Què us semblaria anar al cinema a veure El diario de Carlota sense pagar? Si la vostra resposta és: on i quan, llavors l’únic que heu de fer és comentar aquest post i explicar per què voldríeu anar al cinema. Els 25 primers comentaris rebran una entrada gratuïta per anar als CINEMES GIRONA de Barcelona (Girona, 175) a veure El diario de Carlota.
De moment la Júlia ja ha aconseguit una entrada, però en tenim 22 més, o sigui que afanyeu-vos perquè ben aviat ens puguem posar en contacte amb vosaltres a través del correu electrònic!!!
Ens veurem al cine i de franc! (bé, és un dir, perquè no sé si quedaria massa bé que jo m’apuntés per aconseguir l’entrada… buffffff! quina ràbia! hi hauré d’anar pagant!) -ostres, semblo el Nuñez de Crackòvia!-.
JA TENIM ELS PRIMERS GUANYADORS!!
Felicitats a tots i totes!! Ja ens explicareu, eh?
Títol: El gran llibre de la Carlota
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 568
ISBN: 978-84-9787-661-2
Preu: 19.00€
Ja coneixes la Carlota? Deixa’t endur per la seva curiositat, l’ímpetu i les ganes insaciables de descobrir el món. Guiat per la jove protagonista d’El gran llibre de la Carlota, aprèn sobre sexualitat, feminisme i, en general, descobreix com afrontar les adversitats de la vida amb humor i energia.
La Carlota és una adolescent alegre i optimista amb unes ganes boges de viure que, com qui diu, baixa de l’hort. Comença a formar part d’aquest món hostil, fins ara desconegut, el món dels adults. Un món on els actes tenen conseqüències i on les coses no són tan senzilles com semblen.
A El diari lila de la Carlota, la protagonista analitza diverses formes de discriminació de la dona en la societat i, per sorpresa, en descobreix un munt! A Així és la vida, Carlota, viu l’experiència gens agradable de la separació dels seus pares. I, per últim, a El diari vermell de la Carlota, descobrim una Carlota descarada, encuriosida pel sexe oposat. Això sí, no té res de morbós ni eròtic, sinó que, més aviat, la protagonista ens parla de la seva sexualitat des d’un vessant educatiu i pràctic, amb un elevat grau d’innocència.
Gemma Lienas ha rebut molts premis en reconeixement al seu esforç educatiu i literari. L’escriptora va obtenir el Premi de les lletres catalanes Ramon Llull per El final del joc i Premi internacional UNESCO 2003 a la tolerància per El diari lila de la Carlota. A Nosaltres llegim hem parlat d’ella anteriorment (vegeu El diari groc…).
Els diaris de la Carlota han causat tant renou que ara es durà al cinema El diario de Carlota, la pel·lícula basada en El diari vermell de la Carlota. Estigueu atents perquè el proper 23 de juliol s’estrena a la pantalla gran. Els interessats podeu visitar la pàgina web de la pel·lícula aquí. De moment nosaltres us deixem amb el tràiler. Atenció perquè un dels actors és Maxi Iglesias!
Prepareu-vos, perquè tenim una sorpresa! Què us semblaria anar al cinema a veure El diario de Carlota sense pagar? Si la vostra resposta és: on i quan, llavors l’únic que heu de fer és comentar aquest post i explicar per què voldríeu anar al cinema. Els 25 primers comentaris rebran una entrada gratuïta per anar als CINEMES GIRONA de Barcelona (Girona, 175) a veure El diario de Carlota.
Nosaltres, no sé si esteu al cas que l’any 2013 Proa publica la biografia definitiva d’en Salvador Espriu, elaborada per l’Agustí Pons.
Si penseu “Eureka, ja era hora”, seguiu llegint. Si no, us podeu estalviar aquest comentari, perquè us espera un elogi incondicional d’aquesta iniciativa!!
La notícia ens la fan arribar des del departament de comunicació del segell i, no cal dir que els ho agraïm d’allò més. La nota de premsa conté cites com aquestes:
“Des de fa tres mesos, Agustí Pons, que anteriorment ha signat les biografies de figures com Joan Triadú, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany o Néstor Luján, ha començat la tasca de recerca i recopilació d’informació. (…) De les primeres conclusions del seu treball, Agustí Pons destaca que «Espriu no va ser un autor malaguanyat, ja que va poder desplegar tot el seu projecte literari i va poder influir de la manera que volia influir». «Tenia una altíssima vocació literària i volia posar potes enlaire la literatura catalana del moment, tal com en aquell moment feien Lorca, Dalí i Buñuel amb la cultura castellana», conclou.”
Com que el treball compta amb el suport de La Caixa, s’hi diu:
“Respecte del projecte biogràfic engegat, Agustí Pons afirma que «només amb espònsors es pot treballar a nivell professional», i explica que «les biografies el que fan és fixar personatges en l’imaginari col·lectiu: crear figures històriques».”
I tot això està molt bé, perquè garanteix la qualitat de l’obra, però el que a mi em fa més feliç és que d’aquí a 2 anys en farà cent que va néixer el poeta i la meva filla (que ja en tindrà 13!) i jo podrem compartir la primera biografia que llegirem plegades, poemaris en mà, per acostar-nos a Sinera juntes. ” (…) No estimo / res més, excepte l’ombra / viatgera d’un núvol.”
Estarà bé encetar-ho amb una obra feta amb aquest rigor…
Ah, i que nosaltres ho veiem!
Ahir ho deia la Marta i, si ella ho diu, és que va de debò!! (vegeu El gran llibre de la Carlota):
