Bocins de mi

Bon dia a tothom!

M’han demanat que em presenti i així ho faré…
És difícil enfrontar-se a un paper en blanc quan et demanen que parlis de tu mateix…
Prefereixo mil vegades parlar de llibres abans que parlar de mi però, en fi! Què us puc dir?
Doncs que em dic Marta i sóc recent llicenciada en Periodisme. Com qui diu acabo de sortir de l’ou… la meva trajectòria és curta però pressento que tinc un llarg camí per endavant. Gaudeixo llegint i m’agradaria transmetre-us aquesta passió que em segueix allà on vaig! Ja anireu descobrint més coses de mi però, de moment, us deixo la meva primera ressenya a nosaltresllegim.cat… Començo per Paul Auster, un escriptor pel qual sento una gran admiració i respecte. Espero que us agradi!

El fred i la lectura

Geronimo Silton mereix un 9, segons fonts de tota solvència.

Sempre he pensat que qualsevol moment és bo per llegir però a mi particularment m’agrada fer-ho quan fa fred. Hi ha res millor que arrupir-se sota una manteta i treure només les mans per agafar el llibre? Bé, potser sí que hi ha més coses, però ara no toca!

No us descobriré res si us dic que al Berguedà, on he tingut la sort d’anar aquest cap de setmana, feia un fred que convidava al recolliment, a les tertúlies i, naturalment, a parlar de llibres. He aprofitat que anava amb la meva filla i tres amigues seves –totes entre 9 i 10 anys-  per demanar-los pels seus hàbits lectors. He d’admetre que segurament si el comentari hagués estat orientat als seus hàbits televisius hauria tingut més èxit… Què us he de dir! Els qui teniu canalla d’aquestes edats també deveu patir la Hannah Montana, oi? I segurament també deveu trobar que quan hi ha més de tres nens junts parlen tots alhora i costa de discernir les frases entre la cridòria que organitzen, no? Tanmateix, al final hem arribat al consens: el Geronimo Stilton és qui mereix una millor puntuació, amb una mitjana de 9!

Hem quedat que jo me’n llegiria una novel·la a canvi que elles quatre me’n fessin un dibuix cadascuna. Ara ja hem fet el tracte i em toca complir-lo, de manera que ben aviat tindreu aquí la meva opinió (espero que il·lustrada!). Paraula de rosegador!

Comencem forts: el Rei del bestseller!

Dan Brown | El símbol perdut | Empúries

Autor: Dan Brown
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 672
ISBN: 978-84-9787-452-6
PVP: 21,90€

“Ha arribat l’hora de la veritat”… Així és, si fa o no fa, com resava la publicitat d’El símbol perdut; bé doncs, res més autèntic que això en aquesta circumstància que ens ocupa!

Aquest és el post que estrena els comentaris de Nosaltresllegim.cat i estic una mica nerviosa. M’agradaria trobar un to que us agradés, que us resultés proper, que us convidés a participar… i, ben mirat, estic posant “us” pensant en una massa crítica que a hores d’ara deu cenyir-se al meu marit, els meus germans, els companys de feina… Quin “us” tan ambiciós i tan escarransit alhora!

En qualsevol cas, ja cal que em posi les piles si vull que per Sant Jordi aquest Nosaltresllegim.cat estigui ple de lectors i lectores que, com jo, ens morim de les ganes de parlar d’un llibre quan l’hem acabat de llegir!!!
Però val més que vagi al gra o tindrem posts de 3000 línies!

He triat Dan Brown per començar perquè he pensat allò del “valor segur”… un home que ven milions de llibres deu tenir alguna cosa, no? Jo no me n’havia llegit mai cap d’ell (tot i que m’ho havia passat bé amb les pel·lis del Tom Hanks) i el vaig agafar una mica escèptica. La veritat és que a la novel·la el protagonista no para. L’expert en simbologia Robert Langdon recorre tots els racons maçònics de Washington a la recerca de les claus que li permetin trobar el seu amic Peter Solomon i, de passada, mostrar a ulls del lector les ciències noètiques.

L’argument està bé; la trama t’enganxa des de la primera pàgina: els esdeveniments se succeeixen a un ritme que no et deixa pensar en res més i estàs tot el dia donant voltes a quin secret s’amagarà en aquell laboratori megaultrasecretíssim (no direm més per no ser “spoilers” ja el primer dia!). A més, no he estat mai a Washington i no m’he preocupat a contrastar les dades, però em penso que les localitzacions són MOLT fidedignes.

Quan vaig acabar el llibre vaig pensar “ostres, quina pel·li més bona que en sortirà”, perquè el llibre té substància i tornarà a fer que el Tom Hanks s’ho hagi de treballar molt per resoldre el cas que se li plenteja… Pobre noi! En definitiva, El símbol perdut distreu a base de bé i, tot i les 672 pàgines, ha resultat molt ràpid de llegir per a totes persones que conec que s’hi han posat (jo me’l vaig cruspir en 3 dies però al final del tercer ja començava a estar una mica empatxada…).

Si em permeteu -i si heu arribat fins aquí suposo que m’ho permeteu!- que posi un exemple lligat amb el menjar (una de les meves grans aficions vitals) us diré que us passarà com amb les patates fregides de bossa: un cop comences, ja no pots parar! I és que hi ha autors que tenen sempre aquell punt irresistible, no?

Per cert, si en voleu saber més coses, us deixo uns quants vincles:

Benvinguts a Nosaltresllegim.cat!

Benvinguts a Nosaltresllegim.cat, un espai per parlar de llibres, de novetats, de clàssics, de premis literaris o de recomanacions per a petits i grans.

I, atenció, perquè aquest “nosaltres” neix per a incloure’ns a tots, de manera que esteu convidats a intervenir-hi, comentant les entrades publicades o bé enviant-nos les vostres a nosaltresllegim@clickart.cat o nosaltresllegim@clickartweb.com.

Ja veureu que aquest espai el moderem i dinamitzem persones que ens ho passem molt bé llegint i que tenim la il·lusió que cada vegada siguem més els qui hi participem activament, perquè ens agradaria molt, moltíssim, arribar a ser una bona colla de lectors que opinem, ens critiquem, ens donem suport i ens busquem entre les entrades del blog.

Tanmateix, aquests textos introductoris acaba redactant-los un de sol, així que em presentaré. Em dic Montserrat i a la vida he escrit moltes coses, des de poemes “En ocasión del Día de la Madre” quan anava a les monges fins a receptes de cuina per a una cadena de supermercats, tot amb un caire publicitari -especialment en el cas dels poemes escolars, on si et lluïes et queia la Nancy de mans d’una mare amb l’esperit crític anul·lat!!!-.

En aquests anys és ara la primera vegada que un client em diu “m’agradaria que el que tu escrius en aquest blog no fos propagandístic, que fos el que tu realment penses, i així amb els col·laboradors”, de manera que, oh meravella!, tinc ocasió de parlar del que penso i a sobre em paguen per fer-ho!! Ara només cal creuar els dits perquè el que penso us interessi i perquè el que pensem tots els qui anem participant us interessi encara més… altrament, em veig de cap al “bacallà amb samfaina, ingredients per a quatre persones” (i és que ja estic massa gran per a la lírica carrinclona!).

Au, vinga, si  jo llegeixo i tu llegeixes… trobem-nos a Nosaltresllegim.cat!

Tu llegeixes? Digues la teva a Nosaltresllegim.cat

Col·labora a Nosaltresllegim.cat

Nosaltresllegim.cat és una iniciativa de Grup 62 i la duem a terme un col·lectiu de lectors i lectores apassionats pels llibres!

Ens agradarà molt que ens envieu les vostres opinions a www@takeabou.com sobre els llibres que llegiu i les puguem compartir, tot i que ens reservem el dret a publicar o no el text que ens feu arribar, així com a fer-hi les esmenes que considerem necessàries.

Ens agradaria que qualsevol ressenya que ens envieu per ser publicada contingués els següents camps:

  • Nom i cognom de l’autor –indicar si voleu o no que aparegui publicat
  • Pseudònim –es publicarà en cas que n’hi hagi
  • Correu electrònic de contacte –no apareixerà publicat
  • URL de l’autor de la ressenya (blog, web, Facebook, etc.) –es publicarà en cas que n’hi hagi i el considerem adequat
  • Comentari del llibre
  • Títol del llibre
  • Autor/-s
  • Editorial
  • Col·lecció
  • ISBN
  • Import -si el recordeu

Gràcies per deixar-nos saber què heu llegit i, sobretot, com us ho heu passat mentre ho feieu!!