nosaltresllegim.cat

Títol: Odissea
Autor: Homer
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-7588-259-8
Preu: 24€

Vaig tenir la sort de fer BUP i COU a l’antiga, amb llatí des de 2n de BUP i grec des de 3r. Era difícil, sí, però va resultar d’allò més enriquidor tant per al que després serien estudis lèxics, morfològics i sintàctics en la llicenciatura com per a l’aprenentatge d’altres llengües, atès que les clàssiques les treballàvem com un sistema formal.

Vaig poder comptar amb molt bons professors, en aquella època. Els professors, ara ho veig claríssim, són persones apassionades que estimen la seva feina i, a sobre, encomanen la passió a una concurrència que, sovint, ni tan sols és conscient que li estan inoculant un verí del qual no se’n podrà lliurar mai. Els recordo amb afecte, aquests mestres i, per sobre de tots, recordo qui em va fer un dels millors regals de la vida: obligar-me a llegir l’Odissea.

El Pepe (no posaré el cognom per si no vol sortir citat aquí) és una persona sàvia; juraria que porta el coneixement en un cromosoma que no tenim el comú dels mortals! El primer curs que vaig fer amb ell, a banda de fer-nos patir molt amb els maleïts verbs, les declinacions o la mètrica, va tenir a bé fer-nos llegir un text que començava així:

Parla’m, oh Musa, d’aquell de mil cares, que féu mil viatges
quan arrasà el castell i la vila sagrada de Troia.

De tota la resta pràcticament no me’n recordo, però d’aquest llibre sí. Va ser emocionant! Em va obrir un horitzó increïble. De sobte, tantes coses encaixaven! Fins i tot Viatge a Ítaca tenia un nou sentit! Direu “és clar, amb 17 anys tot t’impressiona”; sí, però és que n’han passat 22 i segueixo igual d’entusiasmada!

He tingut la sort de gaudir de la versió que acaba de publicar Joan F. Mira, amb introducció d’en Jordi Cornudella, i m’ha semblat encara més plaent. Potser perquè és en català (l’anterior era de Cátedra, en castellà), potser perquè és en vers o potser perquè m’he fet més gran i he tingut temps de llegir més… Tanmateix, crec que la raó principal ha estat perquè l’edició de Proa és una traducció acurada i propera, que permet llegir l’obra d’una tirada, com una història farcida d’aventures i sentiments que atrapa el lector com la que més.

Sens dubte, us la recomano. Si tingués la sort que el Pepe llegís aquest comentari, estic segura que trobaria milions d’arguments definitius. Jo, simplement, us diré que un text on hi diu

Curta és la vida, i curt és el temps de què els homes disposen:
i qui és roí ell mateix, i roïnes les coses que pensa,
tota la gent, mentre és viu, li desitja dolors i desgràcies
per al futur, i quan mor ja tothom el menysprea i se’n burla;
mentre que aquell que és perfecte de cor i perfecte de pensa,
els forasters i els hostes n’escampen la fama i la porten
pertot arreu, i molts diuen que és el millor entre els homes.

no el podem deixar passar. És, de debò, un regal per a tota la vida. Com els que ens fan els mestres dia sí, dia també!

Títol: No emprenyeu el comissari
Autor: Ferran Torrent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-8300-422-7
Preu: 10,42€

La Glòria ens fa arribar la seva lectura Ferran Torrent preferida… Ja teniu la vostra?

Recordo que vaig llegir No emprenyeu el comissari un estiu de fa uns deu anys. Va ser un d’aquells estius que sembla que tothom tingui ganes de quedar amb tu i no hi havia tarda que no tingués plans per sortir amb uns o altres. La qüestió va ser que va arribar el setembre i el llibre que havia de ser lectura d’estiu va ser de tardor. En qualsevol cas, m’ho vaig passar molt bé, primer sortint i després, ja en època de bolets, llegint.

Ara començaré amb Ombres en la Nit. Ja veieu que amb la pluja em ve “la temporada de Torrent”.

Títol: Oncle Oswald
Autor: Roald Dahl
Editorial: labutxaca
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9930-303-1
Preu: 8,95€

Oncle Oswald de Roald Dahl és una novel·la desenfadada, divertida,… en definitiva, diferent.

Narra les aventures del llegendari oncle Oswald, milionari, esteta, bon vivant i un Don Juan infatigable, la vida amorosa del qual deixa en no res la del mateix Casanova.

L’Oswald, ja de molt jove, comença a acumular fortuna: amb pols d’escarabat sudanès inventa unes pastilles d’extraordinàries virtuts afrodisíaques, funda un banc d’esperma i, en companyia de la Yasmin, surt a la recerca de celebritats, el semen congelat dels quals serà adquirit a preu d’or per adinerades clientes, ansioses de tenir fills amb pedigrí.

Enmig d’aquestes aventures, a vegades escabroses, d’altres delirants, se succeeixen a un ritme trepidant les seduccions de la Yasmin, armada amb les infal·libles pastilles, gràcies a les quals enamora a Stravinsky, Renoir, Picasso, Nijinski, Joyce, Freud, Einstein, Conan Doyle, Proust i d’altres.

Més enllà del gust d’en Roald Dahl per les històries picants o pel gust pel sexe, present en tots els seus escrits per a adults, Oncle Oswald brilla pel seu sentit de l’humor especialment devastador i el carisma del seu personatge principal.

Quan tenia 14 anys vaig deixar les monges per començar l’institut. Recordo el canvi amb molta alegria, perquè es notava que els profes eren “més progres” i això es va traduir en una millora notable en les lectures de recomanació escolar: quedaven enrere les carrinclonades i s’obrien pas les novel·les contemporànies. Eureka! Benvinguts Mendoza, Montalbán, Monzó i Torrent!

Així doncs, quan he estat revisant la llibreria he decidit votar per Penja els guants, Butxana. No sé si és el preferit-preferit, però sí que és el primer dels preferits, i això, com el primer dia d’institut, no s’oblida!

Crec que llegir en Ferran Torrent és addictiu, perquè sigui quin sigui el caire de la narració et quedes amb ganes de tornar-hi! Així que, si ell arriba a passar per Nosaltresllegim, val la pena que sàpiga que nosaltreslesperem!