nosaltresllegim.cat

Títol: El llibre de l’any. Almanac literari
Autor: Vicenç Pagès
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 132
ISBN: 978-84-9930-391-8
Preu: 16,95€

El Martí s’ha llegit El llibre de l’any del Vicenç Pagès i ens n’ha fet la ressenya. Tingueu en compte que coneix l’autor… però com que li agrada burxar a pràcticament tot el que se li posa davant, podeu confiar (prou) en el seu escrit.

Hi ha llibres que entren primer pels ulls amb la portada o, en el seu defecte, amb la contraportada. I què diu aquest El llibre de l’any? Doncs una cita de Samuel Johnson que resa: “no us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit”.

Partint d’aquí, doncs, jo em refio d’en Vicenç Pagès perquè, pel que sé, és un home molt llegit… i a més, sap escriure. A més, aquesta cita és una pseudojustificació per entendre què trobarem en aquest “almanac literari”: un recull dels articles que des de l’any 2000 ha anat escrivint Pagès al diari El Punt i després a la revista Presència. Ara, però, no us imagineu un totxo amb un recull d’onze anys de columnes setmanals! El que trobareu en aquest llibre són cinquanta-tres textos on es contextualitza cadascuna de les setmanes de l’any, amb les seves circumstàncies, separats per estacions, marcats per les “dates assenyalades” -Sant Jordi, Nadal, Tots Sants, Setmana Santa, l’Epifania d’un Crist salvador, l’arribada de cada estació o dels canvis de temps, etc.-, i amb una altra guia inamovible i indispensable: la literatura i, en el seu defecte, els seus autors.

Així doncs, en la citada epifania comencem a llegir un text on se’ns parla de l’inici de l’Ulisses de Joyce, però poc després s’explica que si a la literatura universal hi ha hagut algun especialista en la matèria és Lleó Tolstoi. I, en aquest sentit, partint d’autors o temes anem passejant de la mà de Vicenç Pagès per retrobar o descobrir les obres de Dostoievski, Pla, Virginia Woolf, Fages de Climent, Cortázar, Kapuscinski, Salvat-Papasseit, Nietzsche, Verdaguer, C.S. Lewis, Maria Mercè Marçal, Huxley, Stendhal, Rodoreda, Kafka, Karl Marx, o fins i tot referents culturals indispensables per la nostra societat com Groucho Marx.

Un llibre que es llegeix de forma deliciosa. Fins i tot li ho podríem retreure a Pagès. I és que ja ho aconsella l’autor al pròleg quan recomana una lectura pausada i, si pot ser, llegint cada text corresponent-la a cada setmana de l’any.

I entre text i text de Pagès, l’excel·lent treball d’il·lustració que fa Joan Mateu, extreient dels escrits setmanals aquella imatge que podria passar pel nostre cap, o fins i tot aquella que ens fa dir allò del “sí, sí,… té raó. Així està més ben explicat” a l’hora de plasmar l’escrit al dibuix: rostres de Sagarra amb tatuatges de la Polinèsia, llibres en una nevera quan es parla de la fredor narrativa de Txèkhov o un Peter Pan de Disney amb bigotis dalinians a l’hora d’explicar com el pintor surrealista i Gala van sobreviure, com Orwell, als Fets de Maig del 34.

Només dos retrets: he estat incapaç de fer-ne una lectura pausada. Sóc periodista i devoro més articles que no pas llibres.

L’altre retret és que després de llegir aquest almanac literari de Vicenç Pagès tinc tal quantitat de “deures”, de llibres per llegir amb una explicació del per què ho he de fer, que ja no podré devorar més articles…

Doncs això: no us refieu de qui ha escrit més llibres dels que ha llegit.

D’en Vicenç Pagès us en podeu fiar.

Títol: Narracions
Autor: Joaquim Ruyra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9930-230-0
Preu: 13,95€

En Francesc Canosa, periodista i Doctor en comunicació, -potser l’haureu llegit alguna vegada a llocs com El Singular Digital o fent crítica literaria a El País- ens ha fet aquesta magnífica ressenya sobre l’edició que ha fet Labutxaca de les Narracions de Joaquim Ruyra. Esperem que us agradi tant com a Nosaltres!

Totes les coses parlen. Algú ho dubta? O potser no grinyola una porta, o un forrellat? No és el nyec-nyec, o el rac-rac, una manera de xerrar, de dir alguna cosa?  Potser pateix. Potser s’alegra. Ai, què deu voler dir? T’imagines en Joaquim Ruyra (Girona, 1858-Barcelona, 1939) parant l’orella vora el mar. O ensumant una alzinera. O sentint garlar un pescador…

De Girona, a Arenys de Mar, passant per la central nuclear familiar de Blanes. Això fa Ruyra. Això fa: recol·lector de paraules. Col·leccionista de micro mons per explicar tot un món. En va tenir prou. Lo petit és gran. I amb aquestes 25 narracions Ruyra va deixar assentat tot un món que parla per sempre més.

És cert que ha fet parlar i parlar. La seva prosa condiciona, com cap altra, la prosa catalana del segle vint. És cert que és germinal, inaugural. És cert que influencia així a Josep Pla; Caterina Albert; Josep Carner; Carles Riba; Gaziel; Salvador Espriu; Pere Calders… Però potser encara és més cert, més veritable, que Ruyra és l’home que sap fer parlar les coses. Va portar les coses a casa. Va dur les paraules a la cassola, al menjador, a la cadira, al braç, a la galta. Les paraules van tornar.

Un dia Ruyra va sortir a “cercar la bellesa” i mira què ens ha dut. Perquè “Estic convençut que avui com en temps de Hamlet, els cels i la terra amaguen moltes coses a la miopia dels savis”. Para l’orella. Escolta’l. Sent-lo. Ens diu moltes coses. D’allà a fora. Però les has de voler escoltar.

Quina delícia llegir ressenyes com aquesta, oi?

Títol: Cada dia penso en tu
Autor: Maria Barbal
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-6641-435-7
Preu: 16,50€

Només algú que hagi notat com un gat es converteix en una boleta sobre la seva falda o hagi viscut l’alegria d’un cadell a la porta de casa, fins i tot abans d’entrar la clau al pany, podria escriure sobre aquests éssers amb tanta delicadesa i detall. I només algú que hagués viscut la pèrdua del seu petit company podria d’escriure aquesta pena, com si d’una persona es tractés. Els buits que provoquen, les pauses per assimilar que el sorollet del cascavell que sents només ha estat una mala passada de la ment o que la petita ombra que ha siluetejat la llar de foc només era el vol d’un ocell passant per davant de la finestra i no la teva gateta buscant l’escalfor de les flames.

Però no tots els moments de Maria Barbal respecte a aquests petits animals són tristos. De vegades t’adones que són capaços d’oferir-ho tot sense reserves. Com la història d’en DUC, un simpàtic gosset que aprèn a ser feliç, recordant com de diferent és la vida ara, amb un amo que no s’oblida de donar-li menjar, tot i que la dona gran que el va tenir abans no el tractava pas malament, però l’edat feia estralls en la seva memòria. La seva vida ha canviat. Descobreix, no com un espectador més, sinó com a protagonista, nous llocs, reptes i enemics. L’ascensor en moviment i una casa plena de flors. Com si es tractés d’un ésser humà més, s’adona de les necessitats del seu amo: com aquest troba a faltar la seva companya, com ja no riu tant. Sent, compadeix, s’entristeix i se n’alegra. Ara està millor en aquesta casa, tot i que és de passadissos estrets, i que quan aprèn a demostrar felicitat movent la cueta tira les coses dels estants més baixos.

Maria Barbal, que es va criar rodejada d’animals de granja a muntanya, presenta a Cada dia penso en tu un seguit de relats curts que aprofundeixen en la relació entre els humans i els animals. Una joia per regalar a qualsevol que comparteixi aquest amor per aquests petits companys que donen tant a canvi de tan poc.

Títol: Els millors contes de la literatura fantàstica
Autor: Diversos autors – Joan Solé
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-6640-781-6
Preu: 20€

En primer lloc voldria fer una consideració sobre aquest llibre. Últimament, quan parlem de literatura fantàstica, el que ens ve a la ment són Tolkiens, Jocs de Trones, Harry Potters i Úrsules Leguins… doncs no. Segons en Joan Solé, que és qui s’ha encarregat de fer la selecció dels contes que apareixen en aquest llibre, això que he citat és el que ell anomena “literatura meravellosa”. I al pròleg del recull ens explica el perquè de la teoria. Segons Solà, la literatura fantàstica ha de tenir com a fet clau que es produeixi un fet excepcional (un doctor peculiar que es diu Jekill de cognom, per exemple).

Però anant al que pertoca, Els millors contes de la literatura fantàstica és un recull molt bo de relats d’aquest gènere però sense reiterar-se en l’estil o la temàtica; o sigui, que no n’hi ha dos de fantasmes, i n’hi ha un de cada cosa.

Entre els autors que configuren aquest recull hi trobareu Poe, Stevenson, Dickens, Wells, Kipling, Bierce, Melville, i altres patums d’aquest món.

Una de les millors coses que té, a més, aquest recull és que els contes que hi trobareu no són els més coneguts dels autors que us he citat; de manera que us podeu trobar amb més d’una agradable (o fantàstica) sorpresa.

M’ha agradat molt, es llegeix molt bé (són relats curts), i francament, si el llibre es diu Els millors contes de la literatura fantàstica… és perquè és veritat.

Tant els contes com els autors són els millors d’aquest gènere.