nosaltresllegim.cat

Títol: El pit-roig
Autor: Jo Nesbo
Editorial: Proa
Col·lecció: A Tot Vent
Pàgines: 552
ISBN: 978-84-8437-297-4
Preu: 21,85€

Fa un temps vaig llegir L’estrella del diable, de Jo Nesbo. Em va agradar, la veritat. Tot i que segueixo pensant que els escriptors escandinaus són massa maniqueus, El pit-roig trenca aquesta dinàmica.

És la primera novel·la de Nesbo on apareix en Harry Hole, el seu detectiu “estrella”. I m’ha agradat més que en L’estrella del diable. Tot i que ja té alguns problemes amb la beguda, encara segueix sent una persona creïble amb moments d’alegria i de tristesa. La història és sorprenent per un país que, en el fons, s’avergonyeix i alhora fa bandera de la seva història. La vaig estudiar quan hi vaig ser fa anys i enlloc no s’esmentava la participació d’una part, més o menys petita, de la població en la Segona Guerra Mundial, al costat dels nazis.

Aquesta participació en la Segona Guerra Mundial, el tràfic d’armes, el pes de la immigració, els tripijocs polítics, una miqueta (no gaire, per sort) de vida personal dels protagonistes, formen una novel·la completa, interessant, ben escrita i atractiva.

He llegit que Nèmesi, també de Nesbo, està molt bé. Ja caurà, una mica més endavant. Però per ara prefereixo assaborir el bon gust que m’ha deixat El pit-roig.

Títol: No obris els ulls
Autor: John Verdon
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 544
ISBN: 978-84-7588-250-5
Preu: 21€

A finals de l’any passat us vaig parlar de Sé el que estàs pensant , la primera novel·la de John Verdon, un thriller on en Dave, un policia jubilat havia d’investigar uns assassinats en sèrie relacionats amb uns reptes numèrics. Doncs tenim bones noticies Nosaltres, ja que podem trobar a les llibreries No obris els ulls, una nova entrega del policia jubilat Dave Gurney.

Un any més tard de tancar el cas de “l’assassí dels números” a en Dave li tornen a plantejar un nou repte. Aquesta vegada és l’assassinat d’una núvia durant el seu convit de noces, amb centenars de convidats i sense cap testimoni ocular. Tots els indicis apunten a una persona, però la mare de la núvia no n’està gaire convençuda i acaba contractant els serveis dels nostre protagonista perquè ho investigui des d’un altre punt de vista.

Com a amant de les novel·les de misteri us haig de dir que aquest nou llibre de John Verdon m’ha deixat molt bones sensacions, amb una trama que es va complicant més i més a mida que passen les pàgines i amb uns personatges molt ben construïts, com per exemple la Jillian, o més ben dit, la núvia assassinada. I es que a través de les descripcions de la resta de personatges i de diferents esdeveniments, podem veure la seva ment caòtica sense haver conegut de primera mà el personatge.

L’únic punt negatiu que li he pogut trobar al llibre és que arriba un moment, molt al final de la novel·la, on totes les pistes et poden deixar esbrinar qui és el dolent, tot i que no es pugui acabar de veure tot l’entramat del cas.

A No obris els ulls res és el que sembla i permeteu-me que us faci un petit “spoiler” del llibre: en John Verdon escull els títols del llibres amb molt de criteri, tal i com ho va fer amb Sé el que estàs pensant, i us asseguro que en aquesta ocasió també serà molt important.

Així que, compte a l’obrir els ulls… o tancar-los!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Oh, no es pot ser més feliç! Nou dies per passejar per la Ciutadella, veure les novetats, conèixer els autors… I fer-se fotos amb el Geronimo o La Tina (bé, això a mi ja no m’interessa tant, però us podeu imaginar qui frisa per fer-ho!).

Anireu vosaltres també a La Setmana? Què us fa il·lusió fer-hi? Us sembla si deixem aquest comentari uns quants dies bloquejat i ens ho anem explicant? Si voleu fer-vos-hi fotos i que les publiquem ens les podeu enviar a nosaltresllegim@clickart.cat.

__________________________________________

Avui divendres hem anat a escoltar com la Montserrat Carulla llegia un fragment de Jo confesso, de Jaume Cabré, amb l’autor i els seus editors, nacional i internacionals, presents. Ha estat molt bé! Després hem fet una passejada per La Ciutadella i ens hem firat amb un llibre de l’Escola de princeses que us comentarem aviat!

Que passeu una Diada tan bona com aquesta Setmana!

__________________________________________

Nosaltres, sabeu què ha passat? Que ens ha enviat un correu en Marcel. Aquest noi ha escrit alguna ressenya, però no l’havia vist mai parlar amb tant de fervor sobre el tema.

Ara, que el que li ha passat també…

El fet és que ens ha enviat un correu i no puc evitar publicar-lo. Us deixo també la fitxa i el llibre de què parla… i que reclama!

Títol: Un intrús a l’estany
Autor: Joan Marcé
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: Èxits
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-2976-840-4
Preu: 19,50€

Benvolguda Montserrat,

Vols indignats?

Doncs jo sí que estic indignat! Això no pot ser!! L’altre dia vaig agafar el portantu, que diuen a casa meva, i me’n vaig anar directament cap a la Ciutadella, a la Setmana del Llibre. I després de rondar i rondar, de donar voltes i voltes, de mirar i remirar les butxaques i tots els racons de la cartera em vaig decidir, finalment (és que sóc una mica cagadubtes jo…) per triar un llibre. Però llavors em vaig dir a mi mateix: “què fas buscant a la cartera?!”. Total, que vaig moure quatre fils -els pocs que tinc- i el vaig aconseguir a l’avançada d’algú que no penso anomenar!!

Quin? Jo te’l diré Montserrat: Un intrús a l’estany, del Joan Marcé. I és que jo no sóc gaire de llegir, però d’aquest m’ha arribat per moltes i diverses bandes (i això no passa amb qualsevol llibre) que està molt bé.

Doncs saps què, Montserrat? ME L’HAN BIRLAT!

La Rocío! Sí, sí… la Rocío que fa comentaris aquí al Nosaltresllegim me’l va birlar de la motxilla quan vaig anar al lavabo mentre fèiem el cafè de l’esmorzar. I ara no me’l vol tornar! M’ha dit que fins que no se l’acabi, que nanai!!
Com diria aquell, això és “motiu de cesse”.

Exigeixo mesures per part teva… i aviat!

Com a mínim que faci la ressenya pel Nosaltresllegim aviat, que me l’ha de tornar!!

Marcel. I si cal, “Marcel, l’Indignat”

pd. Té un morro que se’l trepitja!

Ja ho veieu, Nosaltres… haurem d’esperar el comentari de la Rocío!

Títol: L’or negre de la mort
Autor: Xavier Montanyà
Editorial: Empúries
Col·lecció: Biblioteca Universal Empúries
Pàgines: 176
ISBN: 978-84-9787-726-8
Preu: 18€

En Pablo s’ha llegit L’or negre de la mort, del periodista i escriptor Xavier Montanyà, i ens el ressenya per fer el post número 600 del Nosaltresllegim. Esperem que us agradi… i que us faci rumiar una mica sobre el tema que tracta aquest llibre.

El sud de Nigèria és una terra de marcats contrastos. Tot i tenir una de les explotacions petrolíferes més importants a nivell mundial, per situació geogràfica i qualitat del petroli extret, la població autòctona pateix una de les pitjors situacions d’insalubritat, misèria i abandó que pot viure l’ésser humà. Sota un secretisme quasi místic, els polítics es deixen corrompre per obtenir quantiosos beneficis per l’explotació d’aquest or negre, el petroli, a la vegada que fan ulls cecs a l’atemptat ecològic que viu la zona. Or negre que provoca mort. Vessaments de petrolis a rius i mars queden totalment impunes. Ningú no diu res. El poble no té ni veu ni vot.

Són ells qui paguen els plats bruts de les negligències dels dirigents i els empresaris. Per intentar sobreviure en aquestes circumstàncies, no poden fer sinó el que bonament poden: havent foradat les canonades de petroli, embotellar tot el que poden amb garrafes, bidons o camions cisterna il·legals, i fugir per comercialitzar-lo al mercat negre. Situacions que provoquen lluites armades sense treva. Seguretat privada contractada per les empreses petrolíferes contra el poble. I són aquests últims els que tenen les de perdre, massacrats sota un poder ocult que beu de màfies i alts càrrecs polítics.

El periodista Xavier Montanyà ens presenta un relat molt crític, de rabiosa actualitat i ben argumentat sobre la situació que viu un país que sembla acumular gran part dels problemes que el món en general procura denunciar. I és aquí on rau el mèrit de tot plegat, el mèrit d’en Xavier, ja que pocs són els que intenten posar remei a una situació tan dramàtica. Gràcies a aquesta lectura escoltem la veu de les víctimes. És responsabilitat nostra escoltar el seu crit de socors.