquè mostra, amb una prosa sense gaire complexitats, diverses situacions que, si no ens han passat ja, és molt probable que ens puguin passar. ¿Qui no ha decidit agafar el metro per arribar abans a un lloc i resulta que la pantalla de l’andana, quan falten pocs segons per a que arribi el metro, torna a marcar el rellotge en dos minuts i mig? ¿Qui no ha estat mai amb una persona i en aquell mateix moment pensa en altres persones? ¿Qui no ha trucat mai una companyia telefònica i no se n’ha sortit amb els teleoperadors de torn?

En aquests contes veureu com la Tina Vallès juga amb les situacions creades i amb la psicologia dels personatges, i d’aquesta manera aconsegueix convertir aquest parèntesi del títol en una pausa més mental que no pas motriu.

Nosaltres, no dubteu que El parèntesi més llarg és un molt bon regal i una molt bona lectura.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Autor: Tina Vallès
Títol: El parèntesi més llarg
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
ISBN: 978-84-7588-350-2
Preu: 17.90 €

@Ed_Proa @Grup62

En Martí s’ha llegit De sobte, truquen a la porta, d’Etgar Keret, i encara no sabem si ens l’ha ressenyat. Aquí teniu el seu escrit.

He decidit que me’l llegiré. L’he vist quan ha arribat i me l’he fet meu. De fet, només veient la faixa que porta el llibre ja em convenç. El recomana el Quim Monzó i tampoc és un autor d’aquells que fa escarafalls positius. Normalment va al revés. Els escarafalls els fa negatius. Doncs res, tu. Ja el tinc. I m’he posat a llegir-lo… i mira que em costa llegir, però aquest me l’estic ventilant molt ràpid. He de fer-ho més sovint això de llegir llibres de relats curts. No pel tema del metro, sinó perquè segueixo millor el fil argumental de les coses. O no… vés a saber.

Com deu ser aquest Etgar Keret per aconseguir trobar aquests punts de partida dels contes a De sobte truquen a la porta? Me l’estic imaginant a casa, davant de l’ordinador, repassant papers que ha anat escrivint mentre anava viatjant en autobús per Tel Aviv, desgranant petites idees i qüestions surrealistes tot convertint-les en conte com a De fet, últimament tinc unes ereccions tremendes, amb en Ronel, el gos terrier d’en Darko “llepant-li la trempera matinera” mentre “un pensament fulgurant li va travessar l’ensopit i relativament desocupat cervell: «Això és sexe?»”. En Keret deu tenir un gos que llepa? Ai. No ho sé. Vés a saber…

I aquest conte de l’Ella i en Tsiki? Aquesta història que parteix d’un petó apassionat que acaba amb una ferida amb sang, i ella descobrint que el seu xicot té una cremallera sota la llengua i, després de descordar-la, trobant-hi algú altre? Com se t’acut això, Keret? Diria que d’això en diuen… talent! Això! Talent! Doncs res tu, que me l’estic llegint i no paro de pensar que això ha de sortir d’experiències pròpies o pensaments viatgers: “no hi ha res més estrany que sentir xinès parlant hebreu”. Segur que aquesta frase final de conte ha sortit d’una sessió d’acupuntura. No ho sé. Vés a saber…

L’únic problema és que m’estic acabant massa ràpid el llibre. M’encanten aquestes situacions com les d’en Joseph, o la d’en Celles, en Tireta, en Bigotis,… Per fer l’escrit del Nosaltres hauria de seguir els consells de la reportera del conte Quin animal ets quan li diu allò de “Escriu alguna cosa de veritat: una història, no només un grapat de paraules. Escriu amb naturalitat, com fas sempre”. Sí. El millor serà seguir els consells de la reportera que filma l’Etgar Keret mentre escriu. Si, oi? No ho sé. Vés a saber…

M’he acabat el llibre en un tres i no res, m’ha encantat, no deixo de recomanar-lo a tothom i, francament, el pitjor és que no sé com faré l’escrit pel Nosaltresllegim. Espero que em surti bé. Li hauré de preguntar a en Keret com s’ho fa per escriure així de bé. A saber com s’ho fa.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: De sobte, truquen a la porta
Autor: Etgar Keret
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-348-9
Preu: 18,90€

@Ed_Proa @Grup62

Vine com estàs és el darrer llibre de l’escriptora de la Franja de Ponent Mercè Ibarz (Saurí, Osca, 1954). I dic llibre i no novel·la perquè està a cavall entre la novel·la i els relats, ja que en aquest llibre hi trobem ambdós gèneres.

La primera part, La guerra vista des del mas, actua gairebé com a novel·la històrica en forma de petita nouvelle, on es narren fets històrics de la Guerra Civil que van succeir a la Franja de Ponent barrejats amb experiències pròpies de la família de l’autora; i la segona part, Repertori de passions, està formada per deu relats que Mercè Ibarz va necessitar escriure després de la mort d’una amiga, i que transcorren a la ciutat de Barcelona.

Totes dues parts tenen com a fil conductor la memòria de la narradora -la mateixa en les dues històries, tot i que a la primera part es manté omniscient- en forma de records. A mesura que avancem en els relats, anirem descobrint que alguns d’aquests tenen un caire més èpic i n’hi ha d’altres que són més lírics.

L’estructura d’aquest llibre fa que la seva lectura es pugui encetar des de qualsevol relat. En algun d’aquests hi trobareu reflexions ben curioses i sovint profundes, com per exemple aquesta:

La felicitat és melangiosa, un estat de la malenconia, no té a veure sempre amb l’exaltació sinó a vegades amb el desesper.

Com a anècdota, Nosaltres, dir-vos que el títol del llibre està tret de la cançó de Nirvana Come as you are, una de les cançons que la Mercè Ibarz escoltava mentre escrivia una segona part que, per cert, va fer abans que la primera.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Vine com estàs
Autor: Mercè Ibarz
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-345-8
Preu: 17,90€