nosaltresllegim.cat

Títol: Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat
Autor: Anna Roig
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-6641-403-6
Preu: 16,95€

La Sara s’ha llegit el llibre Tan de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat i ens n’ha fet la ressenya. L’Anna Roig, quan no canta, amb llibres com aquests també els mals espanta!

“M’agrada explicar-me la meva vida: n’agafo trossos de veritat, els deformo, els disfresso, els barrejo, els desplaço en el temps i l’espai, els amplio, els encongeixo… Com un mag, transformo la meva vida en la vida d’algú altre, així es fa més fàcil d’explicar.”

No hi ha millor manera d’explicar què trobarem en aquest llibre que aquest primer paràgraf de l’Anna Roig que, aquesta vegada, enlloc de relatar-nos les coses que pensa, les coses que s’inventa i les coses que ha somiat amb cançons ho fa amb textos. Aquests petits relats tenen forma de conte, d’altres de poema, de haiku,…

I ens parlen del catàleg de la vida que serveix en comanda un kit anomenat “Amor per sempre”, però que sovint arriba defectuós. O d’una botiga a qui se li ha acabat l’estoc de somriures i només pot vendre llàgrimes. També ens decobreix la màgia d’apagar l’ordinador i descobrir, de nou, la persona que tenim asseguda al costat com si fos tornés a ser la primera vegada. O de cop un poema visual ens explica de manera clara i senzilla la relativitat del temps. I el millor és que sense ser Einstein ho vaig entendre perfectament!

Podria seguir explicant els personatges, llocs i somnis, però aleshores us aixafaria la guitarra… I també us aixafaria les percussions, loops, teclats i la veu de la cançó que acompanya aquest llibre màgic i ple de sorpreses delicades. Però no us enganyeu, l’Anna Roig no ens explica contes de fades, sinó que en el fons ens diu veritats molt quotidianes d’una manera fantàstica.

Ah! Que no me n’oblidi! En aquesta aventura l’Anna Roig està acompanyada de la seva bona amiga Clara-Tanit Arquè, la il·lustradora que embocalla totes aquestes veritats.

Ja sabíem que aquesta noia que pinta bigotis vermells en viatges que va fer a París tenia moltes coses a dir, ens ho demostren els seus discos, però amb aquest llibre descobrim que damunt del paper ens segueix en-cantant!

Títol: La vida per rail
Autor: Ramon Erra
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-288-8
Preu: 17,90€
Premi Mercè Rodoreda 2011

La vida per rail és el darrer llibre de contes de l’escriptor català Ramon Erra (Vic, 1966), autor, a més de relats, de novel·les, de llibres de viatges i de novel·les juvenils. Amb La vida per rail va ser guardonat amb el Premi Mercè Rodoreda 2011 convocat per Òmnium Cultural i la Fundació Enciclopèdia Catalana.

Aquest magnífic recull de vint-i-tres relats és gairebé una successió d’odes o de petits homenatges a tot allò que pot succeir durant un viatge, o a les múltiples i diverses situacions en les quals ens podem trobar viatjant.

Amb el fil conductor de les estacions i els vagons de trens, La vida per rail ens obre un ventall d’històries protagonitzades per personatges de diverses naturaleses i orígens, desconeguts que per uns moments comparteixen, si més no, la vista d’un mateix paisatge i la vida dels quals, paradoxalment, descarrila d’una manera o d’una altra.

A vegades en situacions versemblants i en d’altres amb tocs inesperats, Ramon Erra, amb un vocabulari directe, senzill i sense estridències, passeja els seus personatges per les estacions i carrers d’algunes de les ciutats més maques Europa, fent-nos partíceps i companys de viatge als lectors. Uns viatges que, com la vida mateixa, avancen en paral·lel però, això sí, tenen sempre un punt de partida i un punt d’arribada que fan de nexe.

Perdoneu que tregui ara la meva vena més poètica però, que bonica que és la imatge dels dos rails en paral·lel que en la llunyania de l’horitzó s’ajunten. I s’ajunten com les nostres vides quan, cadascú de Nosaltres, des d’on estiguem -al sofà, al llit, a l’andana del metro, al bus o a la sala d’espera del metge, per exemple- compartim la lectura d’un mateix llibre.

I és que, si dubteu de la idea de que es pot viatjar llegint, La vida per rail us traurà de dubtes des de bon principi.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Tots els contes
Autor: Pere Calders
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 996
ISBN: 978-84-9930-395-6
Preu: 12,95€

Nosaltres, ja sabeu que en general no actualitzem en dissabte, però avui no m’he pogut estar d’entrar a escriure sobre aquest volum que recull Tots els contes d’en Calders. No sabem la sort que tenim! Per menys de 13€, gairebé 1000 pàgines escrites per un dels autors més notables del s.XX en la nostra llengua!

M’ho he passat la mar de bé, francament! Tot i que molts ja me’ls havia llegit, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho en l’ordre en què van ser publicats i m’ha agradat aquesta visió de com en Pere Calders va anar madurant com a narrador. Comencem per El primer arlequí (del ‘36) i acabem amb L’honor a la deriva (‘92) i un seguit de contes breus (brevíssims). Enmig, una llarga corrua de títols que ningú a qui li agradin els relats breus no s’hauria de perdre: Aquí descansa Nevares (més aviat una novel·la breu), Demà a les tres de la matinada, De teves a meves… Alguns eren (confio que encara ho siguin!) de recomanació escolar, de manera que han esdevingut molt populars.

Espero que aquest humor “a l’estil Sisa” -si se’m permet la lleugeresa-, cínic, agre, subtil, absurd, us faci el pes. Si és així, aquí n’hi ha un bé de Déu. Mireu quina frase, adreçada a un home, aparentment corrent, que decideix anar a la lluna pel seu compte en un coet casolà (Demà, a les tres de la matinada):

-Has arreglat els papers? No necessites cap placa de l’Ajuntament? Tens llicència de conductor de coets?

I aquesta, sobre el moment de crisi pel qual està passant una empresa? (Amb l’ajut de la informàtica):

-[L'empresari] (…) no podem matar la gallina dels ous d’or.
-Home, senyor Pardellans -remugà algú-. Tant com d’or…
-És igual. Del que sigui. Fins ara ha estat una gallina ponedora.
Van sortir tots del despatx amb una espurna d’il·lusió renovada. Bé, tots no: en Rodasarà estava emmurriat.
-I tu què tens, ara? – va preguntar-li l’Esteve Lluçanès -. Trobo que ens n’hem sortit millor que no esperàvem.
El vell sindicalista se’l va mirar fixament i digué:
-No ho sé, no ho sé… Tinc la sensació que ens tornen a amagar l’ou.

I, per acabar, perquè està jugant el Barça, un de breu, breu (Val més no tocar-ho):

Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va aconseguir.
I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.

No em cansaré d’agrair a La Butxaca que editi aquestes obres d’art! No hi ha excuses per no llegir-les!

Títol: Les mil i una nits
Autor: Diversos Autors
Traducció: Dolors Cinca i Margarida Castells
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-7588-279-6
Preu: 19€

La present edició de Les mil i una nits és una esplèndida selecció de contes feta per Jaume Creus i Margarida Castells, i traduïda per ella mateixa a quatre mans amb Dolors Cinca directament de l’àrab.

En aquesta tria ambientada en tota la zona de l’Orient Mitjà -Bagdad, Bàssora, Damasc, El Caire, etc.-, un territori que ha estat sempre una cruïlla de civilitzacions diverses i alhora agermanades per la cultura i el comerç, hi trobareu contes màgics amb genis que apareixen, contes d’aventures, d’amor, històries de famílies, d’altres relats on s’imparteix justícia, sovint amb finals dramàtics fruit de la cobdícia i l’ànim de venjança masculí. Però en tots ells sempre hi trobareu algun moment d’humor i sensibilitat.

Val a dir que aquests contes reflecteixen amb claredat el masclisme i els abusos cap a les dones d’aquella època, atorgant-les gairebé sempre el “pecat” de la infidelitat i la condició de la promiscuïtat. Aquesta última serveix com a punt de partida de l’argument, ja que el rei Xahriar fa pagar la promiscuïtat de la seva dona i la del seu germà, el també rei Xah Zaman, amb la mort cada nit d’una de les seves donzelles, una cop ell ja les hagi desflorat.

I és en aquest punt on emergeix la figura de la gran narradora del llibre, Xahrazad, una donzella bella i culta, que quan arriba el seu torn sap captivar al rei Xahriar explicant-li cada nit diferents històries que el captiven, i que talla quan arriba l’alba per reprendre-les molt intel·ligentment quan torna la nit. D’aquesta manera va allargant el seu sacrifici fins esquivar-lo definitivament després de les mil i una nits.

Aquesta, Nosaltres, ha estat una lectura molt agradable. De retrobament amb aquestes meravelloses històries, escrites amb tal sensualitat, ritme i lírica que fan que, sense adonar-te’n, t’hagis llegit un bon grapat de relats havent-hi viscut un munt d’aventures i situacions inimaginables.

Creieu-me que continuaria parlant-vos de Les mil i una nits… però ja sabeu que “l’arribada de l’alba sorprengué Xahrazad i aleshores callà”.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.