nosaltresllegim.cat

Títol: Lliçons de foc
Autor: Argemí, Josep M.
Col.lecció: Mínima minor
Publicació: Barcelona: Quaderns Crema, 2003
ISBN: 8477273987

Novel·la transformadora i sofisticada, escrita amb una prosa acurada que sedueix, Lliçons de foc és un repte apassionant.

La narració comença amb una trencadissa de vidres al Químic de Sarrià, i atrapa al lector en l’espiral d’esdeveniments que envolten la vida del protagonista, Joan Comella. És amb la seva mirada adolescent que assistim a la dissecció de  l’educació catòlica, a la impressió d’experiències amoroses frustrades, a les visions nostàlgiques dels estius al Garraf, o als misteris, cada cop més pertorbadors, que trufen el relat.

Fins al capítol X, l’autor  es centra en explicar-nos la vida del protagonista. Descriu magistralment la Barcelona burgesa del postfranquisme, amb aquelles institucions de solidesa aparentment inamovible, i la fa servir d’escenari per a transportar-nos al món de les fabulacions adolescents. Però no ens enganyem, no ens trobem davant una història costumista, com podria semblar. Perquè en aquesta novel·la habita la imaginació més desbordant, i a partir del capítol XI, titulat “Teologia”, hi ha un canvi,  doncs la narració abraça amb fermesa les històries delirants d’Enric, l’amic de Joan. Per als lectors, és com si l’autor deixés de banda, per fi, les explicacions, i decidís capbussar-se en l’expressió imaginativa de la història. Aleshores, estiguem preparats o no, l’autor ens agafa pel clatell i ens submergeix dins la fantasia més agosarada. Oh, Sorpresa! Meravellosa sorpresa! I no penso dir res més, no vull desvetllar el misteri.

El que sí voldria afegir, és que la prosa de Josep M. Argemí té un gust pels detalls que genera lectures molt personalitzades, doncs un pot aturar-se en qualsevol moment per degustar les descripcions de bellesa indiscutible, que afronta filant la perfecció.

(…)

Si voleu seguir llegint passeu-vos per Páginas frenéticas.

Patrícia Muñiz (Barcelona, 1970)

Durant el dia s’amaga en la seva torre de llibres. Cabells recollits amb un llapis, ulleres que llisquen nas avall  i Shiiist… Es prega silenci! Però a la nit, es treu el monyo i es converteix en una tendra bèstia negra que es fon amb l’horitzó. Amb la seva màscara de gata del futur, s’esmuny pels terrats a ritme de Lindy-hop, perquè necessita bellugar-se tant com escriure. Té una missió i com és una criatura obstinada, no defallirà en el seu intent d’explicar, a tot aquell qui vulgui escoltar, les històries que s’amaguen als racons més foscos de l’ànima humana.

Blog: http://paginasfreneticas.blogspot.com

Col.laboracions amb revistes: Catarsi, Les Males Herbes i Whekhelele News

Programa de ràdio: “Relats frenètics” (Sants 3 ràdio i Ràdio Pica)

I premi Microrelat de terror i gore de Molins de Rei 2008

Títol: Sukkwan Island
Autor: David Vann
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 169
ISBN: 978-84-9787-674-2
Preu: 18 €

Sukkwan Island és la primera novel·la de l’escriptor d’Alaska David Vann. Ha estat molt ben rebuda tant als EEUU com a França i, sincerament, després d’haver-la llegit no m’estranya, ja que la considero un tros de novel·la on els lectors trobem comportaments humans de diferent naturalesa, reflexions, remordiments, actes irracionals, tragèdies, sentiments, inseguretats, records, amors, desamors, injustícies, incomprensions, etc. I tot això ens ho mostren només dos personatges, un pare i un fill, en Jim i en Roy. Fantàstica, de debò.

Jim, un home inestable emocionalment i que ha fracassat en dos matrimonis, decideix donar un gir dràstic a la seva vida i convenç el seu fill Roy, amb qui feia temps que no tenia una relació fluïda, per anar-se’n a viure durant un any a una illa llunyana de difícil accés on s’ha comprat una cabana de fusta. Les primeres setmanes les passen arreglant la cabana, caçant i construint un cau per guardar els aliments, però amb el pas del temps, la monotonia de l’aïllament i les inestabilitats emocionals d’en Jim comencen les divergències i discussions entre pare i fill, fins arribar a la mort d’en Roy. A partir d’aquest moment, tota la segona part de la novel·la adquireix un to dramàtic, malenconiós i angoixant per part d’en Jim on es reflecteix tot allò que he enumerant a les primeres línies i que es pot resumir com a sentit de culpabilitat.

Un migdia, anant en el metro cap a la feina, mentre llegia la novel·la i participava de tot el procés psicològic que pateix en Jim, vaig escoltar a dues senyores que conversaven i una li va dir a l’altra: “Algunas veces es peor el remedio que la enfermedad.” I vaig pensar que aquesta expressió era la moralitat exacta de Sukkwan Island. I es que en Jim entra dins d’una espiral de voler fugir cap endavant i d’irracionalitat que no el portarà a bon port.

Nosaltres us recomano de totes totes aquesta lectura, una petita novel·la quant a volum però molt gran en intensitat i qualitat.

He sabut aquesta tarda que en Josep Maria Castellet ha estat guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres, que atorga el Ministerio de Cultura.

La notícia m’ha fet recordar els temps de facultat, amb el seus estudis d’en Josep Pla sobre la taula de la biblioteca, tot i que havien passat més de trenta anys des que  els va publicar.

He pensat que “ens” agradaria saber-ho!!!