nosaltresllegim.cat

Títol: Com ella
Autor: Anne Sexton
Editorial: Proa
Col·lecció: Els llibres de l’óssa menor
Pàgines: 312
ISBN: 978-84-7588-225-3
Preu: 23,50€

Abans de llegir Com ella no coneixia l’Anne Sexton -les meves mancances pel que fa a la poesia nordamericana són, més que llacunes, oceans-, de manera que aquest recull a càrrec de la Montserrat Abelló em va semblar interessant i gairebé necessari.

M’he trobat amb una autora de la segona meitat del segle XX (es va treure la vida l’any 74) que és, senzillament, colpidora. Si ho penso bé, seria més precís dir-vos que m’ha semblat una veu inquietant. Quan deixava el llibre per posar-me a fer qualsevol altra cosa, tot el que els ulls de l’Anne Sexton van veure, tot el que la seva màquina d’escriure va posar negre sobre blanc, m’anava acompanyant com una llarga ombra.

Els seus poemes no parlen de flors i violes, no. Ella aborda la bogeria, l’abandonament, Déu, la solitud, la mort… però també la masturbació, la menstruació, la condició de dona, el rol de mare i la relació amb els fills… Tot amb un to opressiu i claustrofòbic; les repeticions, l’absència de rima (la traducció ve acompanyada de l’original) i la mètrica trencada contribueixen a fer-nos ofegar en un ambient que ella va patir fins a no poder més.

Però si rellegeixo el que us he escrit em sembla que no he posat prou de manifest que l’obra m’ha agradat molt. No us diré que sigui la mena de llibre que portes al bus i et fa distreure’t de parada… si busqueu això, aquí no toca. Ara bé, si del que teniu ganes és d’una tardor per a la reflexió, no us deixeu passar Com ella. Us deixo la darrera estrofa d’un poema anomenat Paraules, veureu perquè us dic que no el deixeu passar… no ho trobeu magnífic?

Però tracto de tenir-ne cura
i ser gentil amb elles.
Ous i paraules s’han de tractar amb cura.
Un cop es trenquen són coses
impossibles d’adobar.

Títol: El que et cau dels ulls
Autor: Gabriele Picco
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 264
ISBN: 978-84-6641-319-0
Preu: 17,50€

L’Ennio arriba a Nova York des de la seva estimada Itàlia deixant enrere la família i el dolor de la pèrdua del seu germà. Heu de saber, però, que el nostre protagonista té una característica curiosa: té un homenet dins seu que en els moments de nervis… es tira pets! Un altre fet curiós és que l’Ennio es dedica a fotografiar les llàgrimes de la gent a qui veu plorar.

A l’arribar als Estats Units, l’Ennio intenta obrir-se pas a la seva nova ciutat, buscant una feina i un lloc per viure, tasca que no li resulta fàcil ja que, en els moments més inoportuns, els nervis permeten que l’homenet que té dins s’alliberi fent autèntics concerts de sonores flatulències.

Però un dia succeirà un fet que li canviarà la seva vida per sempre. L’Ennio troba una llibreta plena de pensaments i dibuixos que el transportaran a un món fantàstic amb llàgrimes que contenen el passat de tots nosaltres, o nens que, agafats per un ocell, emprenen el vol just després de néixer. A partir d’aleshores el nostre protagonista concentrarà les seves forces a buscar la propietària d’aquell tresor: una noia japonesa amb el nom de Kazuco.

Amb l’ajuda dels seus amics, l’Ennio viurà moments que no oblidarà mai durant la seva cerca de la Kazuco, vivint una gran història d’amor i amistat.

El que et cau dels ulls és un relat tendre i per compartir amb qualsevol que vulgui gaudir d’una lectura molt… lacrimògena. No perquè vulgui fer plorar, sinó perquè les llàgrimes sempre són importants.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: La ratonera
Autor: Gordon Reece
Editorial: El Aleph Editores
Col·lecció: Modernos y Clásicos
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7669-988-1
Preu: 17€

Hola a tots, nois i noies…

A veure, qui de vosaltres no ha llegit La ratonera? Doncs molt, molt, molt i molt malament!

És un llibret increïble. Té un punt, així en general, molt “teenager” però alhora, Gordon Reece aconsegueix crear una espècie d’atmosfera al més pur estil de Stephen King; és a dir, una por que no necessita ni sang ni vísceres, però que al cap i a la fi és por, i segons com més psicològic que plàstic.

Una mare enmig dels tràmits del divorci, gran advocada però alhora extraordinàriament covarda, decideix canviar de ciutat, de casa i una mica de tot, juntament amb la seva filla, una adolescent físicament molt poc agraciada, però especialment dotada per tot allò que tingui a veure amb l’intel·lecte.

La nena té la mala fortuna de compartir amb sa mare aquesta covardia que va més enllà de l’habitual… elles s’autoanomenen “ratolins”. És l’únic lloc on se senten segures: a la ratonera.

Troben una casa perfecte per aquesta finalitat: sense cotxes, sense veïns, sense visites inoportunes, sense, sense, sense,… però, un bon dia reben una visita tan i tan ingrata que aconseguirà que aquests ratolins surtin, finalment, de la ratonera… però amb unes ganes terribles de mossegar!

Com canvia la gent, per Déu!

Increïble!!!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: El crit del peresós
Autor: Sam Savage
Editorial: Labutxaca
Col·lecció: Labutxaca
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-9930-336-9
Preu: 8,95€

La Sara ens fa la seva segona ressenya per tots Nosaltres, i ho fa d’un llibre del qual ja ens n’havia parlat en Sergi… i sembla que a ella també li ha agradat!

Estic bastant convençuda que ningú voldria tenir a la seva vida algú com Andrew Whittaker. Un personatge amb un do especial pel ridícul i el patetisme.

Té una capacitat immensa de trobar-se o més ben dit de buscar-se situacions surrealistes i totalment humiliants. Andrew Wittaker perd la dignitat cada dos per tres, i el pitjor és que la majoria de vegades no n’és conscient. De fet, segons ell dirigeix la revista literària que mereixeria tenir el més alt prestigi. No se n’està de criticar amb una sinceritat sagnant tots els textos que li arriben, cap dels quals, evidentment, té el nivell suficient per ser publicat. Per captar l’essència dels nostre antiheroi us diré que per Andrew Wittaker el súmmum d’un certamen literari és que hi hagi un cercavila amb elefants. Diu molt d’algú, això…

Sam Savage ens presenta el món de l’editor de la revista Soap a partir de les cartes que escriu principalment a la seva exdona, els seus llogaters rebels i tot un seguit pseudoescriptors que volen publicar a la seva revista. Un món que al començament de la novel·la és gris -o tirant a marró amb verdet de florit- i que a mesura que avança el llibre s’enfonsa més. Però encara que sembli el contrari, El crit del Peresós és principalment un llibre d’humor. Això sí, d’humor molt negre.

Mentre llegeixes somrius constantment i immediatament et sents mig culpable d’estar rient. Les situacions que es produeixen durant el llibre estan narrades en primera persona i el protagonista les explica com si fossin les més normals del món, i aquí és on crec que resideix la gran comicitat d’un llibre que, indirectament, també ens mostra la part més fosca i miserable del món literari i editorial.

És un llibre molt recomanable, però quan el llegiu prepareu-vos l’estómac per entomar l’acidesa que destil·la mentre rieu de les desventures d’Andew Wittaker.