Un llibre per seduir

Títol: La cuina sexi
Autor: Carmen Suárez
Editorial: Columna
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 198
ISBN: 9788466412254
PVP: 17,95€

Quan fa unes setmanes la meva parella em va veure aparèixer per la porta de casa amb un somriure a la cara em va dir:

–        Has tornat a comprar-te un altre llibre de cuina.

–        Sí, però estic segura que aquest t’agradarà amb tots els teus sentits -li vaig contestar, mentre li ensenyava el llibre La cuina sexi de Carmen Suárez, que conté una imatge molt suggerent a la portada.

La seva cara va canviar immediatament i, de sobte, li va aparèixer un somriure picardiós als llavis. Jo, que el conec bé i sé el que estava pensant, li vaig repetir el títol, fent èmfasi en la paraula “cuina”, que no “cuinera”, perquè segur que ja se m’estava imaginant amb només un davantal…

Les receptes del llibre, molt ben explicades pas a pas i amb un petit consell al final, són plenes de productes considerats afrodisíacs, com mariscs, espècies, bolets, cacau, entre d’altres.

A més, el llibre conté una breu introducció on s’expliquen les propietats gairebé miraculoses d’alguns aliments en l’art de la seducció, així com uns consells perquè la vetllada sigui perfecta. L’autora tampoc s’oblida del brunch, tant important per recuperar forces després d’una nit plena d’amor.

Per cert, ara que s’apropa el 23 d’abril, pot ser el regal ideal per a la nostra parella si volem que ens sedueixi amb un sopar d’allò més exquisit. Jo puc donar fe que les receptes, sempre i quan l’ambient les acompanyin, funcionen!

Us deixem aquí el facebook “Me gusta cocinar con Salsa

El Salvador Espriu per a la meva filla

Títol: Barques de paper
Autor: Salvador Espriu
Editorial: Cruïlla
ISBN: 84-661-0612-X
Import: l’any 2003 em va costar 3,52€

Fa dies que penso que quedarem molt malament si no ens referim a què ara fa vint-i-cinc anys que ens va deixar l’Espriu… la xarxa en va plena i  amb tot mereixement!

Però no veia gens clar com abordar el tema; em fa massa respecte. Aquí hi ha poquet espai, el Jack em deia que he de captar l’atenció en un primer paràgraf, l’Espriu és molt d’Espriuimpossible!

Sort que he recordat que la meva filla té una col·lecció de llibres EXCEL·LENT que ens ha anat molt bé per acostar-nos juntes als grans autors de la poesia catalana de tots els temps. Així doncs, li vull dir a la meva filla i a tots els qui aneu passant per aquí, que ara fa vint-i-cinc anys que ens va deixar un home que escrivia coses tan boniques com aquesta:

Barques de paper
varava en la llarga
quietiud del vent.

L’or adessegat
d’abelles i tarda
beu l’aigua del mar.

Quan se’n vagi a fons,
miraré la barca
del soldat de plom.

Les il·lustracions són de l’Arnal Ballester i demà miraré d’escanar la coberta perquè veieu com li escauen al text.

Filla meva, recorda sempre això, els poetes et fan jugar amb la intel·ligència. Mira de comprendre’ls i estimar-los.

Un te amb maleta, si us plau!

Títol: La maleta sarda
Autor: Margarida Aritzeta
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 408
ISBN: 978-84-664-1095-3
PVP: 18,50€

Quan acabes un llibre, diferents pensaments i sensacions passen pel teu cap. Personalment a mi hi ha llibres que em fa molta llàstima acabar. Arribo al final pensant que els personatges són els meus amics i m’expliquen les seves aventures. Això mateix m’ha passat amb La maleta sarda de Margarida Aritzeta, llibre que fa unes hores he tancat amb tristesa.

I és que, La maleta sarda és un llibre que et va captivant mica en mica a través de les seves pàgines fins que acabes immers en el seu món. Un món en el que res no és el que sembla. L’autora ens explica, com vaig comentar en la meva anterior entrada (vegeu Us parla una bibliotecària de formació i de professió), la història d’un llibreter, en Manu Uriarte, que es veu embolicat en una trama molt ben elaborada, en l’assassinat d’un dels seus clients i en la recerca d’un manuscrit del que molta gent en parla però que ningú no ha vist mai. Aquesta trama es combina amb l’aparició de la esmentada maleta i amb les històries d’altres personatges, que, en un primer moment poden semblar secundaris però que van guanyant presència i personalitat com anem avançant en la novel·la.

Si teniu ganes de llegir una novel·la que no tingui por d’explicar-vos tot el que faci falta per submergir-vos en el seu univers, una novel·la que fa unes descripcions extenses i fins a l’últim detall i sobretot, una novel·la que us enamorarà a cada capítol… no us ho penseu més.

No puc deixar d’esmentar que l’autora, a l’hora d’escriure el llibre, ha agafat escenaris i relats reals, que queden combinats dins la trama en una perfecta harmonia –ho fan també altres autors i és una cosa que, personalment, m’encanta. Fins i tot ho fa amb persones reals, això si, en situacions totalment imaginàries. Veure esmentada en un llibre la Caterina Albert, més coneguda com a Víctor Català, crec que no té preu!

I ara sí, us deixo gaudir del plaer de la lectura, jo agafaré el meu te de meló i em donaré el plaer de pensar en els meus últims amics imaginaris abans d’agafar un altre llibre i deixar-me portar per una nova història…

El déu de les coses petites

•    Títol: El Déu de les coses petites
•    Autor: Arundhati Roy
•    Editorial: La Butxaca
•    Col·lecció: Narrativa
•    Pàgines: 464
•    ISBN: 978-84-96863-26-2
•    Preu: 8’50

Fem aquest post amb molta il·lusió perquè hem rebut el primer comentari! És un escrit d’en Pere Bruna, un lector que ha volgut participar enviant-nos una ressenya de El Déu de les coses petites així que, sense més preàmbuls, us deixem amb ell… Podeu llegir el text íntegre al blog on ha estat publicat: http://alavoradelfoc.blogspot.com

Tot i que aquest és un d’aquells llibres que en el seu moment va ser un gran èxit, fins el passat Sant Jordi no va caure a les meves mans. I he de dir que m’he trobat amb una història que m’ha sorprès. No sé exactament perquè  m’esperava un relat optimista, en canvi m’he trobat amb la dura història de dos germans bessons, l’Estha i la Rahel, i la seva mare divorciada,  l’Ammu,  a l’Índia. Durant tot el llibre es va alternant el passat, quan els bessons tenen uns deu anys i arriba la seva cosina des de Londres, amb el present, quan els bessons són adults i es retroben a la casa familiar després de molts anys d’estar separats. I mica en mica anem descobrint els detalls dels fets que van passar quan eren nens i com aquells fets han acabat marcant les seves vides actuals.
He trobat que no ha sigut una lectura fàcil, havia de mantenir la concentració per saber en cada moment en quin temps estava i de quins personatges em parlava (els noms indis no són precisament fàcils de recordar), però m’ha agradat llegir-lo. En particular m’ha encantat com poc a poc l’autora va desgranant els detalls del succés que marca la novel•la i que gairebé des de la primera pàgina coneixem. Això li dona un aire de fatalitat, de tragèdia, molt interessant. I he trobat magnífic el personatge de l’Estha adult: un home obsessionat per l’ordre i la neteja i que no parla, es podria dir que turmentat per la separació de la seva germana i de tot el que li va passar de nen. (…)

Us deixem amb una entrevista i un petit reportatge de l’autora  a El Mundo. Esperem que us agradin!

Si els llibres puguessin parlar…

Títol: Les desventures d’un llibre vagabund
Autor: Paul Desalmand
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-418-2
PVP: 16 €

Fa uns anys, camí de la feina, vaig entrebancar-me amb una caixa plena de llibres deixada a un costat de la vorera, lluny d’un contenidor. Eren edicions senzilles però d’autors d’una categoria que anomenaríem “prestigiosa” (Flaubert, Hardy, Racine…). No vaig saber mai d’on van sortir. Suposo que s’havia mort un lletraferit i aquells a qui els la va deixar van ser poc respectuosos amb la biblioteca. Vaig rescatar els que vaig poder (tots els que em van cabre a les mans) i els vaig carretejar durant la resta del dia, regalant pel camí algun exemplar a tothom que va insinuar el més mínim interès en ells. Recordo la sensació com de portar un animal ferit als braços mentre intentava no deixar-ne caure cap i no arrugar-los al mateix temps.

Potser és a rel d’aquell incident que tinc facilitat per pensar en els llibres com a éssers vius, quasi pensants. Però no ha estat fins que he llegit Les desventures d’un llibre vagabund que m’he adonat de fins a quin punt l’experiència d’un llibre és assimilable a la d’una persona. Començant per la característica universal de tenir un començament i un final inevitable; passant per la necessitat de sentir-se realitzat d’alguna manera (en el cas dels llibres, ser llegit); sense oblidar la influència d’aquells que ens anem trobant i que, en paraules de l’autor, ens “incorporen” a les seves vides o a la seva biblioteca; acabant amb la recerca interminable del pare que tanta tinta ha fet vessar als escriptors francesos com Desalmand. La recreació audiovisual de la novel·la que vaig trobar a internet fa esgarrifar de pensar en els maltractaments que s’hagin pogut donar a aquests objectes tan plens de vida.

Fa unes nits, sopant amb una amiga, una enamorada de la literatura francesa com jo, vaig parlar-li d’aquest llibre i de la conclusió a la qual m’havia fet arribar:
—De veritat que no puc trobar cap diferència entre un llibre i una persona!
Ella em va respondre de seguida, sense donar-me temps a presentar els meus arguments:
—Què dius! Un llibre no té consciència. No pot decidir sobre el seu propi destí com les persones.
Ho va dir seriosament però al cap d’un segon les dues rèiem com boges. Va ser alliberador; havia estat un dia molt dur a la feina i no sabíem com es presentaria l’endemà. Sort en tenim d’aquests moments! I sort en tenim dels llibres.

Les parets guarden molt secrets

Títol: La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri del passadís secret
Autor: Gemma Lienas
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: La Tribu de Camelot
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-92790-85-2
PVP: 7,95€

He de reconèixer que des de petit li he tingut molta por a la foscor. Ara ja ho he superat i estic content d’haver-ho aconseguit. El nens de La tribu de Camelot, de Gemma Lienas, hauran de superar la por per poder desxifrar els enigmes que se’ls hi posin per davant.
Cal dir que quan em van donar aquest llibre vaig pensar que s’havien equivocat de persona i que el llibre per a adults li havien donat al petit de la casa. Va ser posar-m’hi i descobrir un nou món en el qual no hi ha havia estat mai i en el que m’hi trobava molt de gust. La Carlota i els seus amics em van conduir per una biblioteca, per un túnel, per un pis… i tots aquests escenaris em van transportar cap a les aventures dels nens i nenes de la Tribu.
Reconec que La tribu de Camelot: La Carlota i el misteri del passadís secret no és gaire difícil de llegir ja que les contínues il•lustracions i el joc de colors que s’utilitza ens ajuden a viure cada instant amb admiració i compenetració. També podem trobar-hi jocs, lliçons d’història i cultura general i algun truc que deixarà els nostres amics d’escola bocabadats. Gràcies a la Tribu podrem resoldre dos misteris alhora; un serà el del passadís secret sense sortida i l’altre el del robatori de llibres romans. Com dirien als supermercats: Dos pel preu d’un.
Cal afegir que la Tribu té altres històries que segurament són igual o més divertides que aquesta, com ara La Carlota i el misteri del botí pirata o La Carlota i el misteri del canari robat. Espero que gaudiu amb els llibres de la Tribu i que us hi endinseu com jo ho he fet!

Però, què estic fent jo parlant del Coelho?

Títol: El vencedor està sol
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Proa
Col·lecció: Paulo Coelho [Núm 0]
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-8437-616-3
PVP:17,00€

Ara que ja ens comencem a conèixer, us puc dir amb confiança que el Coelho no em diu res. He llegit prou coses d’ell – Onze minuts, El peregrino de Compostela, L’Alquimista i, darrerament, El vencedor està sol – com per arribar a aquesta conclusió.

Tanmateix, he de dir que, de ben segur, allò que a mi em convenç menys l’ha portat a ser un dels autors contemporanis més venuts. M’explicaré.

Trobo que el Paulo Coelho és un d’aquells autors que fa servir les novel·les per plantejar-te preguntes per a les quals te’n dóna la resposta i, precisament això, és que em sobra. M’agrada més quan les veus del llibre callen i fan que parli la meva, que me’n vagi a dormir i pensi “-ostres, què faria jo si…”. El Coelho, amb una prosa molt ben treballada i un control exemplar de la cadència narrativa – tot s’ha de dir!- fa que me’n vagi al llit amb el camí cap a la salvació ben dibuixat en un “full de ruta”.

Tal com us dèia, tinc el convenciment que això és el que fa que milions de persones a tot el món el prenguin per un autèntic gurú. Perquè en un moment global d’incerteses, en un primer món mancat de fe i de projectes que transcendeixin, les seves paraules ajuden a donar sentit a la vida, i això s’agraeix.

Val a dir que, de tots els que he llegit, El vencedor està sol és el que m’ha semblat més novel·la i menys manual de primers auxilis espirituals. A Cannes hi passen coses, que vénen d’històries llunyanes i tenen un punt de crim i misteri i una dosi d’aproximació al món del cine i la moda molt interessant, perquè fa tota la impressió que l’autor sap de primera mà de què va.

Si em permeteu girar els ulls cap al món de la gastronomia, per a mi El vencedor està sol és com el salmó fumat, que és bo però m’empatxa, que conec a qui li agrada molt i el treu a totes les festes però jo, amb un canapè ja faig… Això sí, sempre t’arregla i és fàcil de trobar…

A Facebook

A Twitter

Al blog

Receptes per a temps de crisi

Títol: Menjar bé en família per menys de 9€ – Les millors receptes per menjar sa i gastar poc
Autor: Pep Nogué
Editorial: Columna
Col·lecció: Cuina
Pàgines: 231
ISBN: 978-84-664-1113-4
PVP: 15,95€

Ja us vaig comentar a la meva presentació que m’encanten els llibres de cuina. I, per això, quan vaig veure el llibre Menjar bé en família per menys de 9€ a la llibreria del costat de casa, no vaig dubtar a comprar-me’l. En aquests temps de crisi, un llibre com aquest no s’ha de deixar passar! A més, si ve de la mà del Pep Nogué, excel·lent gastrònom, conegut per molts pel seu espai “Menjar per un euro” al programa de TV3 “Vacances pagades” i tot un gurú en el món blocaire, és una compra obligada.

El llibre conté més de 150 receptes per fer cada dia, amb ingredients que gairebé tots tenim al nostre rebost, o que trobem fàcilment als mercats, i amb tècniques culinàries de les de tota la vida. I és que, de vegades, el més senzill pot ser el més exquisit.

Així, al llibre hi ha receptes clàssiques que es fan a totes les cases, com el trinxat de col i patata, els espinacs a la catalana o les mongetes amb botifarra de perol esparracada, però també hi trobem plats més innovadors i sorprenents, com el caneló de salmó fumat amb amanida d’enciams, salsa de iogurt i herbes fresques, els farcells d’humus de cigrons i espinacs amb salsa de sèsam o la rajada amb puré cremós de moniatos i emulsió de mandarina, per exemple.

El llibre és, doncs, una molt bona recopilació de receptes sanes, fàcils de fer i barates, que ens ajudarà molt a planificar els menús per a tota la família sense haver de repetir plats i sense passar-nos hores i hores davant dels fogons. És, en definitiva, tota una ajuda per als pares i mares (i, per què no, per a aquells que encara no ho són però que els agrada menjar bé i barat) que no tenen temps per pensar en noves receptes que sorprenguin als més petits (què ràpid s’avorreixen!), però que no volen renunciar al plaer de degustar plats sans i saborosos. Molt recomanable!

Us deixo una entrevista amb l’autor a RTVE

Per començar, un petit tast de mi

Em dic Cristina i ho confesso: sóc una addicta als llibres de cuina. En tinc tants a casa que de vegades penso que no sé si viuré tants dies com per fer totes les receptes que recullen aquests llibres. I és que m’agrada cuinar, però, sobretot, fullejar els llibres i imaginar-me a casa envoltada dels colors i olors dels diferents ingredients mentre veig els somriures dels meus fills i la meva parella esperant que els sorprengui amb els plats més variats.

Però no només de pa viu l’home ni de llibres de cuina visc jo. En general, m’agrada molt llegir i per la meva professió (sóc periodista) he de fer-ho força i sobre temàtiques ben diferents. Però, quan puc triar, em decanto sobretot per novel·les actuals i pels clàssics de la literatura. Això sí, les lectures que no fallen mai i són presents cada dia a la meva vida són els contes i els llibres infantils. I és que els meus tres fills exigeixen la seva ració diària de literatura!

Bé doncs, després d’aquest tastet sobre mi espero que, a poc a poc, ens anem coneixent més alhora que compartim les nostres lectures. Fins aviat!