Títol: L’herència de Wilt
Autor: Tom Sharpe
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 280
ISBN: 978-84-6641-298-8
PVP: 17,50 €
Estic pensant que quan a nosaltresllegim intentàvem contestar a la difícil pregunta de per què llegim (vegeu Per què…) es van donar respostes de tota mena, però crec recordar que ningú no va proposar que el riure pogués ser un motiu.
I és que no conec gaire gent que, trobant-se en un lloc públic, com ara un vagó de tren atapeït, hagi estat totalment incapaç d’aguantar-se el riure amb un llibre de ficció. Em fa molt feliç poder dir que jo sí he viscut un d’aquests escassos i preciosos moments d’hilaritat. I això és gràcies a Tom Sharpe i al seu primer llibre sobre l’antiheroi Wilt.
Han passat 34 anys des del naixement d’aquest personatge. Avui l’autor viu a Llafranc i no es cansa de llençar elogis de Catalunya en totes les entrevistes que concedeix, en especial de la seva sanitat pública —com deu ser la sanitat anglesa!? —. Acaba de publicar L’herència de Wilt, la cinquena novel·la protagonitzada per Henry Wilt: encara casat amb l’exasperant Eva, ara és pare d’unes terribles quadrigèmines, ja adolescents, llur dolenteria frega la psicopatia. A més haurà d’intentar donar classes particulars d’història al fill d’uns odiosos aristòcrates, un mocós repel·lent molt més interessat en disparar contra tot allò que es bellugui que en aprendre res. Perversions sexuals, robatoris de cadàvers i entremaliadures quasi mortals formen part del fons de la història.
Són presents els temes recurrents de l’autor: la frustració dels educadors anglesos, la decadència de la classe alta anglesa, la ineficàcia de la policia anglesa… Tot plegat ens fa entendre l’essència d’una cultura que va fent salts entre la formalitat més estricta i la bogeria clínica, sense passar per cap terme mig. El resultat és el millor exemple d’humor anglès corrosiu que he vist mai per escrit — el millor que he vist mai per televisió és Monty Python’s Flying Circus—. I al final del llibre l’autor amenaça amb una continuació. Espero que ho compleixi ben aviat!
Mentrestant, vegeu a l’autor parlar de la seva obra —entre altres coses —en aquest enllaç.
Títol: Generación A
Autor: Douglas Coupland
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7669-979-9
PVP: 20,00€
El Sergi ens porta més ciència ficció! Llegiu, llegiu:
Generación A és una novel·la de ciència ficció amb un estil Cyber punk que recorda força a Un món feliç, de l’escriptor britànic Aldous Huxley.
La història es situa en un futur més o menys proper. Les abelles s’han extingit. De cop i volta, cinc persones d’arreu del món -sense cap mena de connexió entre elles- pateixen picadures d’abelles i es veuen unides per aquesta estranya experiència. De sobte es troben com conillets d’índies. Els detenen i els aïllen per investigar-los. La gran pregunta; si estan extingides, com pot ser que els hagin picat? Com a particularitat, afegir que consumeixen sovint una substància anomenada Solon, que atordeix a la gent.
A banda de la història, els protagonistes narren a més a més, diversos contes. Molt recomanable i entretingut!
Títol: L’Amor
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Fora Col·lecció [Núm 0 ]
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-213-0
PVP: 11,95€
Catorze de febrer! Quan jo era petita sentia una cançoneta per la ràdio que deia “hoy es el día, de los enamorados”… encara me’n recordo! Ara missatges similars ens arriben per tot arreu, tot l’any, perquè està vist que això de l’amor ajuda a superar molts tràngols i, en un dia com ahir, encara més. Sembla que els angelets ens puguin enforquillar a qualsevol cantonada!
Ah, les sagetes de l’amor, com són de complicades… Costa apuntar bé, eh? De vegades, els tímids es queixen que un cop han fixat l’objectiu les paraules no acaben de sortir amb fluïdesa i, ja se sap, l’arc no es pot mantenir tensat massa estona perquè espatlla la punteria: cal apuntar, decidir-se i encertar al cor. En aquest pas intermig, les frases d’amor que recull L’amor, de Paulo Coelho, poden ser una gran ajuda.
Aquest autor ha donat material no només per fer un llibre de 128 pàgines, no; ha donat per a una enciclopèdia! Aquí teniu les millors, agrupades i llestes per acompanyar qualsevol circumstància.
I com que sempre us dic “estimats nosaltres”, ara em permeto deixar-vos amb aquesta cita:
L’amor és l’essència de la vida. Jo afegiria que la lectura compartida amb nosaltres també…
“Quan estimes, totes les coses tenen més sentit”, L’Alquimista.
Millor pel·lícula, millor director i millor guió adaptat són només tres dels nou guardons que ha aconseguit aquesta adaptació per al cinema de la novel·la homònima d’Emili Teixidor, de la qual n’hem parlat diverses vegades aquí al nosaltres (vegeu Els convidats, Divendres estrenen…, Oh, quina…, La guanyadora…).
A hores d’ara, a TV3 encara no han penjat cap vídeo dels lliuraments, però estarem al cas per il·lustrar aquest comentari que ens fa tan i tan feliços!!
Si voleu més informació, podeu llegir aquestes notícies a El Periódico o al 3cat24.
Us deixem amb el tràiler oficial en català i unes declaracions dels premiats.
Títol: L’herència de Wilt
