Des d’on tornar a estimar, de Joan Margarit

desdontornaraestimarDiuen que els vins bons de debò amb els anys guanyen.

Hi ha poetes que són com els bons vins: amb els anys guanyen. En el que ens diuen i en com ens ho diuen. Tot això ve de que he tingut a la meva “copa” un nou llibre de Joan Margarit, Des d’on tornar a estimar, títol que en forma de vers ens anirà apareixent diverses vegades en alguns dels 46 poemes que componen el llibre i que hem anat llegint i rellegint amb gust, tendresa i emoció.

En aquests poemes hi apareixen temes que l’autor ja ha treballat en altres llibres: l’enyor pels absents, especialment per la filla Joana, els seus paisatges personals, des de Sanaüja, Barcelona o el pati amb l’heura i els arbres… la música, la poesia, l’amor…

Estimar és un lloc.
Perdura al fons de tot: d’allí venim.
I es el lloc on va quedant la vida.

(“Estimar és un lloc”, p. 9)

… i tot escrit amb la fortalesa que dóna haver arribat a ser un home vell i comprendre amb lucidesa què és el què veritablement és important i què és superflu.

De poemes n’hi ha de preciosos, d’emocionants, amb imatges suggeridores que el lector anirà descobrint i comprenent-los fins a sentir-los com a seus.

Perquè com reflexiona el poeta en l’Epíleg -5 pàgines precioses de llegir i rellegir com si fossin un altra poema en prosa- la inspiració del poema no pot venir més que de la pròpia vida i

… La lectura del poema, que és una operació molt semblant a la de la seva escriptura, també es fa a través de la vida de la lectora o el lector. (…)

i

Si el poema commou ho fa a través de la vida del lector o la lectora. I ho fa, no a través del que és accesori en el moment de la lectura, sinó del que és primordial. (…) Una persona, encara que no tingui una gran cultura, si sent amb emoció que el que ha llegit expressa algun aspecte de la seva consciència o de la seva vida, és que ha entès el poema. (pp. 104-5).

Jo crec que he entès alguns dels poemes!

Brindem doncs, tot dient: Per molts anys Joan Margarit, ens puguis regalar uns quants poemes!

Aquí teniu un fragment del llibre en pdf, i aquí en Joan Margarit recitant dos dels seus poemes.

Títol: Des d’on tornar a estimar
Autor: Joan Margarit
Editorial: Proa
Col·lecció: OSSA MENOR
Pàgines: 112
ISBN: 978-84-7588-541-4
PVP: 16€

Sang o amor, de Donna Leon

sangoamorDonna Leon situa, naturalment, a Venècia el nou cas a resoldre per l’inspector Brunetti però la peculiaritat d’aquest cas és que els fidels lectors de l’escriptora americana es trobaran amb un personatge que ja va tenir un paper protagonista a dues de les primeres novel·les (Mort a La Fenice i Acqua alta): la soprano Flavia Petrelli, ara plenament consolidada com a gran diva, i el món de l’òpera com a eix important de la trama.

Ja per començar, ens submergeix en el trepidant final de “Tosca”, que provoca juntament amb els aplaudiments i bravos una indescriptible -excessiva i tot- pluja de roses grogues sobre l’escenari. Quan entra al camerino Flavia se’l troba ple de dotzenes de roses grogues i, en arribar a l’apartament on s’hostatja, troba encara més roses tot i que no és gens fàcil entrar en aquell palau. Totes les flors sense targeta.

D’aquesta manera comença una història d’angoixa i aprensió: qui envia tot allò sense identificar-se? Què pretén?

Brunetti continua amb la seva encantadora família i la no tan encantadora comissaria. La signorina Elettra, que fa bullyng al seu cap, l’inefable Patta, en protesta per una injustícia, ajuda Brunetti, com sempre, a sortir dels atzucacs de la investigació.

I, per fi, tornem a l’escenari de La Fenice i a l’òpera “Tosca” per presenciar un final que sembla destinat a convertir-se en un film de suspens… Això també passava a Acqua alta, us en recordeu? El títol en anglès -Falling in love- cobra aquí un oportú doble sentit que inevitablement es perd en la traducció.

A qui recomano el llibre?

A la legió de lectors de Donna Leon que no se sentiran decebuts, als interessats en el món de l’òpera dins i fora dels escenaris i els camerinos, i tots els qui hem visitat i estimat Venècia. O que tenim ganes de fer-ho.

Comptat i debatut, mitja humanitat

Títol: Sang o amor
Autor: Donna Leon
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Núria Parés
Pàgines: 320
ISBN: 978-84-297-7426-9
PVP: 18,50€

Nosaltres, de David Nicholls

nosaltresdavidnichollsHola amics, torno a ser amb vosaltres. El motiu es aquesta novel.la del  anomenada Nosaltres. Ben mirat, el títol sempre pensat espressament per el Nosaltresllegim, oi?.

Doncs bé, us diré la veritat: al principi m’ha costat bastant ferme-la meva, no acabava de trobar-li el què. Però mica en mica, ostres, toca reconèixer que val la pena.

Us en faig cinc cèntims:
 
la cosa va d’una parella que porta vint-i-escaig anys casada i tenen un fill adolescent. Un bon dia la Connie desperta el seu marit, en Douglas, a mitjanit per dir-li que potser tocaria replantejar-se la seva situació. Que no es que ja no l’estimi, que no es que s’avorreixi, que no es que no sigui feliç pero… Ai, senyor!! El maleït però… Queda en l’aire com una brossa impertinent d’aquelles que no es poden apartar bufant així com així.

Resulta que el fill que tenen en comú, l’Albie, està a punt d’emancipar-se, anar a la universitat, etc., etc. i per celebrar-ho tenien previst fer tots tres junts un viatge per Europa que anomenen “El Gran Tour”. Es tractava de visitar llocs emblemàtics i que de pas el nano es culturitzés una miqueta. Qui il·lusió veure París, Roma, Florència, Venècia, Praga… Visitar museus i menjar en llocs acollidors!!

Però ves per on, la idea de la Connie de replantejar-se la relació amb el seu marit posa en perill aquest viatge tan llargament esperat. En Douglas proposa d’anular-lo però la seva dona li diu que que cap manera. Que potser no tornaran a tenir mai més una altra oportunitat com aquesta per estar junts i que “El Gran Tour” s’ha de fer peti qui peti.

I arriba el gran dia. El que passa és que una cosa és el que t’imagines i una altra molt diferent el que passa en realitat. I el que passa és que només iniciar el viatge, comencen els problemes. El nano passa olímpicament d’anar al Louvre, ell el que vol es conèixer alguna franceseta que estigui de bon veure, beure com un pirata i que els pares el deixin estar.

Els problemes es van acumulant, posant en una situació encara més compromesa la ja de per sí delicada situació de la Connie i el Douglas fins que, estant a Amsterdam, hi ha una moguda de tal magnitud que el nano fot el camp emprenyat com una mona acompanyat d’una australiana excèntrica que toca l’acordió. Apa, visca “El Gran Tour”!

L’autor fa un retrat tragicòmic de la vida en parella, de la vida en família i de la vida que arrosseguem segons les ensenyances dels nostres pares. Això, vulguis o no, es reflecteix amb els nostres actes. De vegades, fent les coses amb la millor de les intencions, ja que resulta que no ho hem fet bé… i lògicament això té conseqüències!

Recomano aquest llibre perquè, a banda de fer-vos passar una molt bona estona, de ben segur que també us farà reflexionar. Perquè segurament hi trobareu una petita part de vosaltres en aquestes pàgines.

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Nosaltres
Autor: David Nicholls
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traducció: Albert Torrescasana Flotats
Pàgines: 480
ISBN: 978-84-9787-989-7
PVP: 20,00€

El batec del temps, de Cari Ariño

Torna al Nosaltres, després de molt de temps la cocreadora d’aquest espai: l’editora Berta Bruna.

Ens fa moltíssima il·lusió que ella, una de les mares del Nosaltresllegim.cat ens expliqui un llibre de nou. Aquí el teniu!

Quan estava en el món editorial, com a editora, em va arribar una novel·la de la qual em vaig enamorar. Això passa, poques vegades, però passa. Vaig lluitar-la, però la vaig perdre. L’autora va triar un altre segell editorial. Ella em va seduir a mi i jo no la vaig saber seduir a ella.

Ara aquesta novel·la acaba de sortir publicada, i no puc evitar recomanar-la. El seu títol és El batec del temps i la seva autora és la Cari Ariño. Sí, una autora desconeguda, completament, que publica la seva primera novel·la. De moment tots els lectors han estat d’acord amb mi: és una novel·la que sedueix. Pel llenguatge, per la presentació de la Lina, un personatge amb qui empatitzes des del primer moment, per la seva prosa i per la seva història.

Tot i que cap de les línies argumentals, si s’analitza de forma aïllada, mostra històries originals, les existències de cadascun dels personatges representen les vivències de moltes persones, però és precisament el conjunt que representa una lectura inesperada, commovedora i impactant. Els personatges són un dels punts forts de la novel·la. La caracterització profunda i rodona que els fan versemblants i propers al lector. Destacaria també la riquesa lingüística amb els matisos propis de la parla dels personatges, una prosa molt cuidada i una trama intensa i emotiva al servei d’una recreació històrica molt precisa.

Estem davant la fascinant història d’un  llinatge de dones que va des de 1920 fins a 1995. Un relat cronològic que progressa a través de tres línies argumentals: la íntima i familiar, que recull els viatges exteriors i interiors experimentats per les dones relacionades amb la protagonista; els canvis politicosocials que van transformant la fesomia del poble de Llonera i les localitzacions de la novel·la, i la de la història en majúscules que recull els esdeveniments més rellevants del segle XX a Espanya.

No us la deixeu perdre.

Vinga Montse Brau! Ara et toca a tu explicar-nos un llibre!

Torna la Sílvia Soler amb ‘Un any i mig’

Adjunt de MailUna de les autores catalanes amb més èxit dels últims, la , anys torna i torna aviat!

És per això que, mentre no us puguem explicar aquest Un any i mig, el que farem és explicar-vos-en la sinopsi i compartir-ne això que la gent del gremi editorial en diu el “booktràiler”.

Un any i mig a la vida d’una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida.

El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l’únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

I aquí, el booktràiler:

Ai, filla! Quanta raó!! La nevera plena!!!

La nevera plena, la rentadora feta, llevar-se i descobrir que no fa falta comprar cafè a les 7 del matí… Però també els llibres que pots agafar-li d’amagatotis al pare, la mare o a tons germans!

Tenim moltes ganes de poder-vos explicar aquest nou llibre de la Sílvia Soler.

Té bona pinta, oi?

Captivada per tu, de Sylvia Day

captivadapertuLa Gisela torna al Nosaltres per explicar-nos un dels fenòmens de la Literatura eròtica actual: i el seu Captivada per tu.

Aquests dies no he parat de veure (males) crítiques de la que segurament és la novel·la que va fer popular el gènere pel qual Sylvia Day és mundialment coneguda. Aquests dies en què no parem de veure crítiques d’unes 50 ombres molt galdoses jo us vull reivindicar aquest Captivada per tu.

I és que un dels problemes més grans que té una part d’aquesta mena de literatura és que la trama, en sí, desapareix. Ja hi pot haver mil descripcions i imaginacions, que si a mi no m’hi posen una mica de guió… marramiau! I això, la Sylvia Day, sí que ho té. També us he de dir que respecte altres entregues de la Saga Crossfire, aquesta afluixa una mica en el tema de l’acció en sí i es concentra una mica més en la relació entre els nostres ja coneguts protagonistes.

En el cas de Captivada per tu, ens retrobem amb en Gideon i l’Eva, i la seva historia d’amor, sexe desenfrenat, gelosia, malestars i pors que va començar amb No t’amago res, va continuar a Reflectida en tu, i a continuació, a Lligada a tu. Aquest cop però, intentant gestionar velles ferides en la construcció d’una relació entre dos personatges que ni són tan dominants ni es deixen dominar tant com altres autores plasmen als seus llibres.

Aquesta saga, ja imprescindible del gènere eròtic, potser no tindrà una adaptació al cine amb recaptacions milionàries però el que no farà és decebre ni en pantalla ni als seus lectors habituals.

I aquí vull recuperar què va explicar la Montserrat Brau al post de No t’amago res. Per què? Perquè segueix essent veritat:

No voldria acabar aquest comentari sense fer un “acte de contrició” públic. Fa uns quants dies una amiga MOLT lectora em va dir “M’he comprat novel·la eròtica per veure què tal i tot plegat no és gran cosa, però m’està enganxant cosa sèria”. Jo li vaig dir amb un to burleta de descreguda allò de “Vols dir? No serà que t’enganxes amb qualsevol cosa? Que ja tenim una edat…”. Bé, doncs, avui li dono la raó! 442 pàgines van caure dissabte entre les 10:00 i les 17:45! Deu ser que sí, que tenim una edat i ens hem cansat que la ventafocs no portés mai condons a la carrossa!

Ai, Montse! Quanta raó! Menys carrosses i més alegries! I que no siguin totes en paper!

Fins aviat, Gisela! I gaudeix de la Sylvia Day!

Títol: Captivada per tu
Autor: Sylvia Day
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Traductor: Núria Parés Sellarés
Pàgines: 432
ISBN: 978-84-664-1910-9
Preu: 17,90

Adulteri, de Paulo Coelho

adulteripaulocoelhoDesprés d’haver llegit uns quants llibres d’en , la seva darrera novel·la, Adulteri, m’ha sorprès gratament. I m’ha sorprès perquè relaciono en Coelho amb llibres d’una profunditat immensa, com ara Veronika decideix morir o L’alquimista. I això no vol dir que l’adulteri no tingui aquest rere fons de totes les seves obres, oi tant que el té! Però amaga molt més que això. Amaga quelcom que molts hem sentit i molts pocs sabem expressar.

La Linda no en té prou amb saber que té tot allò que vol. No en té prou perquè els luxes, una família modèlica, una feina que li agrada i una vida social ben estructurada no li omple el gran buit que sent dins seu. Li falta quelcom i no sap què és, però la seva feina l’acosta a un antic xicot del institut on anava i de sobte el món li obre noves possibilitats.

En la recerca d’allò que volem però no sabem que és, a vegades, ens hi podem perdre. L’amor és molt més que una vida rutinària sense cap mena d’imprevist. L’amor és la recerca d’un mateix en l’altre, en la vida, en els petits detalls que t’envolten… És saber-te trobar en qualsevol lloc.

Què me’n dieu, nosaltres, us atreviu a endinsar-vos en aquest Adulteri?

Us en deixo un vídeo introducció fet pel propi Coelho.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Adulteri
Autor: Paulo Coelho
Editorial: Planeta
Col·lecció: Ramon Llull
Traductor: M. Dolors Ventós Navés
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9708-271-6
Preu: 18,50€

El bilingüisme mata, de Pau Vidal

elbilinguismemataEn Pau Vidal sembla un tot-terreny. És conegut, per molts, com a genial traductor de les novel·les de la sèrie Montalbano d’Andrea Camilleri i, per no tants, per novel·les com Fronts oberts (Premi Vayreda 2011). Molts altres el coneixen pels mots encreuats a la premsa diària, llibres de divulgació lingüística que ensenyen quins són els insults imprescindibles en català o les seves col·laboracions en programes de ràdio.

Sempre però, amb el tema de la llengua -el català naturalment- com a eix. Fins i tot les novel·les negres tenen com a protagonista un filòleg que es troba fent d’investigador d’un crim. I el to, el registre, en clau d’humor intel·ligent.

Ara, amb aquest títol provocatiu, Vidal es capbussa obertament en el tema de la llengua abandonant l’humor i fent una descripció i uns diagnòstics de l’estat del català avui, 2014, sense draps calents ni concessions a l’autocomplaença.

Seguint el camí encetat pel seu -i nostre- admirat i enyorat Joan Solà, descriu i analitza amb exemples indiscutibles, una munió d’aspectes que desmenteixen el missatge predominant sobre l’èxit de la política lingüística -immersió escolar inclosa- posant l’accent en la qualitat de la llengua. La conclusió -si no s’hi posa remei- augura que la comunitat lingüística catalana és en perill de desaparició no per falta de comunitat sinó de llengua. I si no s’accepta que la situació és com és, no és possible mirar de posar-hi remei.

No és un llibre de caire acadèmic: l’autor no dóna mai peixet però vol ser entès per tothom. De tant en tant apareix l’humor, inventa divertits neologismes (tamudisme, síndrome del polvo), reprodueix converses sentides al carrer, al bar, al pati de l’institut… A la seva catifa vermella hi surt tothom: Xavier Sardà, Ignasi Guardans, Ferran Mascarell, Alicia Sánchez-Camacho,…

Si sou un o una dels set milions i mig de filòlegs que fan servir el català us interessa molt la lectura atenta de l’assaig del Pau Vidal. Feu-ho amb atenció i a poc a poc, per poder-lo anar paint. I no pas perquè costi de llegir sinó perquè pot resultar dolorós mirar-se al mirall sense embuts ni bòtox massa estona seguida.

Això sí, quan l’hàgiu acabat tanqueu el llibre i reflexioneu sobre quin paper podeu i voleu jugar en l’immediat futur.

I si us dediqueu poc o molt a la política, lectura obligatòria.

Gràcies, Pau.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: El bilingüisme mata. Del canvi climàtic al canvi idiomàtic
Autor:
Editorial: Pòrtic
Col·lecció: P.VISIONS
Pàgines: 248
ISBN: 978-84-9809-318-6
Preu: 18€

Dies de frontera, de Vicenç Pagès Jordà

diesdefronteraLABUTXACAQuan vaig agafar el Dies de frontera del no només em va cridar l’atenció que fos el Premi Sant Jordi del 2013. L’havia fullejat en una llibreria i… i en un tres i no res me n’havia cruspit 40 pàgines! El fet que el llibre tingui com a escenari l’Alt Empordà també va ser una de les coses que em van fer venir més ganes de llegir-lo, perquè és un lloc que em sé molt bé i on hi he passat molt de temps en els darrers 34 anys.

En aquests Dies de frontera ens trobem amb la història d’una parella i la de les seves respectives famílies. És una espècie de biografia d’aquests dos personatges, dels seus amics, de com esdevenen una parella i també és una panoràmica de la generació nascuda al final del Franquisme i durant la Transició. I en aquesta panoràmica partim d’una relliscada (allò que en castellà en diuen “un desliz”) d’ell que acaba en una trencadissa emocional que, de forma exhaustiva i molt descriptiva, es convertirà en l’eix de la novel·la.

Un cop presentats els personatges, és ben bé que el llibre es converteix en una espècie de crònica quasi cinematogràfica dels llocs, els ambients, les persones, i els detalls d’aquest Alt Empordà

Després de Llançà predominen els supermercats, els càmpings i els apartaments. A tocar de les cases s’alternen les fileres de baladres blancs i roses. La resta de vegetació es limita al fonoll, les atzavares, les figueres de moro i les canyes que volen envair la carretera. El cel va passant del blau al violeta -amb retalls de taronja i vermell a les vores.

(…)

Passen per Garriguella, per Rabós, per Espolla. En pocs quilòmetres, masos i cellers han substituït les botigues que venien matalassos inflables i ulleres d’anar sota aigua. Arran de carretera s’estenen les vinyes, més amunt els alzinars. Sant Climent Sescebes sembla un poble com els altres, però dalt del pal de la bandera delata la base militar. Després els boscos es fan més espessos. A Campmany, un enorme magatzem de mobles suggereix que s’acosten a un àmbit menys agrari.

Enteneu el que volia dir? Potser és hora que, així com en Zafón té una ruta per Barcelona, en Vicenç Pagès tingui una ruta per l’Alt Empordà que ja va explorar, amb minuciositat a Els jugadors de Whist. Si a més hi sumem uns quants recursos literaris curiosos, com ara la proposta del Vicenç Pagès de qui seria qui a la seva novel·la si fossin en una pel·lícula, o la narració de converses de Whatsapp, el llibre no deixa de sorprendre.

I no us dic res del final, que m’ha encantat!

Nosaltres, si va ser el Premi Sant Jordi 2013 és per alguna cosa. I és perquè és molt bo. No us el perdeu i deixeu-vos perdre per l’Alt Empordà!

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Dies de frontera
Autor: Vicenç Pagès Jordà
Editorial: labutxaca
Col·lecció: LB
Pàgines: 336
ISBN: 978-84-9930-957-6
PVP: 9,95€

La vida es estranya, de Valentí Puig

lavidaesestranyaÉs el primer cop que llegeixo un llibre del Valentí Puig. És d’aquells personatges que et vas trobant -o buscant- per casualitat al diari perquè sempre saps que quan llegeixis el que escriu diràs allò de “aquest hi toca”.

Aquest cop però, la trobada ha estat en format llibre amb el seu La vida és estranya, un llibre escrit en primera persona i que narra la vida i la visió d’un aristòcrata català en hores baixes que no s’acaba de sentir còmode enlloc: ni a un inventat Tossals proper a Barcelona, ni a la Ciutat Comtal, ni… ni enlloc, de fet.

En forma de diari, Valentí Puig ens narra la vida d’un ociós Oleguer Regós que no ha treballat mai i que si l’hem de posar a alguna banda, el posaríem al calaix dels fracassats. Un individu que té bona vista per observar els altres però que és terrible a l’hora de mirar-se a sí mateix, fer-se autocrítica i deixar-se de fer autocomplaença.

Hi ha dies per retrobar, en una cantonada de la memòria, la mirada totpoderosa i majestàtica del pantocràtor com el vèiem amb la mare a l’ermita de la Salvació. Des que els museus de Barcelona l’expropiaren i hi posaren una mala còpia, no l’he volgut veure mai més. Me’l preserven les fortaleses del record, amb la mà dreta donant la benedicció i sostenint amb l’esquerra els evangelis. (…) És com ho explico a la meva Història de l’ermita de la Salvació. Per alguna cosa va ser i és un llibre boicotejat per les llibreries de la Conca i, diguem-ho clar, de tot Catalunya.

La vida es estranya, la frase que li diu abans de morir una mare “massa puntal” a la seva vida, agradarà -i molt- a aquells que sigueu fans de l’escriptura d’altres autors del gènere del diari, com ara Josep Pla o Josep Maria de Sagarra.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: La vida és estranya
Autor:
Editorial: Proa
Col·lecció: A TOT VENT-RÚST
Pàgines: 288
ISBN: 978-84-7588-532-2
Preu: 17€