nosaltresllegim.cat

Títol: Per què, Mou?
Autor: Jordi Costa
Editorial: Columna
Col·lecció: No ficció
Pàgines: 64
ISBN: 978-84-6641-425-8
Preu: 7,95€

Fa uns quants dies, abans de les vacances, en Marc (el més culé-culé de tots els culés que corren entre Nosaltres) ens va fer una ressenya del Per què, Mou?.

Tenim, però, un altre gran fan del futbol i del Barça: l’Ignasi. És per això que li hem demanat que ens l’expliqui. I que consti que ha estat de mutu propi! No és que li hagi tocat al “pito, pito”…

Per què, Mou? és un llibre que m’ha agradat. Al cap i a la fi és un recull de frases i cites de José Mourinho, però que tenen de bo que no estan tretes de context. És més, podem veure fins a quin punt l’actual entrenador del Madrid continua dient el mateix tipus de coses o va en una direcció absolutament diferent en les seves astracanades.

També he trobat interessant que el llibre estigui organitzat en les diferents etapes de l’exsegon entrenador del Barça, i quines han estat les seves obsessions (entrenadors, presidents, jugadors,…), com ara Cristiano Ronaldo, de qui en deia animalades quan era entrenador del Chelsea, però que ara protegeix de mala manera a Madrid.

El llibre corre a càrrec de Jordi Costa -analista de les retransmissions de futbol de Rac1- i que té un humor… particular. Francament, m’esperava que el llibre fos una mica més estripat, sobretot després d’haver sentit els comentaris que fa a la ràdio. De fet és més conegut per les “rajades” que no pas pel munt de futbol que ha vist…

Crec que el llibre hauria millorat si hagués anat encara una mica més enllà amb el tema humorístic, però és un bon recull de perles d’aquest gran senyor i traductor que és José Mourinho.

Quan el futbol i les tertúlies de tafaneries semblen inundar-ho tot, hi ha dies que tens la sort de sentir veus en els mitjans massius que diuen coses intel·ligents, que parlen d’esforç i de país, de cultura, de llengua, d’immersió en el plaer de conèixer… És un miracle? NO! Són en Jaume Cabré i el Dr. Badia i Margarit.

No volia plegar veles sense compartir amb nosaltres els dos vincles.

Aquí teniu l’entrevista a El Món a RAC1 (per cert, estic tot just encetant el llibre però ja us dic que Jo confesso m’està semblant una filigrana autèntica, en parlarem aviat!!).

Al vincle del final del paràgraf  hi trobareu la informació sobre el premi
que li ha atorgat l’IEC al Dr. Badia i Margarit (haureu de buscar la secció de cultura).

Títol: Giranto
Autor: Diversos autors
Editorial: Proa
Col·lecció: Beta
Pàgines: 200
ISBN: 978-84-7588-262-8
Preu: 17,50€

Hola de nou a tots, amics!

Si no estic mal fixada, ara farà més o menys un any que vaig comentar un d’aquests reculls de Relats dels Pirineus. En aquest nou volum, observo que hi ha autors que repeteixen.

L’anterior tenia una temàtica més variada: parlava del paisatge, dels costums, de les festes, i de la tendència esotèrica que envolta tots aquests paratges tan boirosos…. Aquest, en canvi, se centra única i exclusivament en el tema de la memòria històrica.

Són 21 els autors que mitjançant el relat breu, ens donen la seva visió o la seva experiència personal en forma de records (dolorosos, tristos i terribles, la majoria d’ells) de com a les valls d’Àneu, al Pallars Subirà, al Pallars Jussà i a tants altres llocs dels Pirineus la repressió franquista i els danys col·laterals (cosins-germans) de qualsevol guerra van fer de les seves destrossant vides, sentiments, paisatges,… en fi, de tot i de forma brutal.

Encara que llegir aquestes coses no resulti amable, crec que és necessari precisament per fer honor al títol d’aquest recull, i si la memòria ens falla, sempre tindrem la sort de poder rescatar-la gràcies a aquests escrits imprescindibles.

Títol: Madame Bovary
Autor: Gustave Flaubert
Editorial: Proa
Col·lecció: A tot vent
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-8437-599-9
Preu: 20,50€

L’estiu és el gran moment de la lectura per a mi. Tret d’excepcions (anys en què no m’hi puc dedicar tant com voldria) miro d’aprofitar-los per aquells llibres que vaig postposant però que no paren de xiuxiuejar-me des de les prestatgeries de les llibreries “tria’m, tria’m”… Bé, doncs, enguany he cedit als pecats de la literatura i m’he delectat amb Flaubert a cor què vols.

Sempre l’encertes, amb els clàssics, oi? Doncs amb aquest també! No us voldria avorrir amb un comentari massa tocat i posat, perquè de vegades això no fa més que frenar-ne les ganes de llegir-lo… Massa sovint els grans autors estan envoltats d’una pompa que els allunya dels lectors contemporanis, la qual cosa em sembla una desgràcia monumental. Madame Bovary es llegeix bé, amb delit, distreu i fa pensar, fa riure i patir… fa fins i tot fàstic a causa del naturalisme que impregna el final de la novel·la. Ara en dirien gore…

La gran frase de màrqueting que acompanya aquesta obra és, per mèrits propis, Madame Bovary sóc jo… Bé, doncs, no seré jo qui contradigui Flaubert però, potser, quan ens posem a llegir i perdem l’oremus… Ai!
Si la lectura emmetzina l’ànima, nosaltres també som Bovary!