nosaltresllegim.cat

Títol: Divergent
Autor: Veronica Roth
Pàgines: 416
Editorial: Estrella Polar
Col·lecció: L’illa del Temps
ISBN: 978-84-9932-519-4
Preu: 18,95€

L’Ivan ha seguit les passes de l’Alfons i ens ha demanat el Divergent de la Veronica Roth després de visitar-ne la pàgina de Facebook: http://www.facebook.com/DivergentEstrellaPolar

Pels qui hagueu de fer memòria, aquí teniu el post de l’Alfons. Nosaltres, d’aquest llibre en sentireu a parlar, i molt!

Una societat organitzada per faccions que defineixen el caràcter dels seus integrants. Cinc faccions per decidir quin és el teu caràcter. O 16 anys per formar el caràcter que definirà la teva facció.

La decisió està a les teves mans i definirà la resta de la teva vida. Condicionarà el teu futur en el món.

Aquest és el fil que ens porta a la vida de la Beatrice en la primera entrega de la saga Divergent. Una història sobre el creixement personal, la maduresa i la integritat en un món on, com qualsevol altre, el principal problema és la naturalesa humana.

La Beatrice, com tots els nois i noies de la seva edat, ha de definir-se en una de les 5 faccions que organitzen la societat en la que viuen. És a partir d’aquest moment que la seva vida canviarà per fer-li descobrir quin és el seu autèntic caràcter i, el més important, el seu lloc al món on viu.

Una reflexió sorprenentment madura i sincera sobre el pas de l’adolescència a la maduresa en un context a mig camí entre la ciència ficció i un món postapocalíptic. La introducció a una aventura sobre el final d’una nova oportunitat que obrirà les portes a un nou camí. Un relat ben explicat en els diferents plans en què es mou, que enganxa fins a l’última pàgina.

Títol: Setembre a Perugia
Autor: David Nel·lo
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-7588-267-3
Preu: 16€

La literatura té la capacitat de fer-nos viure històries que no són la nostra, de transportar-nos a altres vides, tot i que sempre intentem posar-nos una mica en el lloc d’algun dels protagonistes.

L’Hug, de mitjana edat i traductor de novel·les de l’italià al català, marxa un mes a Perugia, segons ell per traduir millor una novel·la que li han encarregat. En realitat, l’Hug fuig de la seva realitat, de la seva vida quotidiana, de la seva certesa. Però no sap què busca ni què trobarà a Perugia. Sap què hi va trobar fa anys, quan hi va anar com a estudiant, però i ara?

Hi troba en Paolo, completament diferent d’ell, que viu la vida intensament, amb ganes, amb delit. Amb en Paolo comparteix un temps d’amistat profunda, que no vol dir senzilla, que farà que l’Hug es miri amb uns altres ulls la seva vida.

És difícil identificar-te amb algú que penses que et queda tan lluny del que ets, però en el fons tots som molt semblants. La necessitat de fugir, de canviar, de trencar, i alhora de sentir-nos lligats al nostre entorn, a la nostra vida petita i còmoda, és compartida per la majoria de la població, tingui l’edat que tingui. I les reflexions i les pors, també. Aquesta necessitat de lligams és la que duu l’Hug a tornar a un lloc que coneix per escapar de la quotidianitat: moviment sense trencament, aventura sense descobriment; que canviï tot perquè no canviï res. I qui no hagi fet això alguna vegada, que aixequi la mà…

De manera que us proposo que us assegueu una tarda amb Setembre a Perugia, premi Roc Boronat, que us deixarà amb un regust a la boca que no sabreu dir si és del cafè italià que es beu l’Hug a Úmbria o si és que sentiu que no sou gaire diferents de l’Hug.

Títol: Libro
Autor: José Luís Peixoto
Editorial: El Aleph
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-7669-995-9
Preu: 20,50 €

Libro és la darrera novel·la del portuguès José Luís Peixoto, actualment un dels joves escriptors més reconeguts a nivell internacional. Al Nosaltresllegim ja hem comentat dues de les seves anteriors novel·les, Cementerio de pianos i Una casa en la oscuridad.

Amb aquesta novel·la, dividida en dues parts, Peixoto ha volgut mostrar als lectors una etapa de la història de Portugal que no havia estat gaire novel·lada fins ara: el fenomen de la immigració que va patir a la dècada dels 60.

A la primera part coneixereu la història de l’Ilídio, un noi abandonat per la seva mare que emigra a París deixant-li un llibre a les mans. Anys després l’Ilídio també marxarà cap a París buscant el seu amor d’adolescència, l’Adelaide, amb qui tindrà un fill que anomenaran Libro.

La segona part és narrada en primera persona per Libro, que ens explicarà detalls de la seva vida, i que gairebé el podreu identificar com un alter ego del mateix Peixoto.

Un aspecte que he trobat interessant i sorprenent durant la lectura d’aquesta segona part és la capacitat de Libro per comentar aspectes literaris de la primera part com ara l’argument i la relació entre alguns personatges, situant-se així aliè a la primera part de la narració. Crec que és un recurs molt intel·ligent de l’autor, com també el fet de jugar amb el títol de la novel·la i el nom d’aquest darrer personatge, Libro.

També he de dir, però, que durant la segona part a vegades és fàcil confondre el personatge de Libro amb el del seu pare Ilídio, ja que portes tota la novel·la atent a la història del pare i de cop i volta qui et parla és el fill.

Tot i així, Nosaltres, paga la pena llegir aquesta novel·la per veure l’evolució i la relació existent entre aquell primer llibre que al principi li deixa la mare a l’Ilídio quan l’abandona i el personatge final Libro.

Aquí teniu el primer capítol en pdf de Libro.

Títol: D’acer
Autor: Silvia Avallone
Pàgines: 344
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí [Nro 658 ]
ISBN: 978-84-297-6837-4
Preu: 18,50€

Quan una novel·la et desperta quelcom dins teu ja val la pena haver-la llegit. I quan, a més a més, t’atrapa i et captura de manera que no pots deixar de llegir-la i pensar en ella, encara és molt millor. Això és el que m’ha passat amb D’acer, de la Silvia Avallone.

Guardonada amb el Premi Capiello Opera Prima, aquesta novel·la va caure a les meves mans sense saber que al seu interior s’hi amagava una història magnífica.

No coneixia la novel·la ni l’autora de vint-i-sis anys que l’ha escrit. Per diversos factors, a més, la vaig començar pensant que era una nova novel·la adolescent, però m’ha impressionat el rerefons social que amaga entre les seves pàgines, les quals estan impregnades d’olors i colors que van des del fosc més intens al blanc més enlluernador, i els detalls en forma de paraules.

Al barri obrer de Piombino, les estacions es succeeixen any rere any sense immutar-se. A via Stalingrado, entre les parets d’un bloc de formigó, s’amaguen les vides de famílies humils entre les quals n’hi ha la de l’Anna i la Francesca, dues noies de 14 anys que en realitat són una sola. Al barri tothom les coneix i no els passa desapercebut el canvi que comencen a experimentar els seus cossos. Les noies es fan grans i això en un barri com aquest, on els adolescents creixen massa aviat, importa. Els seus pares no són ningú, homes que es trenquen l’esquena treballant a la Lucchini, la fàbrica d’acer que alimenta a mitja ciutat, però elles volen ser algú i marxar algun dia a l’Elba, l’illa que observen mentre prenen el sol vora el mar… un estiu més.

Si en voleu saber més d’elles i del seu interessant entorn, no deixeu de llegir el llibre… us prometo que no us deixaran indiferents!