Els homes de la terra i el mar, de Sebastià Juan Arbó

elshomesdelaterraielmarNo coneixia l’obra de Sebastià Juan Arbó. És el primer que llegeixo d’ell i la veritat és que és un autor que si infon alguna cosa és, sobretot, calma.

Té unes maneres pausades, lentes, harmonioses… Es recrea en els paisatges de la seva infantesa. El llibre, tot ell, és un recull biogràfic des del seu naixement a Sant Carles de la Ràpita fins al moment en què perd l’edat de la innocència, si és que la perd en algun moment.

Explica com era la vida al poble, les festes, els correbous, les excursions per anar al riu a banyar-se (encara que gairebé ningú no sabia nedar), la manera que tenien els homes en aquells temps -inicis del 1900- de dirimir les seves diferències a base de pedrades o, en el seu defecte, a ganivetades.

En aquest llibre hi descobrim l’eterna rivalitat entre els homes de la terra i el mar: la gent de terra endins, els pagesos, no podien aguantar els de baix a mar, els mariners. I aquesta rivalitat sovint s’acabava amb algú cementiri.

Arbó també parla de l’amor incondicional que sentia pels seus pares, sobretot per sa mare. El pare, quan en Sebastià es va fer una mica mes grandet, va començar a perdre punts a ulls del Sebastià tot i que era un bon home, just i comprensiu. Però les tavernes… les tavernes l’atreien més del compte. A ell i a tots els homes de la seva generació.

El desgavell familiar que va suposar perdre, per culpa d’una malaltia, el seu germà petit. La tragèdia d’abandonar Sant Carles de la Ràpita per anar a viure a Amposta, un lloc sense coneguts, sense amics, sense cap referència on poder agafar-se. Tots aquests temes van desfilant de tots Nosaltres en aquest Els homes de la terra i el mar.

En Sebastià era un nen poruc. Li feien por moltes coses, tot i que ho compensava amb una inquietud, una curiositat i una audàcia innates. I així, mica en mica, ens va explicant com eren les cases per dins, com eren les persones que les habitaven i com era anar a ajudar els grans amb les galledes per la recollida de l’arròs.

És un llibre deliciós, d’aquells que cal llegir sense pressa per poder gaudir dels records d’una persona que escriu com aquell que parla i sap fer-se escoltar.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els homes de la terra i el mar
Autor: Sebastià Juan Arbó
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-TELA
Traductor: Joan Todó Cortiella
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-7588-568-1
Preu: 18€

Si t’hi atreveixes, de Pere Antoni Pons

sithiatreveixesQuè passa quan ens fem grans i veiem que les coses no són ben bé com voldríem que fossin? I si el teu millor amic, a qui fa anys que no veus i amb qui vau separar-vos després d’una discussió, et convida a casa seva, ben lluny d’allà on havíeu compartit pis, vida i somnis?

En Robert emprèn aquest camí de retorn al seu amic, en Marcus. I tan bon punt hi arriba, es troba que en el poble on viu ara el seu company de joventut hi ha hagut un assassinat fosc i tèrbol d’un exprofessor de l’escola, a qui anys enrere van acusar d’abusos a menors.

Amb aquest panorama, en Robert veu com se li obre l’oportunitat de recuperar, no només la seva amistat, sinó també el seu amic. La possibilitat de tornar a l’època en què els dos vivien al dia i somiaven en ser uns grans autors, l’un de novel·les i l’altre de guions de cinema.

Però no sempre tots creixem de la mateixa manera i el que volem pot no ser sempre el que la resta vol. Què passa quan s’arriba a aquesta situació? Quan ho has compartit i viscut tot amb algú, pots demanar-li que deixi el que té per tornar a ser? Et poden demanar que renunciïs a qui vols ser per esdevenir algú altre?

Creixem sempre cap a fer-nos grans, madurs i seriosos? O potser volem ser sempre qui érem i qui creiem que som? I si se’ns plantegen dilemes morals, policíacs i ciutadans alhora, ¿qui pren les nostres decisions, el jo adult seriós o el jo adult dispers?

Si t’hi atreveixes és això. Dubtes constants del perquè som com som, com podem salvar qui érem, què podem fer per seguir sent sense perdre’ns a nosaltres mateixos. I també, quin és el nostre límit per saber, per descobrir, per investigar… Què estem disposats a perdre a canvi de guanyar alguna cosa insegura?

Una novel·la interessant, molt i molt actual, no només per la temàtica, sinó també pels referents literaris, cinematogràfics i musicals. Una obra que et fa pensar i passar una bona estona.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Si t’hi atreveixes
Autor: Pere Antoni Pons Tortella
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 304
ISBN: 978-84-9787-940-8
Preu: 18€

La teranyina, de Jaume Cabré

lateranyinaLa familia Rigau és tot un referent al Vallès, al poble de Feixes concretament. Aquesta il·lustre família, que ha fet molts calers dedicant-se al mon del tèxtil, té una fàbrica que es diu Vapor Rigau i un grapat de treballadors convenientment explotats.

Resulta que el cap de la família i dels negocis de la família, el gran capo, és en Francesc Rigau, que per desgràcia per a tothom, passa a millor vida deixant a les mans del seu germà Julià, un tarambana professional, la casa, l’herència i els negocis. És evident que Vapor Rigau, aviat deixarà de fer fum!

La tercera en discòrdia és la germana, la senyora Mercè Rigau, una dona eternament vestida de negre rigorós, amb una maragda al pit com a senyal de distinció. La Mercè passa els dies confiant les seves penes a la seva amiga i confident, la Madroneta, i sobre tot, confessant-se amb Mossèn Vicenç.

La Mercè i en Julià s’odien a mort. La primera es desespera per la mala gestió que en Julià fa del llegat deixat en Francesc -és una dona decidida!- i té clar que cal posar ordre en el desastre cada cop més gran que està a punt de provocar aquella gestió.

I el disbarat arriba i la cosa peta. I tant que peta! I ho fa en forma de comanda per fer roba per als soldats que han d’anar si-us-plau-per-força a la guerra de Marroc.

Tot d’una, les parets de la fàbrica de Vapor Rigau apareixen guarnides amb unes pintades que no deixen en gaire bon lloc al senyor Julià. I a més algú s’ha ocupat de calar foc a la roba per tal que la comanda no tiri endavant.

Al voltant de tota aquesta colla, apareixen tot de personatges que posen el punt just de sal, pebre i vinagre a un relat que té tela… Molta tela!

Un cop més, llegir en Jaume Cabré ha estat un plaer. Una autèntica delícia…

Títol: La teranyina
Autor: Jaume Cabré
Premi Sant Jordi
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-7588-576-6
Preu: 17€

Els consells del colom, de Stephen Kelman

elsconsellsdelcolomQuin gran llibre!

Poder veure el món a través de la mirada transparent d’un nen de deu anys és tot un privilegi. Sovint quan llegim una narració en primera persona, suposadament feta per un infant, endevinem al darrere l’adult que rememora i escriu com si fos un nen. Stephen Kelman, però, aconsegueix que sigui del tot creïble pel lector que és el nen el que va desgranant la història, amb el seu llenguatge, els seus descobriments i explicacions, barreja de realisme i fantasia.

Harri Opoku, que cap al final dels cinc mesos que abasta la novel·la compleix onze anys, en fa un parell que viu amb la seva mare i una germana més gran a Dell Farm, suburbi pobre i conflictiu del sud de Londres.

Va néixer a Ghana on s’hi ha quedat el pare, l’àvia i la germaneta d’un any encara no. Va a l’escola pública, no és el més fort, però sí el que corre més de pressa. Té un colom amic al qual explica les coses que veu i que li passen i del qual rep consells. Té una tieta que té un amic que sempre va amb un bat de beisbol que anomena “el Persuasiu” i que fa servir per cobrar deutes i, si cal, estovar la tieta.

També té un amic de la seva edat, el Dean, que com que ha vist tots els capítols de CSI coneix totes les tècniques per atrapar delinqüents.

Quan mor assassinat un noi, al carrer de casa seva, decideixen investigar per tal de descobrir el culpable, amb l’ajuda d’uns prismàtics de joguina que li han tocat a en Harri en una tómbola.

El seu món està poblat pels companys d’escola de la seva edat de procedències molt diverses, pel professor que dóna respostes racionals al munt de preguntes que passegen pel cap dels alumnes que estan a punt de deixar de ser nens, per les bandes de joves mig delinqüents, per les noies -amigues de la germana- que el petonegen contra el seu gust. I també pel primer desvetllament de l’amor tendre per una nena rosseta a qui, afortunadament, no és necessari morrejar.

I el llenguatge: les explicacions i descobertes de Harri sobre què volen dir les paraules, ocupen força espai en aquest llibre. Ben mirat és una de les feines principals de la primera infantesa.

Segur que traduir el text original anglès ha significat un repte per Albert Torrescasana. Trobar el to, el lèxic i els girs que permetin que ho llegim en català amb tanta versemblança ha d’haver estat una tasca divertida però ben complicada. Enhorabona!

El títol original, Pigeon English, suggereix pel lector català l’analogia entre Harri i el seu amic colom que sobreviuen en un entorn anglès. Però pels anglesos aquest títol també remet al pidgin, mot difícil de traduir en poques paraules, que s’aplica a variants de l’anglès que apareixen en llocs i situacions on persones de procedències i cultures diverses necessiten un vehicle lingüístic comú per comunicar-se. I evidentment Kelman tria el títol ben a consciència.

Em sembla que ja es nota com m’ha agradat el llibre però, per si no ha quedat prou clar, ho escriuré amb totes les lletres: el recomano sense reserves a tothom que algun dia hagi tingut deu anys.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Els consells del colom
Autor: Stephen Kelman
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 272
ISBN: 978-84-7588-365-6
Preu: 20€

Coses que no podrem evitar, de Verónica Sánchez Orpella

cosesquenopodremevitarEl Premi Carlemany l’ha guanyat un llibre difícil de ressenyar. És una novel·la aparentment per a un públic jove però no és tan senzill. És molt més que això.

La cosa va d’un adolescent brillant, un nano guapo, el més guapo de la classe, bon estudiant i de casa més o menys bona. El nano te unes inquietuds i un tarannà que va més enllà de la tonteria pròpia de la seva edat i dels seus companys de classe. Per dir-ho d’una forma fàcil i ràpida… és un raret.

Lliga quan i com vol. A més, la seva mare, la seva germana i les noies en general l’adoren. Però ell nomès te ulls per una noia, l’Ariadna, que vés per on, se li resisteix.

Enmig del garbuix emocional que d’alguna manera el té atrapat, rep una trucada del somia-truites del seu pare que li diu: “Tinc una proposta per a tu: Deixa l’escola. Pots perdre un any de classe però guanyaràs un any de vida. Anirem a fer un viatge que ens portarà a Rússia, Mongòlia, la Xina, Tibet i Nepal. Que hi dius?”.

I el noi diu que sí. I allà que se n’hi van! A partir d’aquí, la novel·la ens fa viatjar per Àsia, ens fa entendre el compromís i l’essencia del viatge i dels viatgers. Ens fa angoixar pels tràngols que han de patir. Ens fa entendre que viatjar no és pujar a un avió i fer fotos boniques. És aixó i moltes, moltíssimes, coses més.

És un d’aquells llibres que et deixen sobtat. De principi a fi, és una novel·la altament recomanable.

Aquí teniu els primers capítols en pdf i la playlist de Spotify del llibre.

Títol: Coses que no podrem evitar
Autor: Verónica Sánchez Orpella
Premi Carlemany per al foment de la lectura
Editorial: Columna
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-664-1958-1
PVP: 18€

Perquè no et perdis pel barri, de Patrick Modiano

perquenoetperdispelbarriBenvolguts Nosaltres, us he de fer una confessió: fa ben poc que conec les novel·les de Patrick Modiano. De fet, no havia llegit res d’ell fins que l’any passat van decidir premiar-lo amb el premi Nobel de Literatura.

I com que en temes literaris sóc curiosa i penso que si a un autor li donen el Nobel ha de ser per algun motiu, fa uns mesos vaig comprar Carrer de les botigues fosques, una novel·la que, a més, el 1978 havia guanyat el reconegut premi Goncourt. Ara com a col·laboradora del Nosaltres he tingut una nova oportunitat de retrobar-me amb Modiano però aquest cop amb la seva nova publicació: Perquè no et perdis pel barri.

I us he de fer una altra confessió: després de dues de les seves obres, encara no tinc clar si Modiano pot ser un dels meus preferits o d’aquells que dius, “quan torni a llegir un llibre seu, hauré de tenir ganes de llegir-lo”. Per un costat, és increïble com descriu la ciutat de Paris, escenari que es repeteix en moltes de les seves històries. Si coneixeu ni que sigui una mica la ciutat, us veureu transportats als carrers, cafès o espais on els personatges es mouen i viuen. En el cas de Perquè no et perdis pel barri el que descobrireu és el Paris de fa cinquanta anys amb uns carrers, uns barris, uns escenaris que no tenen res a veure amb els actuals o que, fins i tot, poden haver desaparegut.

Modiano descriu uns personatges als que mica en mica anem descobrint i que, gairebé contra la seva voluntat, anirem coneixent d’una forma tan íntima que ens farà sentir com si ens haguéssim colat a casa seva i haguéssim descobert els seus secrets més amagats.

Penso que aconseguir aquesta connexió entre lector i personatges no està a l’abast de qualsevol escriptor i Modiano resol amb mestria aquest aspecte, però precisament per això tinc la sensació que Modiano no és un escriptor fàcil. Les seves obres no estan pensades per passar l’estona i prou, sinó que deixen el lector amb un pòsit que s’ha de pair. A Carrer de les Botigues Fosques el protagonista era un detectiu privat que ha d’investigar-se a sí mateix per descobrir qui és i a Perquè no et perdis pel barri, en Jean Daragane es veu forçat a recordar un període de la seva vida que s’havia esforçat molt a oblidar.

Si us agraden les lectures amb personatges complexos, d’aquells que amaguen misteris i secrets, feu una passada per les novel·les de Patrick Modiano, no us en penedireu.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Perquè no et perdis pel barri
Autor: Patrick Modiano
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Traductor: Mercè Ubach
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-7588-575-9
Preu: 16,90€

El lladre del Guernica, de David Cirici

ellladredelguernicaLa Carla Pons se’ns estrena al Nosaltres amb un llibre que acaba de sortir i que estem bastant segurs que portarà cua… Té una pinta fabulosa! Coneixeu una obra de Joan Miró que es diu El Segador? Llegiu, llegiu…

No coneixia la història d’El Segador de Joan Miró. No en sabia res i m’ha semblat apassionant. Potser per això he llegit amb tant d’interès aquesta novel·la, entretinguda, àgil i fins i tot divertida.

L’any 1937, Miró va rebre l’encàrrec d’aportar una obra artística al Pavelló de la República Espanyola de l’Exposició Internacional de París. Ell ja havia vist els primers esbossos del magnífic Guernica, obra en què Picasso volia utilitzar tots els recursos de la seva trajectòria artística. Miró, que exposaria al mateix pavelló, volia estripar, sacsejar l’espectador, fer una obra de lluita, no un lament per la previsible derrota.

En els plafons d’una paret del Pavelló Espanyol i amb l’única ajuda d’un croquis guixat en un petit paper que duia a la butxaca, Miró va fer la seva obra més contundent i agressiva: un segador iracund alçant la falç en actitud de lluita.

Què va passar amb una obra tan singular com El Segador? Doncs que va desaparèixer. Mai més no se n’ha sabut res. Algú pot recordar que l’any 37 els serveis secrets de l’Alemanya nazi assetjaven París, i que tant el Guernica com El Segador els semblaven dues expressions d’un art “degenerat” i de denúncia intolerable. Però això no vol dir que tinguessin res a veure amb la desaparició.

Qui va robar El Segador? Apareixerà algun dia? Setanta anys després, una galerista d’art i una pintora donen voltes sobre aquesta qüestió. Totes dues tenen molt de talent, cadascuna en el seu terreny, però la seva relació és molt tensa des que van deixar de ser amants… Amb tot, inicien la investigació, que va agafant un cert regust de revenja personal.

No puc explicar gaire més. La novel·la està plena d’enigmes i d’acció. S’hi trenen històries i personatges reals i ficticis, històrics i actuals. M’ha semblat una aventura apassionant i m’ha obert els ulls a un episodi clau d’uns personatges que no oblidaré mai: l’enèrgic Picasso; la inquietant fotògrafa Dora Maar, el tímid i alhora atrevit Joan Miró, i una galeria de personatges secundaris boníssims.

Quin seria el referent artístic de Catalunya si aquest mural de Miró no hagués desaparegut? Jo ho tinc clar: El SegadorBusqueu-lo a Google, si us plau.

Mare meva, quina bona pinta! Això ho haurem de tornar a ressenyar… Necessitem una segona opinió!! Potser la Fita, que va ser professora d’Història de l’Art…? Ja ho veurem!

De moment, aquí teniu els primers capítols en pdf i aquí l’autor explicant-vos una mica l’origen del llibre:

Títol: El lladre del Guernica
Autor: David Cirici Alomar
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 376
ISBN: 978-84-7588-569-8
PVP: 19€

El lector del tren de les 6.27 h, de Jean-Paul Didierlaurent

ellectordeltrendeles627hM’ha agradat llegir aquest llibre. I el cert és que, ni el títol –que és la fidel traducció de l’original francès- ni la coberta, no em cridaven gaire l’atenció. Això de les cobertes em passa sovint, la qual cosa té l’avantatge de gaudir, també sovint, d’agradables sorpreses inesperades. Mentre l’anava llegint pensava ¿com t’ho faràs per no fer una aixafada de guitarra? A veure si me’n surto…

Un noi, que ha de viure arrossegant la maledicció d’una combinació de nom i cognom que ningú no li diu correctament -uns per ganes de fer la guitza l’estrafan convertint-lo en Titellaire Fastigós i la resta de gent li trabuca de bona fe- treballa en una feina que no li plau gens ni mica: alimenta una màquina que converteix llibres retornats en pasta de paper.

La seva relació amb la màquina -la Bèstia- i amb les persones amb qui li toca treballar és pèssima. Només s’avé amb el porter de la fàbrica que llegeix clàssics de teatre francès del segle XVII i parla en versos alexandrins, i un company italià, ja retirat forçós perquè va ser víctima d’un accident laboral en què les cames van acabar convertides en pasta de paper…

Aquest noi agafa cada matí el tren de rodalia de París que surt a les 6.27 i té l’hàbit de llegir textos en veu alta fins que arriba a l’estació del poble on es troba la seva feina. Amb bona acollida per part dels passatgers.

Un bon dia troba al seient del tren un pendrive i, quan arriba a casa i l’obre, descobreix una persona que escriu una mena de dietari ple d’observacions poètico-escatològiques. I mira de trobar-la ajudat per l’amic sense cames. Unes velletes que el coneixen del tren li proposen anar a fer lectures a la seva residència de la tercera edat i acaba anant-hi acompanyat del porter dels alexandrins. No cal dir que obtenen un gran èxit.

I què més voleu que us digui? Hi hauria moltes coses més a dir… però no vull aixafar guitarres!

Llegiu-lo. Somriureu, us emocionareu, us farà pensar i el recomanareu a les amistats.

Jo ho estic fent.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El lector del tren de les 6.27 h
Autor: Jean-Paul Didierlaurent
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-664-1947-5
PVP: 17,50€

Negre i plata, de Paolo Giordano

negreiplataAlguns de vosaltres coneixereu en Paolo Giordano per La solitud dels nombres primers. Els seus llibres no són precisament alegres però el que sí que són és delicats.

En aquest cas coneixerem una parella que és talment els colors Negre i plata: ell és tancat, reservat, amb un humor negre d’aquells que pot arribar a fer mal; i ella que és alegre, radiant, brillant…

Durant la novel·la també hi trobarem dos personatges més, el seu fill Emmanuele i la Tata, la dona que va a cuidar aquest fill, que té càncer.

Com us he dit, en Giordano no fa llibres alegres però sí que són delicats. Són llibres amb força i que contraposen, com aquest negre i plata, la fredor del món oncològic, mèdic i de les proves hospitalàries, amb l’escalf i el “carinyo” d’aquesta Tata que, a la pràctica, intenta ser una medicina espiritual per a aquesta parella, l’Emmanuele i sobretot, contra el càncer que els envolta.

Si vau gaudir amb La Solitud dels nombres primers i El cos humà, Giordano no us decebrà.

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: Negre i plata
Autor: Paolo Giordano
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Teresa Muñoz Lloret
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7431-3
PVP: 17,50€

La forma d’un sentit, de David Carabén

laformadunsentitAixò d’escriure és una cosa molt… qui era aquell que deia que “la vida és estranya”? Doncs si resulta que la vida és estranya, imagina’t com ha de ser narrar-la o intentar explicar-la. Si a més ho intentes fer amb una cançó, i a sobre te’n surts, déu n’hi doret!

Recordo que fa molt de temps vaig estar llegint amb un delit espectacular un llibre que el que feia era explicar com els Beatles havien gravat cadascuna de les seves cançons: qui tocava què i d’on havien sortit temes com Taxman de George Harrison. Es veu que quan aquest va descobrir la quantitat d’impostos que pagava per fer cançons es va emprenyar tant que va decidir escriure’n una sobre la qüestió.

Jo hauria volgut que un Lennon o un McCartney hagués escrit La forma d’un sentit. Però haver-ho llegit per part de David Carabén, està molt i molt bé.

Aquest llibre és un exercici molt i molt íntim. Suposo que per ell ha estat obrir unes portes que no s’obren ni tan sols a unes entrevistes de promoció de disc en un temps en què ja no es venen discos. És una exposició de què són, d’on són, d’on vénen, com han crescut i què fan aquestes coses desconegudes que surten de llocs molt diferent i que anomenem cançons.

A La forma d’un sentit, en David Carabén comenta les cançons de Mishima i ens explica, com si quedéssim per fer un cafè i ell un “carajillo”, d’on van sortir i com van sortir aquestes cançons que, com ens comenta a l’inici del llibre, tant costen d’escriure:

És com allò de no mirar fixament l’estrella per poder-la veure. Emet una llum tan fràgil, de tan lluny com està que, quan li reclames el fulgor amb tota l’atenció, no te’n pot donar prou per satisfer-la. Només veus que hi és quan desvies l’atenció cap a alguna altra cosa i converteixes aquell fulgor escàs en soroll, contaminació lateral.
Les cançons arriben de la mateixa manera. Es tracta de no mirar-les fixament. Mira cap a una altra banda. Distreu-te.
He de provocar l’error. He d’invertir, ser sistemàtic i ambiciós en la distracció. Per això, escriure cançons surt caríssim. No hi ha sistema econòmic que s’ho pugui permetre!

A més d’aquest inici, de les lletres i dels comentaris, un epíleg deliciós del Sergi Pàmies.

Fans de Mishima però també del procés creatiu, sigui musical o poètic, no us perdeu La forma d’un sentit.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La forma d’un sentit
Autor: David Carabén
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Pàgines: 208
ISBN: 978-84-16367-01-6
PVP: 16€