Comentaris per nosaltresllegim.cat

Comentari de Montserrat Brau a Em prenyades, de Bea Cabezas

Montserrat Brau — Fri, 24 May 2013 18:08:24 +0000

Que el/la que està en camí serà tan senzill/a com el príncep o les infantes no ho crec, oi?

Comentari de Cèsar a Em prenyades, de Bea Cabezas

Cèsar — Fri, 24 May 2013 12:10:09 +0000

Pregunta innocent: què és un embaràs simple? El doble ho intueixo…

Comentari de Montserrat Brau a El joc de pistes, d’Andrea Camilleri

Montserrat Brau — Fri, 24 May 2013 11:38:54 +0000

Lluís-Emili, anar sabent de les novetats d’en Camilleri gràcies a vos/nosaltres és un luxe! Moltes gràcies per portar-nos de nou en Moltalbano!!

Comentari de Montserrat Brau a De óxido y hueso, de Craig Davidson

Montserrat Brau — Thu, 23 May 2013 11:57:55 +0000

Quina cita més bonica, Albert! Gràcies!! Hi ha tantes coses en les que hem de creure!

Comentari de Montserrat Brau a Em prenyades, de Bea Cabezas

Montserrat Brau — Wed, 22 May 2013 12:40:56 +0000

Eli, les coincidències han fet que aquesta novel·la hagi aparegut al nosaltres l’endemà del Dan Brown, que parla precisament del problema de la superpoblació… he vist la foto de coberta i no he pogut deixar de pensar-ho. En qualsevol cas, celebrem l’aparició d’aquest em-prenyades en el bloc, perquè fa molt bona pinta. Gràcies

Comentari de Jorge Ferrer a El pasado y las ideas, d’Alexandr Herzen

Jorge Ferrer — Sun, 19 May 2013 21:37:01 +0000

Expones muy bien la fibra de que estuvo hecho Herzen y la urdimbre de este texto, Marina. Te lo agradece su traductor.

Comentari de Xavi a Nosaltres entrevistem l’Antonio Baños

Xavi — Sat, 18 May 2013 10:12:53 +0000

Després de la final de la copa del borbó, on es va mostrar un cartell que deia “Kosovo is Serbia”, què prefereixes, la via unilateral de Kosovo o la que va seguir Montenegro? Unilateral o votada? I quines raons tens a favor o en contra d’ambdues opcions?

Comentari de Reynaldo P. Carlson a Pujol Catalunya, d’Enric Canals

Reynaldo P. Carlson — Sat, 18 May 2013 00:21:10 +0000

Com diria Estellés “han passat anys, molts anys, han passat moltes coses” des que, al 1973, 15 pares i mares de L’Horta Sud redactaren els estatuts de la Nostra Escola Comarcal . Amb el règim franquista decrèpit i una societat que començava a plantejar-se altre món, les inquietuds en matèria educativa eren evidents. La utopia d’una educació en valencià, que fomentara la creativitat, on l’expressió corporal jugara un paper important i on els xiquets cresqueren i es formaren envoltats de natura és el punt de partida d’aquesta història.

Comentari de Joan a Nosaltres entrevistem l’Antonio Baños

Joan — Fri, 17 May 2013 17:10:13 +0000

Seguint el comentari que va fer en Marcel, quina és la teva “cita de les Espanyes” preferida per contrarestar-la amb els teus arguments?

Comentari de Montserrat Brau a Carrer Robadors, de Mathias Enard

Montserrat Brau — Fri, 17 May 2013 10:54:47 +0000

Mariela, el Mathias Enard és un dels meus autors preferits! Gràcies per portar-nos-el!!

Comentari de Glòria a Plans de futur, de Màrius Serra

Glòria — Fri, 17 May 2013 10:28:22 +0000

Doncs a mi m´ha semblat valent i tendre. M´agraden les diverses veus narratives i com es combinen i has d´anar desfilant el passat i el futur dels personatges. L´he trobat divertit, enginyós i lúcid.

Comentari de Jordi Príncep a Nosaltres entrevistem l’Antonio Baños

Jordi Príncep — Thu, 16 May 2013 16:18:49 +0000

Antonio, quins han estat els motius que des de posicions federalistes t’han fet passar als rengles independentistes??? Has arribat a la conclusió que una relació entre iguals amb Espanya és impossible???

Comentari de Montserrat Brau a Los soldados, de Pablo Aranda

Montserrat Brau — Thu, 16 May 2013 11:26:29 +0000

Cèsar, això que ens dius em fa venir ganes de llegir la novel·la!! Gràcies!

Comentari de Albert a Nosaltres entrevistem l’Antonio Baños

Albert — Wed, 15 May 2013 22:06:19 +0000

Esperes que es torni a repetir un 11/09 com el de 2012, enguany?

Comentari de Paloma Solana Torres a Rafel Nadal: Quan érem feliços

Paloma Solana Torres — Wed, 15 May 2013 17:49:59 +0000

A primeros de Abril viajé a Girona por placer con mi marido y mi hijo. A la vuelta me esperaba sin saberlo una complicación de salud que me obliga a estar en cama un tiempo, espero que poco. En la Diada mi marido me regaló el libro de Nadal.
En la soledad de las cuatro paredes de mi habitación he estado rodeada de una GRAN familia. Con ella he comido, he viajado, he olido el campo, el mar, he reido y he llorado. Todo ha sido muy cercano y real.
Gracias señor Nadal por dejarme compartir su vida. A pesar de pasarme muchas horas sola me he sentido muy acompañada. Gracias.