nosaltresllegim.cat

@Ed_Portic @Grup62

Quan vam rebre A micròfon tancat, de Lluís Urpí, vam decidir passar-li a la Mireia. Per parlar d’un llibre de periodisme, qui millor que una periodista? Aquí teniu la seva ressenya:

L’inici de Lluís Urpí va ser silenciós. De fet, els seus pares van pensar que potser era mut perquè quan va néixer no plorava. No s’imaginaven pas que aquest “nen mut”, el periodista Lluís Urpí, acabaria essent un dels màxims responsables de la ràdio en català. Amb només tretze anys ja va tenir el seu primer contacte amb el món de la comunicació a Ràdio Tàrrega però se’l coneix per la seva llarga estància a diferents programes i informatius de Catalunya Ràdio. Diuen que les paraules se les emporta el vent. Fruit d’aquesta inquietud, Urpí decideix plasmar en el llibre A micròfon tancat les seves experiències, anècdotes i consells, tant professionals com personals, que ha viscut en el món de la ràdio.

Des dels primers contactes amb el micròfon, els inicis com a aprenent, les mil i una anècdotes de trobades amb personatges com l’expresident Jordi Pujol o les errades i riallades més simpàtiques que ha hagut de combatre en directe a la ràdio. Tanmateix, també reflexiona sobre la funció i el futur de Catalunya Ràdio.

Un llibre fet a mida per a estudiants de comunicació i per a tots aquells que vulguin descobrir els secrets, trucs i consells més sorprenents de la ràdio.

“Si un té il·lusió per ser periodista, endavant, sempre endavant, malgrat  tots els obstacles i condicionants.”

Títol: A micròfon tancat
Autor: Lluís Urpí
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9809-229-5
Preu: 19€

@EditorialGalera @Grup62

L’Albert es va endur el llibre El cos, de la Susanna Arànega i en Joan Portell, per llegir-lo amb les seves filles. Aquí teniu la seva ressenya.

El cos humà forma part dels continguts de la descoberta d’un mateix i les ciències naturals a l’escola. El que no és tan habitual és que des de la llar tinguem un llibre que ajudi al coneixement de les parts del cos i les diferències entre les persones.

Imatges i paraules separades cada dos fulls en diferents regions de l’anatomia. Les meves filles se’l miren encuriosides a l’hora de sopar (on sempre cal un cert plus de distracció a partir dels primers deu minuts quan la gana baixa). Això ha donat peu a situacions divertides “de contrast” amb nens de la seva escola o que hagin confós els noms de les parts del cos en anglès, en el cas de la més petita.

Des que van néixer les meves dues filles he anat “recopilant” llibres i llibres d’aquest estil -aniversaris seus, aniversaris meus…- i, francament, no tots valen la pena encara que tinguin molt de cartró o es puguin mossegar amb tota la tranquil·litat que necessita un pare.

Aquest és un llibre d’aquells que van amb l’edat però que, vulguis o no, acabes necessitant per les coses que expliquen o perquè necessites alguna cosa que es pugui rosegar bé. De tota manera, em decanto per la primera opció quan es tracta d’aquest tipus llibres.

En resum, és un dels que jo anomeno “de fons d’armari”. D’aquells que s’ha de tenir dins les moltes temàtiques literàries infantils. El millor d’aquest cas és que és un bon llibre de temàtica infantil. Va més enllà del sobreberenar literari!

Títol: El cos
Autor: Susanna Arànega i Joan Portell
Editorial: La Galera
Col·lecció: Aprenem, 7
ISBN: 978-84-2463-235-9
Pàgines: 24
Preu: 6,50 €

@Ed_62 @Grup62

Un any enrere si fa no fa, l’Elisabet primer i en Lluís-Emili després ens van parlar de l’Stoner de John Williams molt elogiosament. Posteriorment, a casa vaig tenir un prescriptor que, en cos i ànima, va engrescar-me a llegir aquest llibre tan aviat com fos possible… a tots tres els dec un “gràcies” clamorós! Bé, a ells i a tots els qui han parlat d’aquesta magnífica novel·la per terra, mar i web, fins que els qui no ens l’havíem llegida ens n’hem sentit culpables!

De debò que m’ho he passat molt i molt bé. O molt i molt malament, depèn de com us ho mireu. No us repetiré detalls argumentals que podeu llegir en els comentaris anteriors. El que m’agradaria dir-vos és, com li vaig dir a una amiga l’altre dia, que quan l’he llegida he passat del pobre a l’imbècil per acabar-me preguntant i com el jutjo, jo, si tots podem ser Stoner?. Això deu ser el poder de la literatura, m’imagino. Però per discernir-ho, us deixo la cita d’un dels personatges més repulsius de tota la novel·la, en Charles Walker. Confio que us agradi.

La literatura aboca davant nostre un vel profund que no podem escatir. I davant seu no som sinó uns devots, indefensos davant del seu influx. Qui tindria la gosadia d’alçar aquest vel per descobrir l’indescobrible, per assolir l’inassolible? Els més forts de nosaltres no som sinó una colla de nyicris raquítics platerets que dringuen i metalls que sonen davant del misteri etern.

Títol: Stoner
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-2976-931-9
Preu: 18’50€

@labutxaca @Grup62 @Rebeliocatala

Hola a tots Nosaltres,

La setmana passada en Marcel va fer una ressenya de La rebel·lió catalana, d’Antonio Baños, i ens hem posat d’acord amb els companys de labutxaca per fer una cosa que no hem fet mai: una entrevista dels seguidors del Nosaltresllegim a un autor.

El fet és que l’Antonio Baños ha fet un llibre on desglossa tot un seguit de preguntes, quimeres, dubtes, cleques,… una mica com el que vau poder veure al documental “Hola Europa!” de fa uns dies a la televisió però amb un estil més àgil, proper i distès.

Què us sembla? Us animeu a entrevistar l’autor d’aquest llibre?


Quines són les vostres preguntes sobre aquesta rebel·lió catalana de què parla l’Antonio Baños?


Nosaltres, esperem les vostres preguntes! Un cop recopilades, les enviarem a l’autor i ell us les respondrà.