Les coses parlen

Títol: Narracions
Autor: Joaquim Ruyra
Editorial: labutxaca
Col·lecció: labutxaca
Pàgines: 624
ISBN: 978-84-9930-230-0
Preu: 13,95€

En Francesc Canosa, periodista i Doctor en comunicació, -potser l’haureu llegit alguna vegada a llocs com El Singular Digital o fent crítica literaria a El País- ens ha fet aquesta magnífica ressenya sobre l’edició que ha fet Labutxaca de les Narracions de Joaquim Ruyra. Esperem que us agradi tant com a Nosaltres!

Totes les coses parlen. Algú ho dubta? O potser no grinyola una porta, o un forrellat? No és el nyec-nyec, o el rac-rac, una manera de xerrar, de dir alguna cosa?  Potser pateix. Potser s’alegra. Ai, què deu voler dir? T’imagines en Joaquim Ruyra (Girona, 1858-Barcelona, 1939) parant l’orella vora el mar. O ensumant una alzinera. O sentint garlar un pescador…

De Girona, a Arenys de Mar, passant per la central nuclear familiar de Blanes. Això fa Ruyra. Això fa: recol·lector de paraules. Col·leccionista de micro mons per explicar tot un món. En va tenir prou. Lo petit és gran. I amb aquestes 25 narracions Ruyra va deixar assentat tot un món que parla per sempre més.

És cert que ha fet parlar i parlar. La seva prosa condiciona, com cap altra, la prosa catalana del segle vint. És cert que és germinal, inaugural. És cert que influencia així a Josep Pla; Caterina Albert; Josep Carner; Carles Riba; Gaziel; Salvador Espriu; Pere Calders… Però potser encara és més cert, més veritable, que Ruyra és l’home que sap fer parlar les coses. Va portar les coses a casa. Va dur les paraules a la cassola, al menjador, a la cadira, al braç, a la galta. Les paraules van tornar.

Un dia Ruyra va sortir a “cercar la bellesa” i mira què ens ha dut. Perquè “Estic convençut que avui com en temps de Hamlet, els cels i la terra amaguen moltes coses a la miopia dels savis”. Para l’orella. Escolta’l. Sent-lo. Ens diu moltes coses. D’allà a fora. Però les has de voler escoltar.

Quina delícia llegir ressenyes com aquesta, oi?

Per acabar bé l’any, ‘Jo confesso’ del Cabré

Títol: Jo confesso
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-7588-253-6
Preu: 26,90€

La Fita ens ha fet una fantàstica ressenya del que podem dir amb tota seguretat que és el llibre català de l’any. Ara ja no seran només els fanàtics qui demanaran el Nobel de Literatura per Cabré. Serà qui tingui una mica de gust i de senderi, i llegeixi aquest gran llibre. L’opera magna de Cabré. I parlant d’òpera…

Richard Wagner és el creador en les seves òperes del leitmotiv. Es tracta, a grans trets, d’un fragment musical, unes mateixes notes que s’identifiquen amb un personatge (Isolda, Wotan,…) amb un objecte material (l’espasa, l’or del Rin,…), un sentiment (l’amor de Senta) o una situació (la mort d’Isolda,…). Aquestes notes poden ser tocades de maneres diferents, poden sentir-se en primer pla o soterrades entremig d’altres melodies, però qui les escolta les reconeix i el remeten a aspectes concrets de l’argument que aquestes notes representen. És el que m’ha vingut al cap, entre d’altres idees, a l’hora de parlar del llibre Jo confesso.

La nova novel·la de Jaume Cabré és una obra magna, gran, no solament per les quasi 1.000 pàgines sinó perquè és una història completa, complexa i on, com a les òperes de Wagner, van sorgint una i una altra vegada temes, personatges i històries anteriors lligades entre sí, ja sigui per les peripècies d’un violí, el bé, el mal, la violència, l’amor… per la vida en definitiva.

He dit que era una història, la de l’Adrià Ardèvol, però com les nines russes (és l’altra imatge en la qual he pensat llegint-lo) dins hi ha d’altres històries: la de l’amic Bernat, l’estimada Sara, el pare, la mare, la Lola Xica, la Laura,… els personatges d’altres èpoques. La del Storioni (violí), l’Àguila Negra i el Xèrif Carson (quina troballa!),… Només cal mirar les pàgines 1.001 a 1.005 per veure la llista dels Dramatis Personae. Històries totes on LA INFELICITAT és un tret comú, siguin les circumstàncies que siguin, que de vegades són dramàtiques o simplement brutals.

– Ets feliç?
En Bernat arrencà amb la sonata… vaig tornar a la càrrega:
– Ei.
– Què.
– Que si ets feliç.
– No. I tu?
– Tampoc

pàg. 638

Aquests personatges es troben en diferents coordenades de temps i espai reals, de la nostra història europea i de la cultura. La cultura. Un altre leitmotiv de l’obra. En majúscules, CULTURA. Quin gust llegir un escriptor culte! En aquests temps en els quals presumir d’incultura i de vulgaritat és tan fashion, jo he gaudit del plaer de llegir una persona culta, que amb tota naturalitat es mou en ella, ja sigui parlant de filosofia, llengües, religió, història, pintura,… i sobretot la música, que va sonant per sota la novel·la.

Una construcció complexa com és aquesta novel·la no es mantindria dreta si no estigués ben escrita, que ho està. Cal familiaritzar-se amb els salts cronològics, els canvis de personatges o d’escenaris i veure què signifiquen els canvis de lletra o els fragments que es colen enmig d’un diàleg. Són els recursos formals que en Cabré fa servir per a portar-nos per les històries. Algunes m’han deixat trasbalsada. He trobat magnífica la part de la infantesa de l’Adrià. Me l’he imaginada tan bé! També m’han interessat molt algunes reflexions que de tant en tant deixa anar l’autor:

– Un cop s’ha tastat la bellesa artística, la vida canvia. Un cop has sentit cantar el cor Monteverdi, la vida et canvia. Un cop has vist Vermeer de prop, la vida et canvia; un cop has llegit Proust, ja no ets el mateix. El que no sé és per què…

pàg. 630

Efectivament, un cop has llegit Jo confesso ja no ets la mateixa. Almenys a mi m’ha passat. I entre d’altres sentiments que he experimentat hi ha la de sentir-me orgullosa d’una literatura capaç de produir una novel·la com aquesta. Gràcies, Jaume Cabré.

Llegiu-la. Val la pena!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

<a href=”http://www.nosaltresllegim.cat/wp-content/uploads/2011/09/jo-confesso1.jpg”><img class=”alignright size-medium wp-image-8357″ title=”jo-confesso” src=”http://www.nosaltresllegim.cat/wp-content/uploads/2011/09/jo-confesso1-201×300.jpg” alt=”” width=”121″ height=”180″ /></a>Títol: <a title=”Fitxa del llibre a Proa” href=”http://www.proa.cat/ca/llibre/jo-confesso_14643.html”>Jo confesso</a>
Autor: <a title=”Fitxa de l’autor a Proa” href=”http://www.proa.cat/ca/autor/jaume-cabre-i-fabre_3866.html”>Jaume Cabré</a>
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 1.008
ISBN: 978-84-7588-253-6
Preu: 26,90€

El talp

Títol: El talp
Autor: John Le Carré
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-2976-851-0
Preu: 21,50 €

Bufa! Amics, aquest maleït talp m’ha fet passar unes estonetes que déu n’hi do!

Jo coneixia una miqueta l’obra de Le Carré a través de llibres com ara El sastre de Panamà o El jardiner fidel. Tots dos són llibres amens, interessants, ben escrits, amb bones dosis d’intriga, misteri, cinisme i bon humor.

El Talp és ben diferent. De bon humor no en desprèn gens ni mica.

Es tracta d’un llibre mes aviat gris, fosc, hermètic i blindat com una caixa forta, que parla sense gaires embuts de la trista vida dels espies.

En aquest cas, l’agent semiretirat George Smiley és reclamat novament pel seu cap per mirar de caçar un agent doble que és la poma podrida dins d’una organització que se suposa que està lliure de tota falta o sospita.

Aquest talp és un gat vell, que sap jugar d’allò més bé el seu doble joc de cartes, i que quan li convé es fa fonedís i… desapareix.

Però l’agent Smiley porta molts anys a les seves espatlles fent d’espia i sap com aconseguir mica en mica, amb una paciència infinita, que el cercle es vagi tancant.

No es un llibre fàcil. Convé posar-hi els cinc sentits de bon principi per no perdre’s en el torrent inacabable de noms i cognoms que van apareixent constantment.

Ara bé. Tot i ser un llibre, diguem-ne, poc càlid té un no-sé-què que mola!!!

Per cert, la pel·lícula d’aquest llibre està en cartellera! N’heu vist el tràiler? I la pel·lícula?

És confirma que, com sempre, el llibre és millor que la pel·lícula?

Avui sopo gratis i miro el Barça a fora. El llibre d’El Convidat

Títol: Avui sopo gratis i miro el Barça a fora. El llibre d’El Convidat
Autor: Albert Om
Editorial: Empúries
Col·lecció: No Ficció
ISBN: 978-84-1509-816-4
Preu: 23€

Avui us volem parlar del llibre d’un dels fenòmens televisius de la temporada: El Convidat. Durant les més de dues-centes pàgines del llibre publicat per Empúries, Albert Om ens va explicant amb tot detall les gràcies i les misèries de les persones que l’han anat convidant durant les dues temporades.

Així doncs, és només a través d’aquest llibre que descobrirem coses com ara que Pilar Rahola confessa off the record que això de trencar llits és mentida, o si més no que les causes no són ben bé les que va dir, ja que aquests fets van passar durant una època en la qual ella… no estava tan bé com ara.

És curiós saber també que en realitat el Tourette de Quim Monzó és fals. Que va escollir aquesta malaltia per donar un punt distintiu a la seva figura mediàtica, o que els dibuixos de Pilarín Bayés en realitat els fa la Capdevila.

Amb un estil àgil, distès, desenfadat però també punyent –sobretot quan treu les misèries-, Albert Om ens fa una repassada a una vintena de personatges que molt sovint no ens interessen gens però que, un cop ens en descobreix la marca dels calçotets, se’ns fan tan propers que no els podrem oblidar mai.

Aquest no només és un “llibre-solució” per aquells qui no sapigueu què regalar per Reis, sinó que també augurem que serà un dels títols més venuts el proper Sant Jordi.

I si no, al temps!

Llibertat

Títol: Llibertat
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 816
ISBN: 978-84-6641-341-1
Preu: 25€

“Mare de Déu de Tots els Dolors!”. Això és el que l’Oriol ens podria haver dit perfectament quan li vam fer arribar el Llibertat de Jonathan Franzen. Només pel pes -però també perquè segons com li surt la Teresina que porta a dins- ja podria haver clamat al cel. Però no. Va ser dir-li que teníem aquest llibre i va venir volant a buscar-lo… Estava esperant aquest llibre amb candeletes!

I ens n’ha fet una ressenya molt xula! Gaudiu-ne!

Benvinguts a l’anomenada “gran novel·la americana del segle”: Llibertat. Cordeu-vos el cinturó de seguretat, respireu profundament i prepareu-vos per un viatge que no oblidareu mai: Llibertat. Després de llegir aquesta joia és difícil no deixar-se portar per l’emoció i sobrepassar-se amb els elogis així que intentaré parlar-ne sense que se’m vegi gaire el “plumero”.

Jonathan Franzen ha contruït sense presses (nou anys de gestació) una novel·la de forma senzilla, de tall clàssic podriem dir, sense estridències ni temptacions de modernitat, gairebé una peça del dinou. Entenguem-nos, Llibertat és una novel·la moderna, contemporània, rabiosament actual però té la capacitat moralitzant d’un Balzac, d’un Zola; la visió quasi clínica dels personatges, la capacitat per disseccionar els protagonistes, cada un dels seus pensaments, les seves accions, les pors, els sentiments mes íntims o les imprescindibles màscares.

El matrimoni Berglund, la Patty i en Walter, els seu fill, i l’amic de la parella Richard Katz són els personatges principals d’aquesta història que transcorre als Estats Units. O potser caldria considerar el marc, els Estats Units, com l’altre gran personatge de la peça.

Seguirem els anys d’infantesa de la Patty, les experiències universitàries d’en Walter, les ascensions i caigudes d’en Richard al món de la música o els negocis d’en Joey alhora que viatjarem per les administracions Reagan, Bush pare, Clinton, Bush fill i Obama.

La petita història d’una família i la gran història d’un imperi. Del micro al macro. De les petites, doloroses, misèries d’una mentida dita per amor a la horrible ferida d’un atac terrorista o d’una guerra cruel i injustificada (suposant que n’hi hagués de legítimes!). De com l’horror pot aparèixer en les nostres vides però també de com nosaltres podem triar participar o no d’aquest horror. I aquí entrem en la gran matèria, la moral, l’ètica, paraules que gairebé ens incomoden però que ens obliguen a fer-nos preguntes. I el que és més dur: respondre-les. Franzen no només denuncia amb lucidesa i una bona dosi de mala bava les perversions d’un sistema basat en el tot s’hi val a l’hora d’enriquir-se, també ens fa veure com n’és d’important prendre partit, ésser conscients i conseqüents, serem lliures quan assumim el compromís i la responsabilitat que la mateixa llibertat comporta.

Ens creiem lliures perquè ens han fet creure que vivim en llibertat, però Franzen ens ho qüestiona en aquesta impressionant novel·la.

No badeu. Llegiu-la. És veritat que tants elogis i crítiques afalagadores fan pensar més en una moda o una estratègia de màrqueting però Llibertat és literatura, bona literatura. Potser massa construïda, massa feta per agradar, però també feta per emocionar-se, per aprendre, per reflexionar i potser per fer d’aquest món un lloc millor.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Jo ja sé quin llibre regalaré: La Guia de Vins de Catalunya 2012 per al Tió!

Títol: Guia de vins de Catalunya 2011
Autor: Sílvia Naranjo i Jordi Alcover
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 472
ISBN: 978-84-9809-195-3
Preu: 25€

Sí, és ben sabut allò que el Tió caga neules i torrons, res d’arengades, però… què passa amb el vi? Aquest és un missatge dedicat al Tió que tenim plantat a casa des de fa uns quants dies. El meu primer regal de Nadal serà per a ell.

“Estimat Tió, per què enguany no acompanyes les neules amb una Mistela Molt Vella del Masroig o amb un Panses Dolç de Garnatxa Blanca? I els torrons, què tal amb un Argila Xarel·lo Brut Nature Gran Reserva?

Ja n’hi ha prou de regals eixuts, Tió, que si volem alegria, el vi fa sang i, sobretot, fa oblidar totes les males notícies que aquest 2011 ha tingut a mal anar-nos deixant. Per què t’estimes més una ampolla de perfum, per més violetes que tingui, que no pas un Vall Llach amb aquella olor de cacau? De debò, Tió, m’interessa més un Abadal 3.9 que qualsevol regal 2.0!

Si no et fa res, al costat de les mandarines, t’hi deixaré la Guia de Vins de Catalunya 2012. Te la regalo! Ves-te-la llegint. Veuràs que hi trobaràs una gran varietat de vins i caves que et/ens faran el pes, segur! Et recomano que paris atenció a les puntuacions que els donen el Jordi i la Sílvia… ells en saben molt i així tindràs la seguretat d’encertar amb l’elecció.

Ja saps que em tens a la teva disposició per si tens la vista cansada i necessites un cop de mà amb les icones per veure amb què hem de maridar. És important que ho tinguis en compte, també, perquè per Sant Esteve farem canelons i no voldria rebre crítiques pel vi, eh?

Una abraçada amb molt d’afecte i grans esperances,

Montserrat

PD: està bé, si has d’afluixar veles per això de la crisi, al final hi trobaràs la Guia amb una setantena de cerveses catalanes… ho deixo a les teves mans!”

Moltes gràcies i Bon Nadal!

Vides desafinades

Títol: Vides desafinades
Autor: Xavier Aliaga
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-2976-872-5
Preu: 21,50€

Hi ha vegades que un llibre encaixa quan el llegeixes. El llegeixes en el moment idoni perquè et puguis identificar amb els personatges, les seves vivències, les seves circumstàncies, els seus caràcters, el seu moment vital… En un altre moment, el mateix llibre no t’arribarà de la mateixa manera, i pot ser un avorriment o, directament, una bomba que et faci trontollar.

Afortunadament, he llegit Vides desafinades en el moment adient, i m’ha agradat molt. L’he llegit quan la crisi econòmica europea és la realitat que viuen els personatges de la novel·la i, també, la que nosaltres tenim a tocar. L’edat dels personatges no és llunyana a la meva (tot i que jo sóc més jove, eh!). Coincideixo amb dos d’ells pel nostre gust per la mal anomenada subcultura: música, còmics, pel·lícules, etc, i per ser informàtics (veient els meus companys de feina acostumen a venir de bracet les dues coses). Amb un, fins i tot, tenim en comú el nom (Francesc) i un mot derivat d’aquest: F.X en el meu cas i Efebeí en el del personatge.

Aquestes coincidències han fet que no senti estranyes les seves pors, els seus neguits, les seves reaccions i personalitats. Tot i això, dono gràcies de no tenir els seus problemes, ja siguin amorosos, econòmics o de salut! Problemes que, d’altra banda, ens serveixen d’excusa per veure com els personatges tiren endavant, amb una determinació de ferro, les seves vides desafinades.

Temptació

Títol: Temptació
Autor: Alyson Nöel
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del temps
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9932-508-8
Preu: 14,96 €

Temptació és una història romàntica amb un lleu rerefons fantàstic entre dos personatges que, com bé ens indica el nom de la saga, són immortals.

La protagonista principal, l’Ever, té com a missió vital aconseguir estar amb el seu estimat –coprotagonista- Damen… però amb un gran impediment, que és que no el pot tocar. Això farà que aquest esdevingui el seu únic objectiu i que no pari de buscar el perquè d’aquesta circumstància.

Crec que és un fet a remarcar que aquest és un llibre que s’entén, es comprèn i només val la pena del tot si has llegit els llibres anteriors d’aquesta saga escrita per Alyson Nöel.

Entre l’Ever i en Damen també hi trobarem personatges com la Haven, que ha esdevingut immortal fa poc, que també viu –o malviu- la seva nova naturalesa. Aquest fet farà que l’Ever li hagi d’explicar com haurà de viure, ser i fer d’ara en endavant (i fins a la resta dels nostres dies!), i l’apartarà massa de la seva missió per aconseguir estar amb en Damen.

He llegit molta novel·la romàntica, i Temptació potser no seria el llibre que recomanaria per començar a gaudir d’aquest gènere. D’entrada perquè hi ha un munt de referències als llibres anteriors, i segons com el lector es pot arribar a perdre no coneixent el rerefons de la trama, les circumstàncies que han portat els protagonistes a la situació actual, etc.

En qualsevol cas, pels fans de la saga, per aquells que hagueu seguit el fil d’Eternitat… no us decebrà!

Aquí teniu el Facebook d’Els Immortals en català: http://www.facebook.com/ElsImmortals

La Nit de Santa Llúcia ens deixa un Sebastià Alzamora guanyador

Això de la Nit de Santa Llúcia és sempre emocionant, i quan veus que ” la grossa” va a parar a mans d’algú  com en Sebastià Alzamora, doncs encara més!

Esperem amb ganes aquest Crim de sang, un ‘thriller’ ambientat a la Guerra Civil, així com les obres de Ramon Erra  -premi Mercè Rodoreda de contes- i d’en Marcel Riera -premi Carles Riba de poesia.

Quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?

Petits, grans, prims, gruixuts, pesats, lleugers, de tapa dura o tova… siguin com siguin, el Sr. Tió és capaç de cagar tot tipus de llibres.

No dubteu a posar-lo a prova, que sempre us sorprendrà: sigui amb un gran llibre d’aquells que les puntes arriben a punxar com el Jo confesso del Cabré, un mida mitjana com el Divergent de la Veronica Roth, o un petit format, ràpida lectura i postpartit de repercussió mundial com l’Indigneu-vos! de Stéphane Hessel.

I si patiu pel tronc (i el recte) més estimats d’aquestes festes, recordeu que sempre ens quedaran tres senyors que acaben rematant la feina un pèl més tard.

Oblidem-nos, però, del missatger i centrem-nos en el missatge. Perquè, sigui per ser “una solució” o un univers sencer, regalar un llibre sempre és una gran idea, no trobeu?

Durant aquest 2011 us hem explicat que nosaltresllegim un munt de llibres i, francament, ens costa força recomanar-vos-en només un perquè aparegui sota el nostre i vostre estimat Sr. Tió.

La veritat és que des del Nosaltres hem decidit que després de recomanar tant, ja és hora que recomaneu vosaltres.

Així doncs, i traient-nos “el mort” de sobre, volem que ens expliqueu a Nosaltres i a tothom: quin llibre regalareu aquestes festes de Nadal?