nosaltresllegim.cat

@Ed_Empuries @Grup62

La Mariela se’ns estrena al Nosaltresllegim amb La trama matrimonial, de Jeffrey Eugenides. Benvinguda!

Confesso que La trama matrimonial és la primera obra de Jeffrey Eugenides que llegeixo. En el seu moment no vaig llegir ni Les verges suïcides (1993) ni Middelsex (2003), però crec que no trigaré a fer-ho. És el que em passa quan un autor m’apassiona i Eugenides ho ha aconseguit. Reconec que no és una novel·la per llegir al metro (508 pàgines), però no tant pel pes físic sinó pel pes intel·lectual que suposa llegir-la. Encara que, en els meus trajectes de bus, moltes vegades he estat a punt de saltar-me la parada! La trama matrimonial enganxa des del principi.

És la història de tres personatges: Madeleine, Leonard i Mitchell, i de les matèries que estudien a la Universitat de Brown (literatura, biologia i teologia) a principis dels anys 80. La novel·la comença el matí en què es llicencien, i Eugenides ens parla ja de llibres:

PER COMENÇAR , FIXEU-VOS en els llibres (…) un munt de Dickens, una miqueta de Trollope, al costat de bones racions d’Austen, George Eliot i les imponents germanes Brontë.

Les tribulacions amoroses, el matrimoni i les relacions entre els personatges són l’eix central de la història.  Madeleine, una estudiant de literatura especialista en novel·la romàntica, es veu enganxada en un triangle amorós i dividida entre els seus dos companys d’universitat.  El cor la porta cap a Leonard (la major part de la novel·la), i el seu cap i els seus pares cap a Mitchell. En Leonard, és un estudiant de biologia, carismàtic i depressiu; i en Mitchell, d’altra banda, és estudiós i espiritual, i és el gran amic de la Madeleine, de qui està obsessionat.

Els problemes d’amor de la Madeleine i la recerca de la felicitat són la trama principal de la novel·la: el seu cor està trencat, tant a les classes de semiòtica com quan fa la declaració d’amor a Leonard amb les paraules del Discurs Amorós de J. Derrida: “Una vegada feta la primera confessió, (t’estimo) ja no té cap mena de sentit…”.

Però hi ha una trama paral·lela que ens submergeix en la literatura, en la semiòtica; en els coneixements de biologia i en un recorregut a través de la filosofia, la psicologia i la religió. Menció especial per la descripció de les fases per les quals passa un maníac depressiu, a través de la mirada d’en Leonard quan intenta prendre el control de la seva malaltia, dels seus pensaments i reduint la dosi de liti.

Segurament hi ha molts records autobiogràfics i universitaris de l’autor a través del recorregut per Europa i de la recerca espiritual d’en Mitchell a Calcuta, quan fa de voluntari d’una de les cases de la Mare Teresa de Calcuta. Personalment, perquè la meva formació és de ciències, crec que al llibre hi ha una mica massa de teoria de la literatura i semiòtica, però a la novel·la hi ha moments realment brillants, i la recessió econòmica que van patir els Estats Units durant la dècada dels 80 ens és molt actual i ens submergeix en la nostàlgia de les cartes per correu postal, ara que tots anem plens de telèfon mòbil, WhatsApp i correu electrònic.

Sincerament, val molt la pena llegir aquest llibre. Fins i tot al metro.

Al metro i a tot arreu!

Títol: La trama matrimonial
Autor: Jeffrey Eugenides
Editorial: Empúries
Col·lecció: Anagrama/Empúries
Pàgines: 512
ISBN: 978-84-9787-835-7
Preu: 22,90€

@Ed_Empuries @Grup62

Un llibre per llegir amb calma i rumiar

Fa dies que vaig enllestir la lectura d’aquest llibre i m’he donat un temps per pensar-lo.

No és un llibre religiós, com algú podria pensar en llegir el títol. Tampoc és un llibre dels anomenats d’autoajuda (encara que, probablement, a l’autor l’ha ajudat haver-lo escrit). Es presenta com un “dietari narratiu” que Miralles comença a la Toscana (part I), segueix a Barcelona (part II), i que acaba en un tercer espai intangible anomenat Ànima (part III).

L’autor, un home que ha arribat a la quarantena i que treballa en el sector de la cultura (es dedica a l’ensenyament en una facultat de comunicació, ha treballat escrivint i traduint teatre, ha publicat una novel·la,…), sent la necessitat de reflexionar i de “retrobar l’ànima” perquè “vivim un temps en què totes les experiències sensibles semblen caramels que t’arriben llepats”.

Aquest desig de Retrobar l’ànima, íntim, però també confrontat respecte els altres, passa necessàriament per la reflexió i la discussió que l’autor mantindrà amb diferents filòsofs, però també passa per l’experiència vital, a vegades dolorosa, que el portarà a intentar definir l’ànima en una concepció moderna, lluny de les concepcions tradicionalment dualistes.

L’ànima, tal com l’entén Esteve Miralles, serveix per a moltes coses: per a viure el present, per a saber afrontar el dolor amb enteresa, per a ser lliure i responsable, per a defensar-se dels abusos del poder, per a ser delicat amb els altres … I no és un ens en sí, sinó que cal deixar-la créixer: “s’ha de cultivar”. L’ànima serà descrita o definida a partir de la pàgina 219 en 101 aforismes. Són tants, que hom pot triar, reflexionar, trobar contradiccions i debatre amb l’autor, com quan en l’aforisme 91 diu que “No cal definir què és l’ànima”.

Aquesta indagació interior va acompanyada i s’alimenta de les circumstàncies materials, culturals, professionals i vitals de l’autor, i sobretot, per l’experiència dolorosa de la mort prematura del company d’estudis, escriptor i amic David Vilaseca, i també la d’algun familiar estimat. Els de la seva generació, joves que han arribat a la maduresa i que formen part del món de la cultura s’hi podran sentir identificats.

No és un llibre de lectura ràpida ni fàcil. És un llibre per recollir idees, per obrir debats. Per rumiar.

Títol: Retrobar l’ànima
Autor: Esteve Miralles
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-9787-826-5
Preu: 18€

@Ed_62 @Grup62

Diu Shakespeare a Ricard II que “així sóc, en una sola persona, molts personatges, i cap no és feliç”. Billy (de William, curiosament) és l’escriptor protagonista de la darrera novel·la de John Irving, que també juga a ser molts personatges al llarg de la seva vida, i tampoc no sembla ser massa feliç…

Però deixeu-me que us expliqui una mica l’argument abans que no m’empatolli! En una sola persona és la narració autobiogràfica d’un escriptor anomenat Billy Abbott que va des de la seva adolescència fins al moment actual, quan ja té uns 70 anys. La vida sentimental d’aquest home i com descobreix la seva condició de bisexual és un dels pilars sobre els quals gira la trama, que sovint voreja el documental, perquè ens submergeix en l’agonia de l’època Reagan i els morts per la SIDA. La podem catalogar com a drama, però els episodis amb una càrrega irònica o sarcàstica sovintegen.

Conec un bon grapat de fans incondicionals de John Irving i entenc perfectament per què ho són. Jo no tinc el carnet d’aquest club però hi simpatitzo, entre d’altres coses, per textos com aquest (tingueu en compte que el noi, el “jo”, s’enamora d’un lluitador -un esport lligat a Irving- i sap que li caldrà defensar-se):

Era prou romàntic per creure’m que la senyoreta Frost ho sabia, això, de mi? Creia que ella era la primera persona que entenia que una sola persona no m’ho podria donar mai tot?
Sí, probablement. Al capdavall, jo només tenia dinou anys. Era un noi bisexual amb una passada enrere contundent. Només era una clau, i jo no era lluitador, però se n’aprèn molt dels bons mestres.

Confio que, com va passar amb L’última nit a Twisted River, siguem molts nosaltres llegint Irving i comentant-lo aquí. Compartir grans llibres sempre és un plaer quan ens enamorem dels autors…

- (…) No hi ha persones inadequades; som lliures per enamorar-nos de qui vulguem.
- Que no hi ha gent “inadequada” per enamorar-se’n? Ho diu de debò? (…) Ja ho crec que n’hi ha, William, i hi ha bona literatura sobre el tema de l’enamorament de persones inadequades.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: En una sola persona
Autor: John Irving
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 640
ISBN: 978-84-2977-004-9
Preu: 22,50€

@Ed_Proa @Grup62

Avui, 21 de març, és el Dia mundial de la poesia. Celebrem-ho! Ahir llegia que era el Dia mundial de la felicitat – o alguna cosa així-. Està bé que vagin de la mà, dues coses tan importants; una causa l’altra en una reciprocitat magnífica: la felicitat ens porta a la poesia i la poesia a la felicitat.

M’ha agradat triar per avui un llibre que us recomano de cor: Tornar es lluny, d’en Francesc Garriga Barata. És el Premi Carles Riba 2012 i la veritat és que no em sorpèn. És una delícia. Són poemes breus, “modestos”, escrits en minúscules potser per preservar la discreció amb què han estat criats, per no cridar-nos als ulls sinó per xiuxiuejar-nos a l’oïda conceptes que ens fan pensar…

De vegades, quan sento gent que diu que no li agrada la poesia trobo que és com el qui diu que no li agrada la fruita… No t’agraden els plàtans o els kiwis? No t’agraden les síndries o les cireres? Perquè no tenen res a veure! Doncs igual aquí. Pot ser que no us agradin els poemes amb metàfores un xic obscures, però aquest autor fa fàcil el que és difícil i aconsegueix tants nivells de lectura que em costa de creure que algú no li pugui agradar… és ben bé com una maduixa temptadora per començar la primavera (tot i que no ho dic perquè en el vers hi hagi una explosió de color i optimisme, eh?, però és que és tan bo!). Mossegueu aquest llibre, feu un tast de poesia i gaudiu d’aquest Dia mundial durant 365 dies!

de mi a mi
quin llarg viatge!

que inútil sense tu,
sense un nosaltres.

recull la llum si encara és clar.

Títol: Tornar és lluny
Autor: Francesc Garriga Barata
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’Óssa Menor
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-7588-351-9
Preu: 16€