Brúixola, de Mathias Enard

bruixulamathiasenardNo sé si us passa com a mi, però a l’hora de triar lectures sóc una maniàtica. Crec que algun cop ja he esmentat aquest fet. El cas és que més enllà de les manies i de les llistes dels més venuts -de les que, sincerament, me’n fio poc-, alguns premis literaris em serveixen de molta ajuda per triar què llegir. Els referents que acostumo a seguir amb més interès són el Pulitzer als EEUU, el Goncourt a França i, ja a casa nostra, el premi Llibreter. En general, els guanyadors d’aquests certàmens acostumen a ser cavall guanyador.

La novel·la que avui ens ocupa, Brúixola, ve recolzada amb el Goncourt francès que, per si no ho sabeu, atorga l’escandalosa xifra de 10 euros a l’escriptor guardonat, això sí, portar la faixeta d’haver aconseguit el premi acaba significant ser un èxit de vendes. Entre els prestigiosos guanyadors podem trobar autors com Marguerit Duras (L’amant) o Pierre Lemaitre (Ens veurem allà dalt) i des d’aquest any, Mathias Enard pot afegir aquesta fita al seu currículum com a escriptor.

Centrem-nos en la novel·la, però. Mathias Enard ens presenta, a Brúixola, en Franz, un musicòleg que viu a Viena i que al llarg d’una nit d’insomni recorda la seva relació amb la Sarah -el seu amor impossible-, que representa també la fascinació que sent cap a tot allò que és l’Orient, a través dels records que van apareixent dels seus viatges a Turquia, Síria o Iran. I és que a mida que anem avançant en la lectura ens submergim en el mar de pensaments d’en Franz, que reflexiona sobre la seva vida i les influències artístiques de l’Orient en l’Occident. Unes reflexions que seran provocades per una notícia terrible: en Franz està malalt.

No us enganyaré. Brúixola no és una novel·la de lectura fàcil. I és que Enard, més que seguir una trama, el que gairebé fa és escriure una tesi sobre l’Orient, però ho fa d’una forma magistral i amb un estil propi. La fascinació que en Franz té per aquesta part del món és el veritable fil conductor d’aquesta novel·la i és l’excusa per Enard per fer-nos viatjar d’un lloc a un altre sense treva.

Acabo amb una suggerència. Si teniu l’oportunitat i les ganes, llegiu Brúixola amb la tauleta, el mòbil o l’ordinador al costat, perquè és un autèntic plaer anar a buscar-hi les infinites referències que es fan sobre pintura, música o cançons que constantment van apareixent al llarg de la narració. I si heu viatjat a qualsevol de les localitzacions que hi van sortint, de ben segur que les descripcions us faran tornar a trobar-vos-hi.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Aquí teniu l’autor explicant el seu llibre

Títol: Brúixola
Autor: Mathias Enard
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductor: Jordi Martin Lloret
Premis: Premi Goncourt
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-16367-68-9
Preu: 22,90€

La ciència a l’ombra, de J.M. Mulet

lacienciaalombraDurant els últims 10-20 anys i gràcies als mitjans de comunicació de tota mena, l’afició de tipus thriller ha envaït la nostra quotidianitat perquè, siguem sincers, la part fosca ens atrau i els personatges perversos ens fascinen. Fins aleshores es tractava d’un tema més o menys ocult i més o menys restringit als especialistes.

En J.M. Mulet, amb rigor, sentit de l’humor i tarannà desenfadat ens acosta a la part més tèrbola de la condició humana. Això ens ajudarà a entendre les tècniques que fa servir la policia científica i el curiós món que envolta tots aquests professionals que conviuen diàriament amb la mort.

L’autor pensa que és possible que al viure en una societat -relativament molt- tranquil·la puguem sentir una espècie d’atracció morbosa cap a tot el que sigui la truculència que tenen aquests temes i que al ser minoritaris ens permeten un cert alleujament psicològic. El fet que sempre enxampin el dolent també juga un paper clau en la fascinació que sentim tots els aficionats del gènere de novel·la negra.

El llibre m’ha resultat força instructiu per dos motius: el primer, que les sèries de televisió -CSI, Bones, Rosewood,… ja us les sabeu- cometen errors que grinyolen d’una hora lluny, i segon, cosa que ja imaginava, sembla realment difícil cometre un crim i que no t’enxampin. No és que tingués cap idea al cap però… però ja m’enteneu.

Ah, per cert! El que no m’ha resultat novedós han estat les descripcions dels cadàvers. Encara que per la meva especialitat no en tinc gaire contacte habitual -em dedico a portar embarassos i atendre parts-, sí que he tingut força hores al costat de cossos sense vida quan estudiava medicina. Què en treiem d’això? Us asseguro que si descriu un cadàver d’una manera és que els cadàvers són així de veritat!

Són morts de debò i l’autor és el que en diríem un “catxondu”!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La ciència a l’ombra
Autor: J.M. Mulet
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-9809-367-4
Preu: 17,90€

Ready Player One, d’Ernest Cline

readyplayeroneQuan vam rebre el Ready Player One, d’Ernest Cline, ho vam tenir molt clar. Un dels especialistes en videojocs més importants de Catalunya és amic del Nosaltresllegim, i qui millor per parlar-nos d’aquest llibre que l’Albert García?

Si no el coneixeu, l’Albert García és periodista i professor universitari, col·labora a La Vanguardia, Catalunya Ràdio, iCat.cat, Rac 1,… i en sap prou de videojocs com per poder donar classes del tema a la Universitat de Barcelona.

Entre el moment en què li vam donar el llibre per llegir i que ens ha passat la seva ressenya, només s’ha creuat un concepte pel mig: Pokémon Go. Nosaltres, això ha estat una força major!

Però anem per feina: a veure què ens explica l’Albert sobre el llibre d’Ernest Cline:

Cinc anys després de la seva publicació original, Ready Player One, d’Ernest Cline, ens arriba finalment amb la seva corresponent traducció al català. Ho fa després de convertir-se en una de les novel·les de ciència-ficció de referència de la darrera dècada, un èxit editorial que es demostra en la seva presència continuada (en anglès i en castellà) a la prestatgeria de best sellers de la llibreria Gigamesh de Barcelona —un regnat que, per cert, només ha estat superat per la fantasia èpica dels Lannister, els Stark i companyia—.

¿Quin és el motiu d’aquest èxit? Probablement el mateix o, si més no, un de molt semblant al que durant aquest estiu ha enlairat Stranger Things com la sèrie de televisió del moment: em refereixo, efectivament, a la nostàlgia, la poderosa, afectiva i sempre efectista nostàlgia. De fet, no m’estranyaria gens que els germans Buffer s’hagin inspirat en alguns aspectes de la novel·la de Cline a l’hora donar forma a la seva ficció per a Netflix. Ambdues obres ens transporten a una idealitzada dècada dels vuitanta, a la recerca d’uns lectors/espectadors ben entrats en la trentena que ja comencen a rememorar el seu passat.

Ara bé, mentre Stranger Things pren l’any 1983 com a escenari, el tirabuixó argumental de Ready Player One va molt més enllà. Som a l’any 2044 i la Terra és un erm postapocalíptic a causa dels conflictes, la desigualtat i la contaminació. Per intentar escapar d’aquesta realitat, les persones es refugien en un món virtual anomenat OASIS, una barreja entre una internet futurista, els videojocs massius online i la realitat virtual. Tot canvia, però, el dia que aquest món virtual també es veu amenaçat. Comença llavors la gran aventura per salvar l’OASIS, una fita que quedarà en mans de l’avatar que aconsegueixi la puntuació més alta en el marcador d’aquest gegantí videojoc: una odissea geek on la cultura pop dels vuitanta serà la gran protagonista.

I és que si alguna cosa desprenen les més de 500 pàgines de la primera novel·la d’aquest escriptor nord-americà és un profund homenatge cap a la música, el cinema, les sèries de televisió i, més especialment, els jocs de rol i els videojocs, de la dècada dels vuitanta i de la cultura geek en general. Des del jove hacker de Jocs de Guerra fins als cavallers artúrics dels Monty Python, des dels riffs de Billy Idol fins als sintetitzadors de New Order, des de la sèrie japonesa Ultraman fins a sitcoms com Los problemas crecen i, per damunt de tot, des del rol de daus i fitxes de paper de Dungeons & Dragons fins als píxels de videojocs com Adventure, Zork, Pac-Man, Joust o Street Fighter II.

Més enllà de totes aquestes referències Ready Player One és una novel·la que segueix fil per randa la clàssica estructura del “camí de l’heroi”, teoritzada pel professor Joseph Campbell, que no renuncia a aprofundir en els seus personatges, però que dóna preferència al desenvolupament de la trama. Tot plegat, en una narració àgil i no absent de clixés en la qual els capítols avancen gairebé com si es tractessin de les pantalles d’un videojoc, un ritme i una emotivitat que segurament és el que ha cridat l’atenció d’Steven Spielberg i la Warner Bros., que ja preparen l’adaptació a la pantalla gran de cara a la primavera del 2018.

L’aventura virtual protagonitzada Wade Watts, més conegut pel seu avatar Parzival, compta finalment amb una traducció al català que arriba quan la majoria dels seus lectors tipus, aquells capaços d’identificar cada vegada que Ernest Cline fa l’ullet, ja fa temps que han devorat la seva versió original o la castellana. Tanmateix, sempre és d’agrair que gèneres com la ciència-ficció comptin amb una edició en la nostra llengua. La traducció realitzada per Lluís Delgado i Rosa Borràs ofereix un molt bon nivell i, tot i que en algunes (poques) ocasions mostra dubtes a l’hora de traslladar termes típics del món geek (‘mecano’ per ‘mech’?), és un treball més que lloable.

Moltes gràcies, Albert! Pantalla superada! T’esperem aviat al Nosaltres perquè ens expliquis més llibres!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Ready Player One
Autor: Ernest Cline
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Rosa Maria Borràs Montané i Lluís Delgado Picó
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-664-2092-1
Preu: 18€

Calendar Girl 2 – Abril Maig Juny, d’Audrey Carlan

CalendarGirl2AbrilMaigJunyAudreyCarlanFa poc, al Nosaltres us anunciàvem un nou fitxatge: la Míriam Manzano. I quin fitxatge!!

Ha estat tot l’estiu donant-nos la matraca més adorable que us pugueu imaginar perquè vol, necessita, està delerosa… té un  desig especial per la Sèrie Calendar Girl! Això de tenir una àvida lectora de novel·la eròtica és fabulós! Ja s’ha ventilat el Calendar Girl 2 – Abril Maig Juny, d’Audrey Carlan i ens està demanant el tercer, que va sortir la setmana passada!!

Aquí teniu el seu escrit:

Aquesta segona part, he de dir a que m’ha agradat encara més que la primera part! Esperava una saga eròtica i no gaire més, però aquí, a Calendar 2, he trobat una introducció més sensible de la protagonista, la Mia, que pot semblar una dona freda per la feina a la que s’ha de dedicar. En aquesta segona entrega però, coneixem un altre punt de vista de la vida que porta.

En Wes segueix fent la seva, però ni la Mia ni ell porta una vida compatible amb la seva relació. I la Maddy es fa gran i la Mia ho haurà d’acceptar.

L’Abril arriba amb en Mason Murphy, a Boston, on ha de netejar la seva imatge. És un home que se’l coneix per la seva debilitat per les dones i les festes. Serà amb l’ajuda de la publicista del Mason que aconseguiran el que ell no vol reconèixer: l’amor de veritat. I d’aquí, la Mia en treurà una amistat de veritat amb tots dos i que la convertirà en WAG més.

A Hawai, al Maig, la contracten per fer de model amb en Tai, on tots dos s’encanten des del primer moment. En Tai pertany a una cultura amb molta unió amb la família, on la seva mare es una mig “bruixa bona”. Ell busca la dona de la seva vida -sap que la Mia no ho serà- però això no impedeix que ho passin bé el mes sencer!

Finalment, el Juny va a parar a Washington DC per fer d’acompanyant del pare del senador Shipley -un home elegant que la fa sentir filla seva des de bon començament- que té una relació especial amb la dona de fer feines. Mentrestant coneix al senador, un jove guapo que fa que la Mia tingui un final… esgarrifós! Però no us diré més! Sé que amb això estareu tan intrigats com jo, així que… a llegir!

El llibre no té cap moment avorrit i he de dir que el vaig acabar en un tres i no res. M’he enamorat de la saga. M’ha deixat captivada!

A veure si ens arriba el tercer trimestre de la Calendar Girl aviat, Míriam! Serà teu!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 2 -Abril, Maig i Juny-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-664-2108-9
Preu: 17,90€

Allò que va passar a Cardós, de Ramon Solsona

alloquevapassaracardosQuan vam rebre el llibre del Ramon Solsona ens va venir un lector del Nosaltres al cap: en Lluís-Emili. Però de cop, se’ns va presentar una lectora que -misteriosament- coneixia l’autor i, a més, és de La Pobla de Segur! Només hauria estat més perfecte si vingués de la Vall de Cardós. La proximitat, s’ha decantat en favor de la Mariona!

A veure què ens explica…

S’uneixen diversos factors que han condicionat la lectura d’aquest llibre. Per començar, l’admiració cap a l’escriptor: el Ramon és d’aquella mena de persones que cauen molt bé. En segon llloc, el fet d’haver passat la meva infància molt a prop d’on se situen els fets que narra la novel·la també hi ha ajudat molt, un territori privilegiat que sembla haver oblidat tot el que fou.

I de què va? La novel·la ens situa a la Vall de Cardós, als anys seixanta, quan la comarca bullia amb totes les grans obres hidroelèctriques que s’hi estaven fent, tal com havia passat, passava i passaria en moltes zones d’Espanya durant aquella època. La transformació del territori canviaria per complet la rutina de la zona, de la gent que hi vivia,… d’aquell món.

És en aquest moment en què van arribar a llocs com la Vall de Cardós gent d’arreu d’Espanya per treballar-hi.

Un assassinat a la Vall és l’eix del relat que ens explica en Ramon Solsona. Gràcies a testimonis en primera persona anem entenent i descobrint què s’amaga darrere d’aquesta mort i totes les històries paral·leles que l’envolten.

Són petits relats molt curts. Capítols molt concisos. Un munt de veus que ens ofereixen una visió des d’un munt de punts de vista que aconsegueixen que l’assassinat en sí no sigui l’inici i el final de la novel·la, sinó una excusa per retratar aquell moment, aquella gent, l’entorn, la convivència entre els d’allà i els nouvinguts.

I darrere dels grans embassaments i obres que inaugurava Franco, vides i més vides d’individus que venien de la misèria i que l’arriscaven tot foradant la roca en una transformació pràcticament invisible al territori. Roques foradades que van ser i segueixen sent imprescindible perque aquelles obres mastodòntiques segueixin funcionant mig segle després.

En Ramon Solsona ha fet un llibre que, sense ser un thriller trepidant -no ho busca, tampoc!-, aconsegueix que ens llegim més de 450 pàgines de petites històries molt ben situades en el temps però també en l’espai i en el llenguatge de la zona. Perquè us asseguro que els d’allà sabem què vol dir “fer supo supo”.

Per mi, i afortunadament per molta gent, un llibre de Ramon Solsona és garantia de bon llibre.
I “fer supo supo” vol dir trobar-se algú inesperadament i intercanviar unes paraules.

Us queda molt més per descobrir, ara.

Gràcies, Mariona! T’esperem aviat al Nosaltresllegim!

Aquí teniu els primers capítols en pdf per poder començar-lo a llegir!

Títol: Allò que va passar a Cardós
Autor: Ramon Solsona
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-7588-630-5
Preu: 20€

Els Nostres llibres per aquest estiu

seleccio nosaltresllegim estiu

Hola a tots Nosaltres! Ja tenim l’estiu a sobre i entre platja, muntanya, aires condicionats i ventiladors, ¿què és l’únic que ens falta per convertir aquesta època de l’any en inoblidable? Els nostres llibres!! I perquè un estiu sense llibres no és un estiu de debò, aquí teniu la nostra selecció de llibres per aquest estiu:

El Tot això ho faig perquè tinc molta por de l’Empar Moliner va ser un dels títols de Sant Jordi i és ideal per portar-lo a tot arreu! No és un llibre de grans dimensions però el que conté són alguns relats que us meravellaran. Pur estil Moliner, aquest recull de contes només us pot fer por si us hi identifiqueu massa mentre feu un petit somriure! Aquest Premi Mercè Rodoreda 2015 és d’aquells que alguns qualifiquen com a “must read”! S’ha de llegir!

Aquest fenòmen anomenat La Vídua de Fiona Barton està arrasant, literalment, a tot arreu! És un thriller dels bons amb un aire… diferent! La veritat és que captiva des de la primera fins a l’última pàgina i deixa els nostres lectors com en Lluís-Emili i els editors com la Pema Maymó amb aquell “no puc deixar de llegir” que tant ens agrada! Un valor segur! I si sou fans del thriller i la novel·la negra, també hi ha L’aniversari de l’Imma Monsó! Un tros de llibre que no enganxa… directament abdueix!

En Víctor Amela i el seu La filla del capità groc no només van ser el llibre de Sant Jordi sinó que segueixen a dalt de tot de les llistes setmana rera setmana. Al Nosaltres en vam parlar fa temps, del Premi Ramon Llull d’enguany, i ja llavors explicàvem que aquest és un viatge pel Maestrat, els Ports de Beseit el parlar d’allà… i del Groc! Això sí que és un personatge!

Pels que són no tan grans i els agraden els bons llibres, tenim un nom i el sap tothom: John Boyne i El noi de la casa de la muntanya. A aquest autor li haurem de fer una estàtua, de tants joves lectors que està creant! Però més enllà de la classificació per edats, aquesta és una història bonica però també una mica amarga, tendra, molt ben escrita i que ens fa viure durant vuit anys a la residència del Führer.

I parlant de tenim un nom i el sap tothom, un altre llibre per fer pretemporada són les Confessions d’un culer defectuós, de Sergi Pàmies, on viurem el recorregut vital d’un home que ha tingut molta relació amb el món Barça però que, estranyament, no sent coses tant culers com ara un odi irrefrenable contra el Madrid -quants somriures veu veure als primers minuts de la final de l’Eurocopa- o una incomprensió d’algunes actituds que converteixen el Barça en una particular secta esportiva. I no parareu de riure!

Per portar sota el braç si aneu amunt i avall per terres de parla catalana, la Guia sentimental de l’Empordanet de l’Adrià Pujol, i la Guia sentimental de l’Alguer de Joan Elies Adell que fa poc que hem explicat al Nosaltres. Perquè els llocs no són només mapes, visites guiades i Instagrams geolocalitzats. Cal saber què cal descobrir dels llocs on anem de la mà dels “professionals” de la zona!

Un fitxatge d’última hora i molt i molt adequat per la calor que fa: la sèrie Calendar Girl, d’Audrey Carlan! La nostra lectora de capçalera de novel·la eròtica i romàntica ja ens està demanant -quan encara no ha sortit i no s’ha acabat la segona- la tercera part i no para de comptar mesos de l’any perquè ja se sap que hi ha quatre trimestres! Que això no és l’escola! És la sèrie més calenta d’aquest estiu!!

Pels que no us moveu de casa perquè treballeu però voleu viatjar a l’altra punta de món, què millor que el Res no és perfecte a Hawaii del Màrius Serra? El nostre verbívor preferit ens fa un exhaustiu repàs d’aquestes illes del Pacífic amb alguns personatges que de pacífics no en tenen res però que us mostraran les adorables imperfeccions d’aquest suposat paradís. I tot, és clar, amb l’estil Màrius Serra!

Pels que aneu de turisme per Barcelona, no deixeu de fer una pujada per les escales mecàniques cap al barri de La Salut per visitar el parc dels protagonistes d’un llibre apassionant: Els Güell, d’Andreu Farràs. Aneu a donar una volta pel parc i emporteu-vos aquest magnífic treball de recerca de les aventures i desventures d’una de les famílies més importants de la història de Catalunya.

I per acabar, el Premi Sant Jordi d’enguany! Si encara no heu llegit La vida sense la Sara Amat, de Pep Puig, teniu tot el que resta d’estiu per fer-ho i, si ho feu, ens ho agraïreu!! És un llibre que ha seguit recollint premis després de la grossa del Sant Jordi per alguna raó! És un llibre que va ser capaç que en Lluís-Emili, que tira a lectura reposada, se’l ventilés en dos dies! La veritat, és un llibre fascinant i molt, molt, molt ben escrit. És un llibre molt bonic!

Bon estiu i bones lectures a tots Nosaltres!!

Guia sentimental de l’Alguer, de Joan Elies Adell

guia-sentimental-de-l-alguerAra que Internet ens posa a l’abast tanta informació abans de viatjar als llocs -veure imatges, consultar  plànols,  buscar hotels i restaurants…- i ara que trobem arreu les anomenades “guies visuals” amb fotografies i dibuixets, s’imposa recuperar la idea del viatge com a aproximació al coneixement d’un lloc. I per això és tan oportuna la via d’un nou format de guia. I això, justament, crec que és l’objectiu d’aquesta guia sentimental.

Visitar l’Alguer (…) en ple segle XXI, ens permet descobrir un patrimoni viu i canviant que parla de la nostra identitat i de la nostra història, d’una herència cultural compartida, i que posa en relació Sardenya i Itàlia amb Catalunya i la resta de les terres de parla catalana.

Per començar ens explica com alguns viatgers catalans i europeus van “descobrir” aquest preciós racó, com es van sorprendre en descobrir la pervivència de la parla catalana. Fou llavors que lingüistes i poetes (Espriu, per exemple) van posar-se a escriure sobre l’Alguer. El capítol dedicat a la història ens permet veure l’origen d’aquesta relació i també les vicissituds posteriors d’un territori inserit en la personalitat sarda, que ha mantingut, però, lligams culturals i lingüístics catalans.

Quan ja hem llegit unes 60 pàgines, l’autor es pregunta: Però això no era una guia? És clar que sí. Les 80 pàgines següents les dedicarà a descriure amb precisió i entusiasme L’Alguer, la ciutat vella, les muralles i els seus monuments i edificis més notables. L’eixample i els barris moderns i les platges meravelloses del nord i les del sud. Encara que jo hi vaig ser a l’hivern i no em vaig banyar confirmo la veracitat de les aigües cristal·lines i les sorres clares quasi blanques i de les més vermelloses de Porto Ferro.

M’ha interessat molt (i es correspon a la meva experiència) el capítol de l’Alguerès per a principiants. Val la pena llegir-lo amb atenció per descobrir les particularitats d’aquest català. Molt amenaçat per un procés de substitució lingüística per la idea que és la llengua “de los iaios” dels joves d’ara. El Pont aeri Girona-L’Alguer ha contribuït a mantenir i a enfortir llaços culturals i econòmics. En aquest moment el Pont penja d’un fil. A veure si hi ha sort!

La guia acaba amb la referència a les tradicions i descobrim, per exemple, que els Focs de Sant Joan o el cant de la Sibil·la que es canta la nit de Nadal a Catalunya i Mallorca són tradicions compartides. A més de les tradicions també fa referència a personatges de l’Alguer (especialment cantants), a la cuina i als vins de la regió.

La guia no està escrita per un “expert viatger”. Està feta per una persona de Vinaròs, que viu i treballa a l’Alguer en l’àmbit cultural, però que és traductor i poeta, i estima l’Alguer com si fos casa seva. El recull de poemes que hi ha durant tota la guia és el clar testimoni d’aquesta estimació. Per tant, si aneu a l’Alguer,  porteu la guia a la motxilla, no només per consultar l’itinerari per la ciutat vella, sinó també per anar trobant aquells versos bonics que en cada moment s’escauen.

Resum d’urgència: si anàveu a l’Alguer perquè encara s’hi parla català us caldrà insistir però la sorpresa és l’extraordinària bellesa de la ciutat i les seves platges. Aneu-hi i no us oblideu d’emportar-vos-hi el llibre de l’Adell. És el complement perfecte.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Guia sentimental de l’Alguer
Autor: Joan Elies Adell Pitarch
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-9809-299-8
Preu: 17€

Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-, d’Audrey Carlan

calendar-girl-1-gener-febrer-marcAl Nosaltres tenim un nou fitxatge: la Míriam Manzano.

I quin fitxatge!! Hem trobat una lectora de novel·la eròtica que devora els llibres com si fossin protagonistes masculins de novel·la eròtica!! Li vam donar aquest  Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-, d’Audrey Carlan, i es va ventilar les més de 400 pàgines en 4 dies!!

Això sí que és passió per la lectura!! Aquí teniu el seu escrit:

La Mia es una noia de vint-i-quatre anys que després de relacions nefastes coneix en Blaine, un individu espantós que aconsegueix que el pare de la Mia li degui un milió de dòlars.

La mare de la Mia va abandonar la família quan era petita i ella és qui s’encarrega de cuidar el seu pare i la seva germana petita, la Maddy, que té dinou anys i estudia a la universitat. La Mia també compta amb la seva amiga Ginelle, que ha passat tota la vida amb ella, i que cuida la Maddy quan la Mia no pot. Mireu si n’és, d’espantós, en Blaine, que li clava una pallissa al pare de la Mia i el deixa en coma!

És per això que la nostra protagonista, es rendeix a l’única solució que troba: la seva tieta, que té un negoci d’acompanyants. Aquesta nova feina que al principi no convenç gens la Mia acaba per convertir-se en una font d’experiències i de uns homes que no oblidarà mai més: un surfista escriptor de guions de pel·lícules -el Wes-, un artista de Seattle -l’Alec-, i un hereu adinerat d’un gran empresari del món dels restaurants -l’Anthony-.

En Weston Charles Channing III, en Wes, necessita una acompanyant per poder fer negocis sense interrupcions… i Nosaltres, amb ella aquest noi tindrà el millor sexe de la seva vida! Tot va tant sobre rodes -i en moto i tot- que s’acaben enamorant! Però ella ha de marxar a seguir treballant!
Amb l’Alec, a Seattle, la Mia es converteix en la musa d’un artista durant els següents vint-i-quatre dies. Ella es dedica a fer posats però també… L’Alec també l’ajuda a sentir-se estimada. M’enteneu, oi?
Amb l’Anthony, l’últim destí d’aquest primer llibre de Calendar Girl, la Mia viatja a Chicago per fer-se passar per la seva promesa perquè… potser que ho descobriu vosaltres. No us dic res més.
Després de tres mesos i tres amants, la Mia torna a Las Vegas havent fet la seva feina i havent après alguna cosa de tots i cadascun d’ells.

Aquest primer episodi de la sèrie Calendar Girl ha sigut fascinant! Una novel.la eròtica i romàntica alhora on hi he trobat aspectes més profunds, no només físics, com m’he trobat sovint en novel·les d’aquest gènere. De debò que el recomano: enganxa desde la primera fins l’última pàgina!

Recomanat queda, doncs! I sabeu què és el millor? Quan la Míriam ens va dir que ja se l’havia acabat, el primer que va dir va ser: “quan em passareu el segon llibre?”

Els teus desitjos són ordres, Míriam!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Calendar Girl 1 -Gener, Febrer, Març-
Autor: Audrey Carlan
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 416
ISBN: 978-84-664-2106-5
Preu: 18,90€

Guia sentimental de l’Empordanet, d’Adrià Pujol

guia-sentimental-de-l-empordanetQuan un llibre té per títol “Guia” queda marcat immediatament. Tots sabem què és una guia i què esperem trobar-hi.

Si a més és la Guia d’un indret tan i tan masegat com l’anomenat “Empordanet” la primera pregunta és: ¿què em pot dir de nou que no hagi estat dit per una llarga processó d’escriptors encapçalada per l’empordanès professional que fou Josep Pla?

Si està adjectivada com a “sentimental” (i ja se sap que en territori Pla els adjectius són matèria primera quilòmetre zero) caldrà parar l’orella i sentir què ens oferirà el sentiment de l’autor.

Haig d’anticipar que és un llibre no decep respecte les expectatives que crea. Adrià Pujol, que es declara empordanès de Begur, de cor, de naixement i de criança (encara que ara visqui a la bescantada capital), assumeix el repte des de la primera plana i ens passeja pel “seu” petit Empordà, justifica (i critica) el nom i deixa clars els límits i fronteres imprecises.

De la seva mà naveguem per la història, el tarannà, el paisatge, els costums, les manies, els nyaps, les grandeses, les misèries, les havaneres i les sardanes. No deixa cap tecla per tocar i no deixa res per verd. Enamorat de la seva terra i la seva gent, ens descriu també la cara B: les bretolades, sovint greus, del jovent quan ell era cadell o el críptic significat del verb “collonar” farcit d’exemples memorables.

Ens explica, per exemple, l’intent -frustrat gràcies al providencial estiueig de l’almirall Carrero Blanco a Cap sa Sal- de construir una central nuclear a la platja de Pals. Josep Pla n’era un decidit impulsor.

Hi ha tot el que hi ha d’haver en una guia, sempre descrit des de la barreja d’amor profund, sornegueria i escepticisme que se suposa que defineixen els genuïns petitempordanesos (de nissaga o d’adopció) i que Pujol fa venir de l’arrel indiketa. Poca conya! El substrat indiketa serveix al nostre autor per explicar-ho gairebé tot. No ho puc resumir. Llegiu el llibre.

Hi trobem una enumeració breument comentada de tots els pobles i poblats que coneix de l’Empordanet. És a dir tots els que hi ha. Trobem rutes recomanades no sempre famoses. Trobem gastronomia recomanada i també establiments a evitar per la intolerància amb els nens, platges on són permesos els gossos, llocs on trobar droga (legal!), estancs, llibreries, cases de barrets,… Tot hi cap.

I ben amanit per la llengua, tant per la que l’autor utilitza, com per les freqüents digressions sobre el parlar, salat o no, i els modismes.

No és un llibre per llegir com una novel·la, d’una tirada. Però tampoc és una guia i prou. Jo crec que és per llegir com es llegeix un aplec de narracions curtes (Monzó, Calders,…). I per descomptat per tenir a mà si s’és usuari tot l’any, temporer o de capde del, deixeu-m’ho dir, meravellós Empordanet.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Guia sentimental de l’Empordanet
Autor: Adrià Pujol
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9809-366-7
Preu: 18€

El llibre de les petites revolucions, d’Elsa Punset

elllibredelespetitesrevolucionsLa Natalia, una de Nosaltres, ens explica El llibre de les petites revolucions, d’Elsa Punset. Com bé sabeu, aquí hem ressenyat més d’un llibre d’aquesta autora. Si els voleu trobar tots, seguiu aquest enllaç. I ara, a fer petites revolucions!

Els llibres de l’Elsa Punset són garantia de bona lectura i bons consells. La veritat, no tothom està gaire obert a aquesta mena de llibres però, un cop trets els prejudicis de sobre, resulta que diuen coses que moltes vegades necessitem que ens diguin, o si més no, ens posin per escrit i ho puguem portar amb una mica de discreció.

No és només que ningú no sigui perfecte. És que hi ha qui s’ho creu massa i hi ha qui necessita creure-s’ho més. En aquest cas, Elsa Punset ens proposa unes microreceptes per tal de millorar en el nostre dia a dia. Com bé diu el títol, fer petites revolucions en el nostre dia a dia per tal de que aquest sigui molt millor, que en el fons vol dir “més planer”, “més agradable” i sobretot, “més feliç”.

I què ens proposa? Fer rutines sanes que ens permetran en un futur afrontar les coses amb més enteresa: connectar amb la naturalesa, entendre la nostra solitud acceptant-la i estimant-la, alliberar-nos d’hàbits nocius, controlar l’enveja,… totes aquestes qüestions, amanides amb trucs, llistes que podrem omplir nosaltres mateixos al llibre, preguntes, consells, i propostes d’això que l’autora anomena “rutines exprés” per millorar cada àmbit de la nostra vida en el dia a dia.

La veritat, Nosaltres, a vegades calen llibres com aquests per tal de treure’s la mandra del “no vull canviar perquè no sé com fer-ho”. Amb aquest llibre, no és que no hi hagi excuses… El que sí que hi ha són molt bons consells.

Gràcies pel teu escrit, Natalia!! T’esperem més sovint al Nosaltresllegim!

Comença a llegir els primers capítols en pdf en aquest enllaç.

Títol: El llibre de les petites revolucions
Autor: Elsa Punset
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Ricard Vela
Pàgines: 384
ISBN: 978-84-664-2062-4
Preu: 18,90€