nosaltresllegim.cat

Nosaltres, he arribat a casa fa un parell d’hores i, quan ho he fet, li he regalat a la meva filla un exemplar dedicat de Jo confesso que li he comprat aquest matí. Perquè jo sabia que veuria l’autor aquesta tarda a l’Ã’mnium -jo i una barbaritat més de gent que omplia la sala- i volia que li dediqués precisament a ella. Sabeu que en general demano dedicatòries per al Nosaltresllegim, però en aquesta ocasió he volgut ser mare abans que Nosaltres… I és que no sempre es té l’ocasió de saludar i demanar una dedicatòria a l’autor d’una de les millors obres en la nostra llengua. I ho afirmo sense posar un “em sembla” o “des del meu punt de vista”. Amb Jo confesso vull ser taxativa: és una meravella!

Us deixo un parell de pinzellades que ens ha regalat l’autor:

a) els primers personatges que van néixer van ser un senyor que es refugia en un monestir (en el moment d’aparèixer-se-li a en Jaume Cabré encara no tenia clar on ni quan), Nicolau Eimerich i, posteriorment, en Bernat… l’Adrià  es veu que va trigar una mica més

b) L’Adrià viu en el pis on va néixer l’autor i on hi va créixer amb els seus germans (eren cinc en total)… però a la ficció el lloc és tres vegades més gran

I una frase per reflexionar: [quan escrius] Si no tens consciència d’artesania no vas enlloc.

Ja l’estic acabant, o sigui que espero poder-vos-en donar la meva opinió, però avui no me n’he pogut estar d’avançar-vos això de l’Ã’mnium. Ara, a llegir!

Títol: Les raons dels indignats
Autor: Raimundo Viejo (Ed.)
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: Pòrtic Viure
Pàgines: 72
ISBN: 978-84-9809-191-5
Preu: 6,50€

En Jordi s’ha llegit Les raons dels indignats i li hem demanat que ens l’expliqui perquè, després d’haver llegit l’Indigneu-vos! i el Comprometeu-vos! de Stéphane Hessel pel Nosaltresllegim, creiem que no hi ha ningú millor per parlar-ne.

Les raons dels indignats és un recull d’opinions de diverses persones, i de diverses disciplines, que formen o han format part del col·lectiu que coneixem com a “Indignats”.

Si us en recordeu i busqueu uns posts enrere, podreu trobar la mare dels ous als posts que vaig fer al Nosaltresllegim amb l’Indigneu-vos! i el Comprometeu-vos! de Stéphane Hessel l’home que, com a mínim, ha posat nom a la primera revolta cívica d’aquest segle XXI.

Però tornant al llibre d’avui, a Les raons dels indignats hi podreu trobar els punts de vista de persones d’aquest moviment i que conformen un ampli espectre: des de l’esquerra més esquerranosa (encara que… millor que ho deixem estar), okupes i activistes, fins a historiadors, llicenciats en dret, etc.

Al cap i a la fi, tot aquest grup de gent ens explica què és per a ells aquest moviment, cap a on anirà i quins han estat els punts clau per entendre el seu èxit social. En aquest últim cas, la revolució que s’inicia des de la xarxa social Twitter, la recuperació de les “àgores” -assamblees- als pobles reforçades per internet, i sobretot, la més que dubtosa resposta política a la iniciativa popular de Madrid, Barcelona i altres ciutats.

Només cal tenir en compte un detall important: aquest llibre es va fer una setmana abans dels disturbis prop del Parlament de Catalunya… i ja llavors hi havia certa clarividència del que podia acabar passant.

L’he trobat interessant perquè he pogut conèixer punts de vista d’àmbits que no són els més propers al meu i, a partir d’aquí, entendre que per molt diferents que siguem -o diguem a tothom que som-, tots acabem dient una mica les mateixes coses.

Títol: Il·lusions òptiques
Autor: Carles Zafón
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 266
ISBN: 978-84-7588-223-9
Preu: 18,50€

Amics, acabo de sortir d’una capsa d’aquestes que fan servir els mags de circ o a les festes d’animació, on normalment fan posar una dona -rossa a ser possible- i vestida amb robes de les que fan lluentors tornassolades i pampallugues variades. (Alerta, que jo sóc morena i acostumo a vestir amb certa sobrietat, eh?).

Bé, un cop a dins, el mag agafa una serra o una espasa i, de la capsa de marres, en fa 3 o 4 trossos. Quan penses que la senyora estupenda ja és a punt per convertir-se en mandonguilles…. ¡¡¡PUM!!!, s’obre la caixa i la bona senyora està sencera i en perfecte estat de revista.

Així són les Il·lusions òptiques de les quals ens parla el Carles Zafón. Res no és el que sembla. Qui és el bo i qui és el dolent? Qui és la víctima i qui és el botxí? On s’acaba la veritat o la mentida i es converteix tot plegat en un gran farol?

Entre joc i joc, l’autor, val a dir que amb una elegància no exempta d’una bona dosi de fina conyeta, mig formal i mig sorneguer, passa revista i fa una bona estirada d’orelles al món editorial, al famós “skyline” de Barcelona i a la societat en general.

És molt entretingut, fa passar una bona estona i és capaç de fer-te rumiar una mica… que en aquests temps, la veritat, no va gens malament.

Bé, sí, és cert: el títol del post és una mica enganyós, perquè ells “només” aspiraven al Nobel i nosaltres, en canvi, som finalistes del Premis Blocs Catalunya 2011.

Aquests som els finalistes de Cultura i Tendències
blocs personals finalistes
— Bloc de Cotxes Elèctrics
— El Blog de Polseres Vermelles de Joan Pons
— Les Havaneres
blocs professionals finalistes
— 365 dies 365e entrevistes
— A Viva Veu
— El bloc d’en Manel Ferrer
blocs corporatius finalistes
— Ànima
— Cinema 3
— Nosaltresllegim

Fa goig, oi? A mi me’n fa moltíssim, perquè agraeixo de cor les aportacions de tots. L’altre dia em deia una col·laboradora habitual a qui aprecio molt que tots els posts tenen el meu comentari i li vaig respondre que si ho faig és perquè, de debò, em sembla fantàstic que en els temps que corren, quan tots plegats anem de corcoll, trobem un moment per escriure  sobre què llegim i vulguem compartir-ho aquí!

Així doncs, si guanyem, bé i, si no, també, perquè sempre podrem dir que estem igual que Ànima o Cinema 3, la qual cosa ja és molt dir, eh?! Nosaltres seguirem llegint amb la mateixa il·lusió, oi? Moltes gràcies!!!