Les veus del Liceu, de Xulio Ricardo Trigo

lesveusdelliceuUn dels protagonistes d’aquesta novel·la de Xulio Ricardo Trigo anomenada Les veus del Liceu és l’Eduard, un home que volia ser cantant d’òpera però que a causa d’una malaltia no va tenir altre remei que renunciar a una carrera prometedora. Ara es guanya la vida donant classes de cant al Liceu. L’Eduard no és un home ni gaire feliç ni gaire alegre… Veure la seva carrera estroncada li ha fet pols la vida, arrossega una mena de ressentiment i tristesa per allà on va que no li permet fer una vida social més o menys raonable.

La cosa canvia una mica quan coneix l’Anna. Aquesta noia és tartamuda i treballa netejant el Liceu. Mentre feineja la noia canta… i canta com els àngels!! Ella no és pas conscient del prodigi de la seva veu, és una noia solitària que viu en un pis al carrer Balmes que quan plega del Liceu es reuneix a Gràcia amb tres nois per fer teatre. I així van passant els dies fins que l’Eduard es decideix a donar un pas endavant i proposa a l’Anna de donar-li classes de cant d’una manera professional i seriosa.

Costa molt que aquests dos éssers tan singulars trobin l’equilibri just per posar-se d’acord. Però mica en mica la cosa sembla que va funcionant. L’Eduard viu amb la seva mare, una exdiva amb un passat que ningú, ni el seu propi fill, coneix. A la casa que comparteixen a Sant Andreu no hi ha retrats, ni cartes ni cap pista que reveli el passat artístic de la mare. Ara és una dona gran, malalta, melancòlica, que només te com a prova del seu passat el piano amo i senyor de la casa, i quatre cartells descolorits penjant a les parets. Això és tot. Tot això passa a Barcelona l’any 1993.

Paral·lelament, l’autor ens explica què passava a la Barcelona de 1860 quan la ciutat està dividida en dos bàndols enfrontats. Els croats, un grup de joves rics que defensen el Teatre Principal i els liceistes, que com és lògic defensaven el Liceu. Aquests croats son bastants indesitjables, son nens de famílies riques que dominen com ningú l’art de la vagància, els excessos etílics, el vagarejar pels carrers fins la matinada, i saben ben bé com dilapidar la fortuna que van fer els seus avis i els seus pares fins que comencen a notar que potser ja no són tant rics. Però això no s’ha de dir mai! S’ha de fer com si res i continuar sortint de casa ben repentinat i vestit, encara que al rebost només hi hagi teranyines.

L’Armand és un d’aquests croats. Un dia coneix la Glòria, una bona noia filla d’un hostaler i amiga dels liceistes. Amb això ja n’hi a prou per fer de les seves. Els amics de “la brometa” fan una juguesca que consisteix en seduir la noia, costi el que costi. Aquesta gràcia, tindrà conseqüències molt i molt grans per a tothom.

Terribles conseqüències que demostrarà que en un moment determinat, el passat pot tornar per rendir comptes amb el present…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Les veus del Liceu
Autor: Xulio Ricardo Trigo
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-1745-7
Preu: 19,50€

Bàrbara, d’Agustí Pons

barbaraagustiponsLlegir coses que han passat… la veritat, sempre fa una mica de respecte. Una novel·la és una novel·la, però si aquesta disposa d’elements autobiogràfics, vulguis o no la cosa canvia. Aquest és el cas de Bàrbara, l’obra que relata les vivències d’infantesa de l’autor.

La Bàrbara va néixer a Albalat, província de Terol, i va venir de molt jove a Barcelona a fer de minyona, mainadera i de tot el que fes falta a casa de l’Agustí Pons.

L’autor fa un exercici de sinceritat al parlar de coses que afecten el seu passat i el de la seva pròpia família. Parla dels avis, de la passió religiosa, de les tietes solteres que tenien una administració de loteria al carrer Ferran,… De com sortien al balcó a mirar les processons del Corpus i actes altres relacionats amb l’església i que eren motiu d’alegria per a tothom, perquè de coses per distreure’s n’hi havia ben poquetes….

L’Agustí Pons parla de la fàbrica de botons que el seu pare tenia al Poblenou, del caràcter d’aquest home, de que per més que si va esforçar al màxim, al final la fàbrica va fer fallida amb el conseqüent desgavell econòmic que això va suposar per una família nombrosa,… I a més, una família que portava un tren de vida (carboner, planxadora, cosidora, la pròpia Bàrbara) i un llarg etcètera de persones que anaven a amunt i avall i que no es podien permetre. Sortien més calers dels que entraven i això era motiu d’un mal rotllo permanent i d’un deteriorament de la vida del matrimoni i de la família en general.

El tema dels diners fa que al final la família hagi de renunciar als serveis de la Bàrbara perquè no li poden pagar el sou. Això és un petit cataclisme pels germans, que estan acostumats a aquesta dona petita, una mica rabassuda, enèrgica i alegre. La que els cuida quan estan malalts, la que els prepara el tiberi, la que els abriga, els porta al Parc Güell i a la Plaça Catalunya, al cinema i en definitiva, que està per la canalla i que, entre crits i calbots, fa que s’ho passin bé i sobretot que l’estimin.

Han de passar molt anys perquè l’autor es decideixi a retrobar la Bàrbara. El llibre comença a Albalat i allí comença a investigar. La fonda, el casal d’avis, antics parents…. Al principi sembla missió impossible però la perseverança i la tossuderia donen els seus fruits i al final la troba. I tant que la troba!!

Ara la Bàrbara es una velleta de cabells blancs que encara es capaç de mantenir el cap clar i una mirada que fa respecte.

Es un llibre seriós emotiu i que demostra que es cert que, quan menys t’ho esperes, tot el passat torna con una onada immensa.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Bàrbara
Autor: Agustí Pons
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-593-3
Preu: 19€

Els ocells, de Víctor García Tur

elsocellsNosaltres, avui és un dia d’aquells que fan il·lusió! I és que tenim una lectora que se’ns estrena!! L’Anna Carreras arriba al Nosaltres amb un escrit sota el braç sobre -poca broma!- el Premi de Novel·la Marian Vayreda 2015.

Aquí teniu el seu escrit sobre Els ocells, de Víctor García Tur:

“Feien cara de nens de poble interior. Mala gent en potència.” – Víctor García Tur, Els ocells

Premi de novel·la Marian Vayreda 2015, Els ocells de l’escriptor, dissenyador gràfic –i ara ornitòleg– Víctor García Tur (Barcelona, 1981) és la història de la torbadora desaparició dels ocells d’un poble petit, i de les conseqüències que aquest misteri provoca, d’entrada, a l’Observatori ornitològic del poble (“un observatori de rapinyaires necròfags”) i a qui hi treballa. La Virgínia Urpí, el seu company, en Bartók, i el gos Anubis fan mans i mànigues per descobrir quina pot ser la causa d’aquest daltabaix natural que pot comportar, entre coses molt més grosses, la pèrdua de turisme a les Moles.

En paral·lel, la Dafne, una traductora de Barcelona que s’acaba de separar de la seva parella i que té un nom “entre hel·lènic i estúpid”, arriba al poble de Sant Salvador, a la comarca recòndita de les Moles (la Mare, el Fillot, la Fillota i l’Esquerda), i va sovint al poble del costat, Querrassa, més gran però semblantment retrògrad. S’instal·la en un hostal per descansar uns dies i dedicar el temps a la traducció d’una novel·la francesa bastant avorrida. Els propietaris de l’hostal, la família Querol, també són els amos de la polleria. La Dafne coneix la mestressa comedianta Teresa, el seu fill Vador (amb qui té un flirt breu però apassionat), la Mercedes –una nena subnormal obsessionada amb la mort–, i la neboda punk i feminista de setze anys, la Judit. Òrfena de mare, la Dafne xoca amb les relacions familiars dels seus dispesers i, en general, amb els sistemes de comunicació dels habitants de Sant Salvador.

El poble prepara els seus dies de festa major. Però, de sobte, dos fets inesperats fan que l’Ajuntament dubti entre suspendre o prosseguir la celebració: d’una banda, cada dia algú omple el poble de consignes incendiàries contra el turisme i contra l’alcalde –grafits que titulen les parts en què està dividida la novel·la. De l’altra, la Reina d’Espanya ha mort d’accident sobtat. Passant de monarquies, la festa se celebra com cada any: la foguera de Sant Antoni i els garsots que espanten nens. El problema dels ocells, tanmateix, continua sense resoldre’s, i passa a ser preocupant a nivell de catàstrofe ecològica: “els necròfags són una de les eines que la natura empra per fer net i aconseguir la quadratura del cercle tròfic”.

Víctor García Tur cuida els secundaris: els fa fer l’orni, tenen la pell de gallina, resten muts i a la gàbia, s’esparveren, grallen. El conductor que els porta a l’institut (Perecamps), el fastigós vell verd de les caderneres (Cary Grant), el resistent que no havia venut cap propietat (senyor Benito), la propietària del forn i catequista del poble (senyora Marmanyé), la propietària de l’altre hostal del poble (Cinta de Ca la Cinta), l’avi exhibicionista que atén a l’estanc de Querrassa i passa el dia al bar (Josep Maria), la nena de la bicicleta rosa, la néta de l’alcalde Moisès, les germanes Brugués convertides en telesèrie de TV3. Un cor de personatges que fa les delícies del lector amb ganes de passar-ho bé a tots nivells.

Els ocells reflexiona sobre l’assalt que sofreixen els pobles per part dels Barcelonins àvids de natura (“des del poble podien apreciar la roba fluor de les figures aferrades a la roca”), un turisme maldestre empeltat de pijos hipocondríacs que a banda de no entendre les tradicions locals, estan a anys llum d’adaptar-se a la vida rural i d’empatitzar amb la franquesa de la seva gent: “La Dafne desconeixia si allò era cosa de subnormals o de gent de poble confiada”.

A través d’un humor de tots els colors (del groc al negre, del verd al lila), Víctor García Tur edifica un diccionari rural nascut en un món perdut de paraules: un pou de saber local fet de mots ben vius. La filigrana estilística de la novel·la –farcida de reflexions metalingüístiques sublims i de poètica sobre la traducció– apropa Els ocells a la bellesa lèxica de les novel·les modernistes de Víctor Català. La natura és sàvia i l’autor treu matrícula d’honor en ciència, llengua, filosofia, antropologia, geografia i biologia.

Una joia per començar l’any.

L’Anna Carreras i Aubets és escriptora i crítica literària. Torna aviat, Anna! Nosaltres t’esperem!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els ocells
Autor: Víctor García Tur
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Premis: Premi de Novel·la Marian Vayreda 2015
Pàgines: 392
ISBN: 978-84-16367-37-5
Preu: 18,50€

Els cosacs, de Lev Tolstoi

elscosacsTothom coneix Tolstói, si més no de nom: Guerra i Pau, Anna Karenina, potser Sonata a Kreutzer…, però què és Els cosacs?

Per començar, una obra primerenca escrita per un home ja madur, de 35 anys, que ha tingut una colla de vivències tant al món de l’alta societat moscovita com a racons de l’imperi com el mosaic d’ètnies i paisatges que és el Caucas.

Tolstói, que havia començat escrivint llibres per a l’ensenyament amb una concepció de la literatura com a arma social, escriu aquesta novel·la en la que un jove aristòcrata, Olenin, decideix abandonar el seu món de disbauxa constant i deutes, enrolant-se a l’exèrcit rus destacat als territoris fronterers del Caucas.

Un cop arribat, després del llarguíssim recorregut travessant l’estepa inacabable, topa literalment amb una realitat que sobrepassa moltíssim allò que imaginava: les imponents muntanyes sempre nevades per començar i uns pobles que tenen costums, tradicions i llengües desconegudes i inesperades. Aquest xoc marca el començament del qual ara se sol anomenar un viatge iniciàtic; viatge principalment interior, que li fa descobrir que la felicitat rau en la recerca de la felicitat dels altres. Tot això impregnat d’una fascinació panteista per la natura i les persones que en formen part.

És molt interessant anar constatant les contradiccions de Tolstói amb ulls de segle XXI: radicalment igualitarista però instal·lat en una divisió de classes insuperable que acaba impossibilitant resoldre el seu enamorament; humanitarista: defensor de la dignitat de les persones, enemics inclosos, i de la repugnància davant del fet de matar algun home i participant sense gaires manies en una expedició que extermina tot el contingent enemic atrapat en una emboscada; o altres contradiccions menors, com ara que fuig dels deutes i un cop instal·lat a la societat dels cosacs va rebent diners per correu que li permeten una despesa il·limitada. I no cal que parlem dels rols de gènere perfectament definits i indiscutits. Per cert, el molt subtil erotisme que emanen les repetides descripcions de Maranka -que és contemplada àvidament per Olenin (i per Tolstói) des d’una repressió sublimada fins al final de la novel·la, que no desvelarem- considero que per si sols mereixen la lectura d’Els cosacs.

Potser aquestes contradiccions formen part de l’encant d’aquesta obra que és una novel·la d’amors i aventures, un document etnogràfic de primera magnitud sobre els pobles caucàsics: cosacs principalment, però també txetens abreks, tàrtars, nogais i aüls. I un testimoni de l’efervescència del món interior de l’home que al cap de quatre anys publicaria una de les obres cabdals de la Literatura: Guerra i Pau.

A qui recomano aquest llibre? Als que vulguin explorar l’ànima humana quan queda exposada a un entorn natural gairebé verge, amb els ulls d’un pensador tan fonamental com Tolstói. Als interessats a saber quines són les arrels dels pobles que surten als diaris quan es parla del conflicte de Txetxènia. I especialment a qui els agradi una història ben explicada, amb personatges (Olenin, Ieroixka, Maranka, Lukaixka,…) molt ben caracteritzats i una trama interessant amb un cert component de suspens.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els Cosacs
Autor: Liev N. Tolstói
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Francesc Permanyer Netto
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7588-590-2
Preu: 18,50€

After. Abans d’ella (Sèrie After 0), d’Anna Todd

after0abansdellaLa Teodora, la nostra lectora més joveneta (tot just li acaben de donar el carnet jove!), ha deixat de banda una estona el Snapchat per llegir-se en un tres i no res un llibre dels que van buscats de debò… La Teodora torna al Nosaltres amb un “d’on ve tot això”: el capítol zero de la sèrie After, tot un fenomen mundial.

Aquí la teniu!

After 0. Abans d’ella, el primer de la saga, és el principi de la història que ha conquerit a milions d’afterianes a tot el món. És el naixement d’una llarga i magnífica història escrita per Anna Tood, que s’ha convertit en un fenomen mundial i que aviat arribarà a la gran pantalla.

En aquesta novel·la, explica la història d’en Hardin, el prototip de noi fort i sense sentiments, que amb les dures lliçons que li ha donat el seu propi passat ha après que l’única persona que ha d’estimar és a ell mateix, i que qualsevol relació que tingui, incloent la que té amb la seva família, no ha d’anar més enllà de la cordialitat. A en Hardin no li interessa ni tan sols ell mateix, però tot això que pensa canvia quan fa una aposta, que en un principi sembla ser únicament estúpida i insignificant, amb en Zac, un company de la universitat. Consisteix en què ambdós han d’intentar seduir i aconseguir enrotllar-se amb la Tessa, la noia nova. Una noia que sembla tenir tota la vida planificada, una noia completament oposada a en Hardin… Però sabeu allò que diuen, que són les persones més diferents les que més s’atrauen?

Les coses no van com en Hardin s’esperava. Ell tenia clar que seria un pim-pam, que s’enrotllaria amb la Tessa ràpidament, com ha fet amb moltes altres noies abans, i que guanyaria l’aposta, però comença a sentir coses que no havia experimentat mai. Un sentiment apagat, tapat amb pols i amagat en un racó del seu cor desperta; un sentiment que mai havia pogut experimentar i que nosaltres anomenem amor.

En aquell moment en Hardin s’oblida de l’aposta, no li importa en absolut guanyar-la, vol conquerir en cos i ànima la Tessa, vol fer-la seva i de ningú més perquè abans d’ella hi havia el buit: abans d’ella no sabia què era la felicitat o la plenitud. A mesura que la va coneixent, s’adona que ella és massa bona per ell i viu amb la por de que ella se n’adoni i amb l’esperança de que no ho faci.

La Tessa el canvia del tot i li agrada la persona que és quan està amb ella. A tot això… qui guanyarà l’aposta? Serà possible conquerir la Tessa malgrat el seu caràcter?  Serà capaç en Hardin d’expressar-li els seus sentiments? Fins on arribaran tenint en compte que ella té parella i que en Hardin faria qualsevol cosa per ella?

Torna aviat, Teodora! Et volem més sovint al Nosaltres!

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: After. Abans d’ella (Sèrie After 0)
Autor: Anna Todd
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-2030-3
Preu: 17,90€

La bíblia andorrana, d’Albert Villaró

labibliaandorranaEl premi Prudenci Bertrana 2015 se l’ha emportat l’Albert Villaró, i estic convençuda que es un premi ben merescut.

Vaig introduir-me en l’obra de l’amic Villaró amb la magnífica L’escala del dolor, després amb Els Ambaixadors, un altra joia, i ara… La bíblia andorrana que et fa venir ganes de reconciliar-te amb Déu, si senyor!!

La cosa comença al petit país dels Pirineus…. i comença forta perquè acaben de carregar-se un banquer. Això es un fet insòlit. A Andorra mai no hi passa res: petits embolics, algun cartró de Marlboro de mes a dins del cotxe, ampolles de malta i alguna colonieta, i poca cosa mes… però un mort? Home! Això ja son paraules majors!!

A l’Andreu Boix, oficial de la policia andorrana se li ha girat feina, com si no en tingués prou amb el seu dia a dia. A banda dels assumptes propis de la seva feina, l’Andreu es vidu i té al seu càrrec la seva petita Màlia, una nena de tres anyets que sort en té de la seva tieta Emilia i de la família en general que ajuden com poden al pare de la criatura.

El cas es que això del banquer assassinat té mes marro del que sembla. De cop i volta, la petita i tranquil·la Andorra es troba a l’ull de l’huracà. Tot són suspicàcies, conspiracions i amenaces. Fins al punt que fins i tot la petita Màlia corre perill. Això ja és massa!

L’Andreu ha de viatjar a Madrid -on li diuen “amigo Boig” per aquelles coses de la fonètica-, en companyia d’una mossa experta en documents religiosos de l’any de la brisca. La Canòlic, aquest es el nom de la mossa es qüestió, l’ajudarà molt amb tot els sentits i arribaran a gaudir d’un grau de confiança diguem-ne… intensa.

La Bíblia Andorrana com tantes altres coses, ha anat a parar allà on no tocava i per recuperar-la, tocarà posar en pràctica sistemes poc ortodoxos però extremadament eficaços.

Nosaltres, l’emoció està servida. És una novel·la enginyosa, divertida, que es desenvolupa a un ritme de vertigen i que no et deixa reposar tranquil fins l’última pàgina. La recomano al 100%.

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: La bíblia andorrana
Autor: Albert Villaró
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Premis: Premi Prudenci Bertrana 2015
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-664-2027-3
Preu: 20€

Puresa (Purity), de Jonathan Franzen

puresajonathanfranzenPurity és el nom de la protagonista de la darrera obra de Jonathan Franzen, però també el títol de la pròpia novel·la, que en català Empúries ha traduït com a Puresa (Purity); això sí, respectant entre parèntesi el nom original, perquè el lector pugui veure ja des del primer moment que no es tracta només un d’aquells noms abstractes que tant agraden a l’autor de Llibertat, sinó també del nom d’un personatge.

També respecte a altres obres, més enllà del títol evocador, Franzen ho ha tornat a fer: una obra d’art! Perquè una obra d’art ha de motivar internament una mica de neguit, oi? Ens ha de fer pensar en nosaltres mateixos mentre mirem pels ulls que ha posat per a nosaltres l’artista i pensar “ai, sí!”…

Jo la vaig començar a llegir tan bon punt es va publicar i l’he acabada no fa pas massa, així que, en el camí a través d’aquestes mervelloses 773 pàgines, he tingut temps, a més, d’escoltar la ràdio, llegir diaris, fer sobretaules de Nadal… i he reflexionat sobre aquesta “puresa” que de vegades a la novel·la semblava una mica desbocada però que, ben pensat, potser es quedava curta. Perquè la Pip, que és com es fa dir la Purity, es creua amb una pila de personatges, començant per sa mare, que són d’una puresa pristina. D’aquells que, com que romanen en el seu propi temple -encara que sigui de maons-, no han tingut massa ocasió de contaminar-se. Però, ai las!, de vegades la realitat pren forma de torrent i els qui s’hi movien sense ni tocar a terra acaben ben enllotats…

Tant tu com jo ens dediquem a dir la veritat, però el més radical dels dos sóc jo. Jo tinc els pebrots de mirar-te als ulls i dir-te que la teva manera de dir veritats és inferior a la meva. Però tu agrades més. Pots ser la cara amable i pública de la veritat.

En fi, ja ho veieu, en Franzen ens torna a neguitejar… que el 2016 ens agafi confessats i llegits!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Puresa (Purity)
Autor: Jonathan Franzen
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPÚRIES NARRATIVA
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-16367-24-5
Preu: 24€

Llibre de les bèsties (il·lustrat), de Ramon Llull

elllibredelesbestiesSi fem la ressenya d’un llibre que descriu les conspiracions per emparar-se del poder, mirant de situar el candidat d’una facció com a rei; d’un personatge que, amb astúcia i aprofitant les febleses dels que són més forts, intriga per tal de configurar el Consell reial al seu gust i d’afavorir el seu interès; si assistim a una lluita final quan es descobreix tota la trama, podrem pensar que el llibre aprofita l’actual moment polític o que es tracta d’una obra de Shakespeare o d’un film de Kurosawa.

Doncs resulta que d’això va una de les obres literàries més antigues escrites en català per l’home que va morir, ara fa la xifra rodona de 700 anys: Ramon Llull.

Escrit en forma de faula, gènere popular a la seva època i prenent temes de Le roman de Renart i el Kalila wa Dimna (procedent del clàssic sànscrit Panchatantra), fa una denúncia de les intrigues i maquinacions d’una cort del seu temps, amb comportaments que considera poc exemplars per a un cavaller cristià.

Res de nou, oi?

Aquesta acuradíssima edició del Llibre de les bèsties ens permet llegir a la pàgina de la dreta, en una versió arcaïtzant però fàcilment comprensible, el que ens diu el text original que figura a la pàgina de l’esquerra (amb tinta lleugeríssimament més pàl·lida; no us penséssiu, com em va passar a mi en començar, que el llibre era defectuós).

Una extensa sèrie d’il·lustracions (dibuixos i aquarel·les), obra de Perico Pastor, fan que el llibre tingui un gran interès afegit. La versió de Miquel Desclot, impecable com sempre.

A El PuntTV van passar una entrevista d’Eduard Berraondo a quatre mans amb Desclot i Pastor que dóna informació molt interessant sobre les característiques de la versió i de les il·lustracions.

Un llibre preciós en i per tots els sentits.

Títol: Llibre de les bèsties (il·lustrat)
Autor: Ramon Llull
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-7588-584-1
Preu: 22€

A la cara, d’Albert Om i Alex Gallego

alacaraL’Albert Om i l’Alex Gallego porten temps i temps fent-nos un bon favor. I aquest favor no és altre que “regalar-nos contraportades”. Això ja ho fan la Sanchís, l’Amela i l’altre, direu… si, si. Ells també ho fan i ho fan cada dia, però aquells fan entrevistes i aquests fan perfils lligats a l’actualitat. I els fan per duplicat.

I és que després que l’Albert Om superés ser el cosí de Taradell i passés a ser el convidat, després d’haver passat per l’hora del pati, molts el vam descobrir escrivint i descrivint personatges del nostre dia a dia, o com a mínim, del nostre moment mediàtic amb un to més reposat. Però ep! Que sigui més reposat no vol dir que no sigui punyent! Com bé diu l’ara exdirector de l’Ara Carles Capdevila al pròleg del A la cara que publica Columna, «L’Albert Om et dibuixa amb precisió, lletra a lletra. L’Alex Gallego et descriu traç a traç, fent bona l’expressió que per la cara pagues. Si t’agafen per banda i banda, l’Albert i l’Alex (…) quedaràs ben retratat».

Dels dibuixos de l’Alex Gallego no us n’he de dir gaire res, oi? Són absolutament deliciosos. Aconsegueixen captar amb subtilesa i audàcia els personatges de manera que les paraules de l’Albert Om acaben tenint un punt… de color lleugerament diferent als textos que acabem llegint gràcies a l’Alex Gallego els seus retrats. Mare meva, quina enveja ens provoca aquesta mena de gent a tots els que no sabem dibuixar!

Doncs aquí els teniu. Una recopilació dels millors retratats que ens han ofert l’Albert i l’Alex des que són al diari Ara. L’edició, cuidada i molt xula, repassa a quatre mans, en petits textos i grans dibuixos, un munt de personatges de tota mena que van des de l’Ester Quintana i el Loquillo, fins l’Aznar, el Floquet de neu i el Julio Iglesias, passant per l’Ada Colau i l’Artur Mas.

Segur que aquest dissabte ens trobarem amb el Molt Honorable Puigdemont al diari. I segur que el trobarem en una segona entrega d’aquest ‘A la cara’. Nosaltres, no es pot tenir tot! Però en aquest petit llibre els teniu a quasi tots…

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: A la cara. Retrats que ens retraten
Autor: Albert Om | Alex Gallego Bruguera
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-664-2029-7
Preu: 14€

O he de morir o he d’amar, de Francesc Fontanella

ohedemorirohedamarLa Maite s’ha animat a ressenyar-nos O he de morir o he d’amar, de Francesc Fontanella, per a tots Nosaltres. I aquí teniu el seu escrit!

Si O he de morir o he d’amar fos unes postres seria el teu primer coulant de xocolata, el recordes? D’entrada, t’ha d’agradar la xocolata. Li has de reservar un espai a l’estómac perquè intueixes que serà consistent. Però només hi claves la cullereta, travesses la massa, arribes al centre que es desfà i et poses la cullerada a la boca, saps que has aconseguit el teu petit premi gastronòmic. Amb aquest llibre passa igual.

O he de morir o he d’amar és una antologia de 41 poemes de Francesc Fontanella (Barcelona, 1622 – Perpinyà, 1682/3) que té l’afegit de dirigir-se a tots els sectors del públic lector, gràcies al treball d’edició de Pep Valsalobre, Eulàlia Miralles i Albert Rossich, tres reconeguts especialistes en literatura catalana de l’edat moderna.

Com a tota bona recepta, el mèrit d’aquesta antologia rau en la qualitat dels ingredients i en la cura durant l’elaboració. La matèria prima no decep. Francesc Fontanella és considerat el poeta català més destacat del Barroc. Però no es queda ací la cosa. A més de poesia, també escriu teatre i sermons fúnebres. En una època en la qual es deia que les lletres catalanes estaven en decadència, ell fa el possible per demostrar el contrari. I ja ho fa des de ben jove, perquè l’antologia s’enceta amb el seu primer poema conegut, publicat quan tenia setze anys.

En Fontanella, biografia i producció estan estretament lligades i ell té una vida d’allò més moguda. El pròleg de l’antologia, molt ben escrit i curiós en dades històriques i personals, explica que el poeta és un personatge molt actiu a nivell personal, sentimental i fins i tot és un personatge important en la vida política, social i cultural de la Catalunya del segle XVII.

El text dels 41 poemes és una selecció significativa de la seua extensa obra, amb grafia modernitzada i, el que agraeix el públic no expert: tot un seguit de notes explicatives al peu de cada pàgina per facilitar-ne la lectura i la comprensió del text, el context històric i literari i l’autor.

Hi trobarem, a l’inici del recull, poesia de caràcter civil, que mostra del compromís polític i històric del poeta, com el poema II “Al molt il·lustre doctor Pau Claris” o poemes del temps en què Fontanella participà en les negociacions per a la incorporació de Catalunya a la corona de França durant la Guerra dels Segadors. A l’antologia també trobarem els poemes amorosos (que són els més nombrosos al recull i que tenen un rerefons biogràfic), com les giletes, que són poemes breus amb el nom de la seua estimada amagat (tot i que en va tenir més, d’estimades i de noms amagats per anomenar-les) o els poemes a la mort de Nise (una altra estimada amb nom amagat, que no queda clar si era una monja). I, finalment, poesia de caràcter moral i religiosa, com el poema XXXVII “Al crucificat Amor”, doncs el nostre Fontanella, ja de gran, ingressà a l’orde dels domincans fins que morí a Perpinyà.

Sort, com deia abans, del treball facilitador dels editors d’aquest llibre, que posen al nostre abast una edició moderna, filològicament fiable i àmpliament comentada. La nata, un got d’aigua i menjar sense presses sempre faran un bon acompanyament per a aquest coulant que tenim al davant. Bon profit.

Ep! Llegir poesia del segle XVII pot ser complicat però la Maite ens ho ha explicat molt i molt bé, oi?

Gràcies i t’esperem aviat, Maite!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: O he de morir o he d’amar
Autor: Francesc Fontanella
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16367-17-7
Preu: 17€