nosaltresllegim.cat

Nosaltres que heu participat en la marató Ferran Torrent, ja està vista per a sentència.

Esperem que l’autor ens digui qui mereix guanyar el llibre i, apa, a llegir Ombres en la nit amb dedicació… ai, no! Vull dir amb dedicatòria!

Títol: 1Q84 (Llibre 3)
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-9787-739-8
Preu: 22,00€

Winston Smith, protagonista del 1984 de George Orwell, treballava modificant documents històrics sota la premisa “Qui controla el passat controla el futur”. A la darrera obra de Haruki Murakami se’ns plantejarà la possibilitat de canviar el passat des del futur. I és que la darrera entrega de 1Q84 és una lectura absorbent que ens trasllada a nous territoris des d’on entendre la possibilitat de mons paral·lels. Només s’ha de tenir fe i creure en les llunes de paper.

En aquest segon volum trobem els finals que tanquen el cercle d’aquesta novel·la en tres parts. Perquè no es pot llegir el llibre tercer sense haver llegit els dos primers. 1Q84 no és una trilogia, sinó una novel·la dividida en tres llibres i publicada en dos volums.

Haruki Murakami segueix alternant les vivències de l’Aomame i en Tengo, i afegeix una veu nova amb la que comença el llibre, la del detectiu Ushikawa. Amb ells tres com a fil conductor, seguirem descobrint les intrigues de la gent petita, l’estrany destí de la Fukaeri i el camí que han de descobrir els dos protagonistes per retrobar-se. Tot ambientat al poble dels gats, i en un món amb dues llunes que sembla la representació fantasmagòrica del 1984 real.

En aquest tercer llibre, la narració avança molt lentament, es pren el seu temps, s’atura en els detalls. Definitivament, no ens trobem davant una lectura apta per a amants de trames trepidants.

L’aventura s’esvaeix i com una capa que cau suaument, deixa al descobert una tonalitat més lírica. Ara, la Fukaeri, l’adolescent autora de “Crisàlida d’aire” es converteix en un instrument, el Tengo deixa de centrar-se en l’escriptura per acompanyar el seu pare a l’hospital, i l’assassina Aomame s’amaga confinada a un pis des d’on observa un parc infantil.

Personatges solitaris, però aquest cop també estàtics, doncs pràcticament l’únic personatge que es mou és el detectiu Ushikawa. Ara bé, tots comparteixen complexitat psicològica i riquesa interior. Aspectes que Haruki Murakami posa sobre el paper amb el virtuosisme que li correspon com a gran mestre de les lletres que és.

Hi ha qui pot trobar que 1Q84 és una obra massa extensa. Potser un llibre hagués estat suficient, però aquests tres toms faran les delícies dels amants de les passejades lentes i contemplatives. No cal llegir 1Q84 a poc a poc per assaborir-lo lentament, el ritme pausat forma part del seu ADN. 1Q84 és una lectura que té l’encant de les coses que es prenen el seu temps.

Títol: Ombres en la nit
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-419-7
Preu: 21€

L’Ignasi ens fa arribar el seu comentari… si guanya li haurà de regalar a la seva xicota!

He tingut la sort que la meva parella -una addicta a la novel·la i a les llibreries- es comprés Ombres en la nit aquest cap de setmana. Ella encara n’estava acabant un (de fet, Jo confesso, que és ben llarg) i mentre no es ventilava les 200 pàgines que li quedaven jo li vaig agafat en préstec. Quan jo ja estava ben enganxat amb les històries del Santiago, ella s’ha acabat el Cabré i ha anat cap al Torrent…

Bé, confio que em toqui, perquè ara que ja l’ha començat el tenim a mitges, la qual cosa fa de mal fer, sobretot a l’hora d’anar a dormir. No li ve el son ni a la de tres i jo estic aturat emmig de la trama. És una qüestió matrimonial, ja ho veieu.

Títol: Una pedra sura
Autor: Jaume Subirana
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Poesia
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-297-6850-3
Preu: 16 €

Una pedra sura és el darrer poemari de poeta català Jaume Subirana, amb el que ha obtingut el X Premi de Poesia de Sant Cugat Gabriel Ferrater.

Per entendre aquest llibre ens hem de fixar doblement en el seu títol. Una pedra sura transmet dues idees. D’una banda un esdeveniment impossible -les pedres no suren, s’enfonsen- i, de l’altra, la idea d’un moviment constant i suau, el fet de surar.

La primera idea segueix l’estela d’un vers del poeta Charles Simic que obre el llibre sobre la impossibilitat d’escriure poesia: El poema que vull escriure és impossible. Una pedra que sura. Jaume Subirana acaba el seu penúltim poema, Escrit a l’aigua, amb els següents versos:

suro en la calma
de qui m’escriu,
passo com l’aigua
a dins del riu.

La segona idea del moviment la veiem a gran part dels poemes, on el poeta utilitza constantment verbs que denoten moviments, acció: passar, volar, tornar, fugir, mirar, canviar, etc.

Sense moure’ns
el món aterra a casa
i volta i ja no som
allà d’on vam sortir.

Durant la lectura d’Una pedra sura també podem identificar diversos recursos retòrics dels quals s’ha valgut l’autor per emfatitzar tant el moviment com alhora el ritme de lectura dels poemes. Així trobem diverses al·literacions i enumeracions en nombrosos poemes. Una clara mostra és el poema Quiet:

què fa mentre el retraten?
què mira mentre mira
a l’ull de l’objectiu
al fons de tot del negre
als dits de qui dispara?
el negre el dit la tara?
què passa què s’espera
què para què retrata
la llum la mà la bala?

Al final del llibre, Nosaltres, se’ns informa que s’han fet dos videomuntatges de poemes, Pescador i fill amb salabre i Per immersió, i dues cançons, Carnisseria i Repartiment, que podreu trobar a Internet.

Per immersió – Vídeomuntatge de Josep Porcar