Enamorats de l’Audrey Hepburn, de Manuel Cuyás

enamoratsdelaudreyhepburnSegur que molts de vosaltres ja coneixeu Manuel Cuyás. És, probablement, una de les persones que per la seva dedicació més coneix el món cultural, ja que al llarg de la seva vida ha treballat en alguna de les entitats més rellevants d’aquest àmbit. Ara el reconeixem per la seva participació a diversos programes on, com a tertulià, participa aportant coneixement i opinió i, els lectors del Punt Avui, el reconeixen entre altres coses pels seus articles diaris.

Tot i això, la trajectòria de Cuyás es defineix per altres coses a banda de les tertúlies. Va ser director de les edicions Maresme i Catalunya d’El Punt, va participar en l’organització dels Jocs Olímpics de Barcelona i la seva participació com a articulista li permet donar un punt de vista propi de l’actualitat cultural i política del país.

I és aquí on tot això enllaça amb Enamorats de l’Audrey Hepburn, perquè el llibre editat per Proa és ni més ni menys que un recull d’alguns dels articles que ha escrit en Cuyás. I direu, quina gràcia té el tema? Doncs, sobretot, que no es tracta d’un recull i punt. Perquè seria fàcil fer això, però no. El que s’ha aconseguit és, via els articles, fer una repassada per diversos temes que han servit a Cuyás de motiu per als seus escrits i on, sobretot, es parla de la vida i del que passa a la vida.

Posem per cas el capítol que dóna títol al llibre: Enamorats de l’Audrey Hepburn. Una actriu que hi apareix de passada, com a excusa per a parlar de moltes coses, però sobretot de cine, de les dèries dels actors o directors o de com els espectadors ens emmirallem en aquells actors o actrius que veiem a les pel·lícules.

Tant si us agrada el Cuyás tertulià com si no, val la pena endinsar-se en aquest recull. És poc probable que d’aquí en surtin cites que siguin recordades d’aquí molts anys, però segur que gaudireu d’un periodista que si una cosa sap és retratar els fets del dia a dia d’una forma irònica i simpàtica deixant-nos un bon regust i, sovint, un somriure als llavis.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol:  Enamorats de l’Audrey Hepburn
Autor: Manuel Cuyàs
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-534-6
PVP: 17,50€

Persona (Les cares de Victoria Bergman 1), d’Erik Axl Sund

personaerikaxlsundErik Axl Sund és el pseudònim de Jerker Eriksson i Hakan Axlander Sundquist, son un duo ben curiós. L’un és enginyer de so, músic i artista d’una banda d’electropunk. L’altre és el productor d’aquesta banda i ara treballa com a bibliotecari en una presó. El seu aspecte és entre modern i sinistre. Després de llegir la primera entrega d’aquesta trilogia, ja s’entén, ja…

En un tranquil parc al centre d’Estocolm -què dimonis els passa als suecs?-, troben el cadàver d’un nen totalment desfigurat. Aquest serà el primer d’una sèrie de casos, tots ells relacionats amb nens i tots ells amb símptomes evidents de severs maltractaments. Amputació de genitals, cremades amb àcid, cops contundents… Aquí falta un ull, allà falta un dit… Brrrr!! Una cosa molt truculenta!!

La psicoterapeuta Sofia Zetterlund fa el seguiment de dos pacients especialment complicats: en Samuel Bai i la Victoria Bergman. En Samuel és un nen soldat de Sierra Leone. Allà, aprendre a matar, a violar i a infringir dolor és una practica habitual i els nens comencen a partir dels 6 o 7 anys a fer aquest tipus de coses. Per tant, a mesura que van fent-se grans deixen de ser capaços de distingir el bé del mal. La bondat és una paraula exòtica i la comprensió i la tendresa, autèntics enigmes.

La Victoria Bergman ha patit des de ben petita els abusos i les humiliacions per part del seu pare amb el silenci i l’amagar el cap sota l’ala de la seva mare. Aquests abusos no han estat exempts d’un sadisme i d’una maldat incomprensible. Per tant la Victoria creix a la seva manera, i a la seva manera és com veu el món que l’envolta. I fa el que li han ensenyat, el que per ella és correcte. I per fer-ho necessita amagar-se sota un altra personalitat…

La detectiu Jeanette Kihlberg és la persona encarregada de treure l’entrellat dels nens assassinats. En la seva investigació no troba gaire ajuda per part dels alts càrrecs de la policia ja que, al cap i la fi, es tracta de nens que ningú no reclama i que per no tenir, no tenen ni nom, ni adreça, ni família… Tampoc cal matar-s’hi tant per tan poca cosa! Lògicament, la detectiu es desespera quan veu el comportament dels seus superiors. Ho té fotut. Molt i molt fotut.

I amb aquest panorama tan divers, la Sofia i la Jeanette acabaran trobant-se per fer front comú a tota aquesta sèrie d’aberracions i mirar de trobar el culpable entre una llarga llista de sonats. Entre les dues dones es crea una química especial. Totes dues han patir desenganys amorosos, se senten soles i tristes, i en fi…

No puc dir ni una paraula més perquè el final m’ha deixat amb la boca oberta. I és un final que no m’esperava en absolut.

Espero amb ànsia el segon volum d’aquesta novel·la enigmàtica, claustrofòbica i fosca com la nit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Persona (Les cares de Victoria Bergman 1)
Autor: Erik Axl Sund
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Jordi Boixadós Bisbal
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-9787-999-6
Preu: 19,90€

Tots els contes, de Pere Calders

totselscontesperecaldersAhir, dimarts 21, es van complir 21 anys de la mort d’un escriptor fabulós: Pere Calders.

És per això que avui li fem un petit homenatge recuperant un escrit de la Montserrat Brau. És un text que va escriure quan l’editorial de butxaca del Grup 62, labutxaca, va editar Tots els contes de Pere Calders.

Aquí el teniu. Era un dissabte i jugava el Barça… però l’ànsia per compartir un llibre fabulós es va apoderar de la Montserrat:

Nosaltres, ja sabeu que en general no actualitzem en dissabte, però avui no m’he pogut estar d’entrar a escriure sobre aquest volum que recull Tots els contes d’en Calders. No sabem la sort que tenim! Per menys de 15€, gairebé 1000 pàgines escrites per un dels autors més notables del s.XX en la nostra llengua!

M’ho he passat la mar de bé, francament! Tot i que molts ja me’ls havia llegit, mai no havia tingut l’oportunitat de fer-ho en l’ordre en què van ser publicats i m’ha agradat aquesta visió de com en Pere Calders va anar madurant com a narrador. Comencem per El primer arlequí (del ’36) i acabem amb L’honor a la deriva (’92) i un seguit de contes breus (brevíssims). Enmig, una llarga corrua de títols que ningú a qui li agradin els relats breus no s’hauria de perdre: Aquí descansa Nevares (més aviat una novel·la breu), Demà a les tres de la matinada, De teves a meves… Alguns eren (confio que encara ho siguin!) de recomanació escolar, de manera que han esdevingut molt populars.

Espero que aquest humor “a l’estil Sisa” -si se’m permet la lleugeresa-, cínic, agre, subtil, absurd, us faci el pes. Si és així, aquí n’hi ha un bé de Déu. Mireu quina frase, adreçada a un home, aparentment corrent, que decideix anar a la lluna pel seu compte en un coet casolà (Demà, a les tres de la matinada):

-Has arreglat els papers? No necessites cap placa de l’Ajuntament? Tens llicència de conductor de coets?

I aquesta, sobre el moment de crisi pel qual està passant una empresa? (Amb l’ajut de la informàtica):

-[L’empresari] (…) no podem matar la gallina dels ous d’or.
-Home, senyor Pardellans -remugà algú-. Tant com d’or…
-És igual. Del que sigui. Fins ara ha estat una gallina ponedora.
Van sortir tots del despatx amb una espurna d’il·lusió renovada. Bé, tots no: en Rodasarà estava emmurriat.
-I tu què tens, ara? – va preguntar-li l’Esteve Lluçanès -. Trobo que ens n’hem sortit millor que no esperàvem.
El vell sindicalista se’l va mirar fixament i digué:
-No ho sé, no ho sé… Tinc la sensació que ens tornen a amagar l’ou.

I per acabar, perquè està jugant el Barça, un de breu, breu (Val més no tocar-ho):

Es va realitzar. Al final, després de grans esforços i sacrificis, ho va aconseguir.
I el que són les coses: es veu que no valia la pena, perquè tothom coincidí a dir-li que estava molt millor en la seva etapa de projecte.

No em cansaré d’agrair a labutxaca que editi aquestes obres d’art! No hi ha excuses per no llegir-les!

Nosaltres no ens cansarem mai de recomanar la lectura de Calders. És un autor imprescindible!

Títol: Tots els contes
Autor: Pere Calders
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 992
ISBN: 978-84-96863-47-7
PVP: 14,90€

Jaume Sisa, el comptador d’estrelles, de Donat Putx

jaumesisaelcomptadordestrellesHi ha personatges imprescindibles per entendre la nostra Història. El que passa és que moltes vegades passen de llarg. Hi ha moments en què convé agafar-los pel pijama amb el qual se’n van a dormir a un lloc on no arribarem mai per dir, “ep! Que m’ho podries explicar una mica millor, això?”; i et pregunten, “el què?”. I el que vols saber és com s’ho fan. Com s’ho fan per ser així i com és que són així.

No he estat mai un fan irreductible de Jaume Sisa, encara que sempre he preferit les galetes galàctiques a les diòptries, i aquest llibre de Donat Putx és una catifa vermella per a descobrir un comptador d’estrelles, un home que no creu en Déu però sí que està interessat en els àngels.

Com a fan irreductible de la música com a fet cultural sempre li podré atorgar a Sisa la qualitat d’haver estat una influència fenomenal en els grups de música pop del meu temps. I és que després de tanta murga de rock català, el pop en català nacional ha gaudit d’un renaixement sa gràcies a uns pares de músics fans de Sisa i un espolsament de puces polítiques.

Jo entenc un disc com un concepte, com una obra. Sóc un supervivent d’un cert esperit…

I diuen que l’esperit no mor mai…
-No ho sé, això. Jo m’imagino que el món dels esperits és més o menys com la vida real. Que sempre hi ha esperits que s’estan a la primera fila, els de la segona, els de la tercera, i finalment els del galliner. L’esperit del qual jo formo part, ara mateix, no està a primera fila, però hi ha símptomes que fan pensar que no és mort i que tampoc és al galliner. Trobo molt simptomàtic que grups com Manel (i els Antònia Font quan encara funcionaven) siguin els que agraden més. En aquests dos grups jo hi reconec coses del meu esperit, coses que em ressonen com a familiars, i el cas és que això no em passava amb el rock català.

I l’interlocutor? En Donat Putx. I el que, afortunadament, fa aquest periodista -un dels més importants del món musical- és conèixer molt i molt bé el personatge (i bastant la persona) per poder anar desfilant, obrint, pelant i revelant què és, com és, com era, què va ser, què vol ser i què ha estat el comptador d’estrelles.

Talment com si l’un comptés les estrelles i l’altre les anés apuntant en una llibreta perquè els que només les mirem les puguem descobrir. Un luxe.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Jaume Sisa, el comptador d’estrelles
Autor: Donat Putx
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9787-993-4
PVP: 17€

Un any i mig, de Sílvia Soler

unanyimigDes que vaig descobrir la Sílvia Soler que no he deixat de seguir-li la pista. És ben cert que hi ha llibres seus que m’agraden més que no pas d’altres però tots i cadascun d’ells tenen quelcom que queda a la memòria, que queda al meu voltant, com un tel invisible tremendament agradable i reconfortant.

En aquesta darrera novel·la, Un any i mig, ens explica la història d’una família que podria ser la nostra pròpia història, la de qualsevol de nosaltres.

Es tracta d’un matrimoni que ja ronda la seixantena. Tenen quatre fills: en Martí, la Berta, la Cèlia i el petit Roger. Ara els nanos ja no són petits i com és lògic i natural han decidit triar el seu destí i buscar-se la vida com bonament han pogut.

El cas és que el gran marxa a Canadà, l’altra després d’un desengany amorós, ha marxat a París, la Cèlia a Mallorca i en Roger, que ja té 27 anys, continua cavalcant onades a la platja de Badalona per desesperació dels seus pares.

L’absència dels fills, el marit que es fa gran, les coses que no són ni com un les recorda ni com li agradaria que fossin, si no que són com són… tot això posa dels nervis a la Tina, la mare de les criatures. I al pobre Jaume, el sofert pare de família, el té al límit de la seva resistència.

No és fàcil bregar amb tot això, fer-ho amb bona cara, renunciar al propi caràcter, sortejar els entrebancs i les proves d’esforç que dia a dia et posa la vida.
La Sílvia Soler, amb una tendresa i una sensibilitat magistral, ens explica coses que no per sabudes deixen indiferent. Ans al contrari, a mi, que reconec que davant de segons quin text sóc una autentica bleda, m’ha fet caure la llagrimeta en més d’una ocasió.

Regaleu-li a la vostra mare, a la vostra amiga o la vostra germana. Segur que són dignes d’un premi així de bonic!

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

48 braçades, de Miquel Sunyer

48bracadesAquesta és la història d’un nen que li té verdadera aversió a l’aigua. Fa una pena horrorosa quan en Miquel Sunyer explica que de ben menut anava a la piscina del seu poble deixant-se arrossegar de la mà de la seva germana. Els plors, les llàgrimes i el desconsol que tenia cada cop que tocava posar-se en remull, eren cèlebres al poble de Talaià, a tocar de Girona, però de ben poc li servien, aquesta es la veritat. En última instancia, mirava de fer veure que es trobava malament, que tenia vòmits i el que fes falta, però res de res: a can Sunyer eren implacables i no podia ser que ni un sol nen al poble no sabés nedar.

Arriba el dia de la veritat i toca que en Miquel s’estreni a la piscina dels grans, allà on l’aigua és negra com els seus pensaments i no es veu el fons. L’entrenador l’agafa i el deixa anar… com si fos un gatet, i ell, sense saber gaire com, desprès de pensar que s’ensorrarà com una pedra, tot d’una comença a pujar i sura. És viu!!

Un cop fora de l’aigua, envoltat d’amics i família, en Miquel, encara amb l’ensurt al cor, es mira amb uns altres ulls el fons negre de la piscina. Se li acaba de despertar el cuc que ja mai més l’abandonarà.

Un Miquel ja més crescudet, adopta una disciplina fèrria amb tot allò que té a veure amb l’aigua. Acompanyat pel seu pare, cada matí fa tot el faci falta per anar entrenar i és evident que el nano promet.

El títol del llibre fa referència a les 48 braçades per minut que el Miquel és capaç de fer. Mare meva! Jo que em canso fins i tot fent el mort…! Òbviament això no s’aconsegueix així com així. Darrere del Miquel hi ha un entrenament i una disciplina paramilitar. L’actitud mental, la dieta, el dejuni, el ioga, la concentració, les jornades d’absoluta solitud abans d’una competició.

Estem parlant d’un individu que s’ha fet tot solet i sense vestit de neoprè les tres proves de natació en aigües obertes més dures del món: creuar el canal de la Mànega, donar la volta a l’illa de Manhattan i travessar el canal de Catalina a Los Angeles. I tot això sense comptar que les temperatures, les corrents de les aigües són les que són, i un munt de variables d’aquestes que posen la pell de gallina.

En Miquel no es cansa de repetir que sense l’ajuda de la família, els amics i els professionals del món de l’aigua, hagués estat impossible aconseguir aquestes fites.

Així doncs, què us sembla? Us animeu a fer unes quantes braçades? Us atreviu a tirar-vos a la piscina? Encara que sigui a fer la bomba a la primera bassa que trobem?

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: 48 braçades
Autor: Miquel Sunyer
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-664-1641-2
Preu: 16,90€

El primer dia, de Marc Levy

elprimerdiaFa uns quants dies vam intercanviar un parell de tuits amb una àvida lectora i li vam proposar que ens enviés una ressenya del llibre que s’havia llegit. I va complir! Aquí teniu l’Anuska amb el seu primer escrit pel Nosaltres: El primer dia, de Marc Levy.

Sovint ens preguntem d’on venim, ens preguntem sobre l’origen de la nostra espècie i fins i tot com es va crear el món, els planetes, l’univers…

L’Adrian és un astrònom que vol saber quina va ser la primera estrella de l’univers. La Keira, arqueòloga, lluita per descobrir el primer homínid que va existir a la Terra.

El primer dia, de Marc Levy, s’endinsa en una intensa història d’amor i aventures on dos personatges que treballen a diferents llocs del món es retrobaran per descobrir junts d’on prové una pedra misteriosa. Però no són els únics que viatjaran per diferents indrets del món per descobrir-ne l’origen i el significat, sinó que seran vigilats de prop per evitar que surti a la llum el que podria revelar aquesta pedra.

És un llibre que costa de seguir durant els primers capítols però a mesura que va avançant la història la intriga i les ganes de saber-ne més va a l’alça. No només és una novel·la de ficció sinó que en certs moments, per boca d’algun personatge, ens remet a reflexions de la societat que vivim actualment, cosa que m’ha fet pensar i reflexionar sobre la vida mateixa.

Després d’ El primer dia, trobarem La primera nit. No podreu esperar a anar-lo a buscar… jo espero tenir-lo a les mans aviat!

T’esperem més sovint, Anuska!

Títol: El primer dia
Autor: Marc Levy
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Ona Rius Piqué
Pàgines: 456
ISBN: 978-84-664-1271-1
PVP: 20,50€

Quan siguis lliure, de Maria de la Pau Janer

quansiguislliureFeia cinc anys que Maria de la Pau Janer no publicava cap novel·la. Els seus seguidors esperaven des del 2010, quan va aparéixer Cartes que sempre he esperat i el Passions Romanes que el 2005 va guanyar el premi Planeta. Sí, just aquell any que alguns membres del jurat (Marsé, Regàs o Posadas) van carregar contra els participants, considerant que era un any amb poca qualitat literària.

En qualsevol cas, està clar que a María de la Pau Janer aquelles opinions no van afectar-la gaire i ha seguit escrivint de la mateixa manera que sempre ho ha fet: amb cura pels detalls i amb una narració fluida que absorbeix el lector. La meva primera trobada amb la seva literatura va ser amb Orient, Occident i -casualment- ara m’hi retrobo amb Quan siguis lliure, una novel·la protagonitzada també per una dona i que ens porta altra vegada a l’Orient, en concret a Bagdad, de la mà de n’Aroa i Xarahzad, la famosa protagonista de Les mil i una nits.

La novel·la comença quan n’Aroa, una dona de mitjana edat que havia nascut i viscut en un harem a Bagdad, és detinguda i empresonada per un delicte de tràfic de blanques a Barcelona. N’Aroa té, a més, una missió: ha de protegir un camafeu centenari que ha heretat de la seva àvia, la dona més poderosa de l’harem. En aquesta missió l’acompanyaran na Rebecca i na Milena, també relacionades amb en Henry -l’autèntic delinqüent- amb qui mantenen una relació difícil. No us explico gaire més perquè hi ha també un component d’intriga que ens fa, com a lectors, estar pendents de la narració.

Quan siguis lliure és una història de dones però sobretot és una història sobre l’amistat i sobre com els vincles que es creen generen un sentiment de solidaritat, generositat i amor entre les persones. A destacar l’habilitat de Janer per fer una adaptació de la llegenda de Xahrazad, la dona que va aconseguir salvar-se d’una mort segura mantenint l’interès del sultà de Bagdad explicant-li històries fantàstiques durant mil i una nits. I és que aquest fil argumental ens presenta un altre dels temes de la novel·la, la força de les paraules que, com la música amb les feres, aconsegueix transformar els sentiments més obscurs de les persones i aconsegueix que aquestes es moguin per la generositat, l’altruisme o l’amistat.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Quan siguis lliure
Autor: María de la Pau Janer Mulet
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-664-1974-1
Preu: 21€

El llegat de la serp, de Jessica Cornwell

elllegatdelaserpLa Marga se’ns estrena al Nosaltres amb El llegat de la serp, de Jessica Cornwell. Aquí teniu el seu escrit!

El llegat de la serp és la carta de presentació al món literari de la Jessica Cornwell que, si no ho tenia ja de per sí prou complicat per destacar en un món on es publiquen milers i milers de llibres cada any, poseu-li encara més pressió per ser la néta de qui és, el grandíssim John Le Carré. I és clar, sabent això, les comparacions són inevitables (i odioses).

Ens situem a l’actualitat, on l’Anna Verco, historiadora i caçadora de llibres antics, persegueix el mite del Rex Illuminatus, un personatge envoltat de misteri, relacionat i expert en l’alquímia, a partir d’uns pergamins, unes cartes antigues que han de portar-la a descobrir un gran secret. El que no sap l’Anna és que la seva investigació la portarà a trobar-se amb l’inspector Fabregat, un policia retirat, obsessionat amb un cas de fa més de deu anys: l’assassinat de tres dones torturades brutalment que mai va arribar a ser resolt. Un cas que van donar per tancat amb un suïcidi mai aclarit però que mica en mica va deixant clar que no tot és el que sembla.

La història té una base interessant i potent: uns assassinats sense resoldre, una historiadora amb un do especial tirant a esotèric, un personatge medieval relacionat amb l’alquímia… el cert és que amb aquestes premisses, algú podria dir: aquest llibre danbrowneja. I és veritat, però només fins a cert punt.

La Jessica Cornwell no ens porta pels carrers de Barcelona o de l’illa de Mallorca en una carrera boja, com ho faria en Dan Brown, sinó que ens arrossega a una història molt més pausada del que a primera vista podria fer-nos pensar. Posa la veu cantant en el personatge principal de l’Anna Verco, però al mateix temps dóna veu a uns quants personatges més que ens van explicant el què i el perquè de tot plegat. No és només un Robert Langdon. És una narració coral.

I direu, la néta del John Le Carré ha escrit una novel·la que es mou per Barcelona i Mallorca? Com és això? I és que la Jessica Cornwell va viure fa uns anys a Barcelona, estudiant teatre i col·laborant amb La Fura dels Baus, i ha investigat la vida i obra de Ramon Llull. Tot això li ha permès fer-se una idea bastant ajustada dels espais per on es mouen els personatges d’El llegat de la serp.

Una dels llibres de l’estiu. Segur!

Et farem cas!
I t’esperem més sovint, Marga!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  El llegat de la serp
Autor: Jessica Cornwell
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Traductor: Marc Rubió
Pàgines: 528
ISBN: 978-84-297-7442-9
Preu: 20,90€

I si voleu el llibre, alerta!, al Twitter d’Edicions62 en sortegen 5 de signats per fer una foto amb una serp! I pot ser aquesta mena de serp!

Aquí teniu les bases legals del concurs.

Charlotte, de David Foenkinos

charlottedavidfoenkinosEnguany aquesta novel·la ha guanyat el Premi Goncourt i com no podia ser d’una altra manera és una obra d’un realisme absolut, trista, melancòlica, poètica… Tots els Goncourt ho tenen això. Sembla que el denominador comú dels llibres que guanyen aquest premi és la bella tristesa, no trobeu?

En aquest cas l’autor ens narra la vida de la Charlotte Salomon, una noia jueva nascuda a Berlín, en el sí d’una família culta. I ho narra amb un estil realista, acollidor i devastador a la vegada. Tot el llibre és com un llarg poema, tant pel contingut com per les formes.

El que passa és que la vida, o més ben dit el passat, de la Charlotte ve precedit per una sèrie d’esdeveniments tràgics. El suïcidi és una constant a la seva família: la seva tieta, la seva mare, la seva àvia, un altre tiet, i no sé jo quants més.

La bogeria, la melancolia i la depressió empenyen a tots aquest homes i dones a prescindir de la vida. No poden més i… fora!!

Enmig de tota aquesta angoixa, s’hi afegeix el terror del nacional socialisme a les seves vides. Son jueus nascuts, crescuts i fets a Alemanya però ja sabem que això als nazis els importava un rave. El pare de la Charlotte, metge de gran reputació, la madrastra, diva de l’òpera, els avis, tots han de fugir o morir als camps de concentració.

Tot i aquest panorama, la Charlotte té temps de conèixer i gaudir de l’amor d’un home. El mestre de cant de la diva. És un home excèntric a més no poder i la seva relació és més turmentosa que no pas amorosa, però tot i això, la Charlotte se n’enamora a més no poder.

És precisament a través d’aquest enamorament que comença a sortir la seva passió i el seu innegable talent per la pintura. Un estil que deixa atònit a tothom, una mirada diferent, impactant, única…

És un llibre que deixa tocat. Estic convençuda que a tothom amb un mínim de sensibilitat el farà patir i també somiar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Charlotte
Autor: David Foenkinos
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Premis: Premi Goncourt
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7437-5
Preu: 17,90€