nosaltresllegim.cat

@Ed_62 @Grup62

“August és una obra mestra”, Los Angeles Times. Ho diu la faixa. Té raó. Em pensava que després d’haver llegit Stoner ja havia conegut la gran novel·la de John Williams, però estava ben equivocat. August és, i us ho dic encara embogit pel deliri d’una lectura inoblidable, una meravella. No sabria dir-vos quina de les dues m’ha agradat més.

L’autor no ha estat fidel a la realitat al 100% -”les veritats d’aquesta obra no són tant veritats històriques com veritats de ficció”-, però Williams ha fet una novel·la històrica que ens permet veure August, tant des del seu propi punt de vista com des del dels altres a partir d’octavetes, libels, memòries, epístoles, diaris, relats,… en un ordre cronològic amb “flashbacks” curosament escampats al llarg de l’obra. Un exercici d’estil fantàstic però mai gratuït. És gràcies a tots aquests punts de vista que ens fem càrrec de com devia ser August.

Ja ho veieu: l’argument és “una de romans”. Roma i la vida de l’emperador August. Però… és això o és el món i la vida de les persones? És Roma o és l’essència de la humanitat? És August o és el lector? Williams s’amaga en un estil corprenedor i no és ell qui parla: som nosaltres qui l’escoltem. No estem davant d’un narrador que ens va explicant. Estem al costat d’August veient com decideix entre l’amor a la seva única filla o la lleialtat a Roma…

Tinc el llibre ple de notes per fer aquest comentari, que podria durar tantes pàgines com el llibre. Finalment, n’he fet la tria, però no us conformeu amb el meu criteri, que és molt pobre. Aneu a la font i gaudiu com ho he fet jo. No us en penedireu!

Abans he dit que el meu destí era canviar el món. Potser hauria d’haver dit que el món era el meu poema i que m’havia proposat l’objectiu d’ordenar-ne les parts dins d’un conjunt, subordinant una facció a una altra i guarint-ho tot amb els adorns adequats al seu mèrit. I, malgrat tot, si el que he elaborat ha estat un poema, no perdurarà gaire més enllà del seu temps. Virgili, poc abans de morir, em va suplicar amb insistència que destruís el seu gran poema; estava inacabat, va dir, li faltava polir-lo. Com el general que veu destrossada una de les seves legions i que no sap que les altres dues han triomfat, es considerava un fracassat, i, no obstant això, el seu poema sobre la fundació de Roma sens dubte sobreviurà a la mateixa Roma i, de ben segur, a aquesta pobra obra que he bastit. No vaig destruir el poema ni penso que Virgili pensés que el destruiria. El temps, però, destruirà Roma.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: August
Autor: John Williams
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-2977-009-4
Preu: 21,95€

@Ed_Portic @Grup62

En Patrick Ejosa Lambal, un pescador de Senegal, va narrar de viva veu la seva història al Jordi Tomàs. El resultat d’aquesta mena de confessió, o d’alliberament per part d’en Patrick, és aquest llibre que és pura emoció, i res més que pura emoció.

En Patrick explica amb pèls i senyals la peripècia de fugir en una pastera d’un poblet de Senegal cap a les Illes Canàries cercant una vida millor.

Ni un, ni dos, sinó tres: tres cops ho va intentar en Patrick Ejosa. I les tres vegades va fracassar. O van embarrancar, o els va enxampar la Guàrdia Civil. I apa: cap a casa de nou.

És una manera ben diferent d’entendre els motius i les misèries de la gent que intenta fugir buscant una vida millor. Res a veure amb el tractament que donen tots el mitjans, que et fa apagar la tele o tancar el diari.

Això és periodisme pur, seriós, eficaç i capaç de posar-te la pell de gallina.

És fantàstic, Nosaltres.

Títol: El pescador que volia anar al país dels blancs
Autor: Patrick Lambal i Jordi Tomàs
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Visions
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9809-222-6
Preu: 18€

@Ed_Empuries @Grup62

En Ramon Duaso s’ha llegit les Notes sobre literatura del Toni Sala i ens n’ha fet un comentari deliciós. Aquí el teniu:

Toni Sala és un escriptor de pes. I és escriptor també quan llegeix. Notes sobre literatura és un recull de peces sobre obres i autors diversos, peces provinents de pròlegs per a edicions escolars, d’articles de premsa, de conferències o d’entrades del seu bloc personal. Llegint, i escrivint sobre el que llegeix, Sala té clar què es proposa (per ell mateix) i què ofereix (als seus lectors): “Afinar la consciència, afinar la persona.”

Al llibre, sobretot, hi trobareu acompanyament lector, útil, per a referències de la literatura catalana: Oller, Verdaguer, Guimerà, Maragall, Ruyra, Caterina Albert, Bertrana, Gaziel, Carner, Rodoreda, Porcel, Perejaume, Albert Roig, Comadira… Sala no fa ni recerca acadèmica ni didactisme divulgatiu; defineix una veu a mig camí, que garanteix, alhora, claredat i substància, bona informació i una bona guia d’iniciació a l’aprofundiment lector. I, sobretot, molt bones pistes per penetrar en les obres que comenta i per entendre el talent dels seus autors. Sala evita recórrer, deliberadament, a les notes a peu de pàgina i a les cites bibliogràfiques, però en algun moment trobo a faltar el reconeixement d’aquells estudiosos que l’han precedit en l’anàlisi d’algunes de les obres que comenta.

És molt interessant l’agrupació de textos, testimonials o d’opinió, sobre la figura i l’obra de Baltasar Porcel, que constitueixen una mena de reportatge literari molt suggeridor. I altres peces amb un matís més autobiogràfic, com El meu franquisme, on afirma que “Jo no he viscut directament el franquisme, sinó el pòsit que ha deixat el franquisme, confós amb el pòsit de la història de Catalunya. El franquisme ha aportat a l’escriptor català una consciència d’exili que l’ajuda a sobreviure. L’escriptor català està acostumat a la resistència en un clima advers. En un país en què els grans mitjans de comunicació amaguen i menyspreen les cultures no assimilades per la castellana, l’escriptor i els lectors s’han acostumat a viure d’una manera molt directa el fet literari.”

I entre comentari i comentari de lector, Sala va dibuixant traços de la seva poètica, de la seva teoria literària. En alguna ocasió de manera més explícita, com a L’escriptor i el lector, on postul·la: “La literatura és fer llum en un racó o altre de la persona.” I matisa: “la literatura és una simple traducció en paraules, la descripció d’un fet viscut íntimament. L’adverbi íntimament és el moll de l’os. La literatura vol una exigència extremada perquè confrontem les lectures amb nosaltres mateixos. (…) Estem sols amb el text, en altres paraules som al màxim possible de lliures amb el text.”

Sol i lliure amb el llibre de Toni Sala, em sembla que el millor elogi que li puc dedicar és que a cada pàgina que llegeixes, et fa venir ganes de llegir o rellegir els autors que comenta. És una invitació a la lectura. Et fa parar l’orella, i et fa glatir…

Ramon… Nosaltresllegim!

Títol: Notes sobre literatura
Autor: Toni Sala
Editorial:  Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-9787.757-2
Preu: 20€
Premi Octavi Pellissa 2009

@ColumnaEdicions @Grup62

En Javier ens ha fet arribar al Nosaltresllegim un post on ressenya dues de les millors novel·les històriques de l’any passat i que tenen com a escenari Catalunya: Bon cop de falç!, d’Andreu González i Ramon Gasch, i Lliures o morts, de Jaume Clotet i David de Montserrat. Aquí el teniu!

Mai vaig ser un bon alumne i la Història mai m’havia passat gaire bé, fins que un dia vaig començar a llegir novel·la històrica i tot allò que mai em va agradar va començar a intrigar-me, fins al punt que, després de llegir Lliures o morts i parlar amb en Jaume i en David (els autors), em va agafar la fal·lera i vaig comprar les Narraciones historicas de Francesc Castellví i el Diario del sitio i Defensa de Barcelona. M’hi vaig ficar tant i tant que a hores d’ara començo a escriure el meu llibre amb un bon company, també molt aficionat a la història del nostre país.

No és gens fàcil i els resultats no sempre són els que el lector voldria. En el nostre cas volem fer el nostre llibre amb totes les dades reals que trobem, però som conscients que és una novel·la i s’ha de poder llegir bé. És per això que potser m’han agradat tant aquests dos llibres als quals faig referència.

El Bon cop de falç! ens ha apropat una miqueta més el nostre país. Ens ha explicat una història que a vegades m’ha posat a la pell dels protagonistes quan parla de recórrer els boscos a l’hivern amb unes espardenyes… Us convido a provar l’experiència! Els raonaments dels personatges, els paisatges, tot convida a sentir-se part de la narració. I això quan llegeixes un llibre marca la diferència entre un bestseller, un treball que potser només ha tingut l’encert de sortir en un moment determinat però que té tota mena de carències, i un llibre que t’ha arribat a l’ànima i que tens al teu prestatge amb només quatre obres més que han canviat quelcom en la teva vida al llegir-los.

Lliures o morts el vaig llegir en un moment en què pensava que no trobaria una bona novel·la del 1714. Després de començar-ne alguns i deixar-los de banda, aquest -com l’anterior- me’l vaig cruspir en un tres i no res. Té tot el que té l’anterior, però a més té el petit detall d’acabar el llibre recordant-te que molts dels personatges van existir, que la part principal de la narració, no és ficció, i que encara no som conscients del llegat històric que tenim.

Estic molt content de poder gaudir de dos llibres com aquests, que han aconseguit apropar-nos al nostre referent més proper de la Història d’una manera tan fantàstica. Agrair a tots quatre escriptors la gran tasca que han fet, i també a Columna Edicions, per fer-nos-la arribar.

I ja de passada, agrair-vos l’oportunitat que ens dóna aquest lloc web de conèixer llibres i opinions.

Una abraçada a tothom!

Aquí teniu el primer capítol en pdf de Bon cop de falç! i el primer capítol en pdf de Lliures o morts.

Títol: Bon cop de falç!
Autor: Andreu González i Ramon Gasch
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 400
ISBN: 978-84-6641-343-5
PVP: 21€

Títol: Lliures o morts
Autor: Jaume Clotet i David de Montserrat
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-6641-528-6
Preu: 21€