El Sant Jordi de la Patrizia Campana és #EnPaumhadeixat, de la Núria Casas

enpaumhadeixatNosaltres, com bé sabeu això de llegir no només es fa de gran. És una dèria que comença quan ets petit i no s’acaba mai! Hi ha un moment i una edat però, en què costa trobar llibres adequats, i aquí és on entra la Patrizia Campana, editora de Fanbooks. Com que és una especialista en la matèria li hem demanat que ens faci el seu Editor’s Choice de Sant Jordi tenint en compte els no-tan-grans. El veredicte: #EnPaumhadeixat, de la Núria Casas. A veure què ens explica…

Per aquest Sant Jordi us vull recomanar una novel·la “refrescant”, el debut literari d’una periodista que de manera irònica ens parla d’una experiència per la qual gairebé tothom ha passat: que et deixin. Quan et passa això, et trobes molt malament i pots arribar a fer autèntiques bestieses: comences a espiar el teu ex al Facebook, et dediques obsessivament al “running”, penges fotos a Instagram per fer-li saber que estàs perfectament sense ell… fins que un dia aconsegueixes passar pàgina.

La Núria Casas -i el seu alter ego literari- relata de manera còmica i sense drames la ruptura d’una relació amorosa prenent com a punt de partida les anomenades cinc fases del dol: negació, ira, pacte, depressió i acceptació. Però no es tracta d’un manual sinó d’una novel·la on serem testimonis de les situacions més ridícules i absurdes d’aquesta experiència, i que a mi m’ha fet somriure més d’una vegada.

En aquesta novel·la, a més a més, la música hi juga un paper importantíssim: cada capítol comença amb versos d’una cançó escollida del repertori d’Els Catarres, Bonobos, Blaumut, Txarango, Manel, La iaia, Mishima,… fins a citar quaranta grups musicals catalans que formen una veritable “banda sonora” de la novel·la, que el lector podrà escoltar perquè la Núria ha creat un canal d’Spotify per l’ocasió. Jo personalment m’he baixat la llista i la tinc de fons musical a l’ordinador mentre escric. En definitiva es tracta d’una història divertida, descarada e irònica, on l’autora es despulla i ens explica les seves misèries amb un to espontani i natural que ens servirà també per riure’ns de nosaltres mateixos.

Nosaltres, que això del “juvenil” no us espanti… Això té molt bona pinta!!

Aquí teniu els primers capítols en pdf, la banda sonora del llibre i un vídeo amb Els Catarres,​ BoNoBos, Miquel Abras, la iaia,​ Blaumut i​ Andreu Rife​ constestant a la gran pregunta: Què has fet quan t’han deixat?

Títol: #EnPaumhadeixat
Autor: Núria Casas
Editorial: Fanbooks
Col·lecció: FICCIÓ
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-16297-13-9
PVP: 12,95€

El Sant Jordi de la Glòria Gasch és Un any i mig, de la Sílvia Soler

unanyimigLa Glòria Gasch ens fa el seu Editor’s Choice per aquest Sant Jordi i la seva elecció no és altra que la Sílvia Soler i el seu Un any i mig. Aquí teniu el seu escrit!

Centenars de minúscules hostilitats matrimonials.
Segons quins dies, mira enrere i veu això: centenars
de minúscules hostilitats matrimonials. Silencis
petits i molestos com pedres a dins la sabata i mirades
de reüll, fulminants o desdenyoses; abraçades d’esma,
petons sense ganes, holes desmenjats, adéus sense pena.

Així comença Un any i mig de Sílvia Soler, una novel·la que descriu una família normal en la qual cadascun dels seus membres viuen els seus desenganys i han d’adaptar-se als nous canvis que han provocat una crisi galopant, on tot s’ha capgirat d’una manera molt ràpida.

La Tina i el Jaume, els pares, s’estimen, fa molts anys que estan casats.

Per a la Tina la família és el seu eix, els  fills han estat la seva vida però ells ja no hi són. El Jaume és un home de poble, de la Vall d’en Bas amb una vida sense sorolls ni grans ambicions, i tenen quatre fills:

La Cèlia viu a Mallorca, i no encaixa gaire a la família…
El Martí és el patidor dels germans. Viu al Canadà.
La Berta, representa la reacció valenta de la crisi.
El Roger, practica surf, no estudia, està amb els pares, i sempre espera la gran onada…

Un any i mig és una novel·la plena de sentiments, d’emocions, optimista, esperançadora amb una potència inusual de la Sílvia Soler que ens desborda i a on la família esdevé el pilar, el cim, l’àncora, i l’equilibri que tots cerquem i necessitem.

En definitiva, una lectura imprescindible que no deixa indiferent.

Prenem nota, Glòria! Estem molt convençuts que serà un dels llibres d’aquest Sant Jordi!

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-664-1946-8
PVP: 20,50€

El Sant Jordi de la Pilar Beltran és La veu de la sirena, de Carme Riera

laveudelasirenaAvui, el nostre ‘Editor’s Choice’ de cara a Sant Jordi és el de la Pilar Beltran, editora d’Edicions 62, que ens recomana una petita joia que ens arriba de la mà de la fabulosa Carme Riera i els dibuixos de la no menys fantàstica Helena Pérez García.

A veure si la Pilar us convenç… Us ho confessem: a Nosaltres ens ha convençut!

Em proposen que us recomani un títol per Sant Jordi i se’m fa difícil, ben difícil, triar-ne només un. Però així és la vida, oi? Finalment m’he decidit per La veu de la sirena, de Carme Riera, un llibre ben original i diferent –de fet, són dos llibres en un-, del qual estem molt satisfets per molts motius.

En primer lloc, perquè Carme Riera, dona de reptes, ha acceptat escriure un relat per a adults que li restitueix la veu a la sirena del conte clàssic de Hans Christian Andersen. Potser a alguns de vosaltres us sorprendrà saber-ho, però en la versió original del conte clàssic del danès, la bruixa, a canvi de transformar la cua de la sirena en unes bones cames, li talla la llengua i, per tant, la sirena es queda muda, perd la veu –el do sirènic més preuat-, la capacitat de parlar i cantar…

Prenent com a punt de partida aquest motiu, dins la línia de les recreacions actuals de mites, figures o històries clàssiques (un bon exemple, El testament de Maria, de Colm Tóibím), Carme Riera reescriu en clau adulta, actualitzant-lo, el relat original, li restitueix la veu a la sirena, i el converteix en un conte ben actual, irònic i reivindicatiu. No us trobareu a cap princesa Disney, sinó  una sirena culta i educada, una gimnasta força cansada d’entrenar i competir en els salts acrobàtics. Una sirena inquieta, curiosa i rebel, que vol conèixer altres mons, sent desig i troba més atractius els homes que els tritons.

I per als qui voleu saber què deia el conte original, el llibre també reprodueix la versió original del conte –per això us deia abans que eren dos llibres en un-, que en la traducció de Josep Carner duu el títol de La donzelleta del mar, tan noucentista. Tot plegat acompanyat d’unes magnífiques il·lustracions d’Helena Pérez García

Enguany fa quaranta anys que Carme Riera va publicar el seu primer llibre, Te deix, amor, la mar com a penyora, un recull de disset contes que amb el temps s’han convertit en un títol mític i de referència obligada de la literatura catalana contemporània. Que ara, quaranta anys després, Carme Riera torni al relat, al relat per adults, tan sols és una oportuna casualitat que ens fa feliços.

És molt i molt complicat no rendir-se davant d’un llibre de la Carme Riera… però si a sobre te l’expliquen així! És impossible resistir-s’hi!

Títol: La veu de la sirena
Autor: Carme Riera
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Pàgines: 128
ISBN: 978-84-297-7402-3
PVP: 20,90€

El Sant Jordi de la Pema Maymó és Cremeu Barcelona!, de Guillem Martí

cremeubarcelonaLa nostra aimada Pema Maymó, editora de Columna, ens fa el seu Editor’s Choice de cara a Sant Jordi. Ella aposta per un fenomen d’aquells que fa patxoca: una novel·la històrica tan de veritat que sembla mentida! Aquí teniu el seu escrit:

“L’heroi inesperat que va salvar una ciutat”. Un llibre que porta aquesta frase a la faixa de coberta crida l’atenció. I si la ciutat és Barcelona, si la temàtica és la Guerra Civil –reconeixem-ho: ens apassiona ara i sempre- i si la coberta és una preciositat del disseny, t’hi llences de cap. Si a més, t’assabentes que l’autor de la novel·la va descobrir la història d’en Miquel Serra i Pàmies, el protagonista principal, perquè va ser un tiet besavi seu amb una història personal desconeguda per la família, la cosa va in crescendo a un ritme frenètic. Una novel·la amb tots els ingredients perquè una editora com jo se n’enamori!

Som als primers dies de 1939: la República agonitza i la guerra està perduda. Mentre Barcelona veu com s’acosta un final ineludible, arriba l’ordre del Komintern d’arrasar la ciutat per no deixar res a l’enemic. Miquel Serra i Pàmies, membre del PSUC i Conseller de la Generalitat, rep l’ordre d’executar aquest pla de terra cremada i destruir vies de comunicació, fàbriques, transport, dipòsits d’aigua… Però ell, amb l’ajuda d’un sergent veterà de l’exèrcit republicà, boicotejarà aquests plans i salvarà la ciutat d’una destrucció que hauria canviat el destí de la nostra Història.

Cremeu Barcelona! és el llibre perfecte per a regalar aquest Sant Jordi: té aventures, Història (sí, en majúscules), amor, herois i malvats, guerra i molta esperança… Però sobretot, té futur. En Guillem Martí ha recuperat una figura absolutament oblidada als llibres, com és el Conseller de la Generalitat Serra i Pàmies, i li ha regalat una història versemblant a partir dels pocs fets reals que se’n coneixen. I ha aconseguit que des de la primera pàgina t’atrapi l’aire melancònic i apassionant d’una història èpica, d’heroisme i amors que traspassen fronteres i perills.

Diu na Pema que se n’ha enamorat. Algú de Nosaltres no s’està enamorant perdudament d’aquesta Barcelona salvada de les flames i aquest desconegut anomenat Serra i Pàmies?

Aquí en teniu els primers capítols en pdf.

Títol:  Cremeu Barcelona!
Autor: Guillem Martí
Editorial: Columna
Col·lecció: Clàssica
Pàgines: 608
ISBN: 978-84-664-1955-0
PVP: 20€

Una escletxa de llum, d’Andrea Camilleri

unaescletxadellumUn nou Camilleri i, una altra vegada, amb l’inspector Montalbano de protagonista.

En Montalbano se’ns està fent gran sense remei i inspira al seu pare literari una immensa tendresa. Quan hem d’explicar “de què va” la novel·la hem de dir, en primer lloc que sí, que pertany al gènere negre, que hi ha morts, delinqüents, intriga, trama plena de giragonses, joves bellíssimes d’ulls i cabells negres més perilloses que un escurçó, perspicàcia de l’inspector…

Comença amb un malson de l’inspector que fa pensar en imatges surrealistes tretes de films de Buñuel. Un cop despert haurà d’enfrontar-se a tres investigacions paral·leles sense relació aparent: un atracament acompanyat d’agressió sexual, un cas de tràfic d’armes amb possible relació amb treballadors extracomunitaris sense papers i un opac negoci de compra-venda d’obres d’art.

Com sempre en un llibre de Camilleri trobem les especificitats sicilianes de la llengua, paisatge i costums. I també com sempre els rogers cruixents a ca l’Enzo i l’arròs amb pèsols i carxofes deixats a la nevera de la sempre amatent Adelina.

Però jo crec que ens trobem davant d’una novel·la en què el protagonista encara el pendent crepuscular de la vida i viu el miratge de refer allò que s’està enrunant, tornant a començar. El conflicte quasi hamletià, molt ben descrit, ens fa patir amb el i les protagonistes, i sembla fer patir també el propi Camilleri que ha de triar un final que no pot ser del tot feliç en cap cas.

Per això m’ha semblat que queda capgirada la correlació entre els gèneres i que es tracti d’una narració sobre el conflicte moral i vital de Montalbano que té com a marc gairebé anecdòtic una trama “negra”.

He al·ludit més amunt a les especificitats sicilianes i, de nou, és obligat fer referència a l’extraordinari treball de Pau Vidal en la traducció. Li ha calgut reflectir en català la gran varietat de registres de llenguatge que endevinem que Camilleri utilitza: italià standard, sicilià cult, sicilià col·loquial, sicilià de pagès i l’inefable catarel·lià.

Recomanada als seguidors de l’inspector Montalbano, als aficionats de la novel·la negra en general, i als que vulguin reflexionar sobre els efectes del pas temps en les relacions de les parelles. Recomanat, molt especialment, als que estimeu la llengua en la seva riquesa i varietat.

Aquí teniu el primer capítol en pdf.

Títol: Una escletxa de llum
Autor: Andrea Camilleri
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Pau Vidal Gavilan
Pàgines: 224
ISBN: 978-84-297-7219-7
PVP: 15€

Algú com tu, de Xavier Bosch

algucomtuComença a ser tradició que en Xavier Bosch aparegui a la llista d’autors més venuts per Sant Jordi. No em sorprèn! Des de 2009, que va publicar Se sabrà tot, en Dani Santana ens ha portat lectura per tres Diades magnífiques.

Ara bé, en Santana s’ha acabat, ara com ara. De detectius no n’hi ha més! I doncs? Quedem els lectors orfes de Xavier Bosch? Deixarà d’aparèixer aquest gran autor entre les llistes de persones amb esquinç al canell la nit del 23 al 24 d’abril? Auguro que no!

Us ho anuncio a ple pulmó per als pocs de nosaltres que encara no n’estigueu al cas que en Xavier Bosch acaba de publicar a Planeta Algú com tu, el Premi Ramon Llull d’enguany. No tinc cap mena de dubte que serà un dels llibres del Sant Jordi (si no EL llibre), perquè quan recorrem a l’assessorament dels nostres llibreters de capçalera, si els demanem:

  • vull una novel·la romàntica…
  • busco una aventura contemporània…
  • no tindràs alguna cosa apassionada per a la meva parella?
  • m’agradaria regalar un llibre que no sigui feixuc de llegir, que enganxi!
  • vull una història de personatges amb història…
  • tens res que passi a París?
  • tinc ganes de plorar una miqueta, però sense passar-me!
  • vull una novel·la ben escrita!
  • tinc ganes de quedar com un senyor (o com una senyora!).
  • una cosa jove per llegir, gens cursi, la tens?

estic segura que la resposta serà convergent: Algú com tu.

Jo ja l’he llegida, així que començaré la conversa amb el llibreter dient “Ja m’he llegit en Bosch. Ara, què més?”. Feliç Sant Jordi!

Aquí teniu els primers capítols del llibre en pdf i la llista de Spotify del llibre:

Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Editorial: Planeta
Premi Ramon Llull 2015
Col·lecció: Ramon Llull
Pàgines: 352
ISBN: 978-84-9708-276-1
Preu: 21,50€

Homes sense dones, de Haruki Murakami

homessensedonesFans, adeptes i seguidors de Haruki Murakami en general, doneu gràcies al cel i piqueu de mans, que ha tornat el gurú!!

Tot just acabo de llegir la seva última entrega, anomenada Homes sense dones, que és un recull de set relats, sis dels quals han estat publicats prèviament en diaris i mitjans japonesos i un d’ells és original. Tots aquests escrits que publica Murakami estan basats en la complexitat de les relacions entre homes i dones. En això, l’amic Haruki és un mestre… Se li ha de reconèixer.

L’autor japonès no pot evitar donar unes pinzellades entre surrealistes i oníriques a les seves obres. Ho ha fet sempre i ho fa aquí també. Les coses més senzilles, com ara l’acte d’anar a comprar, el de fer la bugada, el sortir a fer un volt o el fer l’amor… Sigui el que sigui, tot sempre acaba impregnat, tot acaba tenint com una mena de sensació i d’aire de “si però no”. Ha passat realment? I si ha passat, per què? Què acabo de fer? I… he estat jo?

Cadascun d’aquest relats, per marcià que pugui semblar, està dotat d’una sensibilitat creïble i emotiva, i d’unes maneres tan elegants que costa resistir-se, un cop acabat un escrit, a encetar el que hi ha una pàgina més enllà.

El resultat és un llibre que es fa curt. Segur que no decebrà cap dels seus fans.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: Homes sense dones
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Empúries
Col·lecció: EMPURIES NARRATIVA
Traductors: Albert Nolla Cabellos | Jordi Mas López
Pàgines: 240
ISBN: 978-84-9787-985-9
PVP: 19€

El camí dels perfums, de Cristina Caboni

elcamidelsperfumsHeu llegit El perfum, de Patrick Suskind? Doncs perquè us pugueu imaginar una mica la flaire d’El camí dels perfums de la  us hauríeu d’imaginar que al davant hi teniu un personatge similar a aquell assassí sense pietat… però sense sang, entranyes i tot el que faci olor de thriller i posar-hi un component molt més femení.

Per dir-ho d’alguna manera, el que ha aconseguit la Cristina Caboni és fer una novel·la a l’estil de la Luz Gabás o la María Dueñas però en clau de perfum.

La nostra protagonista es diu Elena i és una privilegiada a l’hora de distingir olors, colors en l’olor, i sobretot, a l’hora de mesclar-los per fer-ne perfums i fragàncies que no només maquillen olors sinó que també fan recordar moments, aconsegueixen retornar i fer tornar amors perduts,… És l’última baula d’una generació de dones perfumistes que s’han dedicat a això i que sempre han hagut de criar les seves filles elles soles després de tenir una criatura fruit d’una aventura amorosa.

Una dels objectius de l’Elena serà trencar amb aquesta terrible tradició familiar tot portant una vida en parella amb algú que l’estimi i que s’estimi. El problema és que aquest amor el trobarà en un moment inadequat… però això ho haureu de descobrir vosaltres.

És un llibre que em vaig cruspir en 3 dies. Està ben escrit, enganxa i deixa un bon sabor de boca.

Amants dels perfums, em fa l’efecte que no cal que us digui gaire res més, oi?

Aquí teniu els primer capítols en pdf.

Títol: El camí dels perfums
Autor: Cristina Caboni
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El Balancí
Traducció: Mercè Ubach Dorca
Pàgines: 448
ISBN: 978-84-297-7401-6
PVP: 18,90€

En quarantena, de Quim Morales

enquarantenaL’altre dia vaig quedar amb un amic meu que canta i es dedica a fer cantar la gent. I va resultar que era divendres. Però hi va haver un moment que es va fer dissabte i clar, el dia del calendari del dissabte era el seu aniversari. I què, direu? Quan amb un somriure d’orella a orella li vaig dir allò de “Ei! Que ja és el teu aniversari!! Felicitats!!” -i tot això, amb una felicitació sincera- ell es va arraulir, se li van ajuntar les celles perillosament i va dir alguna cosa així com

Nooooooooooooooooooooooooooo…!!

Diria que el “No” tenia aquesta quantitat de o’s. I és que en feia 40. D’anys, no d’o’s.

I què tenim aquí? Una guia per al meu amic, per a mi i per a la parella del meu amic. En Quim Morales, que a més de fer gràcia a la ràdio sap escriure, ha desglossat una rera l’altra les 40 crisis dels 40 en aquest En quarantena i la veritat és que, a un servidor, que està més a prop dels 30 que dels 40, m’ha fet molta gràcia com les explica.

Des del He notat un ‘crec’ i m’he quedat travat fins al Soparé una mica de fruita i un iogurt he rigut molt amb en Morales i la seva enumeració d’entranyables i petites desgràcies, gràcies, pèrdues de cabell i de personalitat, de nord i de sud, i sobretot, de pèrdues de control.

Perquè, què és això de la crisi dels 40 sinó una pèrdua de control o el voler recuperar-lo? Sabeu què? Si ara arribeu als 40 anys… teniu permís per descontrolar-vos una mica! Per edat, quantitat de fills en edat de trencar coses, ganes d’haver estudiat-copulat-estimat altres coses, ja us toca.

I sabeu per què teniu permís per fer-ho? Perquè el vostre entorn farà el que vaig fer jo l’altre dia amb el meu amic després del seu “No” amb moltes o’s: dir-li que “no passa res” i que “no n’hi ha per tant”. Això sí, sense perdre tant el nord que acabeu que resulta que no us troba ningú! I és que en Morales us ho explica molt bé al final de la Crisi 21 – Ai!! La pastilla!!

Quarantins, permeteu-me que em posi paternalista, una altra de les nostres especialitats. Per moltes pastilles que us receptin, feu el favor de prescriure-us una mica de sensatesa. Feu cas dels doctors i seguiu les seves instruccions al peu de la lletra -si l’arribeu a entendre. Per molt divertit que us pugui semblar, automedicar-se no és una bona idea, tret que vulgueu acabar fets un Michael Jackson. Tinguem clar que si de tota aquesta història de les medicacions n’hem de treure alguna conclusió, és que els quaranta ens acabaran passant a tota pastilla.

Quarantins, amb en Morales riureu molt. I sobretot, “no passa res” i “no n’hi ha per tant”.

Aquí teniu els primers capítols en pdf.

Títol: En quarantena
Autor: Quim Morales
Editorial: Columna
Col·lecció: NO FICCIÓ COLUMNA
Pàgines: 136
ISBN: 978-84-664-1956-7
PVP: 9,95€

Matar un rossinyol, de Harper Lee

matarunrossinyolCosta aproximar-se a una novel·la com Matar un rossinyol net d’imatges prèvies. Publicada als Estats Units el 1960 obté un gran èxit i difusió mundial en convertir-se en film i oferir a Gregory Peck l’ocasió d’interpretar magistralment el paper d’Atticus (Oscar al millor actor 1962).

L’acció està situada a Maycomb, un poble de l’estat d’Alabama, transcorre entre 1931 i 1935 i ens és narrada a través dels ulls d’una nena -la Jean Louise, que tothom coneix com a Scout-, que quan comença la novel·la té “quasi sis anys”. Si sabem que Harper Lee va néixer a Alabama el 1926 i fem comptes no és gens difícil imaginar que trobarem un fort component autobiogràfic o, com a mínim, de records viscuts en l’entorn de la infantesa de l’autora.

Aquesta nena i el seu germà Jem, quatre anys més gran que ella, orfes de mare, viuen a càrrec del seu pare Atticus, advocat, i de Cal (Calpúrnia), una dona de color que s’ocupa de la casa, la cuina i molt sovint de fer anar drets els dos germanets. Tenen un amic amb gran fantasia, Dill, amb qui comparteixen aventures i petites malifetes els estius. El marc queda complet amb una extensa galeria de personatges, adults principalment, blancs i de color. I l’entorn natural del Sud xafogós.

A la primera part del llibre ens introduïm en tot aquest món, sempre a través dels ulls de la nena i a la segona pren protagonisme el pare que assumeix la defensa d’un home negre acusat d’agressió i violació d’una noia blanca. Assistim al “bullying” que pateixen a l’escola els fills de l’advocat, al intents de linxament frustrats del jove negre per la digna actitud de l’advocat, al judici amb previsible desenllaç i a un final que ens connecta amb les primeres planes del llibre i amb els jocs fantasiosos dels nens.

No és estrany que esdevingués un fenomen editorial i cinematogràfic quan va aparèixer fa més de cinquanta anys, ja que es llegeix amb ganes.

A mi m’ha provocat un parell de reflexions: és un dels casos en què un personatge literari esdevé un referent de manera que podem dir “Atticus” sabent que tothom, o gairebé tothom, sap de quina mena de persona estem parlant (salvant les distàncies que calgui) com ens passa amb la Colometa, Don Corleone, Sherlock Holmes o Quixot.

L’altra reflexió és que es demostra una vegada més que una bona novel·la centrada en un món molt local, fins i tot amb trets autobiogràfics, la podem llegir al cap de molt de temps en llocs ben allunyats, i seguim trobant-hi les mateixes grandeses i misèries que avui i aquí trobarem quan tanquem el llibre i sortim al carrer. O quan llegim el diari. O quan ens mirem al mirall.

La recomano sense reserves. M’agraireu el consell.

Títol: Matar un rossinyol
Autor: Harper Lee
Editorial: Edicions 62
Col·lecció El Balancí
Traductor: Xavier Pàmies Giménez
Pàgines: 368
ISBN: 978-84-297-7449-8
PVP: 19€