Escarabats, de Jo Nesbo

escarabatsnesboSi fa poc us parlava de l’arribada de la primera novel·la de la saga Hole, El ratpenat, avui saludem al Nosaltres l’edició de la segona novel·la de la sèrie, Escarabats, publicada el 1998. Aviat podrem tenir la col·lecció completa de les aventures i desventures del detectiu Harry Hole!

En aquest cas, el nostre protagonista, després de resoldre el cas que l’havia portat a Sydney, és enviat a instàncies del Ministeri Noruec d’Afers Exteriors a Tailàndia, a Bangkok, per tal de resoldre el cas d’un ambaixador noruec que ha aparegut assassinat en un bordell.

Ja sabem que les trames de les novel·les de Nesbo no són simples. La veritat és que sovint són complicades i una mica rocambolesques i quan creus que ja estàs sobre el fil que et portarà al descobriment de la veritat, l’autor juga amb tu, canvia els components i et porta a canviar de sospitós. Així fins al final.

De l’assassinat primer començaran a sorgir circumstàncies que faran canviar la percepció inicial dels fets. Apareixeran personatges de comportaments ambigus, en diferents circumstàncies, moguts per interessos no se sap ben bé de quin tipus i que el nostre protagonista haurà d’anar coneixent i situant en un context d’una ciutat caòtica des del punt de vista del trànsit, sorollosa i bruta, de clima i ambient xafogós, amb prostitutes, pedòfils, fumadors d’opi… A tot això, sumeu-hi la sensació que a Oslo (el Ministeri d’Exteriors) i a Bangkok (la policia) no els interessa arribar al descobriment de la veritat i la reconstrucció precisa dels fets. El que volen és evitar els escàndols.

Hi ha molts escarabats en aquesta ciutat, com diu en un moment donat l’autor: els que es veuen al forat del lavabo però també els que estan omplint les canonades, amagant-se. No només hi ha assassins: hi ha gent que espia, pedòfils, assassins a sou, especuladors financers, contractistes d’obres que s’enriqueixen, empreses pantalla…

La trama es va fent complexa i el nombre d’assassinats va augmentant… i Nosaltres, no podem dir més per no rebentar el llibre! La novel·la està plena d’acció i l’entreteniment està assegurat fins al final.

Imprescindible pels amants i seguidors de Jo Nesbø i Harry Hole, i per a tot els que vulguin encetar l’estiu llegint una bona novel·la negra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Escarabats
Autor: Jo Nesbø
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Meritxell Salvany Balada
Pàgines: 464
ISBN: 978-84-7588-574-2
Preu: 17,90€

Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom, de Joan Lluís Bozzo

memoriestrobadesenunafurgonetaÉs impossible escriure la crònica de què ha estat el teatre català i espanyol d’aquests darrers quaranta anys sense reservar un espai molt rellevant a Dagoll Dagom. Amb aquest nom estrambòtic, l’origen del qual ens revela el llibre, es van reunir una colla de joves que volien fer teatre a començaments dels anys setanta. Els components han anat canviant, tot i que alguns com el mateix Bozzo en formen part gairebé des del començament, però l’aventura ha resistit el pas dels anys. I l’aventura continua.

Bozzo, que com hem dit, forma part de Dagoll Dagom des de molt aviat, s’ha proposat mirar enrere i aixecar acta de tot el que ha anat succeint a la companyia i al teatre en general durant aquest temps.

Sembla que amb aquest llibre ens trobem davant de la primera part d’una sèrie que promet molt: el període que va des del 1977 fins el 1985. O dit d’una altra manera, els quatre primers muntatges, exitosos tots quatre: “No hablaré en clase”, “Antaviana”, “La Nit de Sant Joan” i “Glups”.

El fil conductor d’aquesta primera part el defineix el títol del llibre: Memòries trobades en una furgoneta. Arriba a ser tan definitori aquest mitjà de transport per Dagoll Dagom, que quan es plantegen un nou muntatge una de les condicions és que cal que pugui fer-se amb nou actors, els que caben a la “furgo”.

Bozzo disposa, és evident, d’un bon arxiu i de bona memòria, encara que lamenta que l’alegre incúria dels primers temps hagi impedit tornar a muntar el mític “No hablaré en clase”. Era una obra col·lectiva que s’anava creant en el curs dels assaigs i ningú no va pensar a prendre nota dels textos definitius…

La gran quantitat d’informació que rep el lector i que va des de les anècdotes fins a interessantíssimes reflexions sobre què és, què pot ser i què ha de ser un espectacle teatral que vol arribar a tots els públics, fan d’aquest llibre una font i un referent indispensable per a tots aquells que estiguin interessats en el fet teatral.

Aquí teniu primers capítols en pdf.

Títol: Memòries trobades en una furgoneta. Els primers èxits de Dagoll Dagom
Autor: Joan Lluís Bozzo
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-16367-08-5
Preu: 18€

Els vells mariners, de Jorge Amado

elsvellsmarinersEl comandant Vasco Moscoso, ¿és un mariner aguerrit, que ha navegat per tots els oceans -com ell mateix assegura i proclama- o és senzillament un impostor, un home que l’aigua que ha vist de més a prop està dins d’un got?

Doncs això Nosaltres: fa de molt mal dir, perquè tot el llibre pot ser veritat o una gran mentida. Tot depèn de la imaginació o bé de les ganes de creure que tinguem…

El cas és que un bon dia el comandant Vasco arriba a Periperí, un petit de barri de Bahía i no ho fa de qualsevol manera. Ajudat de diversos homes, desembarca com ho faria un vell llop de mar. Allí mai de la vida s’havia vist un periscopi, ni una pipa d’escuma de mar en forma de sirena, ni una bola del món per poder assenyalar tots els indrets remots que en Vasco coneix com el palmell de la seva mà…

Així doncs, en un llogarret on mai no passa res, òbviament no pot passar desapercebut i en Vasco ràpidament es converteix en l’home del moment.

Té històries per donar i per vendre i els vilatans l’escolten embadalits, també n’hi ha d’altres que sospiten que tant de viatge, tanta aventura i tanta valentia no pot ser possible. Ja se sap, l’enveja és molt dolenta i, a partir d’aquí, en Vasco es troba amb la ingrata tasca de demostrar que ell és un home que es comença a vestir pels peus… Només faltaria!

Només us puc dir que si aquest llibre de Jorge Amado es convertís en pel·lícula tocaria fer un bon aprovisionament de crispetes i begudes refrescants perquè… el mar fa venir moltes ganes de veure (i beure) el que sigui…

Divertit, enginyós i fa passar una molt bona estona!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els vells mariners
Autor: Jorge Amado
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traducció: Xavier Moral Ajado
Pàgines: 296
ISBN: 978-84-7588-498-1
Preu: 18,50€

Destí, La Templanza, de María Dueñas

destilatemplanzaHa estat un error obrir aquest llibre? La veritat és que no. Però aquesta és la sensació que m’ha quedat quan ho he fet. Atrapa massa i me n’he anat a dormir tard massa dies seguits!! Irresistiblement atrapada al llarg de més de 500 pàgines en les quals assistim a la fugida endavant de Mauro Larrea.

L’autora d’El temps entre costures i La missió de l’oblit ha deixat enrere les veus femenines per donar la paraula a un home… i quin home! Estem davant d’una altra gran novel·la de la María Dueñas on trobem secrets, ambicions, enganys, fortunes, passions, personatges amb moltes arestes i un gran rigor històric.

Amb Destí, La Templanza us trobareu davant d’una novel·la d’amor, amb un fresc històric situat a finals del XIX que comença a Mèxic, segueix a La Habana i acaba a Jerez, en aquesta finca anomenada ‘La Templanza’.

En Mauro Larrea, un indiano caigut en desgràcia arran de la guerra de secessió dels Estats Units, guanya aquesta finca en una partida de billar. Quan hi arriba coneix la pertorbadora Soledad Montalvo: una dona forta, intel·ligent, amb els objectius molt clars i sobretot, amb un marit que es dedica a comerciar amb els vins que es fan a Jerez. En voleu un tastet? Ella diu que…

-El meu pare mai hauria perdonat ni una sola polonesa en un dia com avui. I jo haig de mantenir ben amunt el seu prestigi, com a digna filla que sóc d’en Jacobo Montalvo: el més tal·lós per als negocis i el més hàbil als salons, com tothom el recorda amb tant d’afecte.

Les riallades benintencionades van ratificar l’homenatge al progenitor; però ningú va arribar a captar el doble sentit de la frase.

Potser va ser la càlida acollida dels vinaters el que va contribuir a relaxar-lo i li va permetre desterrar temporalment en un racó de la seva memòria els tèrbols incidents de la tarda. O potser, novament, va ser el simple atractiu de la Soledad, aquella barreja de gràcia i enteresa que l’havia acompanyat en totes les tempestes i tots els naufragis de la seva vida. Fos com fos, a partir del moment en què es van integrar al centre del saló, tot es va volatilitzar per a en Mauro Larrea com per l’art d’un mag capaç de convertir en fum un as de cors: els pensaments rocosos que constantment li martellejaven el cervell, l’existència d’un fillastre menyspreable, la música al voltant. Tot va semblar evaporar-se tan bon punt va agafar la Sol per la cintura i va notar el pes lleuger del seu llarg braç col·locat damunt l’espatlla.

Ja ho veieu. Unes paraules, un ball… i el món s’evapora!

Nosaltres. Si patíeu, no cal. La María Dueñas ho ha tornat a fer. I si no us en refiàveu del tot perquè La missió de l’oblit no us va acabar de convèncer o no va complir les expectatives que us havíeu fet després d’El temps entre costures… no cal que patiu.

La María Dueñas ho ha tornat a fer. És un tros de llibre!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Destí, La Templanza
Autor: María Dueñas
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductors: Núria Parés Sellarés | Núria Garcia Caldés
Pàgines: 560
ISBN: 978-84-664-1959-8
PVP: 21,90 €

El bilingüisme mata, de Pau Vidal

elbilinguismemataEls llibres de lingüística a causa de la seva especialització poden esdevenir espessos i difícils de llegir per als profans, però hi ha lingüistes com en Pau Vidal que, amb el seu estil planer i didàctic, aconsegueixen que tothom pugui llegir un llibre com aquest facilitant-ne la comprensió.

En aquesta obra sense un excés de  dramatisme (però sí amb molta preocupació), el filòleg Pau Vidal ens avisa com 30 anys després de l’aprovació de la Llei de Normalització Lingüística, la llengua catalana, a causa de la immensa força del castellà, es troba en perill de despersonalització.

Ens fa veure com cada vegada més el català que parlem està ple de paraules traduïdes directament del castellà i amb construccions típiques d’aquesta darrera llengua (per exemple pati de llums per celobert, tarda nit per capvespre, etc.).

“El català no s’està morint per falta de parlants sinó per falta de català” va dir el desaparegut i enyorat lingüista Joan Solà en el discurs amb què va cloure l’acte en què el govern català va atorgar-li el Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

A partir d’aquest avís de Solà, en Pau Vidal ens alerta del canvi idiomàtic que estem patint i de la disminució en l’ús social de la nostra llengua. Actualment sols un 36% de parlants habituals, segons la darrera EUL (Enquesta d’Usos Lingüístics), mentre que l’any 2003 n’eren un 40%. I això malgrat l’existència de TV3 i que les emissores de ràdio líders a Catalunya són emissores en català.

També reflexiona sobre la incidència que tindria sobre l’ús i la bona salut del català una possible independència de  la nostra nació. I també envers el controvertit afer de la conveniència o no de la cooficialitat del castellà en una Catalunya independent.

El llibre està farcit d’exemples de com es pot arribar a aquesta substitució lingüística i està a l’abast no sols dels professionals de la matèria sinó de qualsevol que es preocupa per la bona salut de la llengua catalana.

Quan el passat mes de febrer en Lluís-Emili va comentar-lo, vaig respondre-li dient que, pel que deia, el llibre feia molt bona fila i que pel meu sant intentaria que algú me’l regalés. Així ha estat, en aquest proppassat Sant Jordi. I més que llegir-lo, l’he devorat amb inusitada rapidesa.

Lluís-Emili, gràcies per haver despertat el meu interès vers aquest interessant llibre.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Autor: Pau Vidal Gavilan
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9809-318-6
Preu: 18€

Una cara coneguda, d’Alfred Hayes

unacaraconegudaQuan llegim a la solapa del llibre que Hayes va ser periodista, poeta, guionista i narrador podem caure en la temptació de pensar que fou un tastaolletes. Ara bé, quan sabem que és l’autor del poema Joe Hill (cantat després per Joan Baez), guionista de films com Lladre de Bicicletes (De Sica), Paisà (Rossellini) i, a Hollywood, pel·lícules de Fred Zinnemann i Fritz Lang, i sèries de televisió com ara Alfred Hitchcock presenta… o Dimensió desconeguda, ens adonem que és un grandíssim personatge: qualsevol de les olletes que he esmentat resulta que és de les que tenen el qualificatiu “de culte”.

I en introduir-nos en la novel·la Una cara coneguda ens adonem aviat que respon a les expectatives que promet aquest destacadíssim currículum.

El món del Hollywood menys glamurós dels productors, els guionistes, els agents artístics, les aspirants a ser “una cara coneguda” i sortir de l’anonimat -món que Hayes coneixia molt bé des de dins- és la peixera on neden tots aquests personatges que tanta admiració i enveja desperten quan se’ls mira a les pàgines de les revistes del ram.

La història en sí que Hayes ens explica no té res de gaire especial: un home coneix de manera accidental una noia que pertany al nombrosíssim univers de les que voldrien arribar a tenir una cara que tothom coneix i durant una temporada tenen una relació. Però com l’escriu… això és una altra cosa!

Tota l’acció transcorre en aquest magma urbà impersonal i xarolat que, genèricament, anomenem Los Angeles. L’home es guanya moderadament bé la vida treballant per a uns estudis de cine i passa uns quants mesos l’any a L.A. En acabat, torna a casa seva a Nova York on s’hi ha quedat la seva dona. No sembla que s’enyorin gaire. La noia viu en un habitatge poc més que miserable, no té ni un duro i sobreviu fent equilibris al caire de la prostitució daurada.

Res d’original. Però narrat amb tanta traça i tant d’ofici que et pren i no et deixa fins que has acabat la darrera plana. Quin gran escriptor era Alfred Hayes!

Els capítols, molt curtets, estan escrits en primera persona des del punt de vista de l’home i sempre en rigorós present de manera que els canvis d’opinió, estats d’ànim i valoracions canvien d’un capítol a l’altre sense que ens hagi explicat que aquest canvi s’ha produït. El lector, però, entén perfectament què està passant sense que li ho hagin de donar mastegat. A títol d’exemple: la mateixa noia que al capítol segon “no era guapa ni de bon tros”, no gaire planes més endavant és d’una bellesa excepcional. No cal que t’expliqui què ha canviat la seva valoració subjectiva, ja te n’adones.

Hi ha un munt de passatges memorables. Quan els llegiu els assaborireu amb plaer i admiració. En destaco per raons no exclusivament literàries -tot i que és una meravella narrativa- el capítol 20: la parella fa una escapada a Tijuana on la noia assisteix, de primer amb gran il·lusió i després amb horror, a la seva primera corrida de toros. Si sou antitaurins, ho emmarcareu i us ho llegireu cada nit en fer la vostra pregària nocturna. Si sou gent més tèbia, gaudireu d’un passatge extraordinàriament ben escrit i ben narrat.

Com que el llibre és curtet, el llegireu d’una tirada però segur que el voldreu rellegir i recomanar. Tal com jo el recomano efusivament.

Aquí teniu els els primers capítols en pdf.

Títol: Una cara coneguda
Autor: Alfred Hayes
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-297-7445-0
Preu: 17,50€

Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó

elshomesdelaterraielmarNo coneixia l’obra de Sebastià Juan Arbó. És el primer que llegeixo d’ell i la veritat és que és un autor que si infon alguna cosa és, sobretot, calma.

Té unes maneres pausades, lentes, harmonioses… Es recrea en els paisatges de la seva infantesa. El llibre, tot ell, és un recull biogràfic des del seu naixement a Sant Carles de la Ràpita fins al moment en què perd l’edat de la innocència, si és que la perd en algun moment.

Explica com era la vida al poble, les festes, els correbous, les excursions per anar al riu a banyar-se (encara que gairebé ningú no sabia nedar), la manera que tenien els homes en aquells temps -inicis del 1900- de dirimir les seves diferències a base de pedrades o, en el seu defecte, a ganivetades.

En aquest llibre hi descobrim l’eterna rivalitat entre els homes de la terra i el mar: la gent de terra endins, els pagesos, no podien aguantar els de baix a mar, els mariners. I aquesta rivalitat sovint s’acabava amb algú cementiri.

Arbó també parla de l’amor incondicional que sentia pels seus pares, sobretot per sa mare. El pare, quan en Sebastià es va fer una mica mes grandet, va començar a perdre punts a ulls del Sebastià tot i que era un bon home, just i comprensiu. Però les tavernes… les tavernes l’atreien més del compte. A ell i a tots els homes de la seva generació.

El desgavell familiar que va suposar perdre, per culpa d’una malaltia, el seu germà petit. La tragèdia d’abandonar Sant Carles de la Ràpita per anar a viure a Amposta, un lloc sense coneguts, sense amics, sense cap referència on poder agafar-se. Tots aquests temes van desfilant de tots Nosaltres en aquest Els homes de la terra i el mar.

En Sebastià era un nen poruc. Li feien por moltes coses, tot i que ho compensava amb una inquietud, una curiositat i una audàcia innates. I així, mica en mica, ens va explicant com eren les cases per dins, com eren les persones que les habitaven i com era anar a ajudar els grans amb les galledes per la recollida de l’arròs.

És un llibre deliciós, d’aquells que cal llegir sense pressa per poder gaudir dels records d’una persona que escriu com aquell que parla i sap fer-se escoltar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els homes de la terra i el mar
Autor: Sebastià Juan Arbó
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Traductor: Joan Todó Cortiella
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-568-1
Preu: 18€

Si t’hi atreveixes, de Pere Antoni Pons

sithiatreveixesQuè passa quan ens fem grans i veiem que les coses no són ben bé com voldríem que fossin? I si el teu millor amic, a qui fa anys que no veus i amb qui vau separar-vos després d’una discussió, et convida a casa seva, ben lluny d’allà on havíeu compartit pis, vida i somnis?

En Robert emprèn aquest camí de retorn al seu amic, en Marcus. I tan bon punt hi arriba, es troba que en el poble on viu ara el seu company de joventut hi ha hagut un assassinat fosc i tèrbol d’un exprofessor de l’escola, a qui anys enrere van acusar d’abusos a menors.

Amb aquest panorama, en Robert veu com se li obre l’oportunitat de recuperar, no només la seva amistat, sinó també el seu amic. La possibilitat de tornar a l’època en què els dos vivien al dia i somiaven en ser uns grans autors, l’un de novel·les i l’altre de guions de cinema.

Però no sempre tots creixem de la mateixa manera i el que volem pot no ser sempre el que la resta vol. Què passa quan s’arriba a aquesta situació? Quan ho has compartit i viscut tot amb algú, pots demanar-li que deixi el que té per tornar a ser? Et poden demanar que renunciïs a qui vols ser per esdevenir algú altre?

Creixem sempre cap a fer-nos grans, madurs i seriosos? O potser volem ser sempre qui érem i qui creiem que som? I si se’ns plantegen dilemes morals, policíacs i ciutadans alhora, ¿qui pren les nostres decisions, el jo adult seriós o el jo adult dispers?

Si t’hi atreveixes és això. Dubtes constants del perquè som com som, com podem salvar qui érem, què podem fer per seguir sent sense perdre’ns a nosaltres mateixos. I també, quin és el nostre límit per saber, per descobrir, per investigar… Què estem disposats a perdre a canvi de guanyar alguna cosa insegura?

Una novel·la interessant, molt i molt actual, no només per la temàtica, sinó també pels referents literaris, cinematogràfics i musicals. Una obra que et fa pensar i passar una bona estona.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Si t’hi atreveixes
Autor: Pere Antoni Pons Tortella
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-940-8
Preu: 18€

La teranyina, de Jaume Cabré

lateranyinaLa familia Rigau és tot un referent al Vallès, al poble de Feixes concretament. Aquesta il·lustre família, que ha fet molts calers dedicant-se al mon del tèxtil, té una fàbrica que es diu Vapor Rigau i un grapat de treballadors convenientment explotats.

Resulta que el cap de la família i dels negocis de la família, el gran capo, és en Francesc Rigau, que per desgràcia per a tothom, passa a millor vida deixant a les mans del seu germà Julià, un tarambana professional, la casa, l’herència i els negocis. És evident que Vapor Rigau, aviat deixarà de fer fum!

La tercera en discòrdia és la germana, la senyora Mercè Rigau, una dona eternament vestida de negre rigorós, amb una maragda al pit com a senyal de distinció. La Mercè passa els dies confiant les seves penes a la seva amiga i confident, la Madroneta, i sobre tot, confessant-se amb Mossèn Vicenç.

La Mercè i en Julià s’odien a mort. La primera es desespera per la mala gestió que en Julià fa del llegat deixat en Francesc -és una dona decidida!- i té clar que cal posar ordre en el desastre cada cop més gran que està a punt de provocar aquella gestió.

I el disbarat arriba i la cosa peta. I tant que peta! I ho fa en forma de comanda per fer roba per als soldats que han d’anar si-us-plau-per-força a la guerra de Marroc.

Tot d’una, les parets de la fàbrica de Vapor Rigau apareixen guarnides amb unes pintades que no deixen en gaire bon lloc al senyor Julià. I a més algú s’ha ocupat de calar foc a la roba per tal que la comanda no tiri endavant.

Al voltant de tota aquesta colla, apareixen tot de personatges que posen el punt just de sal, pebre i vinagre a un relat que té tela… Molta tela!

Un cop més, llegir en Jaume Cabré ha estat un plaer. Una autèntica delícia…

Títol: La teranyina
Autor: Jaume Cabré
Premi Sant Jordi
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-576-6
Preu: 17€

Els consells del colom, de Stephen Kelman

elsconsellsdelcolomQuin gran llibre!

Poder veure el món a través de la mirada transparent d’un nen de deu anys és tot un privilegi. Sovint quan llegim una narració en primera persona, suposadament feta per un infant, endevinem al darrere l’adult que rememora i escriu com si fos un nen. Stephen Kelman, però, aconsegueix que sigui del tot creïble pel lector que és el nen el que va desgranant la història, amb el seu llenguatge, els seus descobriments i explicacions, barreja de realisme i fantasia.

Harri Opoku, que cap al final dels cinc mesos que abasta la novel·la compleix onze anys, en fa un parell que viu amb la seva mare i una germana més gran a Dell Farm, suburbi pobre i conflictiu del sud de Londres.

Va néixer a Ghana on s’hi ha quedat el pare, l’àvia i la germaneta d’un any encara no. Va a l’escola pública, no és el més fort, però sí el que corre més de pressa. Té un colom amic al qual explica les coses que veu i que li passen i del qual rep consells. Té una tieta que té un amic que sempre va amb un bat de beisbol que anomena “el Persuasiu” i que fa servir per cobrar deutes i, si cal, estovar la tieta.

També té un amic de la seva edat, el Dean, que com que ha vist tots els capítols de CSI coneix totes les tècniques per atrapar delinqüents.

Quan mor assassinat un noi, al carrer de casa seva, decideixen investigar per tal de descobrir el culpable, amb l’ajuda d’uns prismàtics de joguina que li han tocat a en Harri en una tómbola.

El seu món està poblat pels companys d’escola de la seva edat de procedències molt diverses, pel professor que dóna respostes racionals al munt de preguntes que passegen pel cap dels alumnes que estan a punt de deixar de ser nens, per les bandes de joves mig delinqüents, per les noies -amigues de la germana- que el petonegen contra el seu gust. I també pel primer desvetllament de l’amor tendre per una nena rosseta a qui, afortunadament, no és necessari morrejar.

I el llenguatge: les explicacions i descobertes de Harri sobre què volen dir les paraules, ocupen força espai en aquest llibre. Ben mirat és una de les feines principals de la primera infantesa.

Segur que traduir el text original anglès ha significat un repte per Albert Torrescasana. Trobar el to, el lèxic i els girs que permetin que ho llegim en català amb tanta versemblança ha d’haver estat una tasca divertida però ben complicada. Enhorabona!

El títol original, Pigeon English, suggereix pel lector català l’analogia entre Harri i el seu amic colom que sobreviuen en un entorn anglès. Però pels anglesos aquest títol també remet al pidgin, mot difícil de traduir en poques paraules, que s’aplica a variants de l’anglès que apareixen en llocs i situacions on persones de procedències i cultures diverses necessiten un vehicle lingüístic comú per comunicar-se. I evidentment Kelman tria el títol ben a consciència.

Em sembla que ja es nota com m’ha agradat el llibre però, per si no ha quedat prou clar, ho escriuré amb totes les lletres: el recomano sense reserves a tothom que algun dia hagi tingut deu anys.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els consells del colom
Autor: Stephen Kelman
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-7588-365-6
Preu: 20€