nosaltresllegim.cat

Títol: Un escàndol sense importància
Autor: Carles Casajuana
Pàgines: 210
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
ISBN: 978-84-664-1428-9
Preu: 18€

El diplomàtic català, adscrit al Ministerio Español de Asuntos Exteriores, Carles Casajuana, després de reflexionar sobre el relliscós terreny de la convivència lingüística en la seva anterior obra L’últim home que parlava català, s’endinsa ara en el món de les màfies i l’espionatge industrial.

Rafael Masferrer, protagonista principal d’Un escàndol sense importància, compagina el fet de ser cap d’un important bufet d’advocats a Barcelona, amb la pertinença com a president de la secció nacional d’una ONG internacional contra la corrupció.
No pot evitar caure en una trampa i a causa d’això es troba sotmès a un xantatge que intenta qüestionar la seva integritat personal. Aquesta situació li farà descobrir l’amarga realitat dels sentiments dels seus parents més directes i dels companys de gabinets que en alguns casos ell considera amics.

També coneixerem Jordi Roure i la complicada relació que manté amb els seus octogenaris pares, i la Sofia Alvarado, una immigrant sense papers que té un important, encara que gens malintencionat, paper en tot el procés de xantatge a Rafael Masferrer.

El llibre, opino, té una arrancada difícil, però a partir de la meitat agafa un ritme trepidant que fa difícil deixar per un altre dia saber-ne el desenllaç.

Autor: Joan Daniel Bezsonoff
Títol: La melancolia dels oficials
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Pàgines: 144
ISBN: 978-84-9787-736-7
Preu: 18 €

La melancolia dels oficials és la darrera novel·la -de fet es podria dir que acaba de sortir del forn- de l’escriptor Joan Daniel Bezsonoff (Perpinyà, 1963).

Ambientada a les darreries de la Guerra d’Algèria, a finals de la dècada dels cinquanta, La melancolia dels oficials esdevé una novel·la bèl·lica i d’espionatge, però no només, ja que també podreu trobar referències històriques i culturals, a més d’una clara radiografia de la condició humana evidenciada per l’aflorament de diversos sentiments i reflexions -una barreja d’allò tan nostre del seny i la rauxa-, especialment per part del protagonista, el comandant francès Daniel Valls.

Un Daniel Valls, protagonista i narrador en primera persona, que l’autor recupera de les seves anteriors novel·les Les Rambles de Saigon (1995) i La presonera d’Alger (2002), i que va explicant al lector, gairebé com si d’un relat es tractés, les atrocitats que els militars poden arribar a cometre durant una guerra en forma de tortures, atemptats, traïcions, etc.

Els lectors hem d’agrair a Joan Daniel Bezsonoff la riquesa del seu lèxic i la seva capacitat de fer referència a tants aspectes històrics, culturals i humans amb la brevetat que ho fa, ja que per alguns autors hauria estat molt fàcil caure en la temptació d’afegir-hi algun centenar de pàgines amb explicacions i dades que, sincerament, crec que no trobareu a faltar.

Títol: Àngels a l’andana
Autor: Jordi Boixadós
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 256
ISBN: 978-84-6641-405-0
Preu: 18,00€

El tema de la mort sempre ha anat acompanyat d’una aura de misteri que l’embolcalla. No han estat poques les especulacions que s’han fet de si hi ha vida després d’aquesta. Però què passa quan estàs a mig camí entre la vida i la mort? Quan et trobes en un coma irreversible? On vas a parar? I el que sembla ser més important: ¿ets conscient d’on ets, què ha passat i què succeeix al teu voltant?

Aquestes preguntes ens les responen l’Enric i la Teresa, dos dels protagonistes d’Àngels a l’andana, l’última novel·la de Jordi Boixadós. Els dos estan en coma per motius ben diferents: l’Enric ha patit una aturada cardíaca amb greus conseqüències i la Teresa fa cinc anys que es troba en coma a causa d’un accident de trànsit. El seu únic nexe d’unió és la Laura, la néta de la Teresa, i la doctora resident que s’encarrega del cas de l’Enric.

Carregada d’emocions, la novel·la explora un món que tots intuïm però gairebé ningú coneix. Ens acosta al malalt que espera i als familiars que desesperen, narrat tot plegat d’una forma clara i precisa, amb tot luxe de detalls perquè el lector pugui viure la vida que el destí ha robat als protagonistes.

Si sentiu curiositat per saber què li passa pel cap a algú que es veu obligat a veure com la vida segueix el seu curs sense que pugui fer cap mena d’intervenció, aquesta, sense cap mena de dubte, és la vostra novel·la.

Nosaltres, avui estem molt pendents de si es farà realitat una cosa que ens faria moltíssima il·lusió: la selecció de la pel·lícula Pa negre, dirigida per Agustí Villaronga, per part de l’Acadèmia del Cinema espanyola perquè intenti optar als Òscars com a millor pel·lícula de parla no anglesa.

Ja ho veieu, aquest és el segon pas! O sigui que queda un camí llarguíssim d’una cosa que ens faria molt i molt feliços. El primer pas, la preselecció juntament amb la cinta de Pedro Almodóvar –La piel que habito- i la de Benito Zambrano –La voz dormida- ja va ser un gran moment de joia. Ha estat la confirmació de tots els guardons que ha anat recollint aquest film, inspirat en el grandiós llibre de l’Emili Teixidor.

Així doncs, el camí (si tot va bé!), serà que avui decideixin que Pa Negre representa Espanya, que després l’Acadèmia dels Ã’scars la nomini com a millor pel·lícula de parla no anglesa i després… ui! Això comença a ser el conte de la lletera! Hem d’anar partit a partit, que diria en Guardiola!

Doncs res, a fer-se menys il·lusions i a desitjar-li el millor a l’adaptació al cinema d’aquest magnífic relat de l’Emili Teixidor.

Si voleu repassar què en vam dir de Pa negre al Nosaltres en el seu moment, aquí en teniu els enllaços, amb els seus autors:

La Rocío ens el va explicar com una novel·la de records, l’Ester ens en va parlar tot tornant de Donostia, i fa poquet, l’Anna ens va parlar d’uns infants que vam ser i ja no som.

Molta sort! Que nosaltres volem Pa negre als Ã’scars!