La pedra de paciència

Autor:  Atiq Rahimi
Títol: La pedra de paciència
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-423-6
Preu: 14.95 euros

Durant quatre anys, a la biblioteca on treballava abans, una de les feines que tenia era la de comprar novel·les. Aquest fet em va ajudar a conèixer un munt de títols, autors i literatures que desconeixia. I una d’aquestes literatures va ser l’àrab, que té unes característiques molt definides, on es mostra d’una manera molt sensual i realista alhora la cultura i costums tan marcats d’aquestes societats. Un d’aquests títols és La pedra de paciència, de l’escriptor afganès Atiq Rahimi, guanyadora del prestigiós Premi Goncourt 2008.

La lectura d’aquesta novel·la ensenya i commou al lector –puc donar-ne fe-, ja que l’argument és un reflex de la realitat diària que pateixen les dones àrabs que viuen en països en guerra permanent. A les notícies sempre veiem la part mediàtica dels conflictes, els grans bombardeigs i els edificis devastats. Però no ens aproximen a l’angoixa, a la tensió, al sentiment de les persones innocents que hi viuen. I molt menys el de les dones, que no només pateixen la guerra sinó també la discriminació social i familiar, en una societat a on la religió té una posició preponderant i condiciona molt el comportament.

A La pedra de paciència una dona vetlla el seu marit ferit a la guerra i l’utilitza com a sangué sabur, per a abocar-hi les seves lamentacions. A mesura que passen els dies la dona es va encoratjant i li retreu la vida que li ha donat, com d’ignorada i maltractada s’ha sentit. Sincerament conforme avança la narració, gairebé com si fos un monòleg, anireu descobrint les llastimoses situacions i penúries de les dones àrabs: com arriben al matrimoni, les relacions paterno-filials i amb la família del marit, els tabús socials i els religiosos. Trobo molt interessant la seva lectura. A més, té un final que no us esperareu…

Us deixem amb una entrevista a Atiq Rahimi.

Aquí teniu una tertúlia interessant sobre La pedra de paciència.

Sóc en Batman!

Batman: Barcelona. El cavaller i el dracTítol: Batman: Barcelona. El cavaller i el drac Guió: Mark Waid Editorial: Estrella Polar Col·lecció: Comic Books Pàgines: 48 ISBN: 978-84-92671-73-1 Preu: 5,95€

Sóc en Batman” és la frase que acostuma a sentir-se a Gotham City quan en els ambients criminals més foscos hi apareix l’home ratpenat per impartir justícia. Però, ai las!, Gotham és tan lluny… Mai no podrà venir en Batman a salvar-nos dels perills, als catalans?

Això és precisament el que devien pensar els fans dels superherois fins que l’any 2009 i de la mà d’Estrella Polar va arribar a casa nostra El Cavaller Fosc de DC Comics. Batman: Barcelona. El cavaller i el drac és una entrada del nostre protagonista per la porta gran: la coberta la signa Jim Lee i el guió Mark Waid. Però segurament no són aquests dos grans noms el més destacable de la publicació, sinó que s’hagi confiat en artistes del país per fer-ne el dibuix i el color. Diego Olmos i Marta Martínez, respectivament, fan una molt bona feina i ens permeten apreciar Waylon Jones (un Killer Croc convençut que és un drac per a l’ocasió) en una lluita per dins i fora de la Sagrada Família o a les Rambles.

Segurament els seguidors de Batman convindran amb mi que el guió queda una mica forçat per encaixar la història en la Diada de Sant Jordi, però espero que també coincidim que és un fet realment excepcional veure qualsevol dels grans protagonistes dels còmics -europeus, japonesos o americans- voltant pels nostres carrers on hi ha senyeres penjant de les façanes i parades de roses i llibres pertot.

El Woody Allen hi ve a filmar, el Freddie Mercury li dedica una cançó i el Batman la salva d’una catàstrofe colossal… qui us sembla que ha fet més per Barcelona?

La maleta de Barcelona – Perpinyà – Sardenya

Nota prèvia: aquesta és la primera ocasió en què a Nosaltresllegim.cat publiquem un segon comentari extens d’un mateix llibre. No cal dir que ens plau que quan un lector té ganes d’explicar la seva vivència amb un llibre ens la faci arribar en tota l’extensió. La Geòrgia enceta la tradició amb una novel·la que s’ho val!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Sabem que el boca a boca funciona i que, salva vides; per altra banda, el boca orella, també funciona i, com és aquest cas, pot salvar llibres.
Normalment els llibres sense ni adonar-me’n, s’apilen a la meva tauleta de nit; alguns, van quedant al final de la pila i, quan faig endreça, els trasllado directament a l’estanteria i penso: “Algun dia me’l llegiré”. Aquesta és la vida que els espera a alguns, d’altres, en canvi, gairebé ni els deixo descansar damunt la tauleta.
La maleta sarda, ha estat un d’ells. Ha tingut molt a veure que la Rocío en fes una ressenya, i evidentment, que la mateixa autora li comentés. He pensat… si a la Rocío li ha agradat, si l’autora li dóna les gràcies… aquest té prioritat 1! Ni que sigui per poder fer un comentari amb cara i ulls al blog.

Aquest estiu volíem anar a Sardenya de vacances, però hi va haver un boom de gent coneguda que hi anava, i al final ens vam decidir per anar a Porto. Aquest any, i havent llegit el llibre, tinc unes ganes d’anar-hi…!!! Especialment a les ciutats de Nuoro i Orgosolo – de la regió de la Barbagia -, que és on passa la major part de l’acció d’aquesta intrepidant novel·la.
Al matí, al tren, m’he pogut llegir les 30 últimes pàgines, i s’hi algú m’observava, crec que devia pensar: Pobra sonada! I és que estava mal recolzada al seient i llegint com una boja!! bufff bufff anava fent… I un cop fort quan he acabat: Ostres..!

Com podria explicar-vos La maleta sarda…? Ja he dit que és trepidant, té molta força, molta energia, i et fa tenir unes ganes il·limitades de llegir i llegir, d’anar descobrint, d’anar imaginant..
La culpa: de l’autora, que ho sabut fer de 10! Té detalls, té acció, té imaginació desbordant, té unes paraules i unes paraulotes… té de tot: la maleta va ben plena!!!
Per explicar-vos una mica l’argument, us he de presentar en Manu Uriarte, un jove llibreter de llibres antics i edicions rares de Barcelona, una feina que li permet conèixer gent estrafolària i col·leccionista com el vell Torrentà de Perpinyà. Aquest, serà qui li demanarà la cerca d’una edició de principis del segle XX, i en Manu haurà de viatjar a Sardenya, on es veurà envoltat de llegendes, acompanyat d’un amic seu bibliotecari, en Giacomino.
També us he de dir que m’ha agradat un apunt que se’n fa, i és el de la llengua sarda; molts sabem que Sardenya és una illa italiana, però a l’Alguer s’hi parla català… i el sard també està en perill d’extinció per la normalització de l’italià. Simplement, un toc d’atenció a una llengua en perill i un conflicte més que proper que és el de nació, pàtria i llengua. Hi ha una frase a la pàgina 325, que us reprodueixo:

“Valorarien si la llengua fa un poble o si el poble fa una llengua”.

I per acabar, una altra cosa que ens diu la Margarida i que m’encanta: “els llibres contenen secrets i aventures”.

Aquí en teniu un! Us el perdreu?

Una família XXL

Títol: Una família fora de sèrie
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 838 ]
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-6641-179-0
Preu: 17,50€

No sempre és fàcil entendre’s amb la família, ja ho diuen: “la família és la que et toca”. Al final però, la família és la família… Ja ho deia Al Pacino a El Padrino “Nunca te pongas del lado de nadie que vaya contra la familia”. A la Maria i l’Oriol (narradors de la història) els cau a sobre un bon embolic amb la “sagrada” família.

La Maria i l’Oriol es coneixen ja crescuts com qui diu. La Maria s’ha casat un parell de vegades i té tres fills. L’Oriol s’ha casat un cop i té dos fills. No cal dir, tots ells molt diferents! La Maria i l’Oriol s’enamoren i decideixen formar una família plegats. Una família XXL. Aquí tothom hi té cabuda; pares, mares, avis/es, oncles/tietes, fills, exmarits, exdona, les parelles respectives, els fills d’aquestes i les exparelles de les parelles respectives. Us heu perdut?

Quin valor! No vull ni imaginar-me el que seria planejar la meva vida en funció de tota aquesta gent… I molt menys viure amb quatre adolescents i un nen! Prou feines tinc amb una adolescent a casa… A tot això, afegim-li una herència d’una tia anomenada “Antigua” i de tres condicions per cobrar-la. La cosa s’embrolla encara més! Tot plegat, però, amb molt sentit de l’humor.

Sílvia Soler ens descriu una família moderna, esbojarrada i divertida. Sempre sorgeix alguna cosa o altra! Una família unida tot i les diferències. En definitiva, Una família fora de sèrie.

Si us ha agradat aquest llibre, també gaudireu amb 39+1 i 39+1+1. I no us perdeu la pròxima presentació d’Una família fora de sèrie!

Ningú no ho ha vist: però ho descobrirem!

Títol: Ningú no ho ha vist
Autor:  Mari Jungstedt
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  312
ISBN: 978-84-664-1056-4
PVP: 19€

Decididament, el meu fort és la novel·la negra. Faci el que faci, sempre acabo amb una com a acompanyant. I és que la intriga que et proporciona una història d’aquest tipus em sedueix.

No fa gaire va caure a les meves mans Ningú no ho ha sentit, segona novel·la de l’escriptora Mari Jungstedt. Quan vaig veure que es tractava d’una nissaga on el protagonista era el mateix, no ho vaig dubtar i vaig aconseguir el primer llibre, que és del qui us vull parlar.

Ningú no ho ha vist és la primera novel·la de l’escriptora sueca amb residència a Estocolm. Periodista de professió, descriu d’una manera magistral els assassinats que es produeixen a Gotland, petita illa que es veurà alterada de la nit al dia provocant la por dels seus habitants.

Quan una de les protagonistes apareix morta a cops de destral a la platja, el comissari detectiu Anders Knutas, no s’imagina l’immens treball d’investigació que haurà de dur a terme per descobrir el cas. El terrible assassinat i les circumstàncies que l’envolten, seguit de diversos esdeveniments, situaran la policia de Gotland davant d’un possible assassí en sèrie més llest del que es puguin pensar.

Centrada en quatre històries diferents, la tensió que emmagatzema el llibre es va acumulant al llarg de les pàgines fins que a gairebé a deu del final, es resol el conflicte. Fet que m’ha encantat perquè et permet fer suposicions i anar eliminant-les a mesura que llegeixes.
Indubtablement, no he pogut evitar fer comparacions amb les darreres novel·les negres que he llegit. El mateix país, la mateixa temàtica, la mateixa intriga en endinsar-te a la història. En aquest cas però, el fet de no saber fins al final qui és l’assassí, m’ha captivat totalment.

Pel fet de ser el seu primer treball, m’ha sorprès. La precisió de les descripcions, els nexes entre escenaris, personatges, històries, la lectura fàcil que t’ofereix… Crec que està escrit de forma formidable i aconsegueix el que molts pocs: mantenir-te atenta i en tensió fins al final.

I es que com ella mateixa afirma en aquest article publicat quan va sortir a la venda el llibre, “Es importante no desvelar demasiado, pero también que el asesino no caiga del cielo como una sorpresa”.

Companys i companyes, jo de vosaltres no l’apuntaria a ‘llibres pendents’ per aplaçar-ne la seva lectura… Jo l’he llegit en dos dies. Vosaltres què espereu per començar-la?

I d’aquí poc… la segona novel·la protagonitzada pel comissari Knutas!

Joseps, Josepes -amb totes les variants possibles- aquest espai és vostre!

Com que avui és Sant Josep i ja no és festa al calendari (ai, quins temps aquells!) he pensat que la festa ens la podem fer aquí! Abans de la crema, ens regalaries una cita d’un Josep, una Fina? d’un Pep???

Jo us deixo la primera:

“Si el món mai aconsegueix ser millor només haurà estat per nosaltres i amb nosaltres”
José Saramago

Ell parla de la gent d’esquerres, però jo estic escombrant cap a casa, amb el “nosaltres”…

Per cert, si et dius Josep o Josepa i estàs llegint això, per molts anys! M’alegra haver-te felicitat ( i segur que comparteixo aquesta opinió amb tots els qui anem fent créixer aquest blog!).

Cartes de comiat

Títol: Com dir-li adéu
Autor: Cécile Slanka
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-8437-135-9
Preu: 15,5€

Com dir-li adéu no és un llibre de relats breus o microrelats a l’ús sinó un recull de cartes, de missatges, de notes, de post-it a la nevera. En definitiva, de diferents maneres de posar el punt final a una relació sentimental o, si més no, a una relació de parella. I Cécile Slanka, l’autora, exposa un ampli ventall de possibilitats de fer-ho. I es veu que això es pot dir amb sarcasme, amb ironia, amb elegància, amb crueltat, amb sensibilitat, ves a saber, suposo que depèn de qui ho digui i depèn també de com s’ho prengui el/la destinatari/a…, oi?

Tot i que sembli que Com dir-li adéu hagi de ser un llibre trist, on el to predominant sigui el desamor i la tristesa produïda per l’abandonament i el fracàs sentimental, mentre el llegia m’ha semblat que la seva força i vàlua literària radica en que esdevé, i crec que així ho fa, un llibre d’humor expressat en les diferents variants: explícit, irònic, negre, sarcàstic, etc. Si el llegiu veureu que hi ha moments en què riureu i moments en què pensareu: “Caram, com es passa”.

A continuació us faig cinc cèntims d’alguns breus i “bons” exemples que trobareu en aquest llibre de com posar fi a una relació (sembla surrealista, no? o contradictori?). Això sí, el sentit de l’humor que no hi falti…

“No queda ni una sola de les meves coses al teu armari, però afortunadament la nevera sí que està plena!”

“Em sap greu, s’ha acabat la corda al soterrani, l’he necessitada per lligar les meves coses al sostre del teu cotxe; en canvi, queda prou Valium a la cambra de bany.”

“No sé exactament per què et deixo, però sento que és exactament el que necessito.”

“Urgent – Per motiu trasllat – venc marit – molt poc usat – preu negociable.”

Aquests i molts altres relats com aquests us faran passar una estona desempipada de lectura. No cal dir que espero i desitjo que no sigueu cap de vosaltres els destinataris d’alguns d’ells. De debò.

Atenció: “el personatge de Judes m’ha seduït”

Eps, que aquesta frase la diu la Núria en plena Quaresma!! Això m’hauria d’amoïnar? Deixeu-me que em miri millor el seu correu… Bé, al final l’acaba amb un “m’ha agradat descobrir nosaltresllegim.cat”, o sigui que no sembla que el costat fosc l’estigui arrossegant sinó que, més aviat, ha caigut en la temptació de la literatura! Celebrem, doncs, que la vulgui compartir amb nosaltres!! Moltes gràcies, Núria!

Títol: El llegat de Judes
Autor: Joan Bruna i Francesc Miralles
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica [Núm 835 ]
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-6640-866-0
PVP: 21,50€

La primera novel·la escrita a quatre mans per Francesc Miralles i Joan Bruna, ”El Llegat de Judes” m’ha sorprès gratament.

Té tots el ingredients per haver-me proporcionat una bona lectura, que enganxa des de l’inici, amb una dona misteriosa, viatges per ciutats fascinants, detalls històrics, reflexions sobre el món financer i el millor de tot, una nova visió de la figura de Judes. Realment he començat la lectura i no he pogut parar.

La trama m’ha arrossegat a un salt al temps. Conjuga acció trepidant en ciutats emblemàtiques en el temps present, amb un salt al passat per recuperar El Llegat de Judes.

El personatge de Judes està molt ben desenvolupat, m’ha fascinat. Crec s’ha fet un bon treball de recerca històrica, i ens mostra una nova visió de qui al llarg del temps ha estat etiquetat com “l’etern traïdor a canvi de 30 monedes”. M’he sentit en la pell de Judes, amb tots els seus dubtes interns, servint a dos poders, sempre entre l’espasa i la paret.

Després de llegir el llibre em pregunto: ¿realment Judes va trair Jesús per diners? ¿Aquest fet por haver influït en la mala reputació històrica dels diners? ¿Qui era realment Maria Magdalena? ¿Quins poders ocults mouen els fils invisibles?

En resum, és un thriller magnífic, que a part d’entreteniment estic segura que proporcionarà un valor afegit únic per a cada lector, estic segura que cada lector ens quedarem enamorats de parts diferents de la història, segur que algú destacarà el misteri, l’emoció, d’altres el personatge de Judes i les dades històriques, d’altres les reflexions sobre els diners…

Joan Bruna i Francesc Miralles fan un tàndem perfecte, ningú diria que el llibre està escrit a quatre mans. Penso que aquest és el millor thriller, fins avui, d’en Francesc i que si es continua endinsant en aquest gènere, tan ben acompanyat, tindrem moltíssimes sorpreses literàries plenes d’emoció i de quelcom més…

Un animo a llegir la novel·la.

Espero que en Joan i Francesc ens regalin noves històries!!!

Núria Vargas

Si us ha agradat, no deixeu de llegir La profecia 2013, L’última resposta o El cinquè mag.

Per a tots els seguidors, i no tan seguidors, no us perdeu la pròxima presentació del llibre! I tampoc aquest magnífic tràiler d’El llegat de Judes!

El perquè de tot plegat – i no d’en Monzó -, sinó meu

Suposo que la meva vida ha estat i estarà envoltada de llibres per una senzilla raó, ma mare, després d’estar tres dies sense nom a la Clínica, va decidir posar-me “Georgina”, en honor a la protagonista de la saga juvenil d’Enid Blyton.

Per tant, dedueixo, que si el meu nom ha estat extret d’un llibre, o d’una protagonista, bé li dec alguna cosa… Per això menjut i creixut (en gironí) a base de llibres i històries.

Recordo ben poques coses de petita – sempre estava entretinguda fent entremaliadures a ma germana i m’ocupava moltes hores al dia! -, però sí que en recordo una de cosa important: que els llibres em feien sentir bé.

És una sensació difícil de descriure passats els anys… potser ho feia per aïllar-me del món, o ves a saber el per què, l’única cosa que sé és que la meva imaginació volava i volava… (i encara vola!) i jo era lliure i feliç.

Quan vaig haver de triar la carrera universitària, vaig escollir el nom més estrany que vaig trobar de la llista de possibilitats: Biblioteconomia… i la casualitat va ser que la cosa anava de llibres!! He acabat essent bibliotecària i de vocació.

Així doncs, tinc una mena de cordó umbilical que em fa estar envoltada (i molt a gust) de llibres.

No ho canviaria per res del món! Llegir i escriure, són els meus plaers, i la meva vida. 🙂

Georgina = Geòrgia

Nota: Espero que amb el contacte directe entre les meves paraules i els vostres ulls us hagi contagiat aquesta passió lectora i, dia sí, dia també, ajudeu a construir aquest blog.

Us atreviu a descobrir qui és l’assassí?

Títol: Sang Vessada
Autor:  Åsa Larsson
Editorial: Columna
Col·lecció:  Clàssica
Pàgines:  368
ISBN: 978-84-664-1120-2
PVP: 18,50€

De ben segur que algun cop us heu quedat amb una sensació de buidor en acabar un llibre. Qui no ha experimentat la pèrdua quan ha girat l’última plana i ha vist que no en queden més? Doncs així em sento jo havent acabat Sang Vessada, la segona novel·la de l’Åsa Larsson.

Recordeu quan us vaig recomanar Aurora Boreal (vegeu Sang,fetge i una…), oi? Doncs en aquesta nova història apareix la mateixa protagonista, la Rebecka Martinsson. L’escenari no és  tètric com el priemr cop, ja que la succeeix a l’estiu, però segueix sent Kiruna, una ciutat que ja no sé si m’agradaria visitar.trama

Després dels crims que es van produir fa uns mesos, la Rebecka Martinsson té una vida massa tranquil·la a Estocolm, on intenta recuperar-se’n, però el crim de la Mildred, una controvertida rectora, farà que torni a la ciutat que la va veure créixer. Aquest cop però, amb un paper menys actiu.

Gràcies a la incansable inspectora de policia, Anna-Maria Mella i al Sven-Erik, finalment i d’una manera magistral, l’escriptora ens va descobrint un a un el rerefons dels personatges.
Qui d’ells serà l’assassí?

De nou, l’Åsa Larsson ha aconseguit deixar-me amb la boca oberta i els ulls com a plats. He de reconèixer que m’agrada la novel·la negra, però sobretot, el que més m’agrada és una bona història que et mantingui intrigada fins al final. I creieu-me, Sang Vessada ho aconsegueix.

Fa uns quants dies, una bona amiga, veient que llegia aquest llibre, em va comentar que tenia pendent llegir-se Aurora Boreal. Li hauré de dir que comenci aviat, ja que nois i noies, em sembla que tenim Larsson per una temporada.  Sang Vessada, segons l’article, només és la segona de les sis novel·les protagonitzades per la Rebecka. Així que… No us quedeu enrere!